Un estudi de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont reforça la hipòtesi que l’extinció dels dinosaures va poder ser sobtada a causa de l’impacte d’un asteroide a la Terra

Fèmur d’Ampelosaurus ataci, un dels sauròpodes estudiats

Diversos investigadors de l’ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, juntament amb Universitat Autònoma de Barcelona, el Musée des Dinosaures, el Museu de la Conca Dellà, l’Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia i el Museum d’Histoire Naturelle d’Aix-en-Provence, que ha  descobert restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci als actuals Pirineus. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l’extinció final, fa 65 milions d’anys, i, per tant, que el seu declivi no seria gradual com plantegen algunes tesis.

L’estudi, liderat per Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i investigador associat de l’ICP, reforça la hipòtesi que l’extinció dels dinosaures va poder ser brusca i sobtada a causa de l’impacte d’un asteroide a la Terra i al gran desajust mediambiental originat.

L’extinció dels dinosaures és un dels fets més rellevants de la història de la vida a la Terra al relacionar-se amb l’impacte d’un gran objecte extraterrestre. Tanmateix, hi ha pocs llocs al món on hi hagi un registre fòssil de dinosaures coincidint amb el límit del Cretaci, fa 65 milions d’anys. La major part de la informació registrada fins a l’actualitat es basava en l’abundant i ben conegut registre fòssil de dinosaures de l’oest d’Amèrica del Nord, mentre que el que va succeir a la resta del món era bastant desconegut. En aquest sentit, l’article científic demostra que els Pirineus és un lloc ideal per donar respostes a si l’impacte de l’asteroide va ser o no la causa de l’extinció dels dinosaures.

La revista científica Paleo 3 recull, en la seva última edició, els resultats científics obtinguts de l’anàlisi de les restes fòssil de dinosaures sauròpodes localitzades als Pirineus. En concret, els investigadors han realitzat un estudi detallat dels ossos de fèmur trobats en jaciments dels Pirineus i el sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part d’una gran illa anomenada Illa Ibero-Americana,   en un antic arxipèlag que va existir al sud d’Europa.

L’estudi exposa noves i interessants dades sobre quants tàxons de sauròpodes van viure al sud d’Europa durant els darrers 6,5 milions d’anys abans de l’extinció. Un altre aspecte significatiu del treball és la correlació i la datació de les localitats amb fòssils de dinosaures, fet que ha permès establir una successió temporal d’aquests animals a l’illa sud-europea. En ella, s’ha comprovat que van existir diverses formes de sauròpodes del grup dels titanosaures.

Els sauròpodes van ser diversos (almenys quatre formes diferents) a la fi del període anomenat Campanià. En el següent període Maastrichtià i, especialment en la seva part final, aquests sauròpodes van mantenir la seva diversitat fins a l’extinció final fa 65 milions d’anys. És a dir, el treball indica que per ara ni hi ha evidències que mostrin un declivi en la seva diversitat al final del Cretaci abans de la seva extinció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s