Any: 2012

Activitats d’estiu al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

xarxesDeixa un comentari

Per als nois i noies que durant aquest estiu vulguin conèixer com era la ciutat de Tàrraco i el seu entorn, el MNAT els proposa el programa Estiu al MNAT, que es portarà a terme del 5 de juliol al 26 de juliol i en el qual podran Fer d’arqueòlegs, al Museu Arqueològic, Viure un CSI a la Necròpolis Paleocristiana, Fer d’arquitectes a la Vil·la romana de Centcelles (Constantí), o Cuidar-se de l’hortus, a la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).

–   Vacances a Tàrraco. Dimecres 4 de juliol a les 11:00h i a les 12:30h. Aquesta activitat està pensada per aquelles famílies que passin les vacances a la ciutat de Tarragona o al seu entorn i vulguin conèixer el que va ser i va significar la ciutat de Tàrraco. Convertits en exploradors, els nois i noies podran descobrir, a través de les sales del Museu, com era la ciutat al segle II dC. Aquesta activitat es porta a terme tots els dimecres dels mesos de juliol i agost en dues sessions: a els 11:00h i a les 12:30h.

–   Fes d’arqueòleg. Dijous 5 de juliol a les 10:30h. Amb aquesta activitat els participants podran fer d’arqueòlegs en una excavació fictícia reproduïda en una de les sales del Museu amb materials reals, per conèixer què és l’arqueologia i de quina manera ens ajuda a comprendre la nostra evolució. L’activitat es porta a terme al Museu Arqueològic (Plaça del Rei, 5).

–   Viu un CSI. Dijous 19 de juliol a les 10:30h. A través de les pistes que van deixar els arqueòlegs que van excavar la Necròpolis Paleocristiana, podreu descobrir els noms, les creences, les aficions i, fins i tot, l’aspecte físic d’alguns dels habitants de Tàrraco, que varen ser enterrats en aquest cementiri. L’activitat té lloc a la Necròpolis Paleocristiana (Avinguda Ramón y Cajal, 84 de Tarragona) .

– Fes d’arquitecte. Dijous 19 de juliol a les 10:30h. Amb aquesta activitat els nois i noies descobriran com es construïen les cases els romans. Amb l’ajuda de l’arquitecte Terenci Càndid els participants podran conèixer quines eines i materials es feien servir i com es feien els murs, els arcs, les teulades i com es decoraven els edificis amb pintures i mosaics. L’activitat té lloca al Vil·la romana de Centcelles (Carrer Afores, s/n, Constantí).

–   Cuida’t de l’hortus. Dijous 26 de juliol a les 10:30h. L’activitat permetrà conèixer com eren els jardins i els horts dels romans, saber quines espècies s’hi plantaven i quins usos tenien. L’activitat es desenvolupa a l’hortus experimental ubicat a la Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/n, Altafulla).

L’edat recomanada per a participar a les activitats és de 6 a 12 anys i cal realitzar reserva prèvia. El preu d’una activitat és de 4€ per persona, de dues activitat de 7€ per persona i de totes tres activitats de 10€ per persona.

| Per a més informació i reserves podeu trucar als telèfons  977 25 15 15 o 977 23 62 09, adreçar-vos a mnat@gencat.cat o al web www.mnat.cat |

Documenten a Sri Lanka el primer home prehistòric de fa 37.000 anys

xarxesDeixa un comentari

L’equip d’arqueòlegs, dirigits pel Dr. Senaratne Dissanayake, han documentat a la cova de Pahiyangala (Bulathsinhala, Sri Lanka) evidències d’un assentament d’Homo Sapiens de fa 37.000 anys d’antiguitat.

Tot i que les excavacions a la cova de Pahiyangala es van iniciar als anys vuitanta, no havien aconseguit documentar tot un context arqueològic relacionat amb un sol individu. La troballa ha rebut el nom de “l’home de Balangoda”. Al voltant de l’individu van aparèixer diferents utensilis lítics, elements ornamentals i eines fabricades a partir d’ossos d’animals.

