Es tracta d’un arc sencer que té una llargada de 108 cm i està fet amb fusta de teix. S’afegeix a la descoberta dels fragments de dos arcs del mateix període els anys 2002 i 2005.
Els arcs devien tenir una funció de cacera, però no es descarta també que fossin elements de prestigi o relacionats amb activitats defensives o de confrontació. El jaciment de la Draga és excepcional per la seva antiguitat (dels més antics del Neolític Peninsular) i per les seves condicions excel·lents de conservació, i ha permès analitzar l’aparició de l’agricultura i la ramaderia a Europa. Entre altres troballes fetes a la Draga destaquen els 170 objectes i eines de fusta o de fibra vegetal com bols, cullerots, falçs, fletxes, cistells o pintes.
Les investigacions arqueològiques que s’estan duent a terme en el jaciment neolític antic de la Draga, a la vora de l’estany de Banyoles, han permès la descoberta d’una peça única en el context de la Mediterrània occidental i la més antiga de les seves característiques a Europa. Es tracta d’un arc sencer que ha aparegut en un context datat al voltant del 5400-5200 aC, que correspon al moment més antic d’ocupació del jaciment. Es tracta d’una peça singular ja que és el primer arc que apareix sencer en el jaciment. Per la seva datació se’l pot considerar com el més antic de cronologia neolítica que es troba a Europa.
El seu estudi permetrà analitzar aspectes sobre la tecnologia, les estratègies de subsistència i l’organització social de les primeres comunitats camperoles que es van assentar a la península Ibèrica. Es tracta d’un arc que té una llargada de 108 cm i presenta una secció planoconvexa. És interessant destacar que està fet en fusta de teix (Taxus baccata) com la majoria dels arcs neolítics europeus, i amb la mateixa forma.
En l’acte de presentació als mitjans de comunicació de la troballa, el passat divendres 29 de juny el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que la tasca que es fa al jaciment de la Draga “és una feina fonamental per al coneixement del nostre país”. “Un país ha de ser capaç de recordar el passat, analitzar el present i projectar el futur”, ha explicat el conseller, i ha anunciat també que “en aquesta legislatura s’elaborarà el Pla Nacional de Recerca Arqueològica, que determinarà les característiques que han de tenir els projectes de recerca arqueològica a Catalunya”.
En campanyes anteriors al jaciment de la Draga (anys 2002 i 2005) s’havien trobat fragments de dos arcs del mateix període, però en estar fragmentats no permetien analitzar les característiques d’aquests instruments. La troballa actual obre noves perspectives per comprendre com eren aquestes societats camperoles i com s’organitzaven. Aquests arcs podrien haver tingut diverses funcions. La cinegètica n’és una, però tenint en compte que la cacera és una activitat poc representada en el conjunt de la Draga no es pot descartar que els arcs fossin elements de prestigi o estiguessin vinculats a activitats defensives o de confrontació.
Entre el VIII-VI mil·lenni aC es coneixen arcs al nord d’Europa en contextos de grups caçadors-recol·lectors. La majoria d’arcs apareguts a l’Europa neolítica procedeixen del centre i nord d’Europa. Si bé n’han aparegut alguns fragments en contextos neolítics del centre d’Europa de cronologia situada entre 5500-4800 aC, tots són més moderns, sovint més de mil anys més tardans. Per aquest motiu els tres arcs de la Draga esdevenen un dels conjunts més antics d’arcs neolítics d’Europa.
La recerca al jaciment de la Draga està finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Economía y Competitividad. Es tracta d’un projecte de recerca coordinat des del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles en què participen el Departament de Prehistòria de la UAB, el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. Els treballs compten amb la participació dels estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB, que fan al jaciment les pràctiques curriculars, i estudiants de grau, màster i doctorat d’universitats de tot l’Estat espanyol i d’altres països europeus.