Conferència “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2013, 19:00h
Conferenciants: Josep M. Fullola, Xavier Mangado, José M. Tejero, M. Àngels Petit
Moderador: Narcís Soler
L’estiu del 2012 s’ha fet la vint-i-cinquena campanya d’excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d’un quart de segle de treballs i publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del paleolític i de l’epipaleolític a l’àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats fets des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L’excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la península ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socioeconòmica i paleoambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren a la zona fa entre 15.000 i 11.500 anys.
| Vegeu la presentació en pdf |
_____________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes a destacar abans de la xerrada.
- Què han representat per al vostre equip d’investigació aquests 25 anys de recerca arqueològica a la Cova del Parco?
Es tracta del projecte de més llarga durada i major envergadura del nostre equip, al que hi hem esmerçat molts esforços, tant pel que fa al treball de camp com al de laboratori i publicació i difusió de les recerques. A més, en 25 anys hem experimentat la transformació de la recerca en Paleolític superior a Catalunya, així com hem viscut de primera línia nombrosos canvis metodològics, tècnics i socials en la recerca arqueològica a casa nostra.
- Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa al magdalenià de la Cova del Parco?
Independentment de la llarga estratigrafia arqueològica del jaciment, que abasta des de l’edat del bronze fins al magdalenià, i en la que destaquen fases tan interessants com la del neolític, o la dels darrers caçadors-recol·lectors holocènics; la veritat és que l’estratigrafia magdaleniana de la cova del Parco representa una aportació clau, al mostrar-nos una seqüència d’ocupacions llarga i ben datada; alhora l’excavació en extensió del jaciment ens ha permès evidenciar un nombre d’estructures de combustió – que supera la quarantena- que permet aproximar-nos a l’estudi de l’articulació de l’espai i d’organització de les tasques. Pensem que el nombre i varietat d’estructures de la Cova del Parco no té parió a la resta de jaciments peninsulars d’aquesta mateixa cronologia.
D’altra banda, els estudis interdisciplinaris ens mostren la diversitat de tasques desenvolupades en el jaciment. La documentació dels processos de fabricació i refacció tant d’utillatge lític com ossi permeten valorar la natura d’unes ocupacions rellevants. Mereix també que destaquem els nombrosos objectes d’ornament recuperats, que ens serveixen per parlar del món simbòlic d’aquestes poblacions i en ocasions evoquen mobilitat i/o relacions més enllà dels territoris econòmics immediats.
- Voleu afegir alguna cosa més sobre el projecte arqueològic que esteu duent a terme?
Volem remarcar que els 25 anys d’excavació a la Cova del Parco ens han permès establir lligams de cooperació i amistat amb les institucions i les poblacions de l’entorn més immediat al jaciment, tant a Alòs de Balaguer com a Artesa de Segre, duent a terme tasques de sensibilització i difusió de la importància que pot tenir per a la població de la Noguera el treball desenvolupat a la Cova del Parco. Volem cloure dient que aquesta recerca arqueològica ha donat lloc a un centenar de publicacions científiques i de difusió, essent el Parco un dels jaciments clau,de la Prehistòria antiga catalana sobre el qual esperem continuar treballant.
Vaig conèixer la cova quan ens hi va portar el Dr. Maluquer, l’abril de 1979. Sota la seva direcció directa (aleshores era el subdirector general d’Arqueologia espanyol), uns quants estudiants de darrer any de carrera hi vam fer un petit sondeig. Els sílexs recuperats se’ls va emportar ell. Aviat farà 34 anys, com passa el temps!
He oblidat de dir que el Dr. Maluquer ens va informar que havia posat a la coveta el nom del Parco perquè era el renom de la persona (del país) que l’havia portat fins allí i em sembla que l’havia ajudat en els primers sondejos.