La tortuga fòssil del Parc Güell

Durant les obres de construcció del Parc Güell (jaciment de la Cova de Gràcia) es va descobrir un exemplar fòssil de la tortuga Testudo lunellensis i per primera vegada, investigadors de l’ICP donen a conèixer en detall la seva morfologia. L’estudi s’ha publicat a la revista Amphibia-Reptilia, on es parla sobre la plasticitat fenotípica de les tortugues i es qüestiona la classificació de les espècies actuals.

Les restes de tortuga terrestre fòssil recuperades al Parc Güell, exactament al jaciment conegut com a Cova de Gràcia, van ser adscrites el 1903 a l’espècie Testudo lunellensis. El nom el van posar Jaume Almera i Artur Boffil en reconeixement de les similituds entre aquests fòssils i les restes d’una tortuga que s’havien trobat poc abans al poble francès Lunel-Viel (Montpeller). Amb el temps, però, les restes franceses s’han reconsiderat i actualment es consideren adscrites a un altre tipus de tortuga, encara sense descriure.

El jaciment de la Cova de Gràcia (Plistocè mitjà, fa uns 600.000 anys) es va descobrir i excavar a finals del segle XIX, durant les obres de construcció del Parc Güell. Les restes de tortuga fòssil que s’hi van documentar estan dipositades en tres museus catalans: el Museu de l’ICP a Sabadell, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu Geològic del Seminari (Barcelona). A l’article publicat a la revista Amphibia-Reptilia, els investigadors de l’ICP descriuen per primera vegada la morfologia d’aquesta espècie i n’identifiquen els seus trets característics, entre els quals destaquen els ossos perifèrics alts i una peculiar forma del lòbul anterior del plastró (part ventral de la closca d’una tortuga). L’estudi identifica dins de l’exemplar trets propis d’altres espècies vives en l’actualitat: Testudo hermanniTestudo graecaTestudo kleinmanni i Testudo marginata. Aquesta mescla de trets en una tortuga del Plistocè subratlla encara més la plasticitat fenotípica d’aquests organismes i reforça la idea sobre centrar les investigacions futures tant en les dades morfològiques com en les moleculars per poder entendre al complert les relacions filogenètiques entre els taxons actuals i extints.

| Galeria d’imatges |

Per a més informació, consulteu l’article: Delfino, M., Luján, À.H., Carmona, R., Alba, D.M. (2012). “Revision of the extinct Pleistocene tortoise Testudo lunellensis Almera and Bofill, 1903 from Cova de Gràcia (Barcelona, Spain)”. Amphibia-Reptilia 33: 215-225.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s