Curs d’arqueologia romana: Entre l’oci i el negoci: fòrums, temples i edificis d’espectacles a l’antiga Roma

Image (1) SCA.jpg for post 13953La Societat Catalana d’Arqueologia, amb el suport de la Facultat de Geografia i Història – UB, ha organitzat  el curs d’arqueologia romana: “Entre l’oci i el negoci: fòrums, temples i edificis d’espectacles a l’antiga Roma”, que serà impartit pel Doctor Carles Buenacasa.

El curs tindrà lloc del 11 al 23 de novembre de 2013, a l’aula 222 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, (c/ Montalegre, 6-8). Es completarà amb una sortida a Tarraco el dissabte. L’últim dia del curs el professor Buenacasa farà entrega d’un llibre de la seva autoria a tots els participants.

La Universitat de Barcelona reconeix aquest curs amb 1 crèdit de lliure elecció pels Graus d’Arqueologia, Història i Història de l’Art

| Descarregueu el programa amb les condicions d’inscripció i altres informacions clicant aquí |

I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Image (1) Jornades-GCE.jpg for post 13934El dissabte 23 de novembre de 2013, a partir de les 09,00h, se celebrarà a Tortosa la I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada conjuntament pel Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’ Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’ Ebre.

Aquesta Jornada sorgeix de la voluntat de difondre els resultats de l’activitat arqueològica a les Terres de l’Ebre en aquests darrers anys. També és un reconeixement a la tasca de les entitats culturals i les administracions locals en la recuperació de la memòria històrica vinculada al front de l’Ebre.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia impulsa l’activitat arqueològica preventiva i  vetlla per la correcta execució de les intervencions arqueològiques que, motivades per l’execució de noves infraestructures, afecten els espais de la batalla de l’Ebre.

El registre arqueològic s’afegeix a les fonts orals i documentals pròpies de la història contemporània. El treball de camp aporta una nova perspectiva en l’anàlisi de les condicions de vida dels combatents i de les estructures defensives bastides en aquest període bèl·lic: des de les trinxeres del front, fins a les defenses de costa, passant per refugis antiaeris o línies fortificades.

L’arqueologia, en aquest sentit, esdevé una eina fonamental per a la conservació, museïtzació, i posada en valor aquests espais. En conseqüència, el front de l’Ebre és un clar exemple de l’aplicació de l’arqueologia en l’estudi de fets contemporanis com la batalla de l’Ebre.

La inscripció és gratuïta, però amb aforament limitat. Cal reserva de plaça al correu electrònic fmulet@gencat.cat

Lloc i adreça: Palau Oliver de Boteller. C/ Jaume Ferran Clua, núm. 4. Tortosa

| Descarregueu aquí el díptic amb tota la informació en pdf |

| Per descarregar la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

| Galeria d’imatges de la Jornada |

“Viatge al passat”, una activitat pedagògica vinculada a la recerca arqueològica

Image (1) Viatge-al-passat.jpg for post 13810L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Institut de Paeloecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en el marc de les activitats del programa Fem recerca 2013 de la URV, han preparat conjuntament l’activitat dirigida a alumnes de 4rt d’ESO i Batxillerat: “Viatge al passat”.

Aquesta activitat, que té com a principal objectiu apropar els alumnes a la recerca arqueològica tant en el seu vessant prehistòric com en el clàssic, tindrà una durada de 4 hores i se n’oferiran cinc sessions diferents durant el mes d’octubre i novembre per tal que la proposta pugui ser compartida pel màxim de grups d’escolars possible.

“Viatge al passat” és una gincana en la qual els alumnes, prèvia visita a les instal·lacions de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), on rebran uns coneixements teòrics i rebran, a través d’un joc de pistes, unes restes materials preparades ad hoc que hauran de portar més tard a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Un cop allà, amb el suport d’uns monitors, els alumnes les hauran d’analitzar i estudiar per tal de poder extreure’n tota la informació possible i reconstruir la història d’aquests materials arqueològics.

Dates disponibles: 30 d’octubre, 6, 13 i 27 de novembre de 2013
Horari de l’activitat: de 10 a 14 hores

| Per a més informació i formalització d’inscripcions cliqueu aquí |

Conferència “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”

Image (1) Conferència_LGS_CSIC.jpg for post 13904El proper dilluns 28 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia està prevista la conferència “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”, que serà impartida per Leonardo García Sanjuán, professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla.

La conferència tindrà lloc al Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15 – Barcelona), i és obert a tothom.

Aquesta activitat està organitzada pel Grup ‘Arqueologia de les dinàmiques socials’ (Departament Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC) Grup de Recerca Consolidat SGR-2009-00734 (AGAUR, Generalitat de Catalunya).

Conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C” al MUHBA

Image (1) ager-barcinonensis.jpg for post 13889El proper dilluns 28 de’octubre a les 19,00h està programada la conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C”, que serà impartida per Oriol Olesti (UB), dintre del cicle “Diàlegs d’Història urbana i patrimoni”, que organitza el Museu d’Història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, Barcelona).

L’entrada lliure i gratuïta, però per l’aforament limitat es recomana inscripció prèvia al telèfon 93 256 21 22 o a l’adreça de c/e: reservesmuhba@bcn.cat

Inauguració de l’exposició fotogràfica: “Els Enigmes Sota la Pols”, al Museu de Ter (Manlleu)

Image (1) Expo_Siria.jpg for post 13836El proper dilluns 28 d’octubre a les 20,00h s’inaugurarà l’exposició fotogràfica de Josep Subiranas Molist “Els Enigmes Sota la Pols”. La mostra permetrà veure, a través de la mirada del fotògraf, els treballs arqueològics al Pròxim Orient a càrrec del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB). L’exposició es complementarà amb un cicle de 3 conferències on, al llarg de tres setmanes, s’explicarà la tasca realitzada al llarg d’aquests anys, posant de relleu el ric patrimoni cultural de la zona i explicaran alguns dels factors que han propiciat l’actual clima bèl·lic a la zona.

Des de finals de anys vuitanta el grup de recerca del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB), coordinat per Miquel Molist, ha estat desenvolupant la seva tasca de recerca en jaciments del Pròxim Orient. L’estudi d’aquestes primeres societats a través de les excavacions i investigacions de les restes arqueològiques ha estat l’objectiu fixat per aquest grup d’investigadors.

L’exposició és gratuïta i es podrà veure al Museu del Ter fins al 15 de desembre, de dimarts a diumenge de 10 del matí a 2 del migdia. Les conferències tindran lloc al Museu del Ter, a les 8 del vespre

Programa del cicle de conferències:

Dijous 7 de novembre: Prof. Miquel Molist
La riquesa del patrimoni històric –arqueològic de Síria i els efectes de l’actual guerra

Dijous 14 de novembre: Dr. José Sánchez
De les revoltes a les transicions al Pròxim Orient: algunes claus per entendre’ls

Dijous 21 de novembre: Dr. W. Cruells i Dr. A. Gómez
El Seminari d’Arqueològia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO/UAB): vint-i-cinc anys de recerca arqueològica al Pròxim Orient

Projecció de la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” de Werner Herzog, a la Filmoteca de Catalunya

Image (1) cave-of-forgotten-dreams.jpg for post 13854La Filmoteca de Catalunya, dintre del cicle “per amor a l’art”, projectarà el proper dijous 24 d’octubre a les 17,00h, el documental sobre art rupestre: “Cave of Forgotten Dreams” del cineasta Werner Herzog.

Herzog va rodar aquest film en format 3D sota severes restriccions a la cova de Chauvet-Pont-d’Arc, al sud de França, una de les coves amb art rupestre més espectaculars del món, amb més de 400 pintures, i més antigues que existeixen, amb 32.000 anys d’antiguitat.

En aquest treball s’han filmat les pintures rupestres en 3D dins de la caverna, permetent a l’espectador apropar-se d’una manera espacial als contorns, la qual cosa fa que pugui sentir-se virtualment molt a prop de les pintures. El rodatge va suposar tot un repte, atès les especials condicions de conservació exigides dintre de la cova. El visionat resulta una experiència cinematogràfica única amb corprenedores imatges, que provoca una reflexió sobre el paper de l’home enmig de la naturalesa indomable. Realitzada amb la sensibilitat, naturalisme i el gran domini tècnic que caracteritzen les obres del director alemany.

