L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.
A mesura que es van coneixent millor les restes fòssils dels homínids del Vallès-Penedès, s’allunya la hipòtesi que aquests simis antropomorfs tinguin un parentiu més proper amb els homínids (goril·les, ximpanzés, bonobos i nosaltres els humans) que no pas amb els orangutans. Fins a cert punt, es tracta d’una informació un pèl decebedora pels que voldrien tenir a prop de casa els orígens de la nostra espècie. Però, si tot plegat es confirma, ens trobem una vegada més davant d’un dels reptes científics als que l’estudi de l’evolució ens té ja acostumats.
Els homínids del Vallès-Penedès representen una mescla sorprenent de trets primitius i moderns: l’espècimen fòssil Pierolapithecus catalaunicus (Abocador de Can Mata, els Hostalets de Pierola), conegut com a Pau, mostra la primera evidència inequívoca d’ortogràdia (tronc erecte) entre els homínids fòssils coneguts arreu del món. La seva cara presenta trets característics de les morfologies facials més modernes dels grans simis actuals. Però Pierolapithecus també presenta encara adaptacions primitives per al desplaçament quadrúpede per damunt de les branques.
Les restes facials de Dryopithecus fontani (Abocador de Can Mata als Hostalets de Pierola, i Castell de Barberà a Barberà del Vallès) mostren una morfologia més moderna, que en alguns aspectes recorda la dels goril·les actuals. A més a més, Dryopithecus presentava un esmalt dental prim, com el dels grans simis africans. Altres restes postcranials, en canvi, mostren una mescla de trets moderns, semblants als homínids més moderns, i primitius, característics dels homínids del Miocè. Els homínids del Miocè juguen un paper molt destacat en l’estudi de la família Hominidae, i és que resulta del tot impossible reconstruir la història evolutiva del nostre llinatge exclusivament només a partir de les poques formes actuals que han sobreviscut. Per a fer-ho, cal recórrer al registre fòssil.
Descarregueu article aquí.