Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper dissabte 11 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració d’un nou equipament museístic al Camp de les Lloses, al c. Pau Casals, 2 de Tona.

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l’any 2006 juntament amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

El jaciment del Camp de les Lloses va ser declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica amb data 27 de juny de 1995 (DOGC núm. 2077 de 19.7.1995).

Podríem afirmar que és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2.100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon iber al romà. Això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

És un jaciment situat en un solar de 9.000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creixen a mesura que es van fent els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos. El projecte d’ampliació va començar a finals del 2020 i aquest 2022 s’ha finalitzat la seva construcció, que culmina amb aquesta inauguració.

Per a més informació contacteu amb: 93 812 5234 / 615 872 245 / tona.campdeleslloses@tona.cat

 

 

Incoats BCIN el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages)

Amb data 1 de febrer de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/119/2022, de 27 de gener, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, a favor de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages), i s’obre un període d’informació pública.

El conjunt arqueològic de Boades i Torre del Breny formen un assentament típic d’època romana pel que fa al control i explotació del territori, amb una cronologia fundacional d’època tardorepublicana i una pervivència baix imperial, fonamentalment marcat per la ubicació geoestratègica en la que s’ubica.

Està format per una explotació agropecuària amb una imponent vil·la romana i una zona industrial de forns ceràmics, així com la proximitat d’una necròpolis on destaca un mausoleu i un sepulcre.  Val a dir, que tot i que arqueològicament encara no ha estat identificada, aquesta ubicació estaria també condicionada per un eix viari, aprofitat tant pel desplaçament de tropes, més en època tardorepublicana, com en un eix comercial ja en època altimperial (moment de funcionament dels forns ceràmics).

Per tant, no es tracta de béns immobles aïllats, sinó de tot un complex coherent i singular del que existeixen pocs casos a Catalunya.

Torre del Breny

El conjunt arqueològic de Boades, està format per una vil·la romana. A partir dels sondejos realitzats durant les darreres intervencions es proposa un polígon aproximat, que englobaria la pars rústica i la pars urbana, de c. 1,6 hectàrees. A més, dins el context de la vil·la es van excavar dos forns ceràmics i un seguit de sitges, aquestes últimes d’una fase precedent, entre el període iber i romà. Arquitectònicament, la vil·la, conserva encara una exedra, en el que seria la pars urbana. Aquest tipus d’estança de les vil·les, en forma d’absis, eren genèricament sales de reunions amb seients. Aquest element arquitectònic posaria de relleu la importància i la riquesa d’aquesta vil·la entre els segles III i IV, atès que es tracta d’un element excepcional en les vil·les de l’interior de Catalunya. També en el conjunt de la vil·la s’ha conservat un sepulcre de cel·la, a uns 150 metres de distància en direcció sud. Aquesta construcció, restaurada durant els anys 30 del segle XX, es conserva en bones condicions i ens estaria marcant una de les vies d’accés a la vil·la, ja que aquest tipus de monuments es trobaven en les vies d’accés de les ciutats o dels habitats, en general, i també ens indicaria la possible localització d’una necròpolis, avui dia encara no identificada.

Per finalitzar la descripció del conjunt, aproximadament a un quilòmetre en direcció sud-oest, en les proximitats del riu Llobregat, es troba el mausoleu turriforme del Breny. Aquesta importantíssima construcció que es tenen referències escrites des del segle XVII i XVIII, va ser fortament alterada el 1872, quan un industrial va emprar els carreus de la part de la cel·la per construir una resclosa al riu. Tot i trobar-se parcialment desmuntat és un gran exponent en el context de les construccions funeràries romanes de la península ibèrica i en moltes ocasions s’ha comparat amb la Torre dels Escipions, millor conservada.

El conjunt arqueològic, en la seva última fase, així com el sepulcre del Breny, s’han de situar cronològicament a l’entorn del segle III dC. En el cas de la vil·la, segurament, s’hauria d’allargar el seu ús fins al segle IV. Val a dir, que en l’àrea de Boades les evidències d’habitat, i la seva importància estratègica, es remunten fins al segles VI-V aC, amb restes d’època preibèrica i ibèrica, mal conegudes, i les sitges dels segles II-I aC. Les evidències d’aquest últim moment s’haurien de relacionar amb una organització militar romana, anterior a l’explotació intensiva del territori.

