Conferència “Primers resultats de la intervenció a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2012, 19:00h

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Emiliano Hinojo i Antoni Rigo
Moderador: Alberto López Mullor

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2011-2012.

Durant els treballs de seguiment i control de les obres de construcció dels accessos a l’estació de la Sagrera de l’AVE a Barcelona s’han localitzat les restes d’una vil·la romana, situada al costat del Pont del Treball. La part més important de les estructures excavades fins ara correspon a la pars urbana de la vil·la, i s’hi ha documentat diverses fases constructives. En la fase de major extensió, la vil·la sembla articular-se entorn a dos espais oberts, al voltant dels quals es disposen habitacions i unes termes de caire privat. El marc cronològic general es podria situar entre el segle I i el segle V dC.

| Galeria d’imatges |

Descarregueu presentació en PDF:     |Part 1|    |Part 2|
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb els resultats dels treballs d’excavació a la Vil·la romana del Pont del Treball (Barcelona).

• Quins han estat els resultats de l’excavació de la vil·la romana del Pont del Treball i quines són les seves característiques singulars?

La intervenció ha posat de manifest una ocupació duradora i continuada en aquest punt de la ciutat, que es va estendre com a mínim des del segle II aC fins al segle IV dC i que fins ara desconeixíem. Les restes ens mostren com en època ibèrica i republicana es desenvolupaven en aquesta àrea activitats vinculades als treballs agrícoles, evidenciades per estructures de transformació i emmagatzematge. Amb de la fundació Barcino al segle I aquest terrenys es van incorporar a l’ager de la colònia, i es va afavorir la seva explotació amb la construcció d’una vil·la. D’aquesta vil·la s’ha localitzat una part dels seus espais domèstics. L’evolució d’aquest complex entre els segles I i IV, ens mostra com es va anar dotant de comoditats i elements de luxe notables, reforçant la seva funcionalitat i caràcter residencial. D’aquests elements s’han de destacar les pintures murals, els paviments d’opus sectile i mosaic,  un estany i un conjunt termal privat. Aquesta evolució conclou en època tardana amb l’ocupació de part dels espais domèstics amb estructures de producció i emmagatzematge.

• Què aporta la vil·la del Pont del Treball al coneixement de Barcino?

El jaciment de la vil·la del Pont del Treball constitueix un bon exemple del sistema d’explotació del territori i d’un dels models d’hàbitat que podríem trobar fora les muralles de la ciutat. La seva longevitat ens permet veure com evoluciona aquest model d’ocupació, des del moment de la seva implantació fins al seu abandonament, durant un període de temps molt dilatat. També és destacable per la seva ubicació, doncs es localitza a una zona de la ciutat on si bé hi havia noticies històriques de troballes esporàdiques relacionades amb edificacions d’aquest tipus i aquesta cronologia, fins fa uns anys no s’havia localitzat cap evidència material d’ocupació romana. La troballa de la vil·la s’uneix a les dades proporcionades per altres excavacions recents a les seves proximitats (Estació de Sant Andreu i Estació de la Sagrera) per enriquir el coneixement de la història de la Barcelona romana i el seu entorn.

• Com s’integra amb el que ja es coneix de Barcino?

El fet que la vil·la presenti un procés evolutiu tan dilatat en el temps i amb unes característiques similars a les que coneixem per altres jaciments de Barcino, tant intramurs com extramurs, permetrà comparar la dinàmica evolutiva de l’hàbitat dins i fora la ciutat i establir les diferencies i similituds entre els processos en aquest dos entorns. Per extensió aquesta comparativa també es podrà efectuar amb altres jaciments de la Tarraconense i de tota la Península. Així, la seva etapa inicial, juntament amb la informació que ens proporcionen altres jaciments, ens permetrà veure com organitzava l’explotació del territori de la ciutat, amb la implantació, de manera coetània a la fundació del nucli urbà, de centres de producció i administració agrícoles periurbans.

D’altra banda la seva ocupació tardana, caracteritzada per  ampliacions i reformes sumptuàries, es pot interpretar com un reflex de la vitalitat de la ciutat al segle IV i ens indica la residència de potentats fora el nucli urbà. Aquest fet estableix un vincle entre els dos contextos i qualifica les vil·les periurbanes com una extensió de la ciutat. Finalment, com ja ham dit, el jaciment de la vil·la del Pont del Treball enriqueix la visió que tenim actualment de l’entorn de la ciutat, podent-se vincular en el futur a l’estudi  d’altres aspectes, com l’administració del territori, les vies de comunicació i l’aprofitament dels recursos.