Anys enrere ja s’havien documentat ossamentes aïllades i eines fabricades en pedra pertinents al paleolític tot i que aquest és el primer cop en la història de Sri Lanka que s’ha trobat tot aquest context complert de dita època.

Investigadors de l’ICP estudien el mecanisme i l’impacte d’una mossegada de capitosaure

xarxesDeixa un comentari

Image (1) capitosaure.jpg for post 7610A partir de l’estudi de 17 tàxons de capitosaure, l’investigador de l’ICP Josep Fortuny i els seus col·laboradors s’endinsen en els canvis morfològics del crani de les diferents espècies i en com van modificar la manera com aquests animals s’alimentaven.

Els capitosaures s’inclouen en la gran família dels Temnospondils, considerada l’antecessora dels actuals amfibis (on trobem les granotes, les salamandres o les cecílies). La majoria d’amfibis actuals són de petita mida, mentre que els capitosaures superaven fàcilment el metre de longitud i podien arribar fins els sis metres. Els capitosaures es van extingir fa uns 215 milions d’anys i s’han classificat, durant moltes dècades, tenint en compte la morfologia de la banya tabular.

Els capitosaures eren depredadors actius, amb unes capacitats masticatòries similars a les d’alguns cocodrils actuals, per tant, estem davant dels exemples d’amfibis més grans que mai han existit i van extingir-se fa uns 215 milions d’anys. Així ho explica el treball recentment publicat per la revista The Anatomical Record, que signen investigadors de  l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Llegeix més »

Al jaciment arqueològic de la Draga de Banyoles (Pla de l’Estany) s’ha trobat l’arc neolític més antic d’Europa

xarxesDeixa un comentari
Intervenció arqueològica al jaciment de la Draga. Fotografia: Arqueoxarxa. Josep Casanova
Intervenció arqueològica al jaciment de la Draga. Fotografia: Arqueoxarxa. Josep Casanova

Es tracta d’un arc sencer que té una llargada de 108 cm i està fet amb fusta de teix. S’afegeix a la descoberta dels fragments de dos arcs del mateix període els anys 2002 i 2005.

Els arcs devien tenir una funció de cacera, però no es descarta també que fossin elements de prestigi o relacionats amb activitats defensives o de confrontació. El jaciment de la Draga és excepcional per la seva antiguitat (dels més antics del Neolític Peninsular) i per les seves condicions excel·lents de conservació, i ha permès analitzar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia a Europa. Entre altres troballes fetes a la Draga destaquen els 170 objectes i eines de fusta o de fibra vegetal com bols, cullerots, falçs, fletxes, cistells o pintes.

Les investigacions arqueològiques que s’estan duent a terme en el jaciment neolític antic de la Draga, a la vora de l’estany de Banyoles, han permès la descoberta d’una peça única en el context de la Mediterrània occidental i la més antiga de les seves característiques a Europa. Es tracta d’un arc sencer que ha aparegut en un context datat al voltant del 5400-5200 aC, que correspon al moment més antic d’ocupació del jaciment. Es tracta d’una peça singular ja que és el primer arc que apareix sencer en el jaciment. Per la seva datació se’l pot considerar com el més antic de cronologia neolítica que es troba a Europa.

El seu estudi permetrà analitzar aspectes sobre la tecnologia, les estratègies de subsistència i l’organització social de les primeres comunitats camperoles que es van assentar a la península Ibèrica. Es tracta d’un arc que té una llargada de 108 cm i presenta una secció planoconvexa. És interessant destacar que està fet en fusta de teix (Taxus baccata) com la majoria dels arcs neolítics europeus, i amb la mateixa forma.

