Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.
Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic
Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)
Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf
El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.
La jornada de debat té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.
Entre els anys 2001 i 2004, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar diversos abocadors d’escòria de ferro en diferents punts del Pallars Sobirà. Un dels llocs amb més abundància d’aquests vestigis va ser el bosc de Virós, una gran forest situada al sud del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. Diversos sondeigs realitzats en el moment de la seva localització en alguns d’aquests abocadors els van datar entre els segles III i VI/VIII calNE, fet que demostrava l’antigor de la producció de ferro en aquest indret. Entre els anys 2022 i 2023, s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica en un d’aquests antics tallers siderúrgics de Virós, que han permès documentar diverses estructures associades a l’àrea productiva. Les datacions de les mostres recuperades han posat de manifest que es tractaria d’un complex siderúrgic de finals del segle V i mitjans del segle VI calNE. Un període que, a grans trets, coincideix amb la fi del regne visigot de Tolosa, després de la desfeta contra els francs a Vouillé, l’any 507, i que va dur a un procés de fortificació dels passos pirinencs per part del poder got per impedir la penetració merovíngia des del nord. Els resultats són coherents, a més, amb els d’altres zones dels Pirineus on s’han documentat i excavat vestigis similars, com a la zona del Puymorens i la vall del riu Querol, a l’Alta Cerdanya, o a altres indrets de la veïna Arieja, i posen de manifest que la producció de ferro als Pirineus d’aquells moments es vincularia als esdeveniments històrics concrets esdevinguts des de la fi de la dominació romana fins a l’alta edat mitjana.
La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.