Conferència “Arqueologia urbana a Granollers : Recerca i presentació del patrimoni a la societat: Excavacions i museïtzacions dels darrers anys sobre patrimoni romà, medieval, modern i contemporani”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de març de 2013, 19:00h
Conferenciants: Elisenda Moix i Josep Muntal
Moderador: Quim Folch
Ja fa cinc anys des que es van presentar a la Tribuna d’Arqueologia les darreres intervencions arqueològiques al nucli històric de Granollers, coincidint amb la darrera fase de la remodelació de la Plaça de l’església de Sant Esteve i el seu entorn. Aquesta àmplia i àrdua remodelació urbanística que va comportar una extensa documentació arqueològica en part de la vil·la romana i va continuar amb les intervencions prèvies a la peatonalització de la resta de la vila medieval i fins i tot més enllà del centre històric. Tot això va fer plantejar la creació d’un nou equipament com el Centre d’Interpretació de l’Adoberia dels Ginebreda i la divulgació de les troballes amb plafons, senyalitzacions i publicacions sobre el patrimoni de la ciutat.
| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva intervenció.
- Hem de parlar més de difusió i museografia en una Tribuna d’Arqueologia?
Ateses les actual circumstàncies i conjuntures creiem que els arqueòlegs hauríem de procurar pensar no només en l’excavació i els estudis especialitzats sinó també com es podria facilitar una divulgació entenedora i visualitzar les peces que podrien ajudar-hi. D’aquesta manera els museòlegs tindríem més acurades referències de la importància contextual i documental no només dels objectes mobles sinó també dels contextos immobles i històrics .
Des de les darreres intervencions arqueològiques de l’any 2005 a l’entorn de la Plaça de l’Església, que ja van ser objecte de comunicacions a la Tribuna d’Arqueologia del 2007 fins l’actualitat s’ha maldat per explicar a la ciutadania els grans trets de les troballes. Amb la constitució de l’Adoberia com espai museogràfic on, a més d’explicar l’evolució de la vila medieval i moderna mitjançant un centre d’interpretació, es presenta la pròpia adoberia com a espai patrimonial emmarcada per la muralla medieval i un petit conjunt de peces dels fons del Museu relacionades amb les èpoques que s’hi expliquen. També des del Museu de Granollers és presenten i difonen les peces més important de les troballes dels darrers anys en aquest entorn i també d’altres de la comarca.
A més dels espais patrimonials esmentats hem procurat també sortit als carrers i places, fins i tot més enllà del nucli antic, per explicar el seu origen i la seva història mitjançant plafons, de manera gràfica i explicativa i en tres idiomes. També s’organitzen visites comentades i altres activitats no només per a un públic escolar, sinó per a tota mena de col·lectius.
- Quina importància té dins el recorregut de la muralla medieval l’excavació de la torre rodona?
Per fonts escrites i gràfiques, a la plaça Maluquer i Salvador, antiga plaça del Bestiar, es coneixia l’existència d’una torre circular que va estar dempeus fins a mitjan segle XIX. Quan es va procedir l’excavació es va trobar a l’angle nord-est de la muralla una torre quadrada destruïda i la base atalussada d’una gran torre rodona. Probablement la torre quadrada va ser destruïda en algun moment per causes que desconeixem i cap al segle XV i es decideix construir una torre circular amb uns paràmetres defensius molt ben consolidats que són els que van ser objecte de l’excavació.
- L’excavació del C/ Pompeu Fabra, núm. 4 de l’any 2010, és una peça més del trencaclosques de la zona dels banys de la vil·la romana de Granollers, que en anteriors campanyes van prendre el nom de Can Jaume i Can Reverter?
Sí, l’excavació del 2010 és un pas en la documentació que s’ha pogut anar fent periòdicament i que es va encaixant pel què fa a la zona de banys de la vil·la romana. Amb aquesta nova intervenció s’ha pogut constatar la continuació de l’hipocaust i un praefurnium que escalfarien una habitació, una possible sudatio, i l’aigua d’una de les piscines, ja excavades anteriorment, i que seria el tepidari. També es va trobar una altre praefurnium de més entitat que escalfaria l’alveus del caldari. Es va determinar el mur de tancament dels balnea a la part de ponent i la troballa d’una gran claveguera, en direcció nord-sud, on hi desaiguarien dos ramals més.
