Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

El Born CCM organitza les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria ha organitzat les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana, que tindran lloc del dilluns 20 al dijous 23 de juny de 2022 a l’auditori de l’edifici annex del Born i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El Born CCM proposa un doble cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria urbans. Els cicles es realitzaran en dos anys consecutius. Enguany, 2022, s’ofereixen les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i l’any 2023, les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Bioarqueologia urbana a Barcelona. 

Per a més informació, programa del curs i inscripcions consulteu la web del Born CCM

Avís! En relació a la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)” de demà dimecres 15 de juny a les 18 hores, us demanem confirmació d’assistència

Atès que es preveu que en la conferència de la Tribuna d’Arqueologia de demà 15 de juny hi hagi molta assistència de públic, i l’aforament de la Sala d’actes del Palau Marc és limitat, demanem a tothom qui hi vulgui assistir de manera presencial que faci arribar un correu electrònic a l’adreça tribunadarqueologia@gencat.cat confirmant la seva presència. Aquest correu s’haurà d’enviar abans de demà a les 12 hores i caldrà identificar-se amb NOM, COGNOMS i NIF.

Les persones que hagin tramès aquest correu d’inscripció rebran un correu electrònic de confirmació.

Moltes gràcies. Agraïm la vostra col·laboració.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia

Aquest proper dilluns 13 de juny de 2022 tindrà lloc la presentació de TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Arqueoxarxa han liderat el projecte de conceptualització d’una base de dades adreçada a la difusió digital dels objectes més rellevants de les col·leccions arqueològiques catalanes: TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia. Un projecte per a compartir en línia el patrimoni arqueològic de Catalunya.

La base de dades inclou 752 objectes d’onze equipaments museístics i presenta 1.215 imatges i 104 models 3D dels 11 equipaments que integren l’Arqueoxarxa.

La presentació es farà a les 17:45 hores al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i cal confirmar l’assistència a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper dissabte 11 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració d’un nou equipament museístic al Camp de les Lloses, al c. Pau Casals, 2 de Tona.

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l’any 2006 juntament amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

El jaciment del Camp de les Lloses va ser declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica amb data 27 de juny de 1995 (DOGC núm. 2077 de 19.7.1995).

Podríem afirmar que és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2.100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon iber al romà. Això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

És un jaciment situat en un solar de 9.000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creixen a mesura que es van fent els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos. El projecte d’ampliació va començar a finals del 2020 i aquest 2022 s’ha finalitzat la seva construcció, que culmina amb aquesta inauguració.

Per a més informació contacteu amb: 93 812 5234 / 615 872 245 / tona.campdeleslloses@tona.cat

 

 

Prehistoscopi. Fira de didàctica de la prehistòria

El proper dissabte 11 de juny se celebrarà a l’equipament Seró Espai Transmissor, a la vila de Seró, la fira Prehistoscopi, una fira que vol apropar-se a la prehistòria des de la perspectiva, la diversitat, la força i la il·lusió que dona la didàctica.

Aquesta fira de didàctica de la prehistòria vol esdevenir un punt de trobada entre famílies, escoles, entitats i professionals i s’ha organitzat en dues parts molt diferenciades: al matí amb tallers i activitats per a famílies i escoles i amb visites en petits grups a l’equipament Seró Espai Transmissor, i a la tarda amb una jornada tècnica dirigida a professionals, en la qual es presentarà la programació didàctica dels organitzadors de la fira i la creació d’una xarxa d’entitats i professionals de la didàctica de la prehistòria.

Prehistoscopi és una iniciativa que promouen conjuntament l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el Museu de Suport Territorial de la Noguera i el Camp d’Aprenentatge de la Noguera, amb la col·laboració especial de l’Escola Els Planells d’Artesa de Segre, i s’emmarca dins els actes de celebració del 15è aniversari del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació consulteu el web del Museu de la Noguera.

Descarregueu-vos el fullet informatiu en pdf

Descarregueu-vos el díptic informatiu en pdf