Seminari online “The Archaeology of Dreams: an Introduction to South-Central California Rock Art”

El proper dimarts 2 de juny a les 18,00 hores s’emetrà en directe la sessió del seminari: The Archaeology of Dreams: an Introduction to South-Central California Rock Art, impartit per David Whitley, ASM Affiliates, inc. (Cultural Resources Management, California), dintre del projecte Artsoundscapes.

El projecte de la European Research Council, Artsoundscapes, s’inspira en preguntes com: “pot l’arqueologia estudiar l’experiència humana d’allò sagrat de les societats premodernes ja desaparegudes?” “podem considerar que el comportament sonor dels paisatges és un component essencial de l’emoció religiosa?”.

Seguint aquest innovador enfocament, s’examina sistemàticament com el so pot haver contribuït a la comprensió d’allò sagrat en els llocs amb art rupestre i a la creença en el paisatge com un ésser viu, amb ànima, per part dels caçadors-recol·lectors i les primeres societats agrícoles a nivell global. Per dur a terme aquesta recerca de manera rigorosa, es combinaran vàries línies interdisciplinars d’investigació.

Podeu seguir el seminari en streaming a l’enllaç: 

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”

Després d’un parèntesi forçós degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de Youtube de Patrimonigencat, us oferim les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants.

Conferència: Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro

Conferenciants: Anna Gómez-Bach, Ramon Álvarez, Anna M. Rauret i Miquel Molist (Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona).
Moderador: Walter Cruells

El dimecres 27 de maig de 2020, a les 6 de la tarda vàrem emetre, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat, la xerrada: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La represa de la recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d’ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l’establiment d’una seqüència de Neolític Antic i Mitjà a la Cova de les Pixarelles es considera molt novedós tant per la cronologia com per l’entitat de les restes. Així mateix, la revisió de l’àrea dolmènica i les noves intervencions a la Pineda de la Serra i al Dolmen de Sant Corneli posen de manifest tant la complexitat d’aquesta tipologia d’estructura funerària com el control territorial de les principals àrees. D’altra banda, l’assentament a l’aire lliure del Pla del Castell ha permès recuperar una estratigrafia que, fins al moment s’inicia del bronze mitjà i final i que eclosiona i es converteix en un poblat fortificat en el món ibèric ple. Si bé el poblat presenta nivells d’ocupació, les principals restes constructives corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat d’època ibèrica amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles emplaçada a inicis de l’antiguitat tardana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la seva xerrada.

  • Quins objectius de recerca té aquest projecte i com s’han portat a terme?

El projecte de recerca centrat en les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro, sorgeix de la diversitat de dades existent per a la vall mitjana del riu Ter. Els objectius fixats es centren en estudiar la dinàmica d’assentament del neolític i edat del bronze per tal de revisar i ampliar els models de poblament establerts per la zona i que posen en relació els assentaments a l’aire lliure, els espais funeraris i les cavitats càrstiques entre el IV i I mil·lenni cal ANE.

Des del 2014, aquestes intervencions s’han desenvolupat en el marc del projecte quadriennal de recerca “Expedient 2014/100633. Interacció entre elsambientsfluvials i les primeressocietats agrícoles. Contribució al seuconeixement a partir de l’anàlisiarqueològic de la Vall de l’Ebre (sector Ribera d’Ebre) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal) I des del 2018, amb el projecteCLT009/18/00028. Rius, assentaments i mineriaprehistòrica: recerca a les valls del Ter, Ebre i Gavà coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona i finançat pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni (Departament de Cultura).

Fins al moment, s’han realitzat 4 campanyes d’excavacions arqueològiques en el marc dels dos projectes esmentats. En totes elles, les tasques d’excavació s’han complementat amb les de formació, amb la participació d’estudiants del grau d’arqueologia de la universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, així com altres universitats estrangeres. Concretament, s’han realitzat 4 intervencions a Cova de les Pixarelles, 3 intervencions al Pla del Castell i 4 treballs de prospecció i documentació de l’àrea dolmènica. En totes elles s’han obtingut resultats positius i que eixamplen tant la diversitat de les ocupacions com les cronologies conegudes a la zona.

  • Quines novetats aporten les intervencions al Pla del Castell al coneixement del poblats del Bronze Final i època Ibèrica a la Catalunya Central?

El Pla del Castell és un dels pocs jaciments a l’aire lliure coneguts als altiplans del Cabrerès en el moment de consolidació de les comunitats agrícoles i ramaderes de l’edat del Bronze amb ocupació i fortificació en època ibèrica i, amb freqüentacions posteriors.

Aquest jaciment presenta un registre estratigràfic únic per conèixer les ocupacions des de finals del II mil·lenni bona part del Ier mil·lenni aC en una àrea geogràfica, la vall mitjana del riu Ter. A grans trets, es considera que l’assentament s’estructura entorn un poblament dispers de finals de l’edat del Bronze i que el poblat pateix diversos episodis d’abandonament. Les principals restes constructives corresponen a una fortificació d’època ibèrica, si bé amb refaccions al llarg de tot el període, i on s’ha recuperat una estança adossada formada per una habitació amb una llar de foc i un espai de circulació associat que discorre paral·lel a la muralla.

  • Quines novetats aporten els treballs a la Cova de les Pixarelles al neolític del nord-est de la Península Ibèrica?

La Cova de les Pixarelles és un jaciment ocupat de forma recurrent al llarg de la història. La darrera ocupació documentada fins la represa dels nous treballs corresponia al neolític final. Les darreres intervencions han permès determinar tres moments d’ocupació nous, un molt puntual corresponent al neolític mitjà, un segon, datat  a començaments del neolític mitjà i un tercer, i més antic fins ara, datat a finals del neolític antic.

Pixarelles és una cova ocupada de forma puntual al llarg de la història mentre les seves condicions d’habitabilitat ho han permès. Situada en una zona de pas entre les fondalades de la Vall de Sau i els altiplans del Cabrerès no ha estat un lloc d’habitació continuat en el temps. Les seves ocupacions responen a la cerca de refugi temporal i esporàdic, de vegades només d’una jornada. La presència d’aigua i el seu valor com a refugi ha fet que fos visitada des del neolític. La manca d’altres recursos en les seves immediacions no sembla haver facilitat la instal·lació de grups humans de forma continuada en el temps. Un dels moments d’ocupació més importants del jaciment correspon al nivell XXII, un nivell del neolític mitjà amb una abundant presència de restes de fauna. Pixarelles segueix el mateix patró d’ocupació que es dona a d’altres coves de la zona, al voltant de la vall de Sau, i que també estan ocupades a finals del neolític antic, contemporàniament a la construcció dels monuments megalítics més antics del Cabrerès.

  • Quines han estat les principals aportacions dels treballs desenvolupats?

La possibilitat de treballar simultàniament en dos jaciments (Cova de les Pixarelles i Pla del Castell) i en la actualització de la documentació del conjunt megalític de Tavertet ha permès establir sincronies entre les ocupacions, i aproximar-se a les diferents dinàmiques d’ocupació de les comunitats humanes  en el prepirineu occidental.

Dels resultats principals en destaca la documentació de la diversitat de les estratègies de subsistència adoptades per les diverses comunitats neolítiques, per a la Cova de les Pixarelles i del Bronze final al II Ferro al Pla del Castell. Es documenta com s’intensifica l’explotació del recursos de l’entorn i s’especialitza l’explotació ramadera en un entorn geogràfic abrupte i de gran diversitat ecològica. L’explotació d’aquests recursos es complementa amb les matèries primeres, principalment d’origen mineral però també vegetal, que aquestes comunitats consumeixen i gestionen.

Les diverses actuacions han posat en evidència la rellevància dels jaciments, tant a nivell patrimonial com històric, ja que en tots ells s’han recuperat nova estratigrafia reculant les ocupacions al neolític antic i mostrant la intensitat d’ocupació i freqüentació d’una zona considerada perifèrica.

