Conferència “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”

Image (1) Conferència_LGS_CSIC.jpg for post 13904El proper dilluns 28 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia està prevista la conferència “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”, que serà impartida per Leonardo García Sanjuán, professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla.

La conferència tindrà lloc al Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15 – Barcelona), i és obert a tothom.

Aquesta activitat està organitzada pel Grup ‘Arqueologia de les dinàmiques socials’ (Departament Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC) Grup de Recerca Consolidat SGR-2009-00734 (AGAUR, Generalitat de Catalunya).

Conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C” al MUHBA

Image (1) ager-barcinonensis.jpg for post 13889El proper dilluns 28 de’octubre a les 19,00h està programada la conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C”, que serà impartida per Oriol Olesti (UB), dintre del cicle “Diàlegs d’Història urbana i patrimoni”, que organitza el Museu d’Història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, Barcelona).

L’entrada lliure i gratuïta, però per l’aforament limitat es recomana inscripció prèvia al telèfon 93 256 21 22 o a l’adreça de c/e: reservesmuhba@bcn.cat

Inauguració de l’exposició fotogràfica: “Els Enigmes Sota la Pols”, al Museu de Ter (Manlleu)

Image (1) Expo_Siria.jpg for post 13836El proper dilluns 28 d’octubre a les 20,00h s’inaugurarà l’exposició fotogràfica de Josep Subiranas Molist “Els Enigmes Sota la Pols”. La mostra permetrà veure, a través de la mirada del fotògraf, els treballs arqueològics al Pròxim Orient a càrrec del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB). L’exposició es complementarà amb un cicle de 3 conferències on, al llarg de tres setmanes, s’explicarà la tasca realitzada al llarg d’aquests anys, posant de relleu el ric patrimoni cultural de la zona i explicaran alguns dels factors que han propiciat l’actual clima bèl·lic a la zona.

Des de finals de anys vuitanta el grup de recerca del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB), coordinat per Miquel Molist, ha estat desenvolupant la seva tasca de recerca en jaciments del Pròxim Orient. L’estudi d’aquestes primeres societats a través de les excavacions i investigacions de les restes arqueològiques ha estat l’objectiu fixat per aquest grup d’investigadors.

L’exposició és gratuïta i es podrà veure al Museu del Ter fins al 15 de desembre, de dimarts a diumenge de 10 del matí a 2 del migdia. Les conferències tindran lloc al Museu del Ter, a les 8 del vespre

Programa del cicle de conferències:

Dijous 7 de novembre: Prof. Miquel Molist
La riquesa del patrimoni històric –arqueològic de Síria i els efectes de l’actual guerra

Dijous 14 de novembre: Dr. José Sánchez
De les revoltes a les transicions al Pròxim Orient: algunes claus per entendre’ls

Dijous 21 de novembre: Dr. W. Cruells i Dr. A. Gómez
El Seminari d’Arqueològia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO/UAB): vint-i-cinc anys de recerca arqueològica al Pròxim Orient

Projecció de la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” de Werner Herzog, a la Filmoteca de Catalunya

Image (1) cave-of-forgotten-dreams.jpg for post 13854La Filmoteca de Catalunya, dintre del cicle “per amor a l’art”, projectarà el proper dijous 24 d’octubre a les 17,00h, el documental sobre art rupestre: “Cave of Forgotten Dreams” del cineasta Werner Herzog.

Herzog va rodar aquest film en format 3D sota severes restriccions a la cova de Chauvet-Pont-d’Arc, al sud de França, una de les coves amb art rupestre més espectaculars del món, amb més de 400 pintures, i més antigues que existeixen, amb 32.000 anys d’antiguitat.

En aquest treball s’han filmat les pintures rupestres en 3D dins de la caverna, permetent a l’espectador apropar-se d’una manera espacial als contorns, la qual cosa fa que pugui sentir-se virtualment molt a prop de les pintures. El rodatge va suposar tot un repte, atès les especials condicions de conservació exigides dintre de la cova. El visionat resulta una experiència cinematogràfica única amb corprenedores imatges, que provoca una reflexió sobre el paper de l’home enmig de la naturalesa indomable. Realitzada amb la sensibilitat, naturalisme i el gran domini tècnic que caracteritzen les obres del director alemany.

