Categoria: General

Taula rodona: “Smarts Cities, Smart Heritage: Propostes des de Tarragona”, a la UB

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Smart_Cities_Tarragona_V_finalDemà dimecres dia 4 maig a les 18,00 hores se celebrarà una nova conversa del Cicle de Converses Patrimonials que organitza el Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni (GAPP). La sessió porta el títol: “Smarts Cities, Smart Heritage: Propostes des de de Tarragona”, i en aquesta ocasió es desenvoluparà en format taula rodona, amb la participació de: Begoña Floria Eseberri, Santiago José Castellà, Joan Menchon i Sergi Lozano

En aquesta conversa es parlarà de quines són les propostes que des del patrimoni de Tarragona  s’estan implementant, o es podrien dur a terme, per contribuir al desenvolupament de les “Smart Cities.”

Lloc: Sala del Seminari de Prehistòria, 1a planta. Facultat de Geografia i Història de la UB (C/ Montalegre 6, Barcelona).

Recull bibliogràfic, abril 2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 37, corresponent al mes de abril de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

xarxesDeixa un comentari

tribuna_2012_2013| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2012-2013 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en època d’August p.11
Gustau Vivar, Carles de Juan i Rut Geli

L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant p. 22
Pilar Garcia-Argüelles, Jordi Nadal, Ester Brieva i Josep Maria Fullola

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l’estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) p. 33
Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013 p. 48
David Garcia, Isabel Moreno, Laia Font, Marta Mateu i Carme Saorin

Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció arqueològica al carrer de l’Enrajolat p. 69
Jordi Vilà Llorach, Imma Teixell Navarro i Carles Brull Casadó

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica p. 86
Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí

El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona): nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca p. 100
Carles Padrós, Àngels Pujol, i Roger Sala

Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud p. 121
Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): balanç de deu anys d’intervencions arqueopaleontològiques p. 141
Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler, Jordi Agustí, Robert Sala, Oriol Oms, Jan van der Made, Francesc Burjachs, Gonzalo Jiménez, Hugues-Alexandre Blain, Julien Claude, Tomáš Pˇrikryl, Isabel Expósito, Juan José Villalaín, Ángel Carrancho, Eduardo Barrón, Souhila Roubach, Lucía López-Polín, Xavier Bolós, Gala Gómez Merino, Núria Ibáñez, Lluís García, Pablo Mateos, David Riba, Rafel Rosillo, Alfonso Díaz i Sergio García

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers p. 164
Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra

Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres p.181
Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink

La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica p. 199
Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí

Les barraques de pescadors a la Barcelona moderna (f. XVI – m. XVII) p. 219
Mikel Soberón Rodríguez

Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) p. 236
Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba

La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell p. 244
Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano, i Dominika Nociarova

La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) p. 262
Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps

La intervenció arqueoantropològica de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del Neolític final p. 274
Paz Balaguer, Paula García-Medrano i Alba Tenza

Maite Miró, nova cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Maite_MiróAvui pren possessió del càrrec de cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia la nostra companya Maite Miró i Alaix, que fins ara ha estat arqueòloga territorial de Tarragona. El motiu de la seva elecció, en paraules del nostre Director General Jusèp Boya, ha estat el seu excel·lent currículum.

Des de la jubilació de Ramon Ten el passat mes d’octubre  i després de varis mesos d’expectació, finalment s’ha cobert la plaça i ara veurem habitat el despatx del cap de Servei, on l’esperen diversos i variats assumptes. Ja se sap que la vida al SAP és intensa. Benvinguda i bona sort!

Seminari: “Iniciación al Análisis Funcional del Utillaje Lítico Prehistórico”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

SEMINARI_TEC_PRE_FUNCIONALEls dies 7, 8, i 9 de novembre de 2016 tindrà lloc a la Institució Milá i Fontanals, (IMF-CSIC) (c / Egipcíaques, 15, Barcelona) el Seminari: “Iniciación al Análisis Funcional del utillaje lítico prehistórico”. La xerrada inaugural: “La construcción teórico-metodológica del análisis funcional: de los orígenes a la actualidad” serà a les 9,30h, i anirà a càrrec d’Assumpció Vila-Mitjà.

El Seminari es desenvoluparà al llarg de sessions teorico-pràctiques d’iniciació en la metodologia i la praxis de l’anàlisi funcional de l’utillatge lític prehistòric. Si bé aquest seminari no qualifica una investigadora o investigador per realitzar estudis funcionals, si que permetrà l’alumnat aprendre els principis de la disciplina, i aportarà els mecanismes i habilitats necessàries per continuar pel seu compte un aprenentatge de la matèria.

El públic a qui s’adreça el seminari són totes les persones que desitgin iniciar-se en l’anàlisi funcional del utillatge prehistòric, amb especial interès dels qui s’interessen pels estris lítics. També a les persones que estiguin en les primeres fases de la seva formació en l’anàlisi funcional del utillatge prehistòric. També a aquells interessats en adquirir una visió detallada de la metodologia d’anàlisis funcional per complementar els seus estudis o treballs.

El període de matrícula s’obrirà en setembre de 2016 i s’anunciarà a la pàgina web de la IMF-CSIC, i a travès dels seus canals habituals de comunicació. També podeu contactar directament a l’adreça de correu electrònic: tecnologiaprehistorica@imf.csic.es

| Descarregueu la informació amb programa i horaris en pdf |

Primeres Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell jornades Terres de l'EbreEls propers 6 i 7 de maig de 2016, se celebraran a Tortosa les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, on els diferents professionals exposaran presencialment els resultats de les actuacions més destacades sobre el patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha comptat amb el suport científic i ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre.