Llegeix més »

Nova datació de les pintures rupestres de l’Abrigo de los Oculados (Henarejos, Cuenca)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) oculados.jpg for post 7518Un estudi realitzat per l’investigador Juan Francisco Ruiz, de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), data les pintures documentades a l’Abrigo de los Oculados en el Calcolític, concretament, entre mitjans del IV mileni aC i inicis del I mileni aC.

L’estudi,  dut a terme per un equip multidisciplinar, s’ha pblicat a la revista Journal of Archaeological Science, i conclou que gràcies a la datació per carboni 14 s’han pogut establir dates amb força precisió anteriors i posteriors a l’activitat pictòrica.

D’altra banda, els investigadors incideixen que la datació concorda perfectament amb els pictogrames que apareixen a les pintures: personatges amb grans lòbuls oculars. Unes figures que van aparèixer a finals del Neolític i es documenten fins a l’aparició de la ceràmica campaniforme, per tant, el període de temps que correspon al Calcolític. Aquesta iconografía esquemàtica que es documenta a l’Abrigo de los Oculados s’ha considerat una nova línia d’estil relacionada estretament a les societats calcolítiques de la Península Ibèrica.

S’inicia el Pla Barcino per tal de recuperar les restes arqueològiques romanes de la ciutat de Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Pla-Barcino.jpg for post 7565El passat 20 de juny de 2012 el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana va anunciar la posada en marxa del Pla Barcino, que afectarà a la ciutat de Barcelona (antiga colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), amb l’objectiu d’actuar i de recuperar les restes arqueològiques romanes que la ciutat ofereix per a que deixin de ser sopreses arran de les obres que es realitzen a la ciutat.

Els treballs que s’hi realitzaran formen part d’un pla programat, fet inèdit a l’àmbit l’arqueologia d’una ciutat. Aquests treballs es duran a terme en els propers 3 anys i es fixaran en diverses actuacions.

–  La recuperació dels trams de muralla de la ciutat: ja en època romana tenia una funció més estètica que militar, per aquest motiu, s’enderrocaran dos edificis del carrer del Sotstinent Navarro i es restaurarà una torre situada a la plaça dels Traginers.

– La musealització d’algunes domus de l’el·lit de Barcino amb els seus mosaics, pintures (en el cas de l’exemple de la lira documentada al número 15 del carrer Avinyó), i d’altres.

–  La reforma de l’Arxiu Administratiu de la ciutat per tal de recuperar la domus que hi ha sota del subsòl, un petit palauet amb termes privades, mosaics i paviments de qualitat.

– La definició del perímetre del fórum de la ciutat romana a partir d’un estudi amb georadar en l’espai que actualment ocupa la plaça Sant Jaume.

– L’estudi en profunditat el subsòl de la basilica de Sant Just on es van documentar el passat mes de gener les restes del que podria ser un dels primers indrets de culte cristià de la ciutat.

A banda dels treballs estrictament arqueològics, també es pretén ampliar l’àrea oberta al públic del Museu d’Història de la Ciutat, amb la creació un subterrani de 500 metres de llarg que avançarà des de la seu del museu en direcció a la catedral de Barcelona per on es podrà gaudir de la visita d’un antic baptisteri.

Publicació del llibre: “Los Iberos ayer y hoy” de Carmen Aranegui Gascó

xarxesDeixa un comentari

L’editorial Marcial Pons (Ediciones de Historia) ha publicat el llibre de Carmen Aranegui Gascó, catedràtica d’arqueologia de la Universitat de València, titulat “Los Iberos ayer y hoy”.

En aquest llibre es pretén acostar al lector els coneixements de base per abordar el món ibèric i el seu context. Els continguts se centren en l’epigrafia, el paisatge, l’ocupació del terreny, i les necrópolis i santuaris, entre d’altres. En alguns dels casos, l’aspecte arqueològic esdevè l’argument de més pes, mentre que en altres casos ho són els paradigmes postcolonialistes.

El que queda clar en el discurs del llibre és que la cultura artística ibèrica, entesa com un sistema d’imatges resultat d’una l’evolució interna, ocupa la temática principal, atès que es tracta d’un aspecte singular tant en qualitat com en quantitat dins del marc mediterrani occidental.

