21è Cap de Setmana Ibèric

El cap de setmana del 2 i 3 d’octubre se celebrarà el 21è Cap de Setmana Ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya.

Com cada any pel primer cap de setmana d’octubre es presenta una gran oportunitat per conèixer com era la gent de les nostres terres fa 2.200 anys. El Cap de Setmana Ibèric és l’esdeveniment anual de la Ruta dels Ibers més important i que atrau més visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya.

Una festa que retorna a la vida els vestigis de fa més de 2.000 anys, oferint un gran ventall d’activitats al voltant de la cultura ibèrica: visites guiades, visites teatralitzades, tallers, reconstruccions històriques, tasts de menjars i de begudes… una varietat d’opcions per tots els gustos i públics!

Aquesta nova edició, amb el lema Territori connectat, es dedicarà a les xarxes de comunicació de la societat ibèrica. Tot i no haver-hi eines tan potents com les autopistes actuals o Internet, les societats ibèriques estaven molt en contacte entre elles.

Per a més informació consulteu la web Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 30 de juny de 2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de juny a les 18 hores tindrà lloc la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Noves troballes als jaciments del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Enguany, dins el projecte de recerca quadriennal de la Universitat de Barcelona “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han tornat a fer excavacions a dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): la ciutat ibèrica de kum-Castellet de Banyoles (segle III aC) i el jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC).

Al Castellet de Banyoles s’ha tornat a excavar una zona oberta als anys 40 i s’ha descobert un nou tram de muralla, mentre que al Coll del Moro de la Serra d’Almos s’ha excavat una possible casa de cabdill i s’han recuperat materials arqueològics força impressionants.

El Castellet de Banyoles és prou conegut per ser l’única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La Universitat de Barcelona hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. L’any 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excavaren les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuaren als anys 40 a partir de la torre sud, deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any 2021 s’ha tornat a excavar aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 40 del segle passat.  En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu. En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en l’anàlisi antropològica de l’evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar la seva posició privilegiada.

Text de la notícia i fotografies: Equip de recerca.

Declarada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba (Camós i Porqueres, Pla de l’Estany)

El 23 de febrer de 2021, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany. Amb data 25 de febrer de 2021, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. L’àmplia cronologia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins el trànsit al període alt-medieval.

El jaciment de Vilauba es troba situat en el paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana, a l’oest del terme municipal de Camós, i ocupa també una reduïda part del terme municipal de Porqueres. L’entorn de Vilauba és en realitat una vall d’uns dos quilòmetres i mig de llargada per uns sis-cents metres d’amplada. El jaciment es situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions ha facilitat la interpretