Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “L’excavació paleontològica del Canal Segarra – Garrigues al Talladell (Tàrrega, Urgell)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 1 de juliol de 2015, 19:00h

Conferenciants: Elisabet Blaya
Moderador: Ramon Ten

Entre el desembre de 2011 i el febrer de 2012 es dugué a terme una intervenció paleontològica preventiva per fer l’excavació dels perímetres amb restes fòssils de l’oligocè inferior que restaven al Tram IV de les obres del Canal Segarra-Garrigues, al recentment denominat jaciment paleontològic del Talladell-3. Aquesta intervenció és la continuació d’una primera intervenció preventiva dirigida pel paleontòleg Xavier Ros i Visús en el mateix indret, i aporta noves dades a les ja conegudes dels propers jaciments clàssics de les Pedreres del Talladell i, de forma rellevant, una resta fòssil excepcional amb un gran potencial tant científic com patrimonial.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eli Blaya sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

– Quins antecedents paleontològics van motivar aquesta dur a terme aquesta intervenció?

Fou el fet que la zona d’actuació es trobava molt propera, geogràficament, als jaciments paleontològics clàssics de Tàrrega, les Pedreres del Talladell, ja conegudes des de l’any 1885. Aquestes pedreres, actualment abandonades, en els moments en què eren explotades com a material de construcció, van proporcionar una gran quantitat de restes de mamífers (rosegadors, carnívors, artiodàctils, perissodàctils…), rèptils (cocodrils i tortugues), mol·luscs i fulles fòssils de l’Oligocè inferior.

–   Quantes restes fòssils s’hi ha recuperat?

En el transcurs de la intervenció duta a terme per FOSSILIA s’hi han recuperat 598 restes fòssils siglades, a les que cal afegir les més de 500 recuperades a la intervenció anterior. En general, aquestes restes majoritàriament són atribuïdes a rèptils (tortugues i cocodrils), mamífers, plantes i gasteròpodes, i han proporcionat una llista faunística molt similar a la ja coneguda de les clàssiques Pedreres del Talladell. Algunes de les restes més rellevants encara estan en fase d’estudi per part d’investigadors de l’ICP (Institut Català de Paleontologia M. Crusafont).

A quina cronologia corresponen?

Malgrat que no s’hi han dut a terme estudis de paleomagnetisme ni previs ni durant la intervenció paleontològica, per poder datar el jaciment s’han d’utilitzat criteris bioestratigràfics. Degut a que la llista faunística de El Talladell 3 és molt similar a la del jaciment de les Pedreres del Talladell, se li pot atribuir una edat similar a la d’aquest jaciment clàssic a l’Estampià (Oligocé inferior), fa aproximadament entre 31 i 32 milions d’anys.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

–   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

–   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

–   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats de la intervenció arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Francesc Roig, Paola Garcia i Marc Gimeno

Moderador: Jaume Massó

Presentació de les restes localitzades amb motiu de la intervenció arqueològica al jaciment dels Castellets (la Canonja). Descripció, valoració i estudi d’un magnífic assentament rural tipus vil·la amb diferents àmbits funcionals i una cronologia que va d’inicis del segle i dC als segles V-VI dC.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Francesc Roig sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

–   En que destaca la vil·la dels Castellets de la resta de uillae documentades a l’ager tarraconensis?

En què a més de conservar tots aquells elements que la defineixen a com tal, hem pogut documentar restes estructurals datades a mitjans segle VII dC.

Quines són aquestes estructures?

Diferents àmbits de funcionalitat agrícola amb sitges i un forn de canal a l’interior d’una estança quadrangular.

–   I de les fases precedents, que en destacaríeu?

Una magnífica cella uinaria del segle II dC i sobretot, dos balnea, un de finals segle II dC i un altre de mitjans segle V dC.

–   Comenteu que hi ha evidències arquitectòniques datades al segle VII dC, però quan es funda la uillae?

La fundació de la villae caldria situar-la, com succeeix en altres casos documentats al territorium de Tarraco, en època augustea, coincidint amb el gran moment de consolidació territorial, econòmica, jurídica i monumental de la que va ser objecte la capital de la Hispania Tarraconensis.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

–   Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

–   A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

–   En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

Tribuna d’Arqueologia: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

Conferència programada inicialment pel dia 25 de març de 2015, ajornada a causa de la suspensió d’actes oficials de la Generalitat com a conseqüència de la tragèdia aèria dels Alps.

A la conferència s’expliquen les diverses campanyes d’excavació arqueològica dutes a terme al castell de Tavascan entre els anys 2007 i 2013, que han estat impulsades per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

–   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

–   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

–   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Albert Martín
Moderador: Albert López Mullor

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l’Arnau i can Mateu, s’han anat produint una bona quantitat d’intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l’any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l’Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d’Ilturo, que s’han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l’Arnau, can Rodon de l’Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d’una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Albert Martín sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

–   Quina diferència principal hi ha entre la situació de l’arqueologia a Cabrera de Mar ara, i fa deu anys?