El llibre es va iniciar amb la intenció de crear una recopilació d’informació referent a la història de la investigació i realitzar una actualització de l’estat de la qüestió. És ben conegut que les cultures ibèriques van despertar l’interès dels historiadors i arqueòlegs des de finals del segle XIX, amb la intenció de trobar un sentiment de pertinença i d’origen dins de la Península Ibèrica, però l’estudi es va tornar més científic arran del naixement de la Nova Arqueologia. Per tant, aquest llibre recull tota l’evolució de la investigació i presenta les característiques de la cultura ibèrica des de diferents punts de vista.

Els veïns i empresaris de Cadis constitueixen una plataforma per recuperar el teatre romà

xarxesDeixa un comentari

Image (1) teatre-romà-cadis1.jpg for post 7532L’associació de veïns del Pópulo, empresaris del mateix barri, l’Asociación de Empresas Turísticas de Cádiz i la fundació Centro Tierra de Todos s’han unit per formar part de la plataforma per recuperar el teatre romà de Cadis (Platero) amb l’objectiu que es pugui obrir al públic un dels majors exponents del patrimoni cultural de la ciutat.

Atès que el teatre no està vigilat ni indicat de cara al turisme, els membres de la plataforma han presentat a la delegació de cultura la seva preocupació i pretenen estendre la seva activitat a tot el patrimoni de Cadis.

El teatre romà de Cadis és un dels més grans i el més antic ( segle I aC) entre els coneguts fins a avui dins de la Penísnula Ibèrica. Tot i que el setembre de 2009 es van començar a practicar treballs d’excavació i consolidació, es van veure aturats degut a problemes econòmics. Els membres de la plataforma reclamen la recuperació d’aquests treballs per a poder finalitzar-los i obrir el jaciment al públic. Així com posar en marxa el Centro de Interpretación del Teatro Romano que es va inaugurar i de seguida es va tancar i abandonar.

L’objectiu de la plataforma, de moment, és que el teatre sigui visitable i, de cara al futur, que es recuperin els treballs de restauració i musealització.

Third Specialization Forum. 3D Visualitzation for the study and management of complex archaeological sites, a Àustria

xarxesDeixa un comentari

Del 2 al 7 de juliol tindrà lloc el Third  Specialization  Forum. 3D Visualitzation for the study and management of complex archaeological sites a Hainburg, Àustria.

Seguint el model de passades edicions el Third  Specialization  Forum. 3D Visualitzation for the study and management of complex archaeological sites, consistirà en la lectura de diversos projectes relacionats amb la interpretació de les dades arqueològiques i la seva reconstrucció en 3D d’Instituts de Recerca Europeus per part dels propis acadèmics i especialistes.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu programa |

S’inicia la campanya d’excavacions a Atapuerca, que aquest any inclou treballs a Fuente Mudarra per primera vegada

xarxesDeixa un comentari

Image (1) atapuerca.jpg for post 7515El passat 18 de juny es van iniciar els treballs arqueològics a Atapuerca amb la primera intervenció a la zona de Fuente Mudarra, dirigits pels codirectors del projecte Juan Luís Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.

Fuente Mudarra és la novetat de la campanya. Es tracta d’un jaciment de petites dimensions que se suma al quart lloc arqueològic de la Serra d’Atapuerca amb aquestes característiques. L’equip n’ha documentat nou més. Serà en aquests quatre jaciments on els treballs es desenvoluparan durant la segona quinzena de juny amb la participació d’unes 70 persones.

El focus de la campanya, però, continúa estant a la Sima de los Elefantes, ubicat a la Trinchera del Ferrocarril, on s’han descobert elements de més d’1,3 milions d’anys. L’objectiu de la campanya d’enguany és aconseguir una relació estratigràfica més detallada entre les diferents àrees excavades.