Lectura de la tesi doctoral “La figlina del Vila-sec. Un centre de producció ceràmica de l’Ager Tarraconensis”, de Josep Francesc Roig Pérez

xarxesDeixa un comentari

El proper divendres 11 de gener de 2013 a les 11.30 hores a la sala d’actes de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona), el doctorand Josep Francesc Roig Pérez farà la defensa de la seva tesi doctoral “La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). Un centre de producció ceràmica de l’Ager Tarraconensis” ,dirigida per Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

El tribunal estarà format per Mercè Roca i Roumens (UB) presidenta, Ricardo Mar Medina (URV) secretari i Josep Maria Nolla Brufau (UdG), vocal.

Aquesta tesi té com a objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de la zona de l’Ager Tarraconensis, una zona molt extensa geogràficament però poc excavada de forma extensiva. Aquest fet  ha provocat que les interpretacions per tal d’entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina concreta siguin molt limitades.

La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha permès però identificar un centre de producció amb una superfície total d’uns 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II – inicis del segle III dC) amb un total de dotze forns de cocció (de diferents tipus), sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces ceràmiques. Aquesta tesi estudia aquest material ceràmicformat per: material constructiu (tegulae, imbrices i antefixes), pondera, ceràmica comuna (on destaquen: plats, cassoles, bols, ampolles, gerretes, morters, gibrells i tapadores), llànties, imitacions de copes de Terra Sigillata sud-gàl·lica, ceràmica de  Parets Fines i d’altres formes de producció pròpia.

Es documenta el dinosaure més antic del planeta en un museu, amb 243 milions d’anys

xarxesDeixa un comentari

Image (1) dinosaure.jpg for post 9767Els fòssils  han estat repartits en els museu de Ciutat del Cap i Londres, fins ara, que han passat a ser estudiats per un grup de paleontòlegs de la Universitat de Washington. Els fòssils pertanyen a dos exemplars idèntics documentats l’any 1930 en el que ara es coneix com Tanzània, però no havien estat estudiats en detall. L’anàlisi científic ha permès situar la vida d’aquest dinosaure en un període d’entre 10 o 15 milions abans que qualsevol altre fòssil trobat fins ara, el que el converteix en el dinosaure més antic a la Terra.

L’informe va sortir publicat a la revista Time on s’explica que el lloc on van ser trobats els fòssils suggereix que els dinosaures van emergir al sud del gran supercontinent Pangea. El Nyasasaurus parringtoni era un vertebrat de fins a 60 quilos que tenia aproximadament metre i mig de llarg. La informació que revelen els fòssils ajuda a donar per acabat un debat de 150 anys sobre quan van aparèixer els dinosaures a la Terra.

Els dos exemplars no estaven catalogats com a dinosaures fins després de l’estudi exhaustiu recentment realitzat. Els científics van trobar una fibra característica dels dinosaures a l’húmer del Nyasasaurus parringtoni, fet que va situar les restes fòssils com a les restes de dinosaure més antigues que existeixen.

Els científics ara tenen la certesa que els dinosaures rondaven la Terra fa aproximadament 243 milions d’anys en el Triàsic Mitjà. En aquest moment, la vida a la Terra s’estava recuperant de l’extinció ocorreguda durant el període Permià o la Gran Mort, quan es van extingir la majoria de les espècies al planeta. La troballa refuta la teoria que els dinosaures van aparèixer en el Triàsic Tardà i que a partir de llavors es van escampar de manera accelerada.

L’Encantat de Begues, seleccionat per National Geographic com un dels 12 grans descobriments de l’any

xarxes1 comentari
Fotografia: Ramon Maroto, CRBMC.
Fotografia: Ramon Maroto, CRBMC.

La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat l’Encantat de Begues com un dels 12 grans descobriments de l’any, juntament amb troballes com el Temple Major de Ciutat de Mèxic, el lloc exacte on Juli Cèsar va ser apunyalat o el Temple del Sol Nocturn a Zotz, Guatemala.