Publicació de les bases per a la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant l’estat d’alarma per la COVID-19

El passat 13 de maig van sortir publicades al DOGC les bases específiques que han de regir la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19.

Pel que fa a l’àmbit de l’arqueologia i la paleontología, poden optar a aquestes subvencions les persones físiques empresàries o societats civils i mercantils que realitzen activitats culturals remunerades i compleixen algun dels requisits següents:

  • Que havien estat contractades per museus inscrits en el Registre de museus de Catalunya, equipaments patrimonials, arxius i biblioteques per realitzar serveis educatius, guiatges, tallers, lectures, treballs de digitalització, consultories, treballs de gestió documental i arxivística i restauració de documents o altres activitats pròpies d’aquests equipaments culturals.
  • Que havien estat contractades per entitats públiques o privades per realitzar treballs d’intervenció arqueològica o paleontològica.
  • Que havien estat contractades o tenien el compromís signat dels propietaris de béns mobles o d’elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble de titularitat pública o privada per dur a terme la seva restauració.

Descarregueu la RESOLUCIÓ CLT/1028/2020, de 13 de maig, completa en PDF

Dia Internacional dels Museus: 16, 17 I 18 de maig. “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”

Els dies 16, 17 I 18 de maig se celebrarà, com cada any, el Dia Internacional dels Museus. En aquesta edició sota el lema “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, el DIM 2020 vol esdevenir un punt de trobada per celebrar les diferents perspectives que conformen les comunitats dels museus, emfasitzant les eines que permetin identificar i superar els prejudicis, no només en els objectes que exposen, sinó també en la narrativa de les seves col·leccions.

Des de 1977, cada 18 de maig l’ICOM impulsa el Dia Internacional dels Museus (DIM), una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temática específica per conectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Enguany, degut a la pandèmia del COVID-19 i la situació de confinament en què ens trobem immersos, el format d’aquesta edició s’ha adaptat i orientat cap a les activitats  digitals, per promoure els valors del DIM i, al mateix temps, garantir la seguretat dels públics i del personal.

Com cada any, Catalunya se suma a aquesta jornada apropant els museus als seus habitants. Des de la Generalitat de Catalunya hem volgut donar un suport excepcional a la celebració del DIM 2020, impulsant la realització d’iniciatives digitals conjuntes per part dels museus catalans, en coordinació i amb la col·laboració d’ICOM Espanya i de la resta de les administracions titulars amb responsabilitat en la gestió de museus, per donar visibilitat a les institucions museístiques i tot l’esforç que estan realitzant durant aquest temps de confinament per mantenir el contacte amb la ciutadania.

Les portes dels museus resten tancades, però DIM Digital 2020 ofereix un gran nombre d’alternatives online perquè tots els públics puguin continuar gaudint des de casa del patrimoni museístic de Catalunya a través d’internet.

Accediu a la página de Patrimonigencat per trobar l’oferta d’activitats del DIM2020 a Catalunya

Vídeo de la conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

En aquesta entrada podeu gaudir del vídeo de la conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-20120: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat” que Judit Ciurana, moderada per Pilar Bravo, ens va oferir en línea ahir, dimecres 13 de maig de 2020.

A partir d’ara i mentre duri el confinament, continuarem oferint-vos les sessions de la Tribuna d’Arqueologia en línea a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

Aprofitem per emplaçar-vos a la següent xerrada en línia del cicle de la Tribuna, que hem programat pel proper 27 de maig a les 6 de la tarda: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del paleolític a la primera edat del ferro”.

En aquests moments estem reprogramant la resta de conferències que van quedar en suspens i, un cop tinguem fixat el nou calendari, us ho comunicarem puntualment.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.

El MAC a casa: les propostes en línia del Museu d’Arqueologia de Catalunya pel mes de maig

En aquest període de confinament, Museu d’Arqueologia de Catalunya, que resta amb les seves portes tancades,  ofereix un seguit de propostes per seguir des de casa durant el mes de maig.

