Conferència “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h
Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel
Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.
| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.
- Què és el Molí d’Espígol?
El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.
El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.
- Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?
La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.
Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.
- Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?
A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.
En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.