L’Encantat de Begues va ser descobert l’estiu passat durant la campanya d’excavacions a la Cova de Sant Sadurní, a Begues (Barcelona). Té 6.500 anys d’antiguitat i s’ha convertit en l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la Península Ibèrica. La figura, elaborada a principis del Neolític mig, mesura vuit centímetres d’alçada, i conserva el tronc, el coll i un dels braços, fet que ha permès apuntar que es tractés d’una representació masculina.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Piranesi i l’arqueologia

xarxesDeixa un comentari
Gimbattista Piranesi. Vista del mausoleu de Cecilia Metella.
Gimbattista Piranesi. Vista del mausoleu de Cecilia Metella.

Pels qui encara no hàgiu tingut ocasió de visitar l’exposició “Las artes de Piranesi”, al centre cultural CaixaForum de Barcelona, encara sou a temps de fer-ho fins al dia 20 de gener. Dins d’aquesta exposició trobareu un interessant apartat dels gravats realitzats a partir de les restes arqueològiques que Piranesi va veure per primera vegada durant la seva visita a Roma el 1740, i que constitueixen un singular testimoni dels inicis de l’arqueologia quan ni tan sols existia com a disciplina científica.

Tot i que el gruix de l’exposició se centra en els treballs de l’artista venecià com a arquitecte, dissenyador i gravador de vedutes, objectes i d’imatges fantàstiques, destaquem aquí la seva tasca de cronista gràfic de les restes arqueològiques romanes: les Antichità romane. Malgrat Piranesi no es va dedicar a excavar jaciments directament, se’l pot considerar un dels pares de l’arqueologia.

En arribar a Roma, Piranesi queda tan fascinat per les ruïnes de l’antiguitat que es dedica a estudiar-les, a dibuixar-les i a escriure sobre elles. Tot aquest treball contribueix a valorar i fomentar l’interès pel passat i el converteix en un dels fundadors de l’arqueologia moderna. Aquest interès de Piranesi per l’antiguitat no s’estanca en el passat, ja que considera que aquests coneixements han d’ajudar a construir i transformar el present. En la seva obra Della Magnificenza ed Architettura de’Romani (1761), reivindica la supremacia i originalitat de l’arquitectura romana sobre la grega basant-se en tot tipus d’argumentacions tant arquitectòniques com arqueològiques.

| Vegeu el tríptic de l’exposició |

Presentació del llibre “Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) epigrafia.jpg for post 9758

El proper dimecres 09 de gener a les 12:00 h tindrà lloc la presentació del llibre “Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”d’Anna Ginestí Rosell a la Sala d’Actes “Frederic Udina” de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La presentació  del llibre anirà a càrrec de Carlos Varias, professor titular de Filologia Grega de la UAB.

“Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”, el volum número 19 de la col·lecció Documenta, analitza minuciosament 519 epitafis funeraris que deixaren els estrangers que varen viure a Atenes des d’època tardo-arcaica fins al final de l’època clàssica i que ens parlen del grau d’integració d’aquestes persones a la polis.

| Descarregueu invitació |

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”

xarxes2 comentaris

Conferència “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Josep M. Fullola, Xavier Mangado, José M. Tejero, M. Àngels Petit
Moderador: Narcís Soler

L’estiu del 2012 s’ha fet la vint-i-cinquena campanya d’excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d’un quart de segle de treballs i publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del paleolític i de l’epipaleolític a l’àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats fets des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L’excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la península ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socioeconòmica i paleoambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren a la zona fa entre 15.000 i 11.500 anys.

| Galeria d’imatges |

| Vegeu la presentació en pdf |
_____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes a destacar abans de la xerrada.

  • Què han representat per al vostre equip d’investigació aquests 25 anys de recerca arqueològica a la Cova del Parco?

