Continuant amb la dinàmica dels últims anys, del 10 al 30 de setembre es reprenen les excavacions al poblat medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, sota la direcció de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig. Enguany la intervenció se centrarà a la zona adjacent a la porta nord amb l’objectiu d’entendre la seva estructura i funcionament i poder comprovar l’existència d’un possible recinte emmurallat al poblat.
El jaciment de Santa Creu de Rodes (segles IX-XVIII) és objecte de recerca arqueològica des de l’any 2006. Des de llavors s’hi ha realitzat diverses campanyes d’excavació anuals entre els anys 2006 i 2011, que han comptat amb el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament del Port de la Selva. El poblat de Santa Creu de Rodes és un jaciment medieval en bona part per excavar. Juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador, completa la trilogia de monuments que ocupen la muntanya de Verdera, sobre el Port de la Selva.
Les intervencions realitzades entre els anys 2006, 2007, 2008 i 2009 formen part de la línia de recerca “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval“, del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona i es van centrar, sobretot, en l’excavació del Sector 4, un edifici de dimensions considerables que se situa a tocar de la porta sud del poblat de Santa Creu i que forma part, juntament amb altres sectors, dels habitatges que conformen la façana principal del poblat enfront de l’església.
Pel que fa a les tasques d’excavació realitzades durant el bienni 2010-2011 s’han centrat en el Sector 5, un edifici de 130m2 compartimentat en 5 àmbits destinats a zona d’habitatge i bestiar, amb accés al carrer principal i a la plaça, i que forma part dels edificis situats a l’est de la porta sud del poblat; el Sector 6, una gran casa compartimentada també en 5 estances que forma part del conjunt d’edificacions situades al costat est de la porta sud del poblat amb accés al carrer principal; i el Sector 7, un espai de circulació que comunica el pla de l’església de Santa Creu amb el carrer principal d’accés al poblat.
El treball dels arqueòlegs ha permès establir dues fases clares d’ocupació de la zona. La primera respon a un espai destinat a necròpolis. El primer nivell d’ocupació d’aquest moment està format per un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es tracta d’estructures que presenten orientacions diverses respecte a l’eix est-oest, majoritari en les necròpolis de l’època. Se’n distingeixen clarament 7, tot i que els retalls de la roca permeten suposar que en origen el nombre era més elevat. El desgast de la roca i la superposició d’altres estructures més modernes són, sens dubte, la causa del seu arrasament. Aquest fet explica també que la majoria es trobin buides. Del conjunt de tombes identificades només dues han conservat part l’esquelet.
La segona ocupació de Santa Creu correspon a la transformació del lloc en un espai d’hàbitat durant la primera meitat del segle XII, que perdurarà fins al segle XV. Durant la campanya de 2011 s’ha documentat el nivell fundacional del poblat, representat per diverses estructures d’emmagatzematge. Els materials que ha aportat la intervenció, indiquen un cronologia de segle XII/inicis del XIII. Per sobre del nivell de necròpolis es construeixen les diverses edificacions que configuraran el poblat de Santa Creu. Aquesta transformació del lloc, que deixa de funcionar com a cementiri per convertir-se en un espai d’estada, sembla respondre a un creixement de la població i a la demanda de terreny per a la construcció de nous habitatges. El poblat de Santa Creu perdurarà fins a la segona meitat del segle XV, moment en que es produeix la Guerra Civil Catalana, esdeveniment històric que podria haver precipitat l’abandonament del poble.
L’objectiu de les intervencions arqueològiques al poblat de Santa Creu és l’estudi de l’urbanisme del poble de Santa Creu i de la funcionalitat de les seves estructures (habitatges, espais de treball, espais comunitaris, zones fortificades). En aquest sentit, es considera el poblat de Santa Creu de màxim interès per a la recerca ja que és un bon exemple de poblament a l’Alt Empordà a l’Edat Mitjana i pot aportar noves dades al coneixement que tenim actualment sobre la societat medieval.
Per situar Santa Creu en el context dels poblats medievals abandonats cal tenir present que el procés de desertització i abandonament dels poblats medievals és encara poc conegut a casa nostra, on manca una recerca arqueològica sistemàtica que proporcioni dades directes. El procés, en canvi, és ben conegut a països com França, Itàlia i Anglaterra, on hi ha una proporció molt elevada de poblats medievals abandonats al final de l’Edat Mitjana, degut sobretot als canvis en els conreus i les pastures.
El cert és que des de finals del segle XIII i fins el segle XV, Europa coneix un procés massiu d’abandonament del camp, paral·lel a un creixement de les ciutats i viles. A Catalunya el procés és el mateix, però molt menys conegut, sobretot a nivell arqueològic. En l’estat actual de la recerca, és encara aviat per intentar una comparació amb d’altres poblats medievals abandonats d’Europa, i caldrà continuar l’excavació per obtenir més dades. Tot i així, a nivell general, el poblat de Santa Creu té uns trets distintius i específics, com són l’adaptació al desnivell de la muntanya mitjançant terrasses, la construcció amb pedra o la situació sota un castell, que coincideixen exactament amb la descripció de Rougiers, un poblat abandonat a final de l’Edat Mitjana, situat a la Provença francesa, que fins i tot presenta un material similar al documentat a Santa Creu de Rodes.
| Calaix |