Durant el mes d’agost de 2012 s’ha portat a terme la campanya de consolidació i restauració de restes arqueològiques així com un projecte enfocat a l’ampliació de la zona excavada en el sector sud de l’exterior de l’església per tal de comprovar la continuïtat de les estructures localitzades anteriorment al jaciment dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). El conjunt del projecte està dirigit i coordinat pels arqueòlegs Marta Sancho i Planas i Walter Alegría Tejedor, del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàcia de la Universitat de Barcelona i la restauradora Silvia Marín Ortega. Aquests treballs de consolidació i restauració estan inclosos dins del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics, desenvolupat pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, amb pressupost del Servei d’Arqueologia i Paleontologia  de la Generalitat de Catalunya.

Galeria d’imatges

Dita intervenció de consolidació i restauració arqueològica ha estat propiciada per l’avançat estat de degradació que patien les restes, i que a més, s’accentuava any rere any tant per l’efecte del creixement vegetatiu, com per les dures condicions ambientals a les que està sotmès el jaciment, sobretot durant els mesos d’hivern. Cal dir que qualsevol jaciment, després d’haver estat segles sota terra, pateix una accelerada degradació deguda al canvi ambiental i erosiu al que s’exposa de sobte un cop s’excava. Així doncs, era molt important consolidar les estructures a mesura que s’anaven excavant, i calia aconseguir d’aquest mode una adequada actuació de salvaguarda que permetés mantenir el jaciment en unes bones condicions de conservació per tal d’assegurar la seva perdurabilitat futura i que el seu valor didàctic i la seva informació històrica, arribi als visitants i investigadors, durant el màxim temps possible.

En aquest context, es van iniciar les obres de restauració i consolidació. Primerament, calia desbrossar tota la zona d’actuació, fent especial èmfasi en l’eliminació de soques, arrels i plantes superiors, de dins les estructures. Les soques i arrels irrompien directament els murs i calia eliminar-les per a poder construir posteriorment. Tot seguit, procedir a desmuntar les zones més degradades (enderroc dels murs) per al seu sanejament i posterior reconstrucció amb pedra del mateix jaciment (anastilosi) i morter de calç. El desmuntatge ha estat una tasca àrdua i que ha ocupat la major part del temps en aquesta primera fase de consolidació, degut a que calia desmuntar la part enderrocada dels murs fins arribar a una base ferma i estable on començar a construir. Finalment, s’ha iniciat la reconstrucció del mur sud, ja que era el més malmès de tots i per tant urgia la seva consolidació, alhora que s’han consolidat químicament i estructural els revestiments originals conservats a l’àbsis i al mur sud.

Encara queda molta feina per fer i a la propera campanya d’actuació, es finalitzaran les tasques reconstructives al mateix temps que s’adequarà l’espai i es cobrirà amb graves l’interior dels recintes arqueològics (fins el nivell original de circulació), per evitar la proliferació vegetal i per a disposar d’un terra còmode per a la circulació dels visitants, alhora que conservatiu per a les estructures.

El jaciment dels Altimiris es troba situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i consta d’un hàbitat d’altura situat en una de les estribacions septentrionals de la serra del Montsec d’Ares, aproximadament a uns 900 metres d’alçada s.n.m.

L’assentament ocupa un espai d’uns 7.000 m² al cap de munt d’un esperó rocallós flanquejat per penya-segats que conflueixen en el Pas de Santa Cecília, conferint al conjunt una planta aproximadament triangular. A la base del triangle es poden apreciar les restes d’un mur de tancament que discorre de cingle a cingle i tanca l’àrea pel seu costat nord, el de més fàcil accés. El Pas de Santa Cecília és un estret passadís excavat a la roca d’uns 20 metres de llargada per 2 d’amplada. Les parets que el delimiten no arriben als 10 metres i des del punt més alt es controla perfectament el pas.

Els treballs d’excavació arqueològica als Altimiris es van iniciar l’any 2004 i han continuat fins al 2011. Aquestes campanyes han permès delimitar diversos espais que configuren el jaciment, com ara l’’església central, de capçalera quadrada per l’exterior i semicircular per l’interior i que presenta un nau d’uns 12 metres de llargada per l’exterior, als que cal afegir els gairebé 2 metres de la capçalera i 6 metres d’amplada; la necròpolis, pendent d’excavació, sembla estendre’s pel seu costat sud i a l’est, prop de la capçalera, trobem una de les tres cisternes localitzades en el conjunt; i a prop del Pas de Santa Cecília, es troba una estructura pràcticament quadrada, que provisionalment es va identificar amb una torre, construïda amb opus caementicium sobre sòcol de pedra, en la que s’ha localitzat un fragment de paviment d’opus signinum. En les seves proximitats trobem la segona cisterna. La resta del conjunt està format per hàbitat en fons de cabana excavades en el substrat rocallós que s’estenen per tota l’àrea del jaciment.