Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval” (en directe per internet)

Conferència: La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Neus Coromina i Jordi Sagrera
Moderador: Pere Castanyer

El proper dimecres dia 27 de març de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La recerca endegada els darrers vuit anys per la universitat de Girona a la muntanya de Sant Julià de Ramis, s’ha concentrat  en el recinte de l’antic cementiri parroquial del veïnat de l’església. A banda de restes de l’oppidum ibèric cal destacar l’excavació d’un establiment visigòtic dels segles V- VII dC  i d’una notable fase funerària dels segles VIII al XII que aporta dades rellevants sobre les característiques de la població del període.

La conferència, a càrrec de Neus Coromina i Jordi Sagrera, estarà moderada per Pere Castanyer. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Les referències arqueològiques sobre la muntanya de Sant Julià de Ramis no se centraven principalment en un oppidum ibèric?

Sí, certament, al segle VI aC es fundava un poblat ibèric que es va establir resseguint la carena de la muntanya. Va assolir un extensió d’unes tres hectàrees i no es va abandonar fins a la segona dècada del segle I aC.

  • I l’establiment visigot?

La muntanya va restar abandonada fins al segle IV dC, moment en el qual, s’instal·lava una caserna militar estable que va funcionar fins als inicis del segle VIII.  Contenia un edifici principal envoltat per una muralla que, en part, aprofitava les d’època republicana de l’oppidum. Tenia capacitat per hostatjar puntualment un nodrit contingent de tropes. Tanmateix, les dades arqueològiques apunten que el manteniment l’assegurava una petita guarnició fixa.

  • Així perquè no es parla directament d’una caserna?

A uns tres-cents metres al sud-est de la caserna, al voltant de l’actual església dels Sant Metges, s’han descobert diverses estructures d’habitació de caire domèstic. Els materials estratigràfics asseguren una cronologia dels segles V al VII. Formaven cases senzilles amb sòcols de pedra, paviments de terra compactada i llars obrades amb solera d’argila. Pensem que  hi vivia la guarnició amb les seves famílies, ja que es van abandonar al mateix moment que la caserna.

  • El cementiri s’hi relaciona?

No, els enterraments mes antics se situen vers la segona meitat avançada del segle VIII. Es van disposar damunt les ruïnes de les cases visigòtiques, les quals, ja estaven amortitzades de feia dècades.

  • Així es relacionen amb l’església dels Sants Metges?

Inicialment amb una església precedent, damunt la qual, es va erigir cap a l’any 1000 l’actual. Cal aclarir que l’advocació dels Sants Metges és molt recent. La dedicació original era la de Sant Julià que ja apareix documentada així el 1019. L’any 1940 la parròquia es va traslladar a un nou temple erigit al pla. Aleshores, l’antiga es va convertir en sufragània sota l’advocació actual.

  • Com és la necròpolis i quin és el perfil de la població enterrada?

És un cementiri cristià amb les tombes orientades d’est a oest distribuïdes de manera imperfecta en filades i amb moltes superposicions. Les més antigues, les dels segles VIII al XII, presenten majoritàriament caixa d’obra i coberta de lloses de pedra. Les dels segles IX i X solen destacar per perfil antropomorf amb el característic ressalt del crani en planta.

En canvi, a partir del segle XIII en endavant, predomina la tomba de fossa simple que, amb poques variacions, va perdurar fins a mitjan segle XX.

Pel que fa a la població enterrada, podem afirmar que tenim representades la majoria de franges d’edat i sexe. També comencem a poder dibuixar diferents perfils de població segons la forquilla cronològica en la que ens movem, observant canvis en les alçades, els marcadors d’estrès i les patologies. Per últim, també podem endinsar-nos en la dieta i l’origen d’aquestes persones gràcies als anàlisis d’isòtops estables i de l’ADN.

Conferència: “Montsoriu, cap i casal del vescomtat de Cabrera: 400 anys d’evolució arquitectònica d’un gran castell medieval”, al MAC-Barcelona

El castell de Montsoriu. Foto: Oriol Nicolau
El castell de Montsoriu. Foto: Oriol Nicolau

El proper dijous 21 de març a les 19,00 hores, tindrà lloc a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Pg. de Santa Madrona), la conferència “Montsoriu, cap i casal del vescomtat de Cabrera: 400 anys d’evolució arquitectònica d’un gran castell medieval”, a càrrec de Joaquim Mateu, del Museu Etnològic del Montseny.

«…E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món…». Així descriu el cronista reial Bernat Desclot el castell de Montsoriu l’any 1285. Més tard, a mitjan segle XIV, el castell va patir grans transformacions, convertint-se en el gran castell-palau gòtic com cap i casal dels poderosos vescomtes de Girona-Cabrera, tal com ha arribat als nostres dies. La reorganització del castell de Montsoriu va conformar un poderós castell articulat en tres recintes concèntrics, defensables de forma independent i protegits per altes torres i muralles que li confereixen encara avui dia l’aspecte de gran fortalesa inexpugnable.