Les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre neixen amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre els resultats dels projectes de recerca i de les diverses intervencions arqueològiques, preventives o d’urgència, portades a terme aquests últims anys a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Aquestes Jornades s’han distribuït en diferents blocs, que es desenvoluparan per àmbits cronològics des de la prehistòria fins a l’època recent, en els quals s’han volgut destacar en un primer bloc els treballs de recerca, la conservació, la gestió i la difusió efectuats als conjunts de pintura rupestre, especialment al conjunt de les Ermites d’Ulldecona. Així mateix, s’hi exposaran els resultats dels projectes de recerca i de les intervencions arqueològiques preventives més interessants realitzades els darrers deu anys. I un segon bloc, en el qual es vol incidir en les actuacions de rehabilitació i socialització del patrimoni arqueològic ebrenc en el nostre entorn social. Per aquest motiu, part de les comunicacions es dedicaran a exposar la tasca portada a terme pels museus i els treballs realitzats en la museïtzació de jaciments arqueològics com Sant Miquel de Vinebre i la Gessera.

Les Primeres Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre són una excel·lent ocasió per posar en valor la tasca realitzada pels investigadors i professionals de l’arqueologia, les institucions i les entitats del territori, i un bon pretext per compartir i reflexionar sobre el futur i la gestió del patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre.

Lloc: Sala d’actes Gerard Vergés dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Palau Oliver de Boteller / C/ Ferran i Clua, 4, Tortosa.

| Descarregueu el tríptic en pdf |
| Per descarregar el sumari de les comunicacions previstes cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, març 2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 36, corresponent al mes de març de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Atles de Patologies de Materials Online

xarxesDeixa un comentari

L’Atles de Patologies de Materials és un projecte creat per cobrir un espai de coneixement sobre les alteracions que afecten als materials que componen els béns patrimonials i és acessible online.

Com a projecte, l’Atles neix sota l’empara de Cetec-patrimoni (Centre de Tecnologia per a la Conservació de Patrimoni), i la col·laboració de diverses institucions. La seva voluntat és que sigui un projecte en construcció permanent, gràcies a la participació de tots els qui ho desitgin.

L’Atles s’articula mitjançant fitxes que nomenen, descriuen i mostren formes d’alteració que afecten als materials patrimonials, siguin de la naturalesa que siguin. Les fitxes, en si mateixes, recolliran aquells aspectes necessaris que justifiquin el nom de la patologia.

L’objectiu de l’Atles és ajudar a comprendre i difondre els aspectes relacionats amb la degradació dels materials per contribuir a la seva conservació. L’establiment d’un llenguatge comú pot ajudar a normalitzar la comunicació entre els agents que intervenen en els processos de conservació. De la mateixa manera, pretén ser una eina d’ajuda per a la formació d’especialistes i l’intercanvi d’experiències.

|Accediu a l’Atles clicant aquí |

Cicle: “Metodologies científiques aplicades a la conservació i restauració del patrimoni”

xarxesDeixa un comentari

El GRAPAC-CETEC-p organitza enguany un seguit de sessions de treball, que inclouen diverses conferències sota el títol genèric: “Metodologies científiques aplicades a la conservació i restauració del patrimoni”.

GRAPAC-CETEC-p té una llarga trajectòria en el món de la conservació i restauració del patrimoni cultural i una visió integradora de les diverses disciplines que hi conflueixen. El grup treballa de manera interdisciplinària mitjançant les reunions que periòdicament organitza, ja sigui amb els propis components o amb la incorporació d’externs.

Hora i lloc: Les sessions es duran a terme a les 17,30 hores a l’aula C5/020 a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, a excepció la del dia 11 d’abril que es durà a terme a l’Institut Químic de Sarrià.

Sessions:

  • 14 de març.  “La microscòpia confocal aplicada a estudis de patrimoni”, a càrrec de la Dra. Mònica Roldàn
  • 11 d’abril.  “Introducció a les tecnologies d’impressió 3D i la seva aplicació en la conservació del Patrimoni”, a càrrec del Dr. Salvador Borrós
  • 9 de maig.  “Aproximació arqueomètrica a l’estudi de pigments emprats a la prehistòria”, a càrrec de la Dra. Àfrica Pitarch

| Per descarregar el programa en pdf cliqueu aquí |

Obituari: José Antonio Lasheras, director del Museu d’Altamira

xarxesDeixa un comentari

Divendres 26 de febrer de 2016 un malaurat accident de cotxe es va cobrar la vida del nostre company José Antonio Lasheras. Viatjava amb la seva dona, restauradora, que en aquests moments està hospitalitzada en estat molt crític.

José Antonio Lasheras, nascut a Barcelona, era arqueòleg i des del 1991 –quan va agafar el relleu de Magdalena Barril-  director del Museu d’Altamira.

Molts membres del Servei d’Arqueologia i Paleontologia han compartit amb ell diverses taules de congressos i moltes sobretaules, llargues estones de debat i refregues sobre art rupestre, conservació i difusió. Moltes hores al voltant de la inclusió de l’art rupestre de l’ arc mediterrani de la península ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i d’altres sobre el mateix tema a la cornisa cantàbrica.

En nom del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya volem expressar el nostre condol a la família.