Conferència “Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de març de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Iñaki Moreno i Marcel Pujol
Moderador: Roger Marcet

La intervenció arqueològica que es duu a terme des de l’octubre de 2010 al cos principal de les drassanes i que afecta les tres naus de llevant del mateix, ha permès, d’una banda, obtenir noves dades que permeten fer una relectura de l’evolució edilícia del complex arquitectònic, i en segon lloc, documentar una gran estructura relacionada amb la construcció de galeres en època moderna. Es tracta d’un un gran fossat esglaonat en forma de ”V” que afecta el subsòl de sorres i que compta amb un suau pendent vers el mar. De la pròpia drassana s’han documentat a les naus de llevant fins a 5 fases constructives diferents –alguna de les quals inèdita fins a la present campanya– encabides cronològicament entre finals del s. XIII i finals del s. XVII.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

• Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme a les drassanes?

Molt positiu. Malgrat les restriccions habituals, en haver de cenyir-nos a un projecte de remodelació del Museu Marítim que no afectava la totalitat del subsòl, les diverses intervencions han proporcionat un registre totalment coherent. Això ha permès construir un nou discurs evolutiu del complex de la drassana des del seu origen, a finals del segle XIII, fins mitjans del segle XVIII, quan sembla que perd la seva funció de centre de construcció de galeres. Discurs que, s’ha de dir, ateses les noves troballes resulta trencador amb l’evolució de l’edifici que tradicionalment s’havia defensat.

• Trencador, en quin sentit?

Les intervencions arqueològiques realitzades han permès documentar fases constructives totalment desconegudes fins ara. Si bé la documentació existent en parlava, no es coneixien restes físiques d’aquestes. Per exemple hem documentat estructures que es poden relacionar amb la primera coberta en temps d’Alfons el Benigne, o a les naus sobiranes del gran projecte que Pere el Cerimoniós contemplà per a les drassanes a partir de l’any 1378. D’altra banda observem com el complex de la drassana a partir del segle XV, lluny d’entrar en decadència de manera paral·lela a l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània, continuarà ampliant-se fins a assolir, als segles XVI i XVII, unes dimensions enormes. De fet, el 80 % de les naus conservades a l’actualitat es corresponen a aquest període.

• Alguna troballa singular?

Diria que el complex de la drassana, de cronologia moderna i excepcional estat de conservació, destaca per la seva singularitat. A banda, si s’ha de destacar un element en concret de seguida pensem en la grada de construcció/reparació de galeres que s’exhumà a la nau central del cos de llevant, que aleshores era un pati descobert. Es tracta d’una troballa absolutament excepcional, tant per les seves característiques i estat de conservació, com per la manca de paral·lels arqueològics. Pensem que l’estructura es feu servir en el període 1600-1675, moment en que les galeres s’havien redimensionat i només es podien bastir aquí o a les noves Naus de la Generalitat, de major amplada.