Categoria: General

Patrimonium 2016, “Ulldecona, un passeig per la història”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Display90x180cmEl proper divendres 10 de juny a les 19,00 hores s’inaugurarà: Patrimonium 2016, “Ulldecona, un passeig per la història”, un cicle de conferències orientades a donar difusió als diferents projectes de difusió, innovació, conservació i investigació que s’estan duent a terme actualment per a la posada en valor dels diferents actius patrimonials de la vila d’Ulldecona.

Aquestes jornades, que neixen amb la intenció de dur-se a terme anualment, tenen l’objectiu d’apropar a la societat el ric patrimoni d’Ulldecona que, mitjançant la seva gestió, esdevidrà en una eina de dinamització cultural, econòmica i cientí­fica.

Aquesta primera edició se centra en diferents projectes d’investigació en curs o recentment executats, com ara: les excavacions al poblat pre-ibèric de La Ferradura/Els Castellets, dutes a terme pel GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica); les excavacions a la necròpoli ibèrica d’Esquarterades, realitzades per la Universitat de Barcelona i l’ICAC: els diferents projectes de noves tecnologies orientats, tant a la difusió i l’educació, com a la conservació preventiva del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall, Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El dissabte 11 de juny es presentarà ofi­cialment el projecte 4D-VULL i el 4D-VULL 2G. Monitorització d’Art Rupestre a Valltorta-Gassulla i Ulldecona i es parlarà del Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre, el projecte e-Art, realitat augmentada i Art Rupestre, i el projecte Art Rupestre Llevantí per a invidents, actualment en execució.

Lloc: pis superior de l’O­cina de Turisme d’Ulldecona.
Preu: Totes les activitats són gratuïtes.
Inscripcions: turisme@ulldecona.cat

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Recull bibliogràfic, maig 2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 38, corresponent al mes de maig de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana” a la UPF

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

CaSEs seminars SabanaEl proper divendres 3 de juny a les 17,00h està programat el seminari: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana”, a càrrec de Encarni Montoya i Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC). La sessió s’emmarca dintre dels Seminaris organitzats per CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics), el grup de recerca del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

En l’actualitat, el 44% del volum de CO2 emès a l’atmosfera ve de focs originats en sabanes, havent-hi una relació directa entre clima-vegetació-home. Entendre l’origen i les dinàmiques ecològiques de les sabanes tropicals i els factors de canvi naturals o antropogènics que influeixen pot ser crucial per a l’estudi de diferents disciplines, com ara la conservació. Aquesta xerrada presenta l’estudi pilot sobre la Gran Sabana (SE Venezuela), una vasta extensió de Sabana entre els boscos plujosos de l’Orinoco i l’Amazonas. A dia d’avui és habitada pels indígenes Pemón, la cultura dels quals està estretament lligada a l’ús del foc. Aquesta regió és ideal, ja que registra un canvi de vegetació irreversible de manera simultània a la presència de diversos factors de canvi. D’aquesta manera, l’establiment de la sabana es va produir junt a un increment en el règim de focs durant la transició entre el Tardiglaciar i l’Holocè. S’ha proposat l’origen dels focs com a resultat del canvi climàtic, de l’arribada dels primers pobladors a Sudamèrica o de la interacció entre, al menys, aquests dos factors. Els actuals habitants, tanmateix, no devien haver arribat a la regió fins a l’Holocè tardà, quan la sabana ja hi era present, contribuint així al seu manteniment.

Lloc: Aula 24.023 de l’edifici Mercè Rodoreda, UPF (Campus de la Ciutadella)

IX Curs de Paleopatologia: Osteobiografia infantil

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Microsoft PowerPoint - PosterBesora-2016Del 21 al 24 de juliol de 2016 se celebrarà a Santa Maria de Besora (Osona) la 9a edició del Curs de Paleopatologia, que enguany se centrarà en la Osteobiografia infantil, i està organitzat el GROB – Grup de Recerca en Osteobiografia, en col·laboració amb l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona i l’empresa Atics SL.

En aquesta edició el curs s’enfoca en la Paleopatologia infantil un tema poc  tractat en els textos paleopatològics i que significa un gran repte a nivell de diagnòstic. Es dóna també continuïtat amb la tipologia de curs iniciada en les edicions anteriors, i es dedicarà una part a l’excavació de les restes humanes que s’utilitzen durant el curs. Això proveirà als alumnes de certa experiència en el camp, a la vegada que aporta una gran informació  sobre les restes que els estudiants poden apreciar en les anàlisis de laboratori (tipus de terreny-conservació, relació amb altres restes, possibles efectes tafonòmics, etc).

