Final de campanya d’excavacions al jaciment de La Draga (Banyoles)

Després de dos mesos intensos d’excavacions al jaciment lacustre de La Draga, el passat mes de juliol va finalitzar la campanya d’excavacions d’enguany amb uns resultats excepcionals.

Durant la campanya d’excavacions de l’any 2012 s’han recuperat diversos objectes singulars,  com l’arc sencer de fusta de teix, únic a Europa per la seva antiguitat i estat de conservació, ja mencionat amb anterioritat, a més d’un conjunt incomparable d’elements arquitectònics i altes objectes també de fusta.

La distribució de més d’un miler de postes i taulons ha permès identificar sobre el terreny estructures en fusta, vestigis de les antigues construccions, totalment inèdites a la Península Ibèrica, on generalment els escassos elements arquitectònics conservats són de pedra. L’estudi d’aquests elements arquitectònics permetrà documentar les tècniques constructives de fa 7.300 anys i els coneixements tecnològics per al treball de la fusta.

A més a més, durant aquesta campanya ha estat possible aplicar amb èxit mètodes de recuperació de paràsits i insectes, que demostren que aquests es conserven en medis lacustres. En aquest sentit el jaciment és un referent per a l’estudi dels orígens de la dieta mediterrània, ja que a La Draga s’han obtingut col·leccions úniques de cereals, lleguminoses i espècies faunístiques domèstiques, que permeten documentar no només què menjaven, sinó també la manera en que es produïen aquests aliments, molts dels quals encara constitueixen la base de la nostra dieta.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

60è aniversari del descobriment de Les Coves del Toll (Moià, Barcelona)

Imatge dels pioners en l’excavació de les Coves del Toll. Fotografia cedida per Cristina Casinos Molina.

El passat 15 de juliol es va celebrar el 60è aniversari del descobriment de les Coves del Toll, documentades l’any 1952 per part de Francesc Rovira i la seva mare, Sofia Luitz, tot i que no va ser fins el 1954 que varen reobrir l’entrada actual de la Cova del Toll. Des de llavors les excavacions es van anar succeint fins el 1960. Els resultats d’aquestes excavacions van ser difosos en nombrosos articles, congressos internacionals i una exposició a Barcelona. A partir de l’any 1976, les excavacions han continuat en diverses campanyes durant els anys 1976, 1985, 1996, 1998, 2008, 2009 que han rebut el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. L’acte  es va celebrar a la Surgència de la Cova i hi van assistir més de 200 persones, entre les quals es trobaven els pioners que van entrar-hi a principis dels anys 50.

El complex de les Coves prehistòriques del Toll es troba situat al terme municipal de Moià, a la Comarca del Bages (Barcelona). Les Coves estan dividides en dos sectors. D’una banda, la Galeria Sud, que consta de 108 metres de longitud, és la zona que va ser ocupada per l’home prehistòric. De l’altra, la Galeria Est, de 80,55 metres, voreja, travessa o passa per sobre d’un curs fluvial o riu intermitent. Té forma de L i presenta un total de 1.148 metres de profunditat, 180,55 dels quals són visitables. El complex està integrat per quatre cavernes i un avenc que es van formar durant el Pliocè. La cova principal té forma d’una gran T amb dues sortides i un recorregut de gairebé 2 kilòmetres, dels quals 158 metres són visitables.

La Cova del Toll és una de les coves prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari de la glaciació de Würm, ja que conté restes de trenta-cinc espècies diferents de mamífers, alguns d’ells extingits, com hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu o isard, entre altres. A més a més, s’hi ha constat la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat), gràcies a les restes de foc i sílex documentades dins la cova.

El  Museu Arqueològic de Moià, organitzat a partir de les restes trobades a les Coves del Toll, conserva les restes trobades al complex de les coves prehistòriques del Toll.

L’ICP prepara la seva primera exposició temporal, sota el títol “Gairebé Humans: Origen i Evolució dels hominoïdeus”

Image (1) Quasi-Humans.jpg for post 7879La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que portarà per títol “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus” s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i pretén donar algunes respostes a les preguntes que sempre ens fem com a espècie: d’on venim?, per què som com som? Només l’estudi dels fòssils ens permet reconstruir la història de la nostra superfamília, els hominoïdeus.

Al Museu de l’ICP actualment s’ultimen els detalls del muntatge d’aquesta exposició temporal a través de la qual s’explica la història de la superfamília de primats de la qual formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i ha comptat amb el finançament d’Unnim Obra Social i la col·laboració del comissariat científic de David M. Alba, investigador Ramón y Cajal de l’ICP, que és un dels experts en evolució humana d’aquest centre. Laura Celià, responsable del museu i de la col·lecció, és qui ha coordinat els continguts i la producció. Aquesta exposició permetrà veure per primera vegada el conjunt d’hominoïdeus fòssils catalans. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els quals el Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

El registre fòssil català és únic al món pel que fa a la quantitat i diversitat de primats fòssils. Més concretament, el conjunt d’homínids fòssils de fa entre 13 i 9 milions d’anys, poc després que els homínids se separessin de la resta d’hominoïdeus, fa de la paleontologia catalana un punt de referència en la ciència internacional. D’entre aquests fòssils destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus, Hispanopithecus laietanus i Anoiapithecus brevirostris, coneguts com a Pau, Jordi i Lluc, respectivament. La mostra permetrà també commemorar el desè aniversari de la troballa d’en Pau al jaciment de Barranc de Can Vila 1, a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia).

“Gairebé Humans” s’ubicarà a la primera planta del museu i ocuparà una superfície de 100 m2. El discurs expositiu comença fa uns 23 milions d’anys, quan apareixen els primers hominoïdeus, i ens porta fins a l’actualitat. A través de 6 àmbits es mostraran als visitants els representants més rellevants dels primats hominoïdeus, amb fòssils, rèpliques, reconstruccions i altres recursos que permeten comprendre l’evolució des dels primats més arcaics fins a la nostra espècie, Homo sapiens.

L’ICP compta amb un grup de recerca especialitzat en paleoprimatologia i evolució humana, encapçalat per l’investigador ICREA i director del centre, Salvador Moyà-Solà, que excava i estudia el registre de primats fòssils de Catalunya.

VII edició del Curs de Paleopatologia organitzada pel Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Entre el 13 i el 15 de setembre de 2012 tindrà lloc la VII edició del Curs de Paleopatologia organitzada pel Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (GROB) i l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. L’edició d’enguany està orientada a l’estudi de la patologia oral.

Les tres primeres edicions del Curs de Paleopatologia (2000-2002-2004) varen dedicar-se a la paleopatologia en general, però a partir de l’edició de 2006 s’inicià el tractament monogràfic de diversos temes, com les Infeccions i els tumors (2006), Malalties degeneratives i reumàtiques (2008) i Tafonomia i Pseudopatologia (2010).

El VIIè Curs de Paleopatologia tractarà la Paleopatologia oral, una patologia que es troba gairebé sempre en tots els contextos arqueològics. En general la paleopatologia oral es considera erròniament fàcil de diagnosticar i se li dedica poca atenció, malgrat que és de molta utilitat per detectar diverses inferències sobre les restes humanes, com l’edat, la dieta, els hàbits higiènics, etc.

El lloc de realització del Curs és el Castell de Santa Maria de Besora i cal matrícula prèvia (200€) que es realitzarà a través de l’Escola de Postgrau de la UAB.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu programa en PDF |

Exposició “Cavalls i poder en el mon ibèric” al MAC d’Ullastret

Fins el 7 d’octubre de 2012 es pot visitar, a la seu del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a Ullastret, l’exposició “Cavalls i poder en el món ibèric”. L’exposició està organitzada pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i hi col·laboren el Vicerectorat d’Activitats Culturals de la Universitat de Lleida (UdL), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació d’Amics de Vilars i la Ruta dels Íbers del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Els èquids van jugar un paper clau en l’antiga societat ibèrica: des de la guerra, a les creences en el més enllà, passant per la vida diària i l’economia domèstica. Historiadors i arqueòlegs asseguren que van convertir-se en símbol de poder i d’estatus social. Però, a més, també gaudien d’uns considerables atributs simbòlics, tant en l’imaginari religiós com en els valors d’una societat fortament jerarquitzada.

El cavall, omnipresent, apareix com a símbol de poder i d’estatus social, com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques. D’aquest fet en tenim evidències arqueològiques documentades en diferents jaciments, com la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, a les Garrigues o el jaciment d’Ullastret, al Baix Empordà.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Exposició “Paradisus. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orléans” al MNAT

Fins el 26 d’agost de 2012 es pot visitar, a la Sala d’Exposicions temporals del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) l’Exposció “PARADISUS. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orléans”. L’exposició, on cada diumenge a les 12:00h s’hi fa una visita guiada,  és el darrer projecte realitzat dins el marc del “Comenius Regio Tarragona-Orléans 2010-2012. Biodiversitat: Jardins romans i Jardins del Loira”, coordinat pels ajuntaments d’ambdues ciutats.

L’exposició ha estat realitzada conjuntament pel Muséum d’Orléans i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb la resta de participants del projecte.

El Comenius Regio és un programa europeu –de dos anys de durada– que té com a objectiu afavorir la cooperació i l’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques entre ciutats d’Europa, en l’àmbit de l’educació escolar a l’entorn d’un tema concret.

En aquest cas –dins de l’ampli marc de la biodiversitat– el fil conductor del projecte ha estat les plantes medicinals i la seva utilització, així com la formalització i el paper dels jardins, tant en època romana com medieval.

A Tarragona el treball s’ha centrat en les espècies que devien existir als hortus de les vil·les dels voltants de la ciutat romana de Tàrraco i en les domus de la pròpia ciutat. A Orléans, en l’estudi de les plantes medicinals presents als jardins de la vall del Loira i d’Orléans durant l’Edat Mitjana.

Més que un inventari de plantes medicinals i de les seves virtuts, l’exposició proposa una evocació dels jardins i de les plantes medicinals en el temps i en l’espai, per tal de facilitar el coneixement de la seva història, unint el patrimoni cultural amb el patrimoni natural. Vol, també, donar a conèixer el fruit d’aquest projecte a partir dels diferents treballs realitzats, tant en l’àmbit educatiu com social a Orléans i a Tarragona.

A l’entorn d’aquesta exposició el MNAT ha organitzat un conjunt d’activitats, dirigides a diferents públics i que es portaran a terme durant el període de durada de l’exposició.

| Descarregueu programa d’activitats |

Publicació de l’article “We will be known by the tracks we leave behind: Exotic lithic raw materials, mobility and social networking among the Côa Valley foragers (Portugal) ” a la Revista Journal of Anthropological Archaeology

L’investigador del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP) X. Mangado ha participat conjuntament amb els investigadors del Parque Arqueologico do Vale do Côa de Portugal, T. Aubry, L. Luís i H. Matías en el treball  We will be known by the tracks we leave behind: Exotic lithic raw materials, mobility and social networking among the Côa Valley foragers (Portugal) publicat a la revista Journal of Anthropological Archaeology d’enguany.

| Descarregueu l’article en PDF |

Curs d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica

La Universitat Nacional d’Educació a Distància de Girona i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya organitzen, els dies 11 i 12 d’agost, un Curs d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica.

El curs està adreçat a qualsevol persona interessada en el món de l’Arqueologia Subaquàtica i està reconegut amb 1 crèdit ECTS a la UNED i a la Universitat de Girona. Les sessions tindran lloc al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (Carrer Pedret, 95 de Girona).

Les places són limitades i cal inscripció prèvia. Per a més informació i inscripcions adreceu-vos a UNED-Girona, telèfon 972 212 600, a l’adreça electrònica info@girona.uned.es o al web www.mac.cat.

Publicació de l’article “A Paleoneurohistological Study of 3,000-Years-Old Mummified Brain Tissue from the Mediterranean Bronce Age” a la Revista Pathobiology

J. M. Fullola, M.A. Petit i M. Calvo, tots tres membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) son coautors de l’article “A Paleoneurohistological Study of 3,000-Years-Old Mummified Brain Tissue from the Mediterranean Bronce Age”, publicat  a la Revista Pathobiology el passat mes de juny, i que tracta  la descoberta i estudi de teixit intracranial en dos individus, el número 1 i 41 del jaciment prehistòric de la Cova des Pas (Ferreries, Menorca).

Es tracta d’una publicació fruit de la col·laboració amb el Departament de Patologia de l’Hospital Clínic, l’Institut August Pi i Sunyer de la Universita de Barcelona, el Centre de Patologia Forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, el servei COT de l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.

| Descarregueu l’article en PDF |

Noves troballes al recinte del Call jueu de la ciutat de Girona

Vista del sector sud del pati amb el mur i la claveguera del segle XVII al centre. Imatge cedida per Montserrat Mataró.

Entre l’11 de juny i el 20 de juliol s’ha realitzat una intervenció arqueològica a les instal·lacions de la Força Vella o recinte de la ciutat romana on, a partir del segle XII, s’hi va establir i desenvolupar el Call jueu de Girona i on al segle XV l’aljama hi va construir la tercera i darrera sinagoga coneguda fins al moment.

La intervenció ha anat a càrrec del Centre Bonastruc ça Porta, entitat municipal que es dedica a l’estudi i difusió del passat medieval jueu de la ciutat de Girona. L’excavació s’ha centrat en el pati inferior, ubicat a l’extrem sud-oriental de l’immoble, que és el punt on hi va haver la carnisseria jueva.

L’exploració arqueològica ha documentat restes materials d’època medieval que aporten una valuosa informació de l’estructura urbana d’aquest sector del Call. S’han identificat i descobert vàries estances d’una casa del segle XIII perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl, així com un potent nivell d’incendi datat vers la darreria del segle XIV que va arruïnar la casa. Amb tot, la casa es va reparar parcialment fins que, en ple segle XV, es va enderrocar i colgar sota una potent capa de runa. Al segle XVII s’hi va construir una altre edifici amb un mur i una claveguera que travessen de cap a cap el pati. Finalment, als segles XIX i XX s’hi van fer passar altres clavegueres que han fressat gairebé tot el pati.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

| Descarregueu planta de l’excavació aquí |