Demà s’inaugura exposició: “Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui” a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Image (1) expo-Oxirrinc.jpg for post 13817La missió arqueològica a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirrinc, que compta amb la participació de la Societat Catalana d’Egiptologia, la Universitat de Barcelona, la Université Paul Valéry Montpellier-3 i el Ministeri d’Antiguitats d’Egipte, mostra els treballs realitzats durant vint anys d’excavacions en l’exposició “Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui” que s’inaugura demà dimarts 22 d’octubre a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (Plaça de l’Hospital, 6, Girona).

A través de 50 fotografies es fa un repàs a les principals descobertes de la missió, entre les quals destaca l’Osireion, un temple subterrani dedicat al déu Osiris. Només es coneixen dos d’aquestes característiques en tot Egipte. També és excepcional la darrera troballa de la missió durant la passada excavació: dos dipòsits votius amb milers de peixos enterrats. A més, durant les diferents campanyes s’ha posat al descobert una necròpolis utilitzada durant més de 1.000 anys per diferents cultures: la faraònica, la grega, la romana i la cristianobizantina.

L’exposició es complementa amb una sèrie de conferències impartides per membres de la missió arqueològica amb l’objectiu de difondre els treballs que es realitzen a Oxirrinc i les diverses etapes històriques viscudes per la ciutat. Aquestes conferències es realitzaran a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i començaran a les 19,30h.

Programa de les conferències:

Dijous 7 de novembre
La necròpolis faraònica d’Oxirrinc: les monumentals tombes dels governadors saïtes.
Ponent: Dra. Núria Castellano, arqueòloga i egiptòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 14 de novembre
L’Osireion: un temple dedicat als misteris d’Osiris.
Ponent: Maite Mascort, arqueòloga, egiptòloga i vicepresidenta de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 21 de novembre
Déus i Sacerdots a Oxirrinc en època dels Faraons.
Ponent: Dra. Núria Rodríguez, arqueòloga i egiptòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 28 de novembre
La cristianització d’Oxirrinc: la monumentalitat del nou complex funerari.
Ponent: Dolors Codina, arqueòloga i antropòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”

Image (1) Montseny.jpg for post 13746El proper dia 29 d’octubre a les 11,00h està prevista la lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”, que ha estat dirigida per Josep Maria Palet (ICAC) i Héctor A. Orengo Romeu (University of Nottingham). L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, de Tarragona). El tribunal estarà format per Jordi Bolós Masclans (UdL),  Santiago Riera Mora (UB) i Rosa Plana Mallart (Université de Montpellier).

Aquest treball representa la culminació d’una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l’entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi.

L’arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L’enfocament interdisciplinari i diacrònic i l’anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals com són les Bases de Dades i els Sistemes d’Informació Geogràfica han servit de plataforma d’integració i anàlisis de les dades recollides.

Inauguració del Centre Seró Espai Transmissor

Demà dissabte 19 d’octubre a les 10,30h s’inaugurarà del Centre Seró Espai Transmissor a Artesa de Segre (c/ Escoles, 2, Seró). Es tracta del centre cultural que allotjarà les restes de l’espectacular megàlit aparegut a Seró a finals de l’any 2007 durant els treballs de prospecció arqueològica prèvia i el seguiment de les obres de construcció i desplegament del canal Segarra Garrigues. L’acte estarà presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, amb l’assistència de l’alcalde d’Artesa de Segre, qui ha convocat l’acte, i també de l’alcalde de Balaguer.

A més de la funció de conservació i exhibició del Túmul de Seró, l’edifici està previst per altres usos, motiu pel qual s’hi ha projectat diferents àmbits: l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals, una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica. Des d’aqui s’accedeix a la cambra de les esteles o estàtues-menhirs, a travès d’un recorregut organitzat en espiral quadrangular, amb un quasi inapreciable pendent, envoltat per peces de ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira, ens porta a la cambra central, on la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cada una de les esteles.

L’edifici, que es va construir l’any passat, ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectura Toni Gironès. Està inspirat en les estructures de formigó on s’emmagatzemen les bales de farratge i en les construccions de maó vist de la contrada, i enguany ha rebut el premi pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), en l’apartat d’Arquitectura.

L’encàrrec i finançament del projecte de l’edifici va partir del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la posterior construcció ha estat possible gràcies a l’aportació a parts iguals entre els fons FEDER i l’1 % Cultural.

La gestió del centre ha estat possible en virtut d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Museu de la Noguera, de Balaguer.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Presentació a Castelldefels les primeres restes aparegudes a la Península Ibèrica d’una espècie de cèrvid de 90.000 anys d’antiguitat

Diferents vistes del crani del cèrvol aparegut a la Cova del Rinoceront de Castelldefels.
Diferents vistes del crani del cèrvol aparegut a la Cova del Rinoceront de Castelldefels.

Demà, divendres 18 d’octubre, a partir de les 12:30h, l’Ajuntament de Castelldefels i un equip d’investigadors de la UB presentaran la troballa de les primeres restes  aparegudes a la Península Ibèrica d’una espècie de cèrvid de fa 90.000 anys. L’acte tindrà lloc al Saló de Plens del consistori (plaça de l’Església, nº1, Castelldefels).

Les restes d’aquest cèrvid es van trobar al jaciment de la Cova del Rinoceront de Castelldefels (Baix Llobregat). L’animal, anomenat Haploidoceros mediterraneus, pertany a la família del cérvol actual i va viure en el Plistocè fa uns 90.000 anys. Fins ara els únics exemplars d’aquets animal que es coneixien havien aparegut en dos jaciments del sud-est de França.

Han realitzat el descobriment els investigadors Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) i del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la UB. L’estudi de les restes s’ha dut a terme conjuntament amb Jean-Philip Brugal, investigador del CNRS de la Universitat d’Aix-Marseille.

Per a més informació: Telèfon: 93 665 11 50 (ext. 1039) / correu electrònic: comunicacio@castelldefels.org

Darreres intervencions al Castell de Rocabruna (Beget, Ripollès)

Image (1) rocabruna.jpg for post 13749Aquest any s’han continuat les excavacions i posterior restauració a les dependències del castell de Rocabruna. La darrera intervenció va finalitzar a finals de setembre i ha donat interessants resultats.

El castell de Rocabruna és un conjunt fortificat d’època medieval construït sobre un turó a 996 metres snm, a l’extrem nord-est del municipi de Camprodon (Ripollès). Té un magnífic control visual de la vall de Beget cap a l’est, l’alta Garrotxa al sud i la carena pirinenca de Coll d’Ares cap al nord. Està documentat des de finals del segle X i es troba molt ben representat arqueològicament durant els segles XV i XVI.

La intervenció arqueològica té lloc en combinació amb el projecte de consolidació i restauració que el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi desenvolupa des del 2006. Un cop finalitzada la consolidació del recinte sobirà, l’any 2012 es van iniciar la intervenció arqueològica en els espais del recinte jussà a càrrec de l’equip d’In Situ S.C.P.

| Per saber-ne més cliqueu aquí |

Conferència: «La mandíbula del Firal de la Seu d’Urgell. Història d’un descobriment», a càrrec de David M. Alba

Image (1) desenterrant.jpg for post 13732El proper divendres 18 d’octubre a les 20,00h, David M.Alba, cap del Grup de Recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont impartirà la conferència: «La mandíbula del Firal de la Seu d’Urgell. Història d’un descobriment», organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Espai Armengol i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

En aquesta xerrada, es resseguirà la història del descobriment de la mandíbula del Firal, el primer fòssil d’hominoïdeu (el grup que comprèn els humans i simis antropomorfs) que es va trobar a Catalunya a principis del segle XX. Amb una edat d’uns 10 milions d’anys, inicialment s’atribuí a Dryopithecus fontani i posteriorment a Hispanopithecus crusafonti.

La conferència tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Carrer de Sant Ermengol, 71. La Seu d’Urgell)