Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Antoni Palomo, Xavier Terradas
Moderadora: Araceli Martín

A la conferència es van presentar les darreres actuacions arqueològiques (2008 – present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.

– Que té La Draga d’especial?

Més que el jaciment en sí mateix, el que és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular i del sud d’Europa.

– Aquestes mateixes circumstàncies també comporten una intervenció especial en el jaciment i sobre les seves restes?

Sí, és clar. Som plenament conscients que estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran. El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc. també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els materials en fusta i altres matèries orgàniques.

–   I l’estudi de les restes arqueològiques?

Aprofitant les condicions excepcionals de conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La Draga.

–  Quina és la procedència de tot aquest personal científic?

Sobre un nucli inicial, articulat al voltant del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, s’han incorporat altres institucions com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Això ha permès sumar diversos esforços institucionals que han repercutit en els actius de recerca involucrats al projecte i, alhora, en els reptes científics que es pretenen assolir. A més, el jaciment comença a ser prou conegut arreu, tant com per què investigadors d’altres institucions nacionals i estrangeres sol·licitin de desenvolupar-hi temes específics de recerca, molts d’ells experimentals i innovadors, que es duen a terme aquí aprofitant les condicions excepcionals d’aquest registre.

–  Què queda per fer al jaciment?

Bé, s’ha fet molta feina, però també en queda molta per fer. En aquest sentit, cal destacar que després de més de 20 anys de recerca s’ha excavat poc més del 10% de la superfície del jaciment. D’altra banda, s’han publicat tres monografies sobre les intervencions arqueològiques i els seus resultats, a més de nombrosos articles especialitzats en revistes i congressos. Ara mateix s’hi estan duent a terme un nombre considerable de tesis doctorals, el que implica que el projecte també és un marc idoni per a la formació de nous investigadors. Des de l’any 2010 hem començat a excavar un nou sector que ens ha portat noves dades sobre l’organització del poblat i la seva arquitectura.

–  Quines possibilitats li veieu al jaciment com a eina de divulgació?

La potència arqueològica del jaciment va fer palès ja des de l’inici de la recerca que La Draga tenia totes les condicions per ser una bona eina de difusió del coneixement sobre la vida dels primers pagesos a Catalunya. De fet, l’especificitat del lloc, les seves condicions excepcionals de conservació, la ubicació en un entorn privilegiat i la capacitat de generar gran quantitat de dades inèdites també podien ser un motor poderós per a l difusió patrimonial. La recerca que es fa al jaciment té un alt component experimental, el que aporta moltes dades i possibilitats de cares a la divulgació. A més sobre el jaciment mateix s’ha instal·lat el Poblat neolític de La Draga el que permet vehicular des de fa més de 10 anys un projecte educatiu i cultural per a públics molt diversos. Tanmateix, acabem de publicar un llibre, de caràcter divulgatiu, sobre els resultats assolits durant més de vint anys de recerca a La Draga. Finalment, no cal oblidar el paper del Museu Arqueològic comarcal de Banyoles, on hi són dipositades les restes recuperades al jaciment, una part de les quals són exposades a les seves sales.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s