Presentació de les actes del I Congrés Xarxes al Neolític: circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània Occidental (VII-III mil·lennis aC) a Gavà

26 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

El proper diumenge 30 de setembre a les 12:00h tindrà lloc la presentació de les actes del I Congrés Xarxes al Neolític al Parc Arqueològic Mines de Gavà (c/ Jaume I, 7) organitzat per l’Ajuntament de Gavà i el Grup de Recerca SAPO de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els passats 2, 3 i 4 de febrer de 2011, va tenir lloc el I Congrés Xarxes al Neolític: circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània Occidental (VII-III mil·lennis aC), organitzat pel Museu de Gavà, el Departament de Prehistòria de la UAB i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

L’objectiu principal d’aquest congrés era aplegar el major nombre d’investigadors possible, que van ser un total de 150, d’Itàlia, la Península Ibèrica, el Maghreb, el sud de França i les diverses illes d’aquesta zona del Mediterrani, així com de les seves àrees d’influència, per aprofundir en l’estudi dels mecanismes socials, econòmics, polítics i ideològics, entre altres, que podrien explicar les característiques, la magnitud i l’extensió dels contactes entre grups neolítics documentats en aquestes zones.

Al I Congrés Xarxes al Neolític: circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània Occidental (VII-III mil·lennis aC) es van presentar més de vuitanta treballs que permetran dibuixar un nou marc històric per constatar fins a quin punt la circulació de tota mena d’elements materials i immaterials va tenir un impacte de primera magnitud en les característiques i evolució de les estructures socials, les maners de fer i de pensar d’aquelles comunitats.

En el marc de l’acte de presentació de les actes del congrés, el Dr. Jaume Bertanpetit, professor de biologia a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’ICREA, realitzarà la conferència L’impacte demogràfic del neolític a Europa: la visió des de la genòmica.

Cal remarcar que els inscrits al congrés podran recollir un exemplar gratuït de les actes i que, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, l’accés al Parc Arqueològic serà gratuït.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica estudia el paisatge de la Creta minoica

25 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Plana de Palaikastro i el seu entorn. Fotografia: Josep Maria Palet (ICAC)

Hèctor Orengo (investigador postdoctoral de la Universitat de Nottingham) i Josep Maria Palet (Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica) estan analitzant el territori de la ciutat minoica de Palaikastro, a l’illa de Creta, des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge.

Ja en la primera campanya, aquest 2012, s’ha iniciat l’estudi arqueomorfològic de la xarxa viària a la plana de Palaikastro i s’ha identificat una estructuració ortogonal que es podria haver originat a partir d’una parcel·lació d’època grega clàssica, relacionada am la polis d’Ítanos, situada al nord de Palaikastro. Tot i amb això, els treballs de recerca es troben en una fase inicial i caldrà esperar per a poder confirmar aquesta hipòtesi.

A més, la campanya també ha permès la localització d’una llacuna litoral, que sondejarà i estudiarà el Dr. Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona) i que dirigeix la recerca paleoambiental sobre l’evolució del paisatge de Palaikastro. Així mateix, s’han localitzat diverses granges minoiques i sistemes de terrasses en muntanya que segurament són d’època minoica. Aquests granges són sistemes agraris antics que es conserven força bé, en estat fòssil o reaprofitats per a espais agraris moderns. Totes aquestes hipòtesis s’hauran d’anar confirmant a mesura que avancin els treballs d’investigació, que està previst que continuïn fins al 2016.

Xerrada sobre el cavall com a símbol d’identitat al Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret

25 setembre 2012 xarxesDeixa un comentari

Amb motiu de l’exposició “Cavalls i poder en el món ibèric” a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Ullastret, l’arqueozoòloga Sílvia Albizuri realitzarà una conferència sobre el cavall coma símbol d’identitat i prestigi en el món ibèric.

Silvia Albizuri, zooarqueòloga del Departament d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona i especialista en èquids, que ha estat estudiant al fauna localitzada a Ullastret, tractarà els resultats obtinguts de l’estudi de les restes faunístiques i els ossos trobats als jaciments arqueològics i de com contribueixen de manera decisiva al coneixement de les relacions que han existit al llarg del temps entre els homes i els animals.

La xerrada tindrà lloc el proper dissabte 29 de setembre a les 17:00 al MAC d’Ullastret i és gratuïta.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Jornada de portes obertes al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu i Necròpolis Paleocristians

21 setembre 201218 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Aquest diumenge 23 de setembre, en motiu de les Festes de Santa Tecla, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT, Plaça del Rei, 5) organitza una Jornada de Portes Obertes, així com el Museu i Necròpolis Paleocristians (Avinguda Ramón y Cajal, 84) on es podrà visitar l’exposició “El món de la mort a Tàrraco” en horari de 10h a 14h.

La nostra companya Enriqueta Pons es jubila després de tota una vida dedicada a l’Arqueologia

21 setembre 201218 juliol 2016 xarxes3 comentaris

Enriqueta Pons i Brun, arqueòloga i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya–Girona, on treballava des de 1979, acaba de jubilar-se. Des de la redacció de la Tribuna, els companys del Servei d’Arqueologia i Paleontologia volem retre homenatge a tota una vida dedicada a l’arqueologia i als seus valors personals i professionals, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que comença.

Galeria d’imatges

Gironina de naixement, Enriqueta es va llicenciar amb grau en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1974, data en que començà a treballar al Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques, Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Girona. En 1982 va presentar la seva Tesi Doctoral “Les agrupacions culturals de l’Empordà i del seu entorn adjacent en el periode de transformació de l’edat del Bronze a l’edat del Ferro”.

La seva principal activitat com a arqueòloga s’ha centrat en el treball de camp d’excavació i en la publicació científica i la divulgació dels resultats obtinguts. Ha dirigit o codirigit les excavacions de La Fonollera (Torroella de Montgrí, 1975-1986), de Puig de Castellet (Lloret de Mar, 1975-1986), necròpolis del Pi de la Lliura (Vidreres, 1999-2007) i Mas Castellar (Pontós, des de 1999) a més d’altres, entre les quals Camallera, Can Fornaca (Riudarenes), Puig Alt (Roses), la Verna (Espolla), ermita de Farners (Santa Coloma de Farners).

Enriqueta és membre del consell de redacció, on diversos anys ha estat cap de redacció, de la revista Cypsela i del consell de redacció de Documents d‘Archéologie Meridionale (Lattes), de l’Association Française pour l’Étude de l’Âge du Fer (AFEAF), del Deutsches Archäologisches Institut (Institut Arqueològic Alemany), i és també investigadora associada al centre de recerca de Lattes (Hérault, França).

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una entrevista personal amb Enriqueta Pons :

– Quan i perquè vas decidir dedicar-te a l’arqueologia, i més concretament a la Protohistòria?

Fins que no vaig entrar a la Universitat, l’any 1968, i el tutor que em varen assignar, amb el diàleg que varem tenir tots dos, em va aconsellar que per obtenir allò que volia seria pel camí de l’Arqueologia. Recordo que vaig exclamar horroritzada, que no se m’havia passat pel cap. Per tant no soc arqueòloga per vocació, ni per aficció ni per hobby. Certes circumstàncies de la vida, diem “moments sapiens” i un despertar viatger i aventurer de conèixer el món i que vaig descobrir a través del moviment del 68 francès, em varem ajudar a continuar en aquesta línia. Ara puc dir que cada dia estic més interessada, inclós ara, amb el comiat forçós espero un “moment sapiens”

Llegeix més »

III Col·loqui Internacional “Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique” a Saint-Pons de Thomières

21 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

La Pierre Plantée (Lacaune). Fotografia: Araceli Martín

Del 12 al 16 de setembre de 2012 va tenir lloc el III Col·loqui Internacional sobre estatuària megalítica “Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique” a Saint-Pons de Thomières, organitzat pel Grup Arqueològic de Sanit-Ponais, amb la col·laboració de totes les institucions polítiques i culturals de la zona relacionades amb el patrimoni cultural i mediambiental.

Les comunicacions d’enguany han tractat registres diacrònics de tots els continents, des de la Polinèsia a Etiòpia o Senegal, Mongòlia, Pròxim Orient i Europa. Pel que fa al a Península Ibèrica, Manuel Calado ha actualitzat la informació dels menhirs de Portugal i Primitiva Bueno, Rodrigo Balbin i Rosa Barroso han fet una síntesi d’Espanya, incidint sobretot en Andalusia i el sector oest peninsular.

La informació sobre Catalunya es va sintetitzar en tres comunicacions: “Estàtues menhirs i esteles antropomorfes” a càrrec de Pablo Martínez, Andreu Moya i Joan B. Lopez; “Noves aportacions de Reguers de Seró (Artesa de Segre)” a càrrec dels ponents citats anteriorment i Joan Guivernau i “Contextualització cultural a partir dels marcadors ceràmics”, a càrrec d’Araceli Martín (Arqueòloga i Responsable Pla d’Espais de protecció arqueològica del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya), Pablo Martínez, Josep Tarrús, Josep Gallart, Xavier Oms, Andreu Moya, Joan López, Mireia Pedro i Manel Edo.

El col·loqui, que va destacar per la seva organització impecable, l’alta participació, un òptim nivell i la preocupació generalitzada per la preservació d’aquest patrimoni únic, va comptar amb la realització de diverses visites al Museu de Prehistòria regional de Saint-Pons-de-Thomières i al Centre d’Interpretació de Murat, així com a diferents estàtues menhirs del país Saint-Ponais i la Rouergue, entre les quals la de Montalet, trencada in situ, i La Pierre Plantée (Lacaune), que amb 4,5 metres i quasi 10 tones de pes és la més alta allà coneguda i només superada en alçada per la del Pla de les Pruneres de Mollet (Catalunya).

Descobert un Mausoleu a la Vila romana del Casalot d’Espuny (Vilafranca del Penedès)

20 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Vista general del marge amb els carreus del mausoleu romà reaprofitats. Fotografia: Magí Miret

El passat mes de juny, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència a la Vil·la romana del Casalot d’Espuny amb l’objectiu de determinar l’origen de diversos blocs de pedra desplaçats que haurien format part d’un antic mausoleu ubicat a l’entrada de la Vila romana del Casalot.

La zona del Penedès va ser intensament poblada durant l’època romana, tal i com testimonien les nombroses restes d’establiments romans o villae conegudes fins al moment. Un d’aquests establiments és la sumptuosa Vil·la romana del Casalot d’Espuny, situada al nord de Vilafranca del Penedès i que va ser descoberta a la dècada dels anys cinquanta per membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca. Els diversos sondejos que van realitzar van permetre localitzar restes de murs i sitges, així com la recuperació de diversos materials arqueològics, com un fust de columna, pintures murals, tessel·les soltes de mosaic, vaixella de taula o grans gerres d’emmagatzematge. La cronologia dels materials documentats mostra una ocupació ininterrompuda des del segle I aC fins al segle V dC.

L’any 1997, l’esplanació d’un camp per a replantar una vinya va provocar la destrucció parcial d’algunes restes constructives de la vil·la i diverses sepultures, motiu pel qual, l’any següent es va realitzar una intervenció d’urgència per a documentar les restes afectades i delimitar l’extensió del jaciment. Durant les tasques d’excavació, es van localitzar diverses estructures de la vil·la, com un paviment d’hipocaust corresponent als banys termals de l’àrea residencial de la vila. Aquests treballs van permetre constatar la importància i el relatiu bon estat de conservació del jaciment.

Finalment, l’any 2011 la crema de rostolls del marge d’una vinya situada prop de la zona de necròpolis ja coneguda del Casalot d’Espuny va posar al descobert diversos blocs juxtaposats de pedra calcarenita local ben escairats i disposats al llarg de 9 metres, alguns dels quals estaven decorats. Aquest fet va portar a plantejar-se que es pogués tractar de blocs que haguessin format part d’un monument funerari monumental. Per tal de conèixer les característiques d’aquestes restes i poder protegir-les el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va dur a terme el passat mes de juny la citada intervenció d’urgència, que va ser encarregada a l’empresa Àtics i va comptar amb la col·laboració del propietari dels terrenys, el senyor Jaume Gallego Rovira.

La intervenció va permetre comprovar que els blocs no es trobaven in situ sinó que van ser extrets d’algun punt de l’entorn durant la realització dels treballs agrícoles fa més d’un segle, moment en que van ser reaprofitats per bastir una part del marge de separació de dos camps (feixa). Les dimensions, els acabats de les superfícies i la presència d’elements decoratius en aquests blocs fan pensar que en algun indret molt proper hauria existit un mausoleu monumental, datat en època alt-imperial situat, molt probablement, prop d’algun camí d’accés a la Vil·la del Casalot d’Espuny on pugés ser fàcilment contemplat pels vianants. Sembla ser que el Mausoleu de la Vil·la del Casalot d’Espuny podria ser similar al conegut com a Torre d’Hèrcules o de Sant Josep situat a Vila Joiosa, a la Marina Baixa (Alacant) i que data de mitjans del selge II dC.

| Vegeu imatge del Mausoleu de la Torre d’Hèrcules |

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia descobreixen 20 noves restes de dinosaures a l’Espinau (La Noguera)

20 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Treballs d'excavació a l'Espinau, setembre de 2012. Fotografia :Àngel Galobart (ICP) — Treballs d’excavació a l’Espinau, setembre de 2012. Fotografia :Àngel Galobart (ICP)

Des de la setmana passada un equip d’arqueòlegs de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) excava al jaciment cretàcic de l’Espinau, a La Noguera, on enguany han descobert 20 noves restes de dinosaure. Amb aquesta, que és la tercera campanya d’excavació, ja són més de 200 les restes òssies de dinosaures hadrosaures localitzades en aquesta jaciment.

La campanya s’allargarà fins aquest divendres dia 21 de setembre i les expectatives d’augmentar les restes trobades són bones. Les restes localitzades fins al moment en la campanya de 2012 són majoritàriament vèrtebres de cua d’hadrosaures, així com tíbies, húmers i fèmurs recuperats en campanyes anteriors.

Els resultats obtinguts en les campanyes anteriors han motivat l’ampliació de la superfície d’excavació d’enguany, així com el nombre d’arqueòlegs que hi treballen amb l’objectiu d’obtenir el major nombre possible d’ossos de dinosaure que ens ajudin a descriure l’espècie que es troba al jaciment de l’Espinau.

| Galeria d’imatges |

Nova edició del Festival Laietania

19 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Un any més, del 20 de setembre al 12 d’octubre de 2012, tindrà lloc el Festival Laietania, una iniciativa cultural que convida a descobrir l’oferta de patrimoni iber i romà (museus, jaciments arqueològics i visites guiades, entre altres) que ofereixen el Maresme i Badalona, territoris que havien format part de l’antiga Laietania.

Per a l’edició d’enguany, els museus i jaciments arqueològics del Maresme i Badalona ens proposen una àmplia oferta d’activitats (Programa II), des d’exposicions, visites guiades, tallers experimentals, conferències, gastronomia i recreacions històriques que ens transportaran XXV segles enrere en el temps per a conèixer el llegat dels antics habitants de la Laietania.

A més a més, cal tenir en compte les activitats que s’ofereixen durant tot l’any (Programa I) que van des de diverses exposicions, com l’exposició “L’arqueologia a Premià de Mar” al Museu de l’Estampació de Premià de Mar o la mostra permanent del Museu de Mataró, passant pel Clos arqueològic de Torre Llauder, recentment musealitzat, el Forns romans de la Fornaca a Vilassar de Dalt, el Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt o Els Museus de Badalona i El Masnou.

Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona descobreixen restes humanes d’entre 5.000 i 7.000 anys d’antiguitat

19 setembre 201225 octubre 2016 xarxesDeixa un comentari

Un equip de 6 arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB), entre ells Dídac Roman i Inés Domingo del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han treballat a Vilafranca (Castellò) per continuar amb l’excavació d’un jaciment del Mesolític i del Neolític iniciada l’any passat, on han localitzat restes humanes d’entre 5.000 i 7.000 anys d’antiguitat.

Els objectius de l’excavació d’enguany ha estat ampliar l’àrea d’excavació del jaciment per conèixer com vivien els habitats de la zona i com organitzaven els espais de vida i on feien el foc. El jaciment, en forma d’abric, aporta informació de dos moments molt diferents, ja que va ser ocupat pels darrers caçadors recol·lectors del Mesolític i també durant el Neolític Antic.

Durant aquesta campanya, a més a més de restes de fauna, s’han localitat restes humanes corresponents a dents i cranis. Aquesta troballa demostra que la zona va ser un lloc d’enterrament. Els treballs de laboratori permetran determinar l’antiguitat exacta de les restes. Els investigació també intentaran determinar quin era el període d’ocupació durant l’any i si la ocupació era únicament estacional o continua. Fins al moment, tots els indicis apunten que era un punt de parada de poblacions nòmades.

Els arqueòlegs han apuntat que podria tractar-se d’un dels jaciments més antics de la comarca d’Els Ports. El projectes d’excavació pretén continuar treballant l’any que ve per a completar la investigació.