Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica»

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica

Conferenciants: Jordi Principal (Museu d’Història de Catalunya) i Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Moderador: Gabriel de Prado (MAC-Ullastret)

En el marc dels projectes quadriennals de recerca MECI i SPAHI, les actuacions arqueològiques al Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) s’han centrat a determinar la morfologia i l’operativitat del complex sistema poliorcètic de la ciutat ilergeta durant el període ibèric ple i fins al seu abandó entorn del 200 aC. La construcció d’un nou perímetre defensiu per protegir l’expansió del nucli habitat al final del segle V-inici IV aC va significar l’amortització de les estructures precedents, però també el seu ús com a elements de base per bastir una nova muralla amb torres, bastions i accessos monumentals, així com un ampli fossat. La recerca en els darrers anys s’ha centrat en l’extrem oriental del jaciment, on s’ha documentat un conjunt d’estructures defensives d’entitat que podrien correspondre a la porta est de la ciutat, amb una successió de fases constructives (com a mínim tres) que caldria situar al llarg del segle III aC i que mostren clarament el dinamisme i la preocupació dels habitants del Molí d’Espígol per dotar-se d’unes estructures de protecció i de prestigi.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Publicació del llibre “Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval”

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic ha publicat el llibre «Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval». El volum recull les comunicacions presentades al VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, celebrat els dies 9 i 10 d’octubre de 2025, i recull un total de 27 contribucions d’investigadors provinents de tota la Mediterrània occidental.

Aquesta publicació és el quart volum de la col·lecció de Monografies de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic (MonCRAPA).

El volum proposa una mirada transversal sobre la circulació de béns, persones, tècniques i formes culturals entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. A partir de casos d’estudi que abracen l’Atlàntic, la Mediterrània i diversos territoris europeus, el volum analitza ports, rutes comercials, ceràmiques, marbres, tècniques constructives, migracions i xarxes de relació. Els treballs reunits mostren que la mobilitat no va ser només un fenomen econòmic, sinó també social, tècnic i cultural. A través dels objectes, dels materials i dels desplaçaments humans, aquest llibre ajuda a comprendre com es van construir, transformar i connectar les societats del passat.

Consulteu l’índex del volum en pdf

El volum està disponible en línia de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica»

Us recordem que el dimecres 16 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica

Conferenciants: Jordi Principal (Museu d’Història de Catalunya) i Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Moderador: Gabriel de Prado (MAC-Ullastret)

En el marc dels projectes quadriennals de recerca MECI i SPAHI, les actuacions arqueològiques al Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) s’han centrat a determinar la morfologia i l’operativitat del complex sistema poliorcètic de la ciutat ilergeta durant el període ibèric ple i fins al seu abandó entorn del 200 aC. La construcció d’un nou perímetre defensiu per protegir l’expansió del nucli habitat al final del segle V-inici IV aC va significar l’amortització de les estructures precedents, però també el seu ús com a elements de base per bastir una nova muralla amb torres, bastions i accessos monumentals, així com un ampli fossat. La recerca en els darrers anys s’ha centrat en l’extrem oriental del jaciment, on s’ha documentat un conjunt d’estructures defensives d’entitat que podrien correspondre a la porta est de la ciutat, amb una successió de fases constructives (com a mínim tres) que caldria situar al llarg del segle III aC i que mostren clarament el dinamisme i la preocupació dels habitants del Molí d’Espígol per dotar-se d’unes estructures de protecció i de prestigi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

“La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”, temàtica del IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses, la Fundació Girona Regió de Coneixement i el Departament de Cultura-  organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna.

La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.

La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.

Amb aquest objectiu el seminari s’estructura a partir d’una conferència inaugural, a càrrec de la doctora Alexandra Chavarria Arnau de la Università degli Studi di Padova, vint-i-set comunicacions i tres pòsters d’investigadors i grups de recerca de la Mediterrània occidental.

L’activitat és oberta i gratuïta, prèvia inscripció a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu. Per poder organitzar els càterings es demana que s’especifiqui si s’assistirà els dos dies i en cas contrari, especificar el dia que es preveu assistir al seminari. Per la mateixa raó es demana que la inscripció es realitzi abans del dia 3 d’octubre.

Consulteu el tríptic i el programa del seminari

Consulteu la web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

El Govern aprova la declaració del derelicte Illes Formigues II com a primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya

Avui, 30 de juliol de 2026, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/211/2026, de 28 de juliol, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar, davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà).

Amb aquest acord, el jaciment es converteix en el primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya i en un dels escassos exemples existents a l’Estat. Un reconeixement al seu valor patrimonial excepcional que n’enforteix la protecció jurídica.

Situat davant de Palafrugell i Palamós, és un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per l’excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament.

La declaració situa també Illes Formigues II com un cas singular en l’àmbit estatal. Tot i que a la resta de l’Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, Illes Formigues II es localitza en mar obert, a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions i en un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic.

Es tracta d’un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, tant per l’excel·lent estat de conservació del carregament com per les restes estructurals de l’embarcació. Les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l’any 2017 pels tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-CASC) han permès documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d’un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.

El derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica (l’actual Andalusia). A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.

Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l’organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un jaciment de referència per a l’estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana.

Descripció de la delimitació

El perímetre de protecció del Bé Cultural d’Interès Nacional Derelicte Illes Formigues II inclou el nucli del jaciment definit mitjançant les intervencions arqueològiques – el vaixell, la seva càrrega i una àrea de dispersió al seu voltant – així com un marge perifèric de 25 metres per banda a partir del límit més extern de les restes visibles, habitual en delimitacions de jaciments subaquàtics per protegir possibles elements dispersos que encara no han estat detectats, ja sigui per les condicions de visibilitat, l’efecte de corrents marins o per processos de degradació postdeposicional així com els element i línies de fondeig necessàries per a les intervencions arqueològiques.

Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en PDF

Exposició 35 anys picant pedra. Aqueologia medieval al Pallars Jussà

De l’11 de juliol al 6 d’agost de 2026 es podrà visitar a la Llibreria La Singratalla de Tremp l’exposició itinerant 35 anys picant pedra. Arqueologia medieval al Pallars Jussà.

L’exposició s’inaugurarà el pròxim dissabte 11 de juliol a les 18.30 hores.

Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip d’arqueòlegs del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme a la comarca del Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026, amb el suport de diverses institucions i entitats.

Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca a l’entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per dues persones (Marta Sancho i Jordi Solà).  Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 s’iniciava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en 10 jaciments d’època medieval, alguns d’ells emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península.

Amb aquesta exposició, organitzada per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA) de la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), es vol donar a conèixer la tasca realitzada pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.

Consulteu la Guia de l’exposició en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us presentem el video de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us recordem que el dimecres 1 de juliol a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre»

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre

Conferenciants: David Asensio i Vilaró (Universitat Autònoma de Barcelona), Rafel Jornet i Niella (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic), Jordi Morer de Llorens (Món Iber ROCS, SL, Recerca i difusió de la cultura ibèrica) i Borja Gil Limón (Universitat de Barcelona)

Moderadora: M. Carme Rovira Hortalà (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

El jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos va ser parcialment excavat per Salvador Vilaseca a principis dels anys 50. Des del 2020, l’equip del GRACPE de la Universitat de Barcelona ha reprès les investigacions en aquest emblemàtic jaciment en el marc del projecte «La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (segles ix-i aC)». Es tracta d’un assentament fortificat mitjançant una muralla perimetral, conservada al nord de l’assentament i que es troba estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal. A la part més elevada del tossal s’ubicava un sol edifici, format per un mínim de cinc estances. La gran quantitat de materials recuperats —molts d’ells sencers—, així com els diversos arranjaments interns han permès identificar les funcions de les habitacions que componen aquest edifici singular. Els indicis arqueològics apunten que es tractaria d’un edifici unitari d’alt valor simbòlic i funcional, possiblement una residència senyorial similar a les documentades en altres jaciments de la primera edat del ferro de la zona, com Aldovesta o Sant Jaume. Aquest model d’assentament reflectiria la continuïtat d’una estructura social basada en cabdills emergents que resideixen segregats de la resta de la comunitat, de manera que el canvi de sistema socioeconòmic no es donaria fins a principis del període ibèric ple.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat)

Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.

La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.

Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.

La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.

La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.

Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.

Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf