Cursos de Civilització Egípcia 2013-2014

Image (1) Cursos-degiptologia1.jpg for post 14249Com cada any, la Societat Catalana d’Egiptologia, entitat col·laboradora de la Universitat de Barcelona, organitza en col·laboració amb l’Institut del Pròxim Orient Antic i amb el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia el Diploma de Civilització Egípcia, ha programat els Cursos de Civilització Egípcia 2013-2014, adreçats al públic interessat en general i als estudiants i al professorat d’ensenyament secundari i de batxillerat en particular.

L’inici d’aquesta programació serà el proper dimarts 12 de novembre, amb la conferència inaugural: “Apuntes sobre las tècnicas de construcción en el Antiguo Egipto”, a càrrec del sr. Eloy Algorri García, arquitecte i membre de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc, que tindrà lloc a l’aula 110 de la Universitat de Barcelona (plaça Universitat), a les 20,00h.

Tots els cursos seran impartits per reconeguts especialistes en les diverses temàtiques programades i estan reconeguts pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat com a Cursos de Formació Permanent del Professorat i, d’altra banda, es poden realitzar els tràmits necessaris per tal d’obtenir enguany per a aquests cursos el reconeixement de crèdits de lliure elecció per part de la Universitat de Barcelona.

Al llarg del curs, la Societat Catalana d’Egiptologia té previst organitzar diverses activitats d’interès egiptològic.

| Descarregueu el quadríptic amb tota la informació sobre els diferents cursos en pdf |

Exposició i conferències “Vidres Negres del Neolític”, al voltant de l’obsidiana

Image (1) obsidiana.jpg for post 14213Com a activitats complementàries de l’exposició itinerant monogràfica sobre l’obsidiana “Vidres del Neolític. Coincidències Insòlites”, que ha organitzat la Xarxa de Museus Locals de la Diputació, el grup de recerca “Arqueologia de les Dinàmiques Socials” (CSIC-IMF) ha programat dues conferències.

La mostra, que va començar al Museu de Sabadell, es troba actualment al Museu de Gavàfins al dia 10 de novembre. Posteriorment es traslladarà a la seu del CSIC-Institució Milà i Fontanals de Barcelona on s’exhibirà del 18 al 30 de novembre, i en la seva última etapa s’allotjarà al Vinseum, a Vilafranca del Penedès.

Conferències:

Circulación de obsidiana y navegación en la prehistoria: implicaciones para la neolitización del Mediterraneo occidental, a càrrec de Joao Zilhao (ICREA-UB)
Dimarts 19 de novembre, a les 18,00h
Residència d’investigadors CSIC- Generalitat de Catalunya (C/ Hospital, 64, Barcelona)

La diffusion de l’obsidienne en Méditerranée Occidentale au Néolitthique du 6e au 3e millénaire av. J.-C., a càrrec de Jean Vaquer (CNRS-Traces, Toulouse)
Dimarts 26 de novembre a les 12,00h
Delegació del CSIC a Catalunya (C/ Egipcíaques, 15, Barcelona)

| Per a més informació sobre l’exposició, cliqueu aquí |

| Per a més informació sobre les conferències, cliqueu aquí |

Jornada Tècnica: “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió” al MNACTEC

Image (1) Jornada-Telegrafia-Optica.jpg for post 14135El proper dia 19 de novembre està previst que se celebri la Jornada Tècnica “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió”, que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Montornès del Vallès i l’empresa ARKPADOC, SC.

La Jornada, que tindrà lloc a la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Egara, 270, de Terrassa), serà una posada en comú de l’estat de la qüestió de la Telegrafia Òptica a Catalunya i també a Espanya, on es pretén donar a conèixer la recerca en aquest camp, de cara a l’organització del 1r Congrés de Telegrafia Òptica. Té també l’objectiu d’ésser una trobada multidisciplinar d’investigadors, estudiosos i afeccionats dels diferents àmbits, (arqueologia, història, arquitectura, enginyeria, geografia, telecomunicació, etc), relacionats amb aquest temàtica.

Com a activitat complementària a la Jornada, s’ha organitzat pel diumenge 24 de novembre al matí una visita guiada a la Torre del Telègraf de Montornès del Vallès.