ARQUEODEBATS a l’Instagram live. ”El sorprenent origen de l’art a la prehistòria”

Tots els dijous de maig de 2020 a les 19 h, a través del canal Instagram del Museu d’Arqueologia de Catalunya, els especialistes en art primer, museologia i desenvolupament patrimonial al territori, compartiran en directe el seu coneixement sobre quatre de les temàtiques fonamentals que es tracten especialment a l’exposició Art Primer. Artistes de la prehistòria.

MUSEU ENDINS

Cada dilluns, a través de les xarxes socials, els conservadors del MAC estan descobrint històries i diferents aspectes del museu i les seves col·leccions, a @macarqueologia

MAC en línia

La pàgina web del Museu d’Arqueologia de Catalunya seguirà nodrint de nous continguts el bloc MAC en línia, i la seva activitat en xarxes socials proposa diàriament novetats, activitats i propostes per mantenir el contacte amb els seus seguidors a través del hashtag #MuseusaCasa i #LaCulturaaCasa.

Dia Internacional dels Museus 2020

El Dia Internacional dels Museus 2020 que enguany se centrarà en la temàtica ¨Museus per la igualtat, diversitat i inclusió”, que se celebrarà el proper 18 de maig, mantindrà la seva celebració en l’àmbit digital a #QuedatACasa

Altres propostes en línia del MAC que també  us poden interessar

Publicació de l’article “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, sobre la presència del linx ibèric a la cova del Gegant de Sitges pel linx ibèric en la prehistòria

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Recentment, ha estat publicat a Scientific Reports l’estudi “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, fruit de la recerca duta a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on es conclou que la cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític,

L’estudi, que obre noves perspectives per al coneixement del linx ibèric, s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, i assenyala que aquests animals van fer servir la cova del Gengant (Sitges, Garraf) com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41598-020-63908-6

Obituari: Jordi Casanovas i Miró, especialista en epigrafia hebrea -estimat amic i company- ens ha deixat sobtadament

Jordi Casanovas i Miró (Barcelona, 25-10-1953/22-03-2020), es va doctorar en Filologia Semítica (Secció d’Hebreu i Arameu) per la Universitat de Barcelona. La seva especialitat fou l’epigrafia hebrea medieval, tema de la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions hebrees funeràries medievals d’Espanya. El 1991 va començar a treballar com a conservador al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Era membre de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, la qual presidia des de feia poc.

Jordi Casanovas i Miró ha estat, no només un dels principals, sinó el millor especialista en epigrafia hebrea del nostre país i de la península dels darrers temps. Va compartir la seva passió pel món jueu, i especialment per l’epigrafia hebrea amb tots aquells que l’envoltaven, i va compartir sobretot la seva saviesa infinita de manera gratuïta i altruista. Era un d’aquells savis que ho donava tot sense esperar res a canvi, escoltar-lo era un plaer del qual un mai es cansava. En definitiva, un savi molt humà i millor persona.

La seva especialitat fou l’epigrafia hebrea medieval, amb la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions funeràries medievals localitzades arreu d’Espanya, tant des del vessant arqueològic com filològic, amb el títol Las inscripciones funerarias hebráicas medievales de España (publicada a Brepols, 2004).

Ha estat autor de nombrosos treballs científics i de divulgació sobre epigrafia hebrea a les nostres contrades i arreu. D’entre la seva extensíssima obra escrita en podem destacar les següents: Epigrafia Hebrea (Real Academia de la Historia, 2005); El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona, 2009); Arte románico de Cataluña (MNAC, 2001); Libro de cuentas de un prestamista judío gerundense del siglo XIV (UB, 1990); Art romànic i escultura de Vanguardia. Col·leccions del MNAC (2001); El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde (1806-1820) (MNAC, 2006); “Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc-Barcelona” (Tamid 4, 2002), i moltíssims altres articles realitzats durant tots els seus anys de recerca i difusió.

Com a tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des de l’any 1991, va desenvolupar la seva tasca en el departament de Registre d’Obres d’Art i Gestió de Col·leccions, orientant la seva activitat en la documentació relacionada amb la formació de les col·leccions del MNAC.

Read More »