El conjunt de Boades i el Breny és de gran importància pels propis monuments arquitectònics que encara perduren (sepulcres i exedra) i per les evidències arqueològiques parcialment conegudes a partir dels treballs dels anys 30 i 80 de segle XX. Ara bé, el conjunt és especialment rellevant per tot allò que explica una vil·la com a centre productor (agricultura, forns ceràmics, sitges, …), residència i habitat (pars rustica i urbana) i necròpolis (sepulcres conservats en les seves proximitats). Un principi i un final que permeten entendre millor que en cap altre lloc de Catalunya la vida quotidiana en una propietat latifundista, com eren les vil·les romanes de l’època. Aquesta realitat fa que el conjunt tingui una coherència funcional i de discurs que fa indestriable una part sense l’altra.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.

Per a més informació sobre els resultats de la darrera campanya d’excavacions consulteu la Nota de premsa en pdf.

Presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”

El proper diumenge 14 de novembre tindrà lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes que durant el 2021 s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

La mostra destacarà les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa 100 anys, en el context cultural, social i polític en que es realitzaren, les primeres durant la Mancomunitat (1921) i les segones efectuades ja sota la Dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions estaven enfocades sota tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni.

Un dels trets més remarcables de l’exposició és la presència de les imatges antigues procedents dels fons del propi Museu d’Arqueologia de Catalunya així com dels arxius de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Diputació de Barcelona, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Institut Ametller d’Art Hispànic (Arxiu Mas) i de l’arxiu familiar de Montserrat Viadiu, les quals permeten endinsar-nos en els esdeveniments que es commemoren.

Per a més informació sobre l’exposició i reserves consulteu la pàgina web del MAC-Olèrdola.

Presentació de les darreres novetats en la recerca al jaciment ibèric del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres (Subirats, Alt Penedès)

El proper dissabte dia 30 d’octubre es durà a terme una jornada de portes obertes al jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres (Subirats, Alt Penedès) per mostrar els avenços en la recerca al jaciment a totes aquelles persones que estiguin interessades.

Aquesta jornada de portes obertes s’organitzarà en 3 grups, a les 10h, 11h i 12h del matí, amb visites de 40 minuts.

Per poder assistir a les visites cal fer una reserva prèvia mitjançant el següent enllaç: https://forms.gle/Aptf4xaCphJuJm2u7

El jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres es tracta d’un oppidum o fortificació encimbellada d’època ibèrica dels segles IV-III aC, amb diverses fases més antigues superposades.

Aquest important enclavament estratègic podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori d’aquesta zona de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments sota la seva àrea d’influència, com podria ser el cas del centre integral de mercaderies de la Font de la Canya, d’Avinyonet del Penedès, situat a uns 6 km.

Destaca la bona conservació de la muralla, que en algun tram arriba a més de 2 metres d’alçada, i una singular torre defensiva geminada, que denota la complexitat de la fortificació.

Entre els dies 27 de setembre i 20 d’octubre de 2021, l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis SCCL ha dut a terme la quarta campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment, dirigida per Mireia Sabaté i Dani López. En aquesta campanya també han participat l’arqueòloga Sofia Aldeco, l’historiador Carles Solé i l’estudiant del Grau d’Arqueologia Jordi Bruguera.

Aquesta campanya està integrada en el projecte d’investigació “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva” dirigit per Joan Sanmartí, Catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que forma part dels projectes de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius d’aquesta intervenció arqueològica s’han centrat en l’excavació d’un dels dos àmbits que conformen la torre defensiva geminada de la muralla i en l’obertura i la delimitació arqueològiques de la zona interna de la fortificació, on s’han identificat diversos recintes de grans dimensions.

L’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la cooperativa ArqueoVitis, financien, recolzen i impulsen aquest projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi i la cultura ibèrica al Penedès, en el que podria ser un dels jaciments ibers més importants de la contrada.

El jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres va ser declarat Espai de Protecció Arqueològica (EPA) pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb data 22 de setembre de 1994.

Font: ArqueoVitis SCCL

21è Cap de Setmana Ibèric

El cap de setmana del 2 i 3 d’octubre se celebrarà el 21è Cap de Setmana Ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya.

Com cada any pel primer cap de setmana d’octubre es presenta una gran oportunitat per conèixer com era la gent de les nostres terres fa 2.200 anys. El Cap de Setmana Ibèric és l’esdeveniment anual de la Ruta dels Ibers més important i que atrau més visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya.

Una festa que retorna a la vida els vestigis de fa més de 2.000 anys, oferint un gran ventall d’activitats al voltant de la cultura ibèrica: visites guiades, visites teatralitzades, tallers, reconstruccions històriques, tasts de menjars i de begudes… una varietat d’opcions per tots els gustos i públics!

Aquesta nova edició, amb el lema Territori connectat, es dedicarà a les xarxes de comunicació de la societat ibèrica. Tot i no haver-hi eines tan potents com les autopistes actuals o Internet, les societats ibèriques estaven molt en contacte entre elles.

Per a més informació consulteu la web Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 30 de juny de 2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.