Es tracta del projecte de més llarga durada i major envergadura del nostre equip, al que hi hem esmerçat molts esforços, tant pel que fa al treball de camp com al de laboratori i publicació i difusió de les recerques. A més, en 25 anys hem experimentat la transformació de la recerca en Paleolític superior a Catalunya, així com hem viscut de primera línia nombrosos canvis metodològics, tècnics i socials en la recerca arqueològica a casa nostra.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa al magdalenià de la Cova del Parco?

Independentment de la llarga estratigrafia arqueològica del jaciment, que abasta des de l’edat del bronze fins al magdalenià, i en la que destaquen fases tan interessants com la del neolític, o la dels darrers caçadors-recol·lectors holocènics; la veritat és que l’estratigrafia magdaleniana de la cova del Parco representa una aportació clau, al mostrar-nos una seqüència d’ocupacions llarga i ben datada; alhora l’excavació en extensió del jaciment ens ha permès evidenciar un nombre d’estructures de combustió – que supera la quarantena- que permet aproximar-nos a l’estudi de l’articulació de l’espai i d’organització de les tasques. Pensem que el nombre i varietat d’estructures de la Cova del Parco no té parió a la resta de jaciments peninsulars d’aquesta mateixa cronologia.

D’altra banda, els estudis interdisciplinaris ens mostren la diversitat de tasques desenvolupades en el jaciment. La documentació dels processos de fabricació i refacció tant d’utillatge lític com ossi permeten valorar la natura d’unes ocupacions rellevants. Mereix també que destaquem els nombrosos objectes d’ornament recuperats, que ens serveixen per parlar del món simbòlic d’aquestes poblacions i en ocasions evoquen mobilitat i/o relacions més enllà dels territoris econòmics immediats.

  • Voleu afegir alguna cosa més sobre el projecte arqueològic que esteu duent a terme?

Volem remarcar que els 25 anys d’excavació a la Cova del Parco ens han permès establir lligams de cooperació i amistat amb les institucions i les poblacions de l’entorn més immediat al jaciment, tant a Alòs de Balaguer com a Artesa de Segre, duent a terme tasques de sensibilització i difusió de la importància que pot tenir per a la població de la Noguera el treball desenvolupat a la Cova del Parco. Volem cloure dient que aquesta recerca arqueològica ha donat lloc a un centenar de publicacions científiques i de difusió, essent el Parco un dels jaciments clau,de la Prehistòria antiga catalana sobre el qual esperem continuar treballant.

Article: Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene human tooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Journal.jpg for post 9671Recentment s’ha publicat a la revista científica “Journal of Human Evolution” l’article Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene human tooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula) de Julià Maroto (Àrea de Prehistòria, Universitat de Girona), Ramon Julià (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) – Barcelona), Juan Manuel López-García (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili) i Hugues-Alexandre Blain (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili), on es presenten els darrers resultants sobre el jaciment de la Cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany), excavacions arqueològiques finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Cova de Mollet tés una petita cova situada a la localitat de Serinyà (Pla de l’Estany) que va començar a ser excavada l’any 1947 per Josep Maria Corominas. Va ser en l’estrat més antic on va aparèixer la molar d’un individu infantil considerada avui la mostra fòssil humana més antiga de Catalunya, amb una cronología de fa 215.000 anys.

Han estat les redatacions de dit estrat que han permès determinar la cronología absoluta així com descriure amb més exactitud el paleoambient de l’estrat, a partir de l’estudi de microvertebrats i macrovertebrats i estudis radiomètrics.

Vegeu l’article clicant aquí.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Leica Geosystems realitzaran el model 3D de les basíliques de l’amfiteatre de Tarragona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) leica.jpg for post 9753El passat 17 de desembre es van dur a termes els treballs d’escàner làser, que formen part d’un estudi més ampli de les basíliques de l’amfiteatre de Tarragona, on hi col·laboren l’ICAC el Museu Bíblic i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu de conèixer l’edifici al mil·límetre.