El lloc escollit en aquesta ocasió per realitzar l’excavació és el Castell de Besora. El seu aïllament respecte a un nucli urbà i l’elevada utilització en èpoques històriques ofereix unes condicions idònies pel treball de camp.

Lloc: Castell de Santa Maria de Besora i Poliesportiu de Santa Maria de Besora

|Per a més informació cliqueu aquí |

Dia Internacional dels Museus 2016: “Museus i Paisatges Culturals”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

DIM2016El Dia Internacional dels Museus (DIM) se celebra tradicionalment cada 18 de maig des de l’any 1977, a iniciativa del Comitè Internacional dels Museus-ICOM, i té com a objectiu conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat.

Enguany se celebra la 38a edició del Dia Internacional dels Museus, que estarà dedicada al tema Museus i Paisatges Culturals. Aquest serà també el tema de la Conferència General de l’ICOM, que tindrà lloc a Milà del 3 al 9 de juliol de 2016.

L’objetiu del DIM és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà important pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç del mutu enteniment, la cooperació y la pau entre els pobles.

Amb ocasió del DIM, la majoria dels equipaments museístics i espais arqueològics museïtzats catalans organitzen una gran quantitat d’activitats que tenen lloc el mateix 18 de maig i/o en dies anteriors i posteriors a aquesta data, ja sigui en forma d’esdeveniments puntuals com programacions que poden durar tota una jornada o varis dies.

La Nit dels Museus

Un dels esdeveniments més populars del DIM és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa en què participen més de tres mil museus de quaranta països. En aquesta edició, la Nit dels Museus se celebra el proper dissabte 21 de maig, durant la qual gran nombre de museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats.

| Podeu consultar la informació i les activitats organitzades a Catalunya amb motiu del DIM 2016 clicant aquí |

Acte d’homenatge a Francisca Pallarés, al MUHBA

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Francisca PallarésDemà dimecres 18 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc al MUHBA l’acte d’homenatge a Francisca Pallarés Salvador, exdirectora del Istituto di Studi Liguri i exprofessora de la Universitat de Roma “la Sapienza”.

La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia de la UAB amb la glossa: “Francisca Pallarés i la Barcelona Romana. En reconeixement d’un trajectòria”. Seguidament, Francisca Pallarés impartirà la conferència: “Barcino, excavacions en la plaza de Sant Miquel, experiencias y recuerdos”.

Lloc: Sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, pl. del Rei, s/n

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Tribuna d'Arqueologia1 comentari

XIII JORNADESEls propers dies 10 i 11 de juny se celebraran a Banyoles les XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Banyoles i els Museu de Banyoles, amb la col·laboració de la Diputació de Girona.

Les Jornades, des del seu inici l’any olímpic a Sant Feliu de Guíxols, han tingut voluntat de moure’s, de ser present en diverses viles del nostre país i aquesta voluntat ha permès que, fins ara, s’hagin celebrat una bona part de les comarques gironines i, de vegades, més d’un cop. Deixant de banda la Cerdanya, que esdevé un objectiu i que caldrà preparar tal com es va fer a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, l’any 2002, quedava el buit sorprenent del Pla de l’Estany, lloc que conserva alguns dels jaciments arqueològics més emblemàtics del nostre país en alguns dels quals s’hi treballa des de fa molts lustres: el conjunt de l’Arbreda, com a símbol de les prestigioses coves de Serinyà, la Draga, a la vila de l’Estany, un dels jaciments estrella del neolític europeu i Vilauba, referent en el coneixement de l’explotació del camp a època romana.

Enguany, les Tretzenes Jornades se celebraran a les dependències modernes i ben preparades del Museu Darder de Banyoles, un marc excel·lent per revisar a fons l’estat de la qüestió de l’activitat arqueològica i paleontològica desenvolupada a les comarques gironines durant el bienni 2014 i 2015.

Com sempre, convé recordar que l’èxit d’aquesta iniciativa és obra de tots i que el dia i mig que durarà aplec serà un espai per a la retrobada, per saber més coses i, tot aprofitant l’avinentesa, poder conèixer més de prop algunes novetats lligades al món de l’arqueologia i del patrimoni banyolins.