Activitat gratuïta amb aforament limitat, per tant, es recomana reserva prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Publicació online “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”

Portada de la publicació “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”L’Ajuntament de Gelida ha editat el llibre “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida” escrit per l’equip de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, que des de l’any 2011 excava aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats, i que junt amb el jaciment dels Casots (Subirats, declarat BCIN el 1995, el primer declarat per motiu de paleontologia), constitueixen un dels registre fòssils de grans mamífers més importants d’Europa.

Els jaciments dels entorns de Gelida es coneixen des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952) i Crusafont, Villata i Truyols (1955) ja citen la presència de restes de macrovertebrats als alforaments de lutites dels marges de la carretera de Martorell a Rubí, sempre en capes de color grisós o blanquinós, a on defineixen els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots molt propers entre si.

El jaciment de Cases de la Valenciana mereix una atenció especial ja que destaca com un dels més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d’aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants, cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, i petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids, cricètids i altres, representants d’un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, que representen un màxim climàtic.

En aquest llibre es presenta de forma molt didàctica l’actualitat dels coneixements d’aquests jaciments amb il·lustracions de gran bellesa d’Òscar Sanisidro.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a la UB

Pòster del seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la litúrgia”El proper dimarts 19 de març a les 14,00h tindrà lloc el seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a càrrec d’Eduardo Carrero Santamaría, de la Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Medievals. La sessió, que es realitzarà al Seminari de Prehistòria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), forma part de les activitats del projecte de la l’European Research Council ARTSOUNDSCAPES.

Una de les formes més complexes d’aproximació a l’arquitectura religiosa medieval és des de l’experiència acústica. Les dificultats per al seu estudi pivoten entorn a tres dificultats. D’una banda, els edificis que avui conservem i sobre els que podem treballar estan profundament alterats pel gust estètic, la modificació de les seves funcions i les intervencions de restauració. Per altra banda, l’arquitectura medieval era un espai en constant canvi, degut a l’ús litúrgic i a la seva particular necessitat de transformar l’escenari de celebració entre les successives festivitats. Finalment, treballar l’arquitectura des d’una perspectiva litúrgica exigeix un profund coneixement del ritus i la seva història, en consonància amb el treball sobre una documentació que, de vegades, resulta tan enganyosa com poc precisa. Centrat en un edifici concret, l’investigador es veu obligat a preguntar-se pel so en una celebració determinada, el seu marc escenogràfic i la seva evolució durant un lapse concret. En aquest seminari es tractarà la complexitat de l’estudi del so en un espai arquitectònic històric marcat pel seu constant canvi.

Seminari “La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràfica” al Gabinet Numismàtic

La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràficaEl Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat un seminari monogràfic sobre els metalls, amb l’objectiu d’oferir una primera aproximació al que és l’ànima i base material de la moneda. El seminari  s’impartirà els propers dies 2 i 9 d’abril, coincidents en dimarts, de 17,00 a 20,00 hores.

El coneixement i estudi del contingut metàl·lic del numerari és un element imprescindible des de totes les òptiques del patrimoni numismàtic. D’una banda, per la pròpia preservació en les millors condicions de les peces d’acord amb els criteris i protocols de la conservació preventiva. D’una altra, per fer front a les diverses patologies que els metalls sorgits de contextos arqueològics o ubicats en espais no apropiats pateixen i que requereixen d’intervencions curatives en el procés de restauració. A més, pel que fa a l’estudi numismàtic, l’anàlisi dels metalls amonedats té un relleu extraordinari per la quantitat d’informació que aporta. No només per poder determinar l’autenticitat o la falsedat de les peces sinó, sobretot, per veure la composició metal·logràfica i poder analitzar sèries àmplies. El curs ofereix l’oportunitat de treballar amb l’instrumental necessari l’aplicació de l’anàlisi química no destructiva d’aliatges metàl·lics amb tècniques de raigs X.

Calendari: 2 i 9 d’abril de 2019, de 17,00 a 20,00 h
Lloc: Sala de Consulta del GNC
Preus: Activitat gratuïta

| Descarregueu el programa pdf  |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l’arqueologia”

Conferència: El Castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l’arqueologia
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Carme Alòs i Eva Solanes
Moderador: Josep Giralt

La recerca reiniciada al Castell Formós durant els darrers anys ha demostrat la importància de les grans reformes que es duen a terme sobre el palau andalusí a partir d’inicis del segle XIV i ha fet replantejar algunes de les cronologies que s’havien atribuït a determinats espais del castell, o fins i tot al final del propi castell,  que s’havia fixat l’any 1413 com a data post quem amb la destrucció del castell arran del setge de Ferran d’Antequera. Alhora, la recerca també ha permès aproximar-nos a l’aparença del palau dels comtes d’Urgell al qual s’accedia des d’un gran pati cobert i documentar un interessant sistema de conduccions d’aigua.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Què és el que fa excepcional el Castell Formós de Balaguer?

