Un estudi paleontològic realitzat a les antigues mines de cel obert de Fígols i Vallcebre (Berguedà) ajuda a comprendre millor com es va formar el carbó en aquesta comarca fa entre 68 i 70 milions d’anys. En aquest treball, recentment publicat a l’edició digital de la revista Geologica Acta, un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat de Lió i l’Institut de Geociències (CSIC-UCM), recullen noves evidències geològiques i paleontològiques que permeten explicar l’origen dels jaciments de lignit del Berguedà a partir de l’acumulació de restes vegetals transportades per flotació i dipositades en un sistema d’aiguamolls costaners.
A les mines de cel obert de Fígols i Vallcebre es poden observar nombroses capes de carbó, de menys de 1,5 metres de gruix i més d’un quilòmetre de continuïtat lateral, intercalades amb calcàries i margues orgàniques. A la base de la primera capa de carbó, que cobria les parets amb petjades de dinosaures titanosaure de Fumanya, es poden identificar les restes fòssils de les plantes que majoritàriament van contribuir a la seva formació. Es tracta de grans acumulacions de branquillons d’un tipus de conífera arbustiva extingida anomenada Frenelopsis i de desenes de fulles i troncs d’una palmera primitiva anomenada Sabalites longirhachis. A la base d’algunes capes de carbó s’hi poden observar també marques d’arrels —unes atribuïdes a palmeres i d’altres a una planta desconeguda— que penetren les calcàries d’origen lacustre de sota, la qual cosa indica que aquests lignits van tenir un origen diferent als anteriors. En aquest cas, les torberes es van formar als marges de llacs d’aigua dolça a partir de restes vegetals de plantes que hi creixien in situ.