El fet més tangible és l’increment de la superfície arqueològica visible. Desprès de les excavacions del 1997-98 es va produir un increment en el coneixement  arqueològic i històric que aportava la vall de Cabrera de Mar, el qual va ser presentat també en una Tribuna el 1998. Malgrat això les restes arqueològiques trobades presentaven molts problemes per ser visibles, fins i tot per als especialistes i no diguem per al públic en general. Fa quinze o deu anys es va continuar fent excavacions en diversos punts, però la situació va variar poc en aquest sentit. A partir d’aquell moment, la cosa va canviar notablement, i ara hi ha al descobert més de 10.000 m2 de superfície arqueològica de qualitat.  A tot això hem d’agrair aquí el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que ha subvencionat una bona part de les intervencions arqueològiques que hem fet

–   En aquests últims anys, la presencia de tanta superfície arqueològica al centre del poble a provocat conflictes amb el seu desenvolupament urbanístic?

Precisament en aquest darrer període hem de dir que no, i tot i estar en zones cèntriques. Algunes intervencions arqueològiques, particularment la del 2006 a Can Rodon de l’Hort, si varen tenir, en origen, una motivació de desenvolupament urbanístic, però no van arribar a condicionar cap projecte en curs. També s’ha de tenir en compte que la “crisi” en el sector immobiliari ha facilitat que no hi hagi ara aquesta problemàtica. Les parcel·les on es troben les restes quedaran en la seva major part com a zones de reserva arqueològica. Ara bé, en el futur i particularment en el cas esmentat abans ja veurem que s’ha de fer en els terrenys situats més al sud i que en anys propers es veuran afectats per obres de millora urbana. En aquest cas segurament caldrà encara definir els seus accessos i, fins i tot, el seu perímetre definitiu.

–   S’hi han produït també avenços en el camp de la recerca i la interpretació arqueològica?

Si s’han produït notables avenços i s’han publicat ja uns quants articles, algun d’ells encara en premsa. Les intervencions que han provocat que tinguem aquestes restes al descobert i també les posteriors que s’hi estan desenvolupant, moltes d’elles amb el suport de la UAB, han millorat molt el coneixement d’aquest assentament d’època romana republicana, sobretot pel que fa a la seva tipologia i característiques urbanístiques. També s’ha treballat força per actualitzar el coneixement de l’arquitectura dels banys públics que van ser descoberts el 1997-98, i que esperem es pugui completar en els propers  anys. El material arqueològic que s’hi ha trobat, entre el qual s’inclouen peces de singular importància, també ha estat consolidat i restaurat tant per professionals independents com pel Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.

–  Què és el Molí d’Espígol?

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.

El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.

–  Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?

La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.

Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.

–  Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?

A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.

En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.

Nova data per a la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19,00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Darreres campanyes d’excavació dels nivells prehistòrics de la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 d’abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Artur Cebrià, Josep Mestres, Juan Ignacio Morales, F. Xavier Oms, Mireia Pedro i Susana Mendiela
Moderadora: Ma. Àngels Petit

Des de l’any 1988 un equip de la Universitat de Barcelona fa excavacions que han permès identificar nivells d’ocupació epipaleolítics i del neolític antic evolucionat, nivells sepulcrals del neolític final i del calcolític, i ocupacions puntuals del bronze final i època iberomana, medieval i moderna. Les darreres campanyes s’han centrat al vestíbul de la cova, on s’han documentat nivells del neolític postcardial i cardial i una rica fase del neolític final – calcolític.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

–   Per què  s’han fet 27 campanyes a la Cova de la Guineu de Font-rubí, amb el SERP de la UB?

Aquest jaciment s’obre en una dolina, que inicialment percebirem únicament com una cova, presenta unes grans possibilitats en l’estat actual del coneixement dels seus paquets sedimentaris, aixi com del coneixement de la seva evolució Karstica. L’interacció entre el registre i la dinàmica evolutiva de la dolina i de la cavitat,  amb perspectiva d’excavació en extensió i estratigràfica han possibilitat la seva permanència durant décades en el programa universitari del Seminari d’Estudis i Recerques Orehistòriques de la UB.

–   Quin coneixement pot aportar l’estudi del seu registre?

Tot i la brutal acció de l’AECCM, de 1979 a 1982, que buidà el gruix del paquet holocé dins la cavitat, el que ha restat és pioner en el coneixement del neolític català. La vistositat del seu material arqueològic, una de les primeres identificacions del dipòsit derivat de l’estabulació d’ovicaprins ( fumier ) i els estudis aplicats a criteris estratigràfic-cronològics, l’imprimeixen un fort caràcter i personalitat. A això cal afegir les interessants dades recollides entorn el món funerari del  període del 3er al 1er mileni.

–   Quina és l’estratègia a seguir els propers anys?

L’excavació en extensió, les fortes pendents i les característiques del reblert sedimentari, amb predomini de blocs de sostre i parets. han dificultat la identificació i separació minuciosa dels nivells i dels seus materials. Malgrat això, l’aportació del jaciment en vàries tesis doctorals, congressos i varis articles ( un d’ells de gran impacte ) han mantingut l’excavació dins el circuit. Per altra banda, l’assoliment del tancat i senyalització del jaciment (gràcies a la col.laboració municipal), a la primavera del 2011, permet plantejar-nos la seva inclusió segura en circuits d’eco-turisme i rutes patrimonials.

Suspesa la sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 25 de març “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Amb motiu dels 3 dies de dol oficial decretats pel govern, com a conseqüència de l’accident aeri que va tenir lloc als Alps el proppassat dia 24 de març, es va acordar suspendre la sessió de la Tribuna d’arqueologia programada per l’endemà del sinistre.

Aviat us oferirem puntual informació de la data en què es realitzarà aquesta interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques al castell de Tavascan.

Preguem disculpeu les molèsties que hagi pogut ocasionar l’ajornament de la sessió.