Arriba el 20è Cap de Setmana Ibèric!

Dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre se celebrarà la 20a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 25 jaciments ibèrics de Catalunya.

El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, mitjançant els jaciments que integren la Ruta dels Ibers, vol impulsar el coneixement d’aquesta civilització. Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “Productes km 0” i se centrarà a mostrar com la societat ibèrica aprofitava els recursos naturals en la vida quotidiana.

Per a més informació cliqueu aquí

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”

Conferència: El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Morera, Adrià Cubo i Tatiana Piza
Moderadora: Imma Teixell

El proper dimecres dia 5 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant els darrers anys s’ha estat realitzant l’excavació arqueològica del jaciment de Vilardida, ubicat en el llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l’Alt Camp. La intervenció s’ha realitzat en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L’indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, efectuades entre 1998 i 2011, però se’n desconeixia el seu abast real. A partir de la delimitació iniciada a l’abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d’est a oest, es tractava d’un camí, amb un origen que per la historiografia es podia remuntar a l’època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d’una vil·la tardoantiga. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic, relaciona l’hàbitat tardoromà amb els primers segles altmedievals.



Seguidament, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina importància té el jaciment de Vilardida dins el territori?

El jaciment de Vilardida era conegut des dels anys 40 del segle XX, degut a la recuperació de materials en superfície. Tanmateix, en els darrers 20 anys, i en el marc del projecte de millora de la carretera C51, s’havien realitzat diferents prospeccions i sondejos arqueològics que indicaven la presència de restes conservades al subsòl. Amb l’excavació realitzada hem pogut excavar i conèrixer questes restes, i veure que es tracta d’un assentament amb ocupació continuada des d’època republicana fins a la tardoantiguitat, als segles VII-VIII. Una ocupació que segurament s’explica i s’entén a partir de la seva situació geogràfica en el nus de comunicacions que formen el riu Gaià d’una banda, i la via històrica que enllaçava Barcino i Ilerda

  • Quina informació heu aconseguit amb l’excavació arqueològica?

Com dèiem, la intervenció ha posat a la llum un hàbitat que des de l’ibèric final va evolucionant fins a l’etapa andalusina. D’aquest llarg període, les fases que més i millor hem pogut estudiar són les baiximperials i tardoantigues (segles IV-VIII), amb la documentació d’una zona productiva i residencial, la localització de diferents hàbitats domèstics semienterrats, dels segles VI-VII, i una necròpolis amb una quarantena d’individus dels segles VII-VIII

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Vilardida?

Els treballs antropològics realitzats al jaciment de Vilardida han permès un primer acostament a la interpretació de l’evolució històrica i antropològica de la població de la zona. Al llarg de les intervencions realitzades, s’ha identificat un conjunt funerari molt complex, conformat per poblacions diferenciades, algunes d’elles coetànies en el temps. L’anàlisi dels diferents caràcters antropològics evidencia un context econòmic i social basat en l’explotació agrícola, dut  a terme per un grup poblacional autòcton, però també per un conjunt d’esclaus, els quals presenten diferències  tant físiques (biològiques i relacionades amb el desenvolupament del treball o en les condicions de vida), com en el context funerari.

  • És un jaciment esgotat? Es continuarà la recerca pels propers anys?

L’excavació s’ha centrat en aquelles zones afectades per la futura carretera, i en aquest sentit hem estat condicionats per l’obra a realitzar. Tanmateix, la intervenció va evidenciar que les restes de la vil·la de Vilardida s’escampen pels camps limítrofs, i sobretot pel nucli poblacional de l’actual Vilardida. Per tant, és possible que en un futur puguin aparèixer novetats en referència a aquest assentament

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.

Exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana”, al MAC-Girona

Des del proper divendres 31 de maig fins al 15 de setembre de 2019 romandrà oberta al públic al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona l’exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana“.

La mostra se centra en el jaciment del Pla de l’Horta situat a Sarrià de Ter (Gironès), on hi havia les restes una vil·la romana, descoberta de forma accidental a començaments de 1970, que va ser habitada des del segle I aC fins a mitjan segle V dC. Les intervencions arqueològiques que s’hi ha dut a terme han permès conèixer l’evolució de la vil·la, que reflecteixen, en la seva l’evolució, les diferents etapes d’època romana (augustal, flàvia, severiana i baix imperial).

La vil·la se situa en el suburbium de Gerunda i, a més del seu us residencial (pars urbana), comptava també amb un terreny d’explotació agrària (pars rustica i pars fructuaria). Les excavacions van posar al descobert un magatzem i un espai destinat a la producció de vi, amb dues premses i un conjunt de dipòsits. Finalment, al jaciment va aparèixer també petita necròpolis.

| Consulteu les activitats que el museu ha programat al voltant de l’exposició clicant aquí |

Activitats al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Cartell d'anunci de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional dels Museus, una recreació històrica que tindrà lloc al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).Del 17 al 19 de maig de 2019, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, s’han organitzat un seguit d’activitats a l’entorn del jaciment ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf).

El conjunt de Darró, està situat al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i comprèn dos jaciments arqueològics que se superposen en alguns sectors. El més antic és un assentament d’època ibèrica, ocupat entre mitjan del segle VI i mitjan segle I aC. Aquest poblat iber ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, i era un dels més importants a l’àrea cossetana. L’altre jaciment és una vil·la romana que data de l’any 50 aC i que es va abandonar el segle VI de la nostra era. Aquest establiment, amb el temps, va esdevenir un dels més importants de l’ager tarraconensis durant el baix imperi romà.

Programa:
Divendres 17 de maig
18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques
Dissabte 18 de maig
10,00 a 13,00h:  Visites guiades a les restes arqueològiques
17,00 a 20,00h: Recreació històrica “Els rituals ibèrics”
Diumenge 19 de maig
10,00 a13,00h i  de 18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques

Totes les activitats programades en aquesta jornada són gratuïtes, però es recomana la inscripció prèvia al 687917009
Contacte: Joan García Targa

 

2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”

Imatge del 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”.El propers dies 13, 14 i 15 de març de 2019 se celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori” organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris i l’IEC.

El II Congrés del Món de la Masia dedicat a aprofundir en l’estudi d’un dels elements clau en l’ocupació del territori català, la masia, vol també continuar amb l’anàlisi dels territoris rurals iniciat al primer Congrés, celebrat fa tres anys.

Estructurat en tres jornades, la primera s’orienta cap al tractament de la tecnologia, el canvi climàtic, la demografia i, molt específicament, el paper de la dona. A la segona es tractaran els elements materials, constructius i legislatius per obrir un debat sobre la seva idoneïtat i exposar casos concrets, i es prestarà també una atenció especial al paper dels agents territorials i les entitats locals.

Finalment, la darrera jornada oferirà una mirada al futur que inclourà la innovació territorial, l’emprenedoria i les oportunitats polítiques i dinàmiques territorials  sostenibles.

El termini del període d’inscripció és l’11 de març de 2019

Lloc: Sala Prat de la Riba i sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47, Barcelona)
Dates: 13, 14 i 15 de març de 2019

| Descarregueu el tríptic en pdf |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez