Nadal arqueològic

Si aquest Nadal vols passar una estona interessant i divertida en família a l’entorn del nostre patrimoni et proposem les següents activitats:

BARCELONA

Tots els museus de la ciutat ofereixen activitats per participar-hi durant el Nadal.

| Nadal als museus |

Museu Arqueològic de Catalunya: (del 27 de desembre de 2012 al 4 de gener de 2013). Es presenta l’exposició temporal “Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat” que marcarà la temàtica d’aquest Nadal. Presenten els aires de moda i cosmètica de l’antic Egipte, Grècia i Roma. A més, el MAC també organitza un seguit de tallers per nois i noies, adults i nens, on a través de l’experimentació i el joc s’endinsaran en el fascinant món de l’arqueologia.

Per a més inofrmació, cliqueu aquí.

Museu de Badalona: (del 5 de desembre de 2012 al 27 de gener de 2013) es podrà visitar l’exposició “Play Stories. Juga amb els Clicks”, una activitat lúdica i cultural adreçada a públic familiar creada per l’Associació AesClick i que a través dels diferents muntatges creats per a l’ocasió, els visitants del Museu de Badalona es representen escenaris de diferents èpoques històriques d’una forma lúdica i divertida, que satisfarà la il·lusió dels petits i la nostàlgia dels grans.

Fundació arqueològica Clos – Museu Egipci de Barcelona: (del 24 de desembre de 2012 al 4 de gener de 2013) el Museu Egipci ha creat un seguit d’activitats dirigides al públic infantil i juvenil com a proposta educativa per tal de mostrar, de forma lúdica, el món dels faraons a través d’un seguit de tallers que s’articulen en funció de l’edat dels participants. Cliqueu aquí per visualitzar les propostes.

Institut Català de Paleontologia: (del 27 de desembre de 2012 al 5 de gener de 2013). El Museu de l’ICP (Sabadell) presenta les activitats de Nadal amb l’objectiu de fer arribar la ciència a petits i grans a través d’una nova manera d’entendre la paleontologia. Amb el taller “Animals del passat” proposen aprendre què és un fòssil, conèixer els fòssils que els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia han trobat al Vallès i analitzar l’evolució de les faunes lligada als canvis de l’ambient.

Maresme Turisme: ( 29 de desembre de 2012 i 5 de gener de 2013). Des de Maresme Turisme presenten dues activitats per fer durant el Nadal i vinculades amb la riquesa patrimonial de la comarca. La primera és la ruta prehistòrica per Vilassar de Dalt, on els participants podran contemplar i aprendre com es viva en aquella època, com eren els seus rituals… tot visitant el conjunt megalític de Can Buquet. La segona proposta és la ruta romana per Vilassar de Dalt, tenint de base la producció vitivinícola i incloent la visita guiada als Forns romans de la Fornaca.

GIRONA

Museu Arqueològic de Catalunya – Girona: (del 24 de desembre de 2012 al 5 de gener de 2013) l‘activitat “Vida i culte en el neolític empordanès” enfocada a l’assentament prehistòric de la Serra del Mas Bonet (Vilafant, Gironès), un extens assentament prehistòric ocupat durant gairebé 3.500 anys, des de les primeres etapes del neolític fins a l’edat del bronze (entre el 5000 i el 1500 aC). Al 2008, l’equip d’arqueòlegs trobà sis esteles i un menhir… una troballa molt singular.

TARRAGONA

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: El MNAT proposa passar una estona interessant, creativa i divertida a l’entorn del nostre patrimoni romà a través de diversos tallers: “Viatja a Tàrraco” (dijous 27 de desembre de 2012 i dijous 3 de gener de 2013). Amb aquesta activitat  nens i nenes podran fer un viatge en el temps per les diferents sales del museu i descobrir la ciutat antiga. “Per Júpiter…! Entrarem a l’Olimp?” (divendres 28 de desembre de 2012 i divendres 4 de gener de 2013). L’activitat s’articula a través de la narració de quatre històries de divinitats i d’un joc-itinerari,  per tal que els participants coneguin el món de la mitologia clàssica.

Article: Fossil apes from the vallès-penedès basin, de David M. Alba (ICP)

Image (1) hominids.jpg for post 9675L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.

A mesura que es van coneixent millor les restes fòssils dels homínids del Vallès-Penedès, s’allunya la hipòtesi que aquests simis antropomorfs tinguin un parentiu més proper amb els homínids (goril·les, ximpanzés, bonobos i nosaltres els humans) que no pas amb els orangutans. Fins a cert punt, es tracta d’una informació un pèl decebedora pels que voldrien tenir a prop de casa els orígens de la nostra espècie. Però, si tot plegat es confirma, ens trobem una vegada més davant d’un dels reptes científics als que l’estudi de l’evolució ens té ja acostumats.

Els homínids del Vallès-Penedès representen una mescla sorprenent de trets primitius i moderns: l’espècimen fòssil Pierolapithecus catalaunicus (Abocador de Can Mata, els Hostalets de Pierola), conegut com a Pau, mostra la primera evidència inequívoca d’ortogràdia (tronc erecte) entre els homínids fòssils coneguts arreu del món. La seva cara presenta trets característics de les morfologies facials més modernes dels grans simis actuals. Però Pierolapithecus també presenta encara adaptacions primitives per al desplaçament quadrúpede per damunt de les branques.

Les restes facials de Dryopithecus fontani (Abocador de Can Mata als Hostalets de Pierola, i Castell de Barberà a Barberà del Vallès) mostren una morfologia més moderna, que en alguns aspectes recorda la dels goril·les actuals. A més a més, Dryopithecus presentava un esmalt dental prim, com el dels grans simis africans. Altres restes postcranials, en canvi, mostren una mescla de trets moderns, semblants als homínids més moderns, i primitius, característics dels homínids del Miocè. Els homínids del Miocè juguen un paper molt destacat en l’estudi de la família Hominidae, i és que resulta del tot impossible reconstruir la història evolutiva del nostre llinatge exclusivament només a partir de les poques formes actuals que han sobreviscut. Per a fer-ho, cal recórrer al registre fòssil.

Descarregueu article aquí.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya desvetlla en una exposició els secrets de bellesa de l’antiguitat

Image (1) cosmetica.jpg for post 9643El museu d’Arqueologia de Catalunya inaugura demà 20 de desembre a la seu de Barcelona (Passeig Santa Madrona, 39), l’exposició “Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat”, que romandrà oberta fins el 17 de juny de 2013.

Arreglar-se, pentinar-se, perfumar-se i tenir cura de la higiene corporal, són coses que fem habitualment. Anar al gimnàs, a la perruqueria o a un centre estètic són petits luxes que de tant en tant ens permetem i que ens ajuden a sentir-nos a gust amb el nostre cos i amb la imatge que projectem als altres. Malgrat que pot semblar que estem parlant de preocupacions molt actuals, res d’això és nou.

Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. L’ús de cosmètics i d’olis perfumats, de tints o mascaretes, de postissos i perruques, ve de temps llunyans. Ara, tots aquests secrets es desvetllen a l’exposició Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat, on es posen al descobert petits gestos quotidians en els quals molts de nosaltres ens veurem reflectits.

L’exposició ha estat comissariada per Teresa Carreras Rossell, ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Perruqueria Raffel Pagés i del Museu del Perfum de Perfumeries Júlia. En la redacció dels textos també han participat Pedro Azara i Montserrat Claveria.

Per a més informació:  Tels. 93 4246577  93 4232149 | www.mac.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |

La molar documentada a la Cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany), de fa 215.000 anys, és la resta humana més antiga descoberta a Catalunya

Fotografia: Molar humana trobada a la Cova de Mollet. Universitat de Girona

El passat dilluns 17 de desembre de 2012 es van publicar les noves dades de les datacions de la molar trobada a la Cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estant) coincidint amb la presentació del balanç de 15 anys d’obertura al públic del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, ja que la Cova de Mollet en forma part.

Les datacions, realitzades recentment i publicades també al Journal of Human Evolution, s’han realitzat a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona (CSIC), tot i que hi han participat tres investigadors més d’institucions catalanes, que són prehistoriadors, geòlegs i/o paleontòlegs: Julià Maroto (Àrea de Prehistòria de la Universitat de Girona), Juan Manuel López-García i Hugues-Alexandre Blain (IPHES, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

La dent, concretament la primera molar superior dreta d’un individu infantil, va ser descoberta l’any 1972 durant una excavació a la Cova de Mollet dirigida per J. M. Corominas. La troballa va tenir lloc a l’estrat inferior de la Cova de Mollet. Fins ara només havia estat datat en base a una cronologia relativa i imprecisa dels grans mamífers i del context arqueològic i estratigràfic de les excavacions inicials. És 40 anys després de la troballa que es confirma com la resta humana més antiga de Catalunya, de fa 215.000 anys.

Les intervencions recents han permès determinar amb més precisió els continguts paleontològics i arqueològics, han recuperat restes de microvertebrats i han propiciat mostres per a la datació radiomètrica, de tal manera que s’ha pogut obtenir la datació absoluta de dit estrat inferior, així com la reconstrucció del seu paleoambient i la seva caracterització climàtica.

Les campanyes d’excavació recents de la cova de Mollet han estat finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Propera sessió del Cicle de Seminaris 2012-2013 del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Image (1) orkney.jpg for post 9564

El proper dimecres 19 de desembre a les 18:30 h tindrà lloc una nova sessió del Cicle de Seminaris 2012-2013 del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc al Seminari del Departament de Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història (Carrer Montalegre 6-8, Barcelona).

El seminari serà impartit per la Dra. Irene Garcia i Rovira (Honorary Research Fellow, University of Manchester) sota el títol “Espacios de producción cultural. Una aproximación al estudio del rol de la cultura material en la formación de cultural híbridas. Las Islas Orcadas (Escocia) a finales del IV milenio BC.”

Les xerrades estan destinades a estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat de tots els centres, així com a totes les persones interessades, i són gratuïtes. Aquests seminaris estan reconeguts com activitats dins del doctorat de Societat i Cultura de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

| Descarregueu cartell aquí |      | Descarregar resum aquí |

Inauguració de l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament” a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)

El proper dijous 20 de desembre de 2012, a les 19:30h, se celebrarà la inauguració de l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament” al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet (plaça de Pau Casals, s/n), que romandrà oberta fins el dia 17 de març de 2013, i compta amb tot un seguit d’activitats pedagògiques paral·leles adreçades a tot tipus de públic.

Aquesta mostra presenta un recorregut pels àmbits temàtics més singulars de la cultura ibèrica i treu a la llum un conjunt de peces que apropen al visitant al món de la creació, de l’enginy i del desenvolupament tecnològic dels ibers. Algunes de les innovacions tecnològiques dels ibers foren invencions originals, i d’altres adaptacions, o fins i tot còpies.

L’exposició ha estat produïda conjuntament per la Xarxa de Museus Locals, el Museu Torre Balldovina, el Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver i els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i de Cerdanyola del Vallès amb la intenció de donar a conèixer les innovacions que ens han arribat amb el món Iber i que encara perduren, d’una manera o altra, en la nostra vida quotidiana.

Per a més informació sobre les activitats, cliqueu aquí.

La investigadora de l’ICP Soledad de Esteban Trivigno rep un premi a l’Argentina pels seus estudis sobre xenartres fòssils

l’Asociación Paleontológica Argentina va guardonar la investigadora associada del Grup de Recerca de Paleobiologia de l’ICP Soledad de Esteban Trivigno amb el Premi Florentino Ameghino el passat dijous 13 de desembre. Aquest guardó premia anualment els autors del millor article publicat a la revista Ameghiniana per investigadors joves.

Els treballs premiats portaven per títol: ‘Buscando patrones ecomorfológicos comunes entre ungulados actuales y xenartros extintos’ i ‘Ecomorfología de xenartros extintos: análisis de la mandíbula con métodos de morfometría geométrica’, reflecteixen els estudis d’aquesta paleontòloga de l’ICP sobre la dieta dels xenartres fòssils a partir de comparatives amb animals actuals (els xenartres són un grup de mamífers que inclouen els actuals óssos formiguers, peresosos i armadillos). Aquest guardó, que atorga al guanyador una medalla i un diploma, es va lliurarr en el marc de l’assemblea anual de l’Asociación Paleontologica Argentina.

Aquesta jove paleontòloga es troba actualment realitzant una estada a Berlín al Museum für Naturkunde, amb una beca Synthesys. En aquesta estada, que s’emmarca en el projecte ‘Armadillo’s skull shape: shaped by phylogeny or ecology?’, ha pogut estudiar els armadillos i altres grups que s’alimenten d’insectes. L’objectiu és quantificar la diversitat morfològica d’aquests mamífers a partir de l’estudi del crani i veure si haurien tingut una restricció filogenètica menor o major que altres grups amb aquestes dietes.

Per a més informació cliqueu aquí.

L’art rupestre del Barranc de la Valltorta (Tírig, Castelló) es podrà gaudir en 3D el 2013

Image (1) Valltorta.jpg for post 9409Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) desenvolupen una investigació pionera per catalogar en 3D les pintures rupestres de l’art llevantí documentat al Barranc de la Valltorta (Tírig, Castelló) i bolcar després la informació en una aplicació web que permetrà analitzar, estudiar i investigar les imatges online.

El professor Fernando Buchón, que dirigeix l’equip d’investigació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica, que porta a terme aquest estudi, ha explicat que posen així a l’abast de públic i experts “una eina per a curiosos i investigadors “.

Aquest enclavament conté l’expressió artística més antiga de la Comunitat Valenciana amb uns 7.000 anys d’antiguitat i, encara que només té catalogades les pintures de vint abrics, s’han descobert una vuitantena d’aquestes coves petites generades per l’erosió dels rius.

La primera fase dels treballs consistirà en escanejar les imatges amb tecnologia làster (núvols densos de punts) per tal d’obtenir una malla tridimensional de l’abric i la posició de les pintures. La segona fase del treball consisteix en fer fotografies d’alta resolució per tal de posar  la pell a la malla tridimensional.

Es tracta de posar les imatges (processades per a una visualització ràpida) al web perquè qualsevol usuari tècnic o aficionat pugui veure les pintures i s’acosti a elles fins a veure fins i tot el gra de la pedra. Des de la plataforma digital es podrà jugar amb les imatges ampliant-les, canviant la visualització, saturacions de color, etc.

Està previst acabar la catalogació dels dos primers abrics i la web per visitar les pintures el mes de maig de 2013, i presentar el projecte al juliol al Congrés de Pintures rupestres i Arqueologia del Museu de la Valltorta.

Podeu visualitzar el vídeo clicant aquí.

Seminari d’arqueologia clàssica “Ciutat i territori al conventus Tarraconensis: casos d’estudi i estat de la recerca”

El dijous 20 de desembre de 2012, de 10h a 19 h, s’organitza a l’ICAC el seminari d’arqueologia clàssica “Ciutat i territori al conventus Tarraconensis: casos d’estudi i estat de la recerca”.

La jornada s’organitza en el marc del projecte I+D HAR2009-10752 “Interacción y articulación urbs-territorium en el Conventus Tarraconensis. Análisis intrínseco y comparado de tres exponentes significativos” dirigit pel Dr. Josep Guitart (UAB-ICAC).

En aquest seminari es presentaran, d’una banda, els resultats aconseguits fins ara en el marc d’aquest projecte i, d’altra banda, alguns dels treballs realitzats pel Grup Consolidat de Recerca (2009SGR1163) format per investigadors de la UAB i de l’ICAC que treballen en diversos projectes relacionats amb l’arqueologia de la ciutat antiga: el Puig Castellar(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès), Iesso (Guissona, la Segarra), la zona del Baix Llobregat, Iltirta (Lleida), Egara (Terrassa, Vallès Oriental) o Can Tacó-Turó d’en Roïna /Mons Observans(Montlemó i Montornès del Vallès, Vallès Oriental).

La jornada, amb una dotzena d’intervencions, és gratuïta i oberta a tots els públics però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la Sala d’Actes.

| Descarregueu programa en PDF |