Conferència “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2016, 19:00h
Conferenciants: Helena Kirchner i Antoni Virgili
Moderador: Josep Maria Vila
La recerca s’ha fonamentat en l’anàlisi de la documentació escrita, tant la d’origen àrab, com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148, i la contrastació sobre l’espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments, els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d’abans de la conquesta, i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.
La conferència, a càrrec de Helena Kirchner i Antoni Virgili, estarà moderada per Josep Maria Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes més rellevants de la propera xerrada.
- Com va començar el projecte sobre els assentaments andalusins al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa abans i després de la conquesta catalana?
Cap a mitjan dels anys 80 del segle passat, Antoni Virgili es va proposar estudiar la conquesta cristiana de Tortosa, sota la direcció del Dr. Miquel Barceló. Aleshores desconeixíem del tot les possibilitats de la recerca, però la potencialitat de la documentació va permetre la realització de la tesi. Paral·lelament, es van fer els primers assajos de recerca toponímica i arqueològica, que es van concretar en un treball de M. Barceló i H. Kirchner sobre els assentaments andalusins entre Xerta i Amposta, i un altre sobre els assentaments entorn de la Ràpita. Des d’aleshores, la recerca documental va tenir una certa continuïtat, però l’arqueològica, tot i plantejar-se, es va aturar i no s’ha reprès fins el 2010, en aconseguir-se la primera subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Quins objectius es van plantejar?
En primer lloc, conèixer els assentaments andalusins y la seva distribució, la xarxa de camins que els connectava, els seus espais agraris i els seus vincles amb la ciutat de Tortosa, i tanmateix, saber com era la pròpia ciutat entre els segles X-XII. En segon lloc, estudiar el procés de colonització feudal i les transformacions i adaptacions que els conqueridors van introduir, tant a la ciutat com en els espais agraris. Més recentment s’ha incorporat la recerca de la pràctica ramadera com a tema d’estudi. La recerca, en el seu conjunt, es fonamenta en l’anàlisi integrat dels registres documental i arqueològic en tota la seva varietat contrastant les informacions dels textos, la toponímia, el treball de camp, la prospecció i l’arqueologia hidràulica. Aquest exercici permet saber quin paisatge van trobar els conqueridors, a mitjan segle XII, i com el van transformar a partir d’aleshores.
- Com eren els espais de cultiu en època andalusina?
La major part dels assentaments es distribuïen al llarg de les dues ribes fluvials i estaven connectats a través d’unes vies principals, de nord a sud, paral·leles al riu, des de les quals partien ramals cap a les zones interiors, ja cap als Ports en el costat dret, ja cap a Cardó a l’esquerra. Els nuclis de poblament estaven situats sobre esperons en cotes superiors a les corbes que assenyalen el risc d’inundabilitat de l’Ebre. Els espais de conreu eren a tocar d’aquests nuclis, habitualment, a banda i banda dels camins, i no formaven unitats contínues, sinó petits parcel·laris en forma de ventall, per regla general, a la desembocadura dels barrancs en les cotes lleugerament elevades dels paquets de sediment. Els espais agraris més directament relacionats amb la ciutat eren l’horta de Pimpí, al nord, i un sector just al sud, conegut com les Arenes, on hi existia una xarxa de canals de drenatge, i era emprada com a zona de pastures i de conreu del cereal. La documentació més antiga i els estudis carpològics han mostrat els conreus preferents, almenys en el moment de la conquesta: vinya destinada a raïm com a fruita, oliveres, cereals i arbres fruiters, entre els que hi destaquen les figueres. A la zona septentrional (Benifallet, Xerta, Tivenys, etc.) destaca per l’elevat percentatge d’esments d’horts, majoritàriament regats mitjançant sínies, ja que el riu no va ser captat per al regadiu, en l’època que abasta el nostre estudi.
- Quines van ser les principals transformacions que es van produir a partir de la conquesta?
Els conqueridors van modificar l’espai urbà i el rural, adaptant-los a les seves necessitats. A la ciutat, es van canviar els usos dels espais de culte, i se’n van crear de nous, la drassana fou el primer call jueu, etc.; alguns ravals de l’antiga ciutat andalusina van ser abandonats, mentre se’n creaven de nous, com el de l’Alfàndec, més proper a la riba fluvial. Quant a l’espai rural, es va produir un canvi en l’orientació dels conreus i les collites, d’acord als interessos dels conqueridors en la captura de renda. Així, es van potenciar la sembra de cereals i l’extensió de la vinya. Les infraestructures hidràuliques es van encaminar preferentment a la molineria, de manera que es van construir llargues canalitzacions per abastar d’aigua els molins, situats sobretot a la riba dreta aprofitant l’abundant aigua dels Ports, a Palomera (actual barri de Jesús), i Xerta. Tanmateix, es van impulsar tasques de colonització de zones fins aleshores incultes o utilitzades per aprofitar altres recursos, com la pastura o la recol·lecció, com ara algunes àrees properes al curs de l’aigua (sovint designades amb el nom d’algezires en els documents (illes), i també en algunes zones de prat, ja en els sectors més meridionals i fins la línia de costa.