El castell Formós de Balaguer té els seus orígens en la fortificació que Lubb b. Ahmad al – Qasi construeix el 897-898 en el moment que es consolida la Marca Superior d’al-Andalús. Pensem que fou probablement el darrer Califa de Còrdova Hixam III, exiliat a terres de Lleida, qui a mitjan segle XI, convertirà aquesta fortificació en la seva residència i la convertirà en un selecte palau on trasllada la seva cort. Mostra d’això en són les guixeries i els fragments d’arc polilobulats que es conserven al Museu de la Noguera.

Amb la conquesta de madina Balaghí per part dels comtes d’Urgell, el palau es converteix en residència d’una de les famílies més influents de la corona i és a  mitjan s. XIV quan el comte Pere II d’Urgell reforma l’antic palau amb un luxe i una exquisidesa que només té paral·lels al palau reial de Martí l’Humà. Es tracta, doncs, d’un jaciment excepcional quant al que representa per a la història de Catalunya, però també per la singularitat de les restes arqueològiques recuperades.

  • Quines han estat les troballes més rellevants de les darreres intervencions arqueològiques?

Les darreres intervencions arqueològiques han tingut com a objectiu la interpretació de les estructures que havien quedat al descobert des dels anys ’60 del segle passat per tal poder entendre la disposició dels diferents espais del palau. Així, s’ha pogut constatar que a mitjan s. XIV els comtes d’Urgell inicien un seguit de reformes que afecten a pràcticament tots els espais de l’antic palau i que prenen com a referent estètics estils moriscos. L’excavació ha permès contextualitzar aquestes reformes, algunes de les quals s’havien atribuït al palau taifa, com l’alberca situada a la zona sud-oest.

Igualment, s’han pogut identificar alguns espais que permeten començar a dibuixar una planta de distribució del palau, com per exemple una zona destinada a la recollida i distribució d’aigües per mitjà d’un complex sistema de canalitzacions. 

  • La data que tradicionalment s’ha donat per a la fi del castell és 1413, arran del setge de Ferran d’Antequera. Per què l’arqueologia desmonta aquesta data?

La historiografia tradicional ha fixat la data de destrucció del castell l’any 1413 arran de la notícia que el rei Ferran d’Antequera incentiva al saqueig del castell a la seva tropa. Malgrat això, l’arqueologia ha posat en evidència com a partir d’aquesta data, i especialment durant els segles XVII i XVIII, el castell es reocupa amb finalitats militars que deixen un rastre evident en els nivells arqueològics.

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, al MUHBA

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”Els propers dies 29 i 30 de març de 2019 se celebrarà sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona-MUBHA, (plaça del Rei, s/n) el Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, organitzat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València.

L’objectiu d’aquest seminari és crear un fòrum de debat al voltant dels contextos amb materials ceràmics impresos del neolític antic de la península Ibèrica. Troballes recents ens fan intuir un possible horitzó cronocultural previ al tradicional neolític antic cardial.

* Les comunicacions seran en italià, francès, portuguès i castellà.
* Entrada gratuïta, però cal inscripció prèvia.

| Descarregueu el fulletó informatiu en pdf |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, febrer 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 65, corresponent al mes de febrer 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Taller de Lectura Crítica “Music, sound and the anthropology of emotions”, a la UB

Pòster del Taller de Lectura Crítica que amb el títol Music, sound and the anthropology of emotions El proper dimarts 5 de març a les 14,00 hores tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona,  (c/ de Montalegre, 6), el taller de Lectura Crítica que, amb el títol “Music, sound and the anthropology of emotions”, impartirà la Dra. Marta García Quiñones (UB). Aquesta sessió s’emmarca en les activitats del projecte “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre” de la ERC ARTSOUNDSCAPES i està finançada per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

La xerrada serà en anglès. Abstract: The centrality of emotions (or feelings, or affect) in music and sound can hardly be underestimated, though for centuries much more attention has been devoted to what we may call their “production side”, that is how particular feelings may be invoked or expressed by musicians, than to their “reception side”, that is the feelings experienced by audiences or whoever is exposed to music. However, in this century, in parallel to the increasing presence of music in everyday life, often as part of audiovisual products, an interest in the emotions induced by music and sound has developed, particularly among music psychologists and researchers into the neurobiology of music. Universalist notions of (basic) music emotions, like those advocated by Stefan Koelsch and his research team (Fritz et al., 2009), have found resonance, also with public opinion. For that reason it may be productive to turn our attention to the social constructivist approach to emotions developed mainly by anthropologists since the 1970s (Plamper, 2015). In this presentation I will briefly summarize the main tenets of the anthropology of emotions and will address how both approaches have dealt in contrasting ways with the roles of the body and language in emotions. I will also consider how an anthropology of sound may find ways to discuss the emotions experienced in audition without leaving either language or the body out.

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez