Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

–   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

–   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

–   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s