Ambdues activitats són gratuïtes però cal fer la inscripció prèvia a info.mnactec@gencat.cat i info@arkpadoc.cat

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

Inauguració de l’exposició itinerant “Neandertals a Catalunya” al MAC-Barcelona

Image (1) neandertals-MAC-BCN.jpg for post 14153El proper dijous 14 de novembre a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició itinerant “Neandertals a Catalunya” al Museu d’Arquelogia de Catalunya (MAC) – Barcelona. La mostra està organitzada per Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca del Quaternari-SERP i el Grup de Recerca DIDPATRI, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Sitges i el Museu d’Arquelogia de Catalunya.

Inaugurarà l’exposició Joan Pluma, director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura, i a l’acte intervindran els Comissaris de l’exposició Josep Maria Fullola, director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona i Francesc Xavier Hernàndez, director del Grup de Recerca DIDPATRI, de la Universitat de Barcelona, i Joan Daura i Montserrat Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari (SERP).

| Descarregueu la invitació en pdf |

| Per a més informació, descarregueu el programa cliqueu aquí |

Premi Memorial Josep Barberà i Farràs/10a edició


Image (1) SCA.jpg for post 13953El proper dia 28 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc el lliurament del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, que organitza anualment la Societat Catalana d’Arqueologia.

L’acte se celebrarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona, 39-41), i serà presidit pel Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia d’octubre 2013


Image (1) recull-bibl.jpg for post 12716
Ja teniu disponible el núm. 9, corresponent al mes d’octubre de 2013, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Celebràció del IX Fòrum Auriga

Els propers dies  9 i 10 de novembre del 2013 està previst que tingui lloc a Ripoll, en el marc de la celebració de la capitalitat de la cultura catalana, el IX Fòrum Auriga, la trobada de l’actualitat del món grecorromà i la seva pervivència. La trobada està organitzada per la revista Auriga en col·laboració amb l’Ajuntament de Ripoll, l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya.

Amb aquest esdeveniment, Auriga vol fomentar el debat i la trobada de professionals que desenvolupen alguna activitat relacionada amb el llegat grecoromà a Catalunya, com ara professors, museòlegs, arqueòlegs, editors i agents culturals, entre d’altres, per establir noves vies de diàleg. A banda, en aquesta edició, es farà un homenatge als ripollesos Josep Alsina i Alexis Eudald Solà.

| Per veure el programa cliqueu aquí |

Simposi internacional: “Pedreres medievals a la Corona d’Aragó”

Image (1) pedreres-medievals.jpg for post 13984Els propers dies 11 i 12 de novembre d’enguany tindrà lloc, a la seu del Institut d’Estudis Catalans (IEC) (c/ del carme, 47), el simposi internacional: “Pedreres medievals a la Corona d’Aragó”, que organitza l’associació Amics de l’Art Romànic,  societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’estudi de les pedreres i de la seva explotació en el decurs dels segles medievals gaudeix d’una notable fortuna historiogràfica a Occident. A la Corona d’Aragó, però, el tema s’ha abordat desigualment. S’ha analitzat amb detall quan l’èxit de la pedra és innegable, com s’esdevé amb el marbre dels Pirineus o la calcària nummulítica de Girona. Així mateix, se n’han tingut en compte els materials quan els llibres d’obra de determinades fàbriques incorporen despeses relacionades amb la seva extracció i el seu transport. El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d’Aragó, vol revisitar moltes d’aquestes qüestions, encetar-ne de noves i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis destinats a servir d’element de referència en el futur.

| Per a més informació, descarregueu el tríptic en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013″

Conferència “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013″
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Isabel Villares
Moderador: Ramon Ten

Inici de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 i primera conferència del cicle.

Les intervencions arqueològiques fetes al c/ Sant Joan, 12, a la Via Massagué, 16-22-c/ Raval de Dins, 21-27 i al c/ Les Valls, 11, han permès localitzar trams de la muralla dels segles XIV i XV, corresponents al tancament nord de la vila fortificada  baix medieval i a l’emmurallament del barri del Raval. S’han excavat habitatges i casals medievals situats,  intra murs i dins l’àmbit del raval. Per altra banda, s’han excavat diversos tallers i obradors de vidre i de terrissa dels segles XVI i XVII-XVIII, als límits del perímetre emmurallat i configurant una àrea artesanal en el barri del Raval.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Roig sobre els aspectes destacats de la conferència:

  • Que se sap de la vila medieval de Sabadell?