Aquest tipus de treballs permetran conèixer detalladament l’estructura de l’amfiteatre i  ajudaran als arqueòlegs a analitzar l’evolució de l’edifici al llarg del temps. Un cop obtinguts els resultats, el primer objectiu és presentar una exposició de l’amfiteatre per la Tarraco Viva del 2013 perquè la ciutadania conegui quins treballs s’han anat realitzant a l’edifici els darrers anys, així com una nova musealització del propi amfiteatres amb cartells nous que ajudin a explicar al visitant el funcionament de l’edifici.

S’inicia la primera fase d’estudi de les restes cranials humanes documentades al Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cranis-ullastret.jpg for post 9770La primera fase d’estudi de les restes cranials humanes documentades a Ullastret està basada en la realització de diverses proves radiològiques, que es porten a terme per un equip de recerca multidisciplinar constituït recentment, format per antropòlegs, arqueòlegs, restauradors i especialistes d’altres àmbits de la investigació, que han establert un protocol d’actuació per abordar l’estudi integral d’aquestes restes cranials humanes gairebé senceres.

Un cop definit el protocol d’actuació s’ha iniciat la primera fase d’estudi, que consisteix en la realització de diverses proves radiològiques (Tomografia Axial Computeritzada i radiografies). Aquestes proves s’han pogut realitzar gràcies a la col·laboració de la unitat de diagnòstic per la imatge de l’Hospital de Palamós que, fora de l’horari d’atenció als pacients i sense alterar la dinàmica de funcionament de la unitat, ha cedit les seves instal·lacions i el personal tècnic necessari per poder realitzar-les.

Els resultats d’aquestes proves, en curs de processament, han de permetre obtenir, entre altres coses, imatges en 3D dels dos cranis més ben conservats que, sens dubte, seran fonamentals per aprofundir en l’estudi morfològic i anatòmic de les restes i seran especialment útils en el posterior procés de consolidació i restauració.

El patrimoni paleontològic a l’exposició “2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal”

xarxesDeixa un comentari

Des del divendres 21 de desembre de 2012 i fins el 22 de gener de 2013 es podrá visitar l’exposició “2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal” a la Sala d’Exposicions d’Els Costals (Castellbisbal, Vallès Occidental), on es mostren els diferents elements patrimonials del poble i es dóna a conèixer el Mapa del Patrimoni, elaborat per l’Ajuntament de Castellbisbal i la Diputació de Barcelona.

L’exposició, produïda per l’Ajuntament de Castellbisbal i el Museu de la Pagesia de Castellbisbal, ha comptat amb la col·laboració de l’ICP, el Museu Municipal de Molins de Rei, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l’Església de Sant Vicenç de Castellbisbal  i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Des de l’ICP s’han cedit algunes restes fòssils i s’han fet algunes reconstruccions en dibuix de fauna i flora de fa uns 20 milions d’anys.

El Mapa de Patrimoni d’aquest municipi recull el ric patrimoni paleontològic de Castellbisbal, que inclou 6 jaciments del Miocè català: Successió Miocènica Costablanca, La Costablanca, Jaciment Paleontològic Turó de les Forques, Jaciment Paleontològic del Canyet, Jaciment Paleontològic de Can Pedrerol de Baix i El
Canyet.

És gràcies al registre fòssil que es pot reconstruir el paisatge de Castellbisbal de fa uns 20 milions d’anys, i que hauria estat molt diferent de l’actual. L’aspecte de la regió era semblant a la dels grans llacs africans, habitada per animals emparentats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs i conills, així com també amb tortugues, carnívors de la mida del linx o altres animals extints que no tenen cap supervivent actual.

L’horari d’obertura és els divendres i dissabtes, de 17.30 a 20.30 hores i els diumenges d’11 a 14 hores. Amb motiu de les festes de Nadal, els dies 25 i 26 de desembre i 1 de gener, l’exposició també es podrà visitar en horari de 17.30 a 20.30 hores.

Per a més informació cliqueu aquí.