Lloc: Sala d’actes del Museu Darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2)
| Descarregueu el tríptic en pdf |

Primer Seminari sobre actualitat, reptes i noves propostes al voltant del nostre patrimoni, a Sant Feliu de Llobregat

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

seminari Sant FeliuEls dilluns 23 i 30 de maig de 2016 a les 19,00 hores se celebraran a Sant Feliu de Llobregat les sessions del 1r Seminari d’Arqueologia i Patrimoni, sobre actualitat, reptes i noves propostes al voltant del nostre patrimoni, una activitat organitzada per l’Ateneu Santfeliuenc i l’USLA -Universitat Social Lliure i Autogestionada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

23 de maig. “Les diferents vessants de la protecció del patrimoni Cultural”, a càrrec d’Adam Picón

30 de maig. “El palau de la Torre Blanca: elements patrimonials i polèmiques polítiques”, a càrrec de Jordi Jiménez.

Inscripcions: Secretaria de l’Ateneu Santfeliuenc universitatsocial.blogspot.com
Lloc: Aula D de l’Ateneu Santfeliuenc. C/ Vidal i Ribas, 25, Sant Feliu de Llobregat.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya:  De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de maig de 2016, 19:00h

Conferenciants: Marta Fàbregas i Iñaki Moreno
Moderador: Maite Mascort

Durant el bienni 2014-2015 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha promogut una sèrie d’intervencions d’urgència a tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. La seva execució i direcció científica ha estat adjudicada per concurs públic a l’empresa ATICS SL, que ha comptat amb un nombrós equip interdisciplinari (des de paleontòlegs i arqueòlegs, a especialistes en bioarqueologia, antropòlegs forenses, espeleòlegs, restauradors…) per donar resposta a la varietat d’intervencions que s’han portat a terme. Així, s’analitzaran la trentena d’intervencions que abracen des de la paleontologia a l’arqueologia de la recuperació de la memòria històrica; des d’una cova fins a l’àmbit urbà i des de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre, passant per la Catalunya central i els Pirineus de Lleida.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins són els períodes més representatius?

La cronologia que ens han ofert les intervencions d’urgències d’aquests darrers dos anys és molt variada. Les restes més antigues corresponen a troballes paleontològiques, com les costelles d’un sireni al jaciment de Les Batalles del Brull. També hem pogut treballar en 4 jaciments en coves i avencs que ens han aportat informació sobre l’ocupació en època prehistòrica. D’època antiga hem excavat sitges de cronologia ibèrica i algun assentament d’època romana. L’època medieval queda representada en diversos jaciments, alguns dels quals tenen continuïtat fins a l’època moderna. I per acabar hem pogut treballar en l’exhumació de les restes humanes de la Guerra Civil Espanyola al Penedès.

  • Hi ha alguna troballa excepcional?

Al llarg de l’any 2014, al T.M. de Riner, a la comarca del Solsonès, i a partir de la troballa de restes òssies esmicolades a causa del pas d’una màquina excavadora, s’ha realitzat una intervenció que ha permès posar al descobert, ni més ni menys que la planta sencera d’una església d’origen alt medieval i una necròpolis amb tombes antropomorfes a l’entorn. Es tracta de l’església de Sant Miquel de Riner, de la qual es desconeixia la seva ubicació,  ja que havia quedat totalment coberta per sediments i a més havia restat oblidada per la història de la zona.

  • Després de dur a terme la intervenció d’urgència, quin tractament reben els nous jaciments?

Depèn de les característiques de cadascun d’ells. En el cas anterior, s’ha pogut dur a terme una intervenció de consolidació i s’ha deixat al descobert per tal de fer-ne una visita in situ. En d’altres, la mateixa intervenció esgota el jaciment, com és el cas de les restes paleontològiques o antropològiques. Ara bé, també n’hi ha alguns que s’han de cobrir per tal de preservar-los i que donades les bones perspectives pel seu estudi, poden ser objecte d’intervencions de recerca, com ha passat en algun cas d’edicions anteriors.

Recordatori: I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell jornades Terres de l'EbreUs recordem que demà passat comencen les Primeres Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, que se celebraran els dies 6 i 7 de maig a Tortosa. Serà una trobada on els diferents professionals exposaran presencialment els resultats de les actuacions més destacades sobre el patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha comptat amb el suport científic i ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre.

Les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre neixen amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre els resultats dels projectes de recerca i de les diverses intervencions arqueològiques, preventives o d’urgència, portades a terme aquests últims anys a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Seran una excel·lent ocasió per posar en valor la tasca realitzada pels investigadors i professionals de l’arqueologia, les institucions i les entitats del territori, i un bon pretext per compartir i reflexionar sobre el futur i la gestió del patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre.

Lloc: Sala d’actes Gerard Vergés dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Palau Oliver de Boteller / C/ Ferran i Clua, 4, Tortosa.

| Per a més informació cliqueu aquí |