Sabadell era una vila de mercat d’època alt medieval que es va crear durant el segle XI i que s’articulava al voltant de l’església i parròquia de Sant Salvador, actualment Sant Fèlix, i de l’espai del mercadal. A partir de l’arqueologia sabem que cap a la primeria del segle XIV queda cenyida per un perímetre de muralla i fossat perfectament estructurat i delimitat. No podem afirmar si es tractava del primer recinte emmurallat o si n’havia existit un de previ, ja que ara com ara les intervencions arqueològiques no han constatat restes anteriors i les fons documentals en aquest sentit són força imprecises. Gracies al desenvolupament de l’arqueologia urbana a Sabadell, que va ser pionera en la recerca sobre les viles medievals a casa nostra, i a les intervencions realitzades els darrers cinc anys, ha estat possible conèixer amb força profunditat aquest nucli alt medieval i especialment la vila fortificada del segle XIV i XV. Aquesta vila emmurallada i vallejada encerclava l’espai central del mercat i l’església amb la seva sagrera, així com també el barri del Raval, amb un perímetre aproximat de 940 metres lineals i una àrea de 25.800 m².

  • Quina aportació fan aquestes darreres intervencions als solars de Les Valls, 11 / Via Massagué, 16-22 i Sant Joan, 12 al conjunt de l’arqueologia sabadellenca?

Fins ara, es coneixia força detalladament gran part del sector sud-est del perímetre emmurallat de la vila, però existia un buit en el tancament nord occidental i el punt d’enllaç amb el barri del Raval. Es desconeixia a on eren exactament els portals d’entrada i sortida de la ciutat de que parlen els documents, essencialment el Portal de Caldes i el Portal de Manresa, emplaçats en aquest quarter nord.

Arran d’aquestes últimes intervencions, que són les que es presenten en aquesta Tribuna d’Arqueologia, podem replantejar-nos el recorregut de la muralla i el vall en  aquest sector de la ciutat. Per una banda, les dues excavacions a Via Massagué han tret a la llum la muralla i el vall que envoltava el barri del Raval, la qual cosa era totalment desconeguda, tant a nivell arqueològic com a nivell de documentació escrita i gràfica.  I per altra banda, l’excavació al carrer Les Valls, 11, ha permès localitzar, en un excel·lent estat de conservació, els tres elements principals de sistema defensiu medieval de la vila: la muralla, les torres i el fossat.

  • Quina és l’evolució de la zona nord de Sabadell en època moderna? Quines aportacions hi fan les últimes troballes arqueològiques?

Durant l’època modern, Sabadell experimenta un creixement urbà que es tradueix en una transformació dels espais edificats i l’ampliació dels seus límits, sobrepassant el seu perímetre murat baix medieval. Els sistemes defensius de la vila perden el seu sentit i són desmantellats. El fossat es comença a reblir de terres per a noves edificacions i tallers artesanals i la muralla és engolida dins dels nous conjunts edificats.

Les intervencions arqueològiques realitzades en aquesta zona nord de la vila de Sabadell ens han permès observar l’existència de diversos tallers artesanals preindustrials dels segles XVI al XVIII situats en els extrems de la ciutat, propers a la muralla o ja a extramurs, i dins el barri del Raval.

Tenim localitzat un taller de producció de vidre d’època moderna (s. XVI) en el solar del carrer Via Massagué, 16-22, amb la presència de tres forns i diverses estructures associades (pous d’aigua i canalitzacions), molt semblant al que ja es va localitzar a l’extrem sud de la vila, a la Plaça Sant Roc. Tots dos es troben situats a tocar la muralla i parcialment dins el fossat.

Per altra banda, hem documentat diversos obradors de terrissa amb forns, zones de treball i abocadors de peces de rebuig, que inicien la seva activitat durant el s. XVII i són especialment actius entre inicis del segle XVIII i mitjans segle XIX. En definitiva, durant l’època moderna assistim a la transformació urbana de la vila de Sabadell i a la proliferació de centres artesanals previs a la vila industrial tèxtil del segle XIX.

Obituari: Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans

Image (1) Joan-Ferran-Cabestany.jpg for post 13966El passat 26 de setembre va morir a Barcelona als vuitanta-tres anys Joan-Ferran Cabestany i Fort, historiador pioner en l’estudi de la demografia de l’edat mitjana a Catalunya. Entre les seves tasques principals, cal destacar la recerca que va dur a terme al monestir de Santes Creus

Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), membre de la Comissió Assessora del Programa d’Arqueologia Urbana (1989-2004), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre de la Comissió Territorial de Tarragona (1997-2005), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008).

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967); Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997); La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles viii-xii) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).