Demà s’inaugura exposició: “Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui” a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Image (1) expo-Oxirrinc.jpg for post 13817La missió arqueològica a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirrinc, que compta amb la participació de la Societat Catalana d’Egiptologia, la Universitat de Barcelona, la Université Paul Valéry Montpellier-3 i el Ministeri d’Antiguitats d’Egipte, mostra els treballs realitzats durant vint anys d’excavacions en l’exposició “Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui” que s’inaugura demà dimarts 22 d’octubre a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (Plaça de l’Hospital, 6, Girona).

A través de 50 fotografies es fa un repàs a les principals descobertes de la missió, entre les quals destaca l’Osireion, un temple subterrani dedicat al déu Osiris. Només es coneixen dos d’aquestes característiques en tot Egipte. També és excepcional la darrera troballa de la missió durant la passada excavació: dos dipòsits votius amb milers de peixos enterrats. A més, durant les diferents campanyes s’ha posat al descobert una necròpolis utilitzada durant més de 1.000 anys per diferents cultures: la faraònica, la grega, la romana i la cristianobizantina.

L’exposició es complementa amb una sèrie de conferències impartides per membres de la missió arqueològica amb l’objectiu de difondre els treballs que es realitzen a Oxirrinc i les diverses etapes històriques viscudes per la ciutat. Aquestes conferències es realitzaran a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i començaran a les 19,30h.

Programa de les conferències:

Dijous 7 de novembre
La necròpolis faraònica d’Oxirrinc: les monumentals tombes dels governadors saïtes.
Ponent: Dra. Núria Castellano, arqueòloga i egiptòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 14 de novembre
L’Osireion: un temple dedicat als misteris d’Osiris.
Ponent: Maite Mascort, arqueòloga, egiptòloga i vicepresidenta de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 21 de novembre
Déus i Sacerdots a Oxirrinc en època dels Faraons.
Ponent: Dra. Núria Rodríguez, arqueòloga i egiptòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Dijous 28 de novembre
La cristianització d’Oxirrinc: la monumentalitat del nou complex funerari.
Ponent: Dolors Codina, arqueòloga i antropòloga. Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia

Lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”

Image (1) Montseny.jpg for post 13746El proper dia 29 d’octubre a les 11,00h està prevista la lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”, que ha estat dirigida per Josep Maria Palet (ICAC) i Héctor A. Orengo Romeu (University of Nottingham). L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, de Tarragona). El tribunal estarà format per Jordi Bolós Masclans (UdL),  Santiago Riera Mora (UB) i Rosa Plana Mallart (Université de Montpellier).

Aquest treball representa la culminació d’una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l’entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi.

L’arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L’enfocament interdisciplinari i diacrònic i l’anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals com són les Bases de Dades i els Sistemes d’Informació Geogràfica han servit de plataforma d’integració i anàlisis de les dades recollides.

Inauguració del Centre Seró Espai Transmissor

Demà dissabte 19 d’octubre a les 10,30h s’inaugurarà del Centre Seró Espai Transmissor a Artesa de Segre (c/ Escoles, 2, Seró). Es tracta del centre cultural que allotjarà les restes de l’espectacular megàlit aparegut a Seró a finals de l’any 2007 durant els treballs de prospecció arqueològica prèvia i el seguiment de les obres de construcció i desplegament del canal Segarra Garrigues. L’acte estarà presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, amb l’assistència de l’alcalde d’Artesa de Segre, qui ha convocat l’acte, i també de l’alcalde de Balaguer.

A més de la funció de conservació i exhibició del Túmul de Seró, l’edifici està previst per altres usos, motiu pel qual s’hi ha projectat diferents àmbits: l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals, una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica. Des d’aqui s’accedeix a la cambra de les esteles o estàtues-menhirs, a travès d’un recorregut organitzat en espiral quadrangular, amb un quasi inapreciable pendent, envoltat per peces de ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira, ens porta a la cambra central, on la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cada una de les esteles.

L’edifici, que es va construir l’any passat, ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectura Toni Gironès. Està inspirat en les estructures de formigó on s’emmagatzemen les bales de farratge i en les construccions de maó vist de la contrada, i enguany ha rebut el premi pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), en l’apartat d’Arquitectura.

L’encàrrec i finançament del projecte de l’edifici va partir del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la posterior construcció ha estat possible gràcies a l’aportació a parts iguals entre els fons FEDER i l’1 % Cultural.

La gestió del centre ha estat possible en virtut d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Museu de la Noguera, de Balaguer.

| Per a més informació, cliqueu aquí |