Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, novembre 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 63, corresponent al mes de novembre de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale”, al CSIC-IMF

Cartell de la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline HamonDemà dimarts 11 de desembre de 2018 a les 12,00 hores tindrà lloc, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC,  la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique. L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline Hamon (CNRS, Paris), organitzada pel grup de recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”.

La cultura rubanée es caracteritza per la seva longevitat (5500-5000 aC) i l’expansió geogràfica dels seus primers fronts de colonització (d’Ucraïna a l’Atlàntic). En absència de sòls preservats, es caracteritza per una aparent reproductibilitat de l’arquitectura de les seves llars configurades en tres parts i una preconcepció de l’organització dels seus hàbitats.

L’anàlisi espacial detallada de les restes arqueològiques recuperades a les fosses associades a aquests hàbitats proporciona una millor comprensió del seu funcionament com a espai domèstic. A partir d’una aproximació multidisciplinària, els aspectes demogràfics, les restes bioarqueològiques, les tradicions tècniques i les activitats practicades dins les cases i entre diferents estructures d’hàbitat, permeten proposar un model de funcionament socioeconòmic amb una alta resolució cronològica i espacial pels poblats Rubanés a l’Europa nord-occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) c/ Egipcíaques, 15. Barcelona

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Declarats Espai de Protecció Arqueològica quatre jaciments: Estinclells, Paladell, el Tossal del Moro de Pinyeres i Ceuró

Durant el passat mes de novembre, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha declarat Espai de Protecció Arqueològica – EPA quatre jaciments arqueològics.

S’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica el conjunt dels Estinclells, al terme municipal de Verdú (Urgell), que integra un tossal amb un poblat ibèric, típic de la zona, amb una cronologia del segle III aC, i una vil·la romana, a la vessant sud-est, de cronologia republicana i imperial (s. I aC – V dC).

A les Terres de l’Ebre s’han declarat dos espais de protecció arqueològica:

En primer lloc, el jaciment arqueològic del Paladell, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). Que per les dades disponibles, ja que no està excavat, es tractaria d’una vil·la romana o assentament rural, de cronologia republicana amb una continuïtat fins a època alt-imperial. Es tractaria d’una típica explotació agropecuària a les proximitats del riu Ebre, molt similar al jaciment de Mas Mauricio, en el mateix municipi.

En segon lloc, s’ha declarat el Tossal del Moro de Pinyeres, al terme municipal de Batea (Terra Alta). En aquest cas, es tracte d’un poblat ibèric ubicat en un tossal situat en un punt estratègic de control de les vies de comunicació, a la riba esquerra del riu Algar. Tindria una primera fase del període preibèric (s. VII-VI aC) i una segona durant el primer moment del període ibèric ple (s. V – III aC).

Finalment,  s’ha declarat EPA la necròpolis del Ceuró al terme municipal de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la Catalunya Central. El conjunt integra un espai on es localitza una necròpolis formada per tres cistes amb una cronologia de 4500 – 3200 cal ANE, amb un excel·lent estat de conservació.

Notícia: Tània Álvarez

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec” pel Dr. Luis M. Chiappe a l’IEI

Targetó de la conferència: “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), expert en aus prehistòriques i dinosaures, que ha estudiat els fòssils de la Secció de l’IEI.El proper dimarts 20 novembre a les 19,30h tindrà lloc, a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. De la Catedral s/n, Lleida), la conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), especialista en l’evolució de les aus primitives i dinosaures.

Els jaciments ilerdencs coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots dos situats a la cara sud del Montsec de Meià, constitueixen una autèntica finestra al passat d’un desconegut llac que ens parla de la vida de fa 130 milions d’anys, que se situa cronològicament en el principi del cretaci.

Acte d’homenatge a Oriol Mercadal i presentació del llibre “Montlleó: el paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica. Homenatge a Oriol Mercadal Fernàndez”, a la UB

Portada del llibre d'homenatge a Oriol MercadalEl proper dijous 13 de desembre a les 19,00 hores se celebrarà a l’aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6) un acte d’homenatge a Oriol Mercadal, organitzat pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). 

A l’acte tindrà lloc la presentació del llibre “Montlleó: el paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica. Homenatge a Oriol Mercadal Fernàndez”, basat en l’exposició inaugurada a Puigcerdà en setembre del 2017, sobre els 20 anys de recerques dutes a la Cerdanya per l’equip liderat pel SERP.

A l’homenatge intervindran Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB i director del SERP i Xavier Mangado, com a coordinador de l’obra. També hi participaran Araceli Martín i Oriol Olesti, que recordaran la figura de l’Oriol en relació a aspectes diversos de l’arqueologia catalana i ceretana.

| Descarregeu la invitació en pdf |

Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans)  en la setmana de la ciència 2018

Cartell de la Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó - Turó d'en Roina (Mons Observans) en la setmana de la ciència 2018 El proper diumenge 18 de novembre l’assentament romà de Mons Observans, situat entre termes municipals de Montmeló i de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), celebrarà la Setmana de la Ciència amb una  jornada de portes obertes plena d’activitats científiques adreçades a tots els públics.

L’activitat central de la jornada serà la conferència “Romanitzant Lauro. La fase republicana del Puig del Castell de Samalús” que enguany impartirà l’arqueòleg Marc Guàrdia, dedicada al jaciment ibèric del Puig del Castell, en procés d’excavació des de l’any 2011. Al llarg de les vuit campanyes arqueològiques que s’hi ha dut a terme al llarg d’aquests anys s’ha tret a la llum una important fortificació que destaca tant per la troballa d’un sistema de defensa complex com pel seu bon estat de conservació.

La xerrada pretén fer una presentació genèrica de l’assentament, incidint especialment en la fase republicana, caracteritzada estructuralment per la construcció d’una nova muralla i per la reocupació de les torres defensives i del poblat en tota la seva extensió. D’altra banda, es presentaran els arguments que han portat a proposar la identificació d’aquest poblat laietà amb la ciutat de Lauro, que encunyà moneda ibèrica entre el 150 i el 90 a. de C.

A  les 12,30h del migdia es farà una visita teatralitzada al recinte arqueològic de Mons Observans que comptarà amb l’actuació especial de la colla d’Armats i Vestals de Martorelles. De forma paral·lela a aquestes activitats, durant tot el matí es faran tallers familiars que, sota el nom de “Ciència amb toga” i “Vine a fer d’arqueòleg”, permetran als més petits descobrir els principals invents científics de l’antiguitat i participar en una excavació arqueològica simulada.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La Cuirassa. El call de Lleida”

Conferència: “La Cuirassa. El call de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciants: Xavier Payà i Marta Morán
Moderador: Oriol Saula

Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000 m2 han permès recuperar importants restes de l’antic barri de la Cuirassa, habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV. Destaca la documentació de carrers, places i espais privats corresponents a diverses cases, una d’elles destruïda per l’assalt i incendi del 13 d’agost de 1391 i que hem batejat amb el nom de la casa del Pogrom.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins aspectes considereu més rellevants de la intervenció?

La possibilitat de intervindré arqueològicament sobre una part molt important de la superfície de la antiga cuirassa i recuperar el traçat d’alguns dels seus carrers.

El descobriment de les restes d’una gran casa gòtica, residència d’una important família del call, destruïda durant el pogrom de 1391, i la recuperació de l’aixovar de caràcter excepcional que hi havia a l’interior de la casa en el moment de l’atac.

  • Teniu previst noves excavacions?

Tenim en projecte finalitzar l’excavació d’aquesta casa gòtica uns 150 m2 dels 350 que ocupava al segle XIV. Esperem en un futur proper poder incorporar les restes immobles d’aquell edifici al parc de la Cuirassa.

  • Quin tractament patrimonial s’ha fet amb les restes ?

El projecte del nou parc urbà de La Cuirassa, com el seu propi nom indica, va néixer amb la ferma voluntat de recuperar una història perduda. La història de l’antic call de la ciutat que ha posat definitivament Lleida en la nomina de ciutats que difonen el seu llegat medieval jueu.

Ara es pot passejar per l’antiga cuirassa i veure alguna de les restes integrades en la urbanització, gaudir de imatges textos i restitucions que expliquen els resultats d’excavació. Uns elements que formen part del projecte de difusió cultural que inclou “Les Veus de la Cuirassa” on a partir de codis QR  diversos personatges habitants del call expliquen aspectes de la vida , les costums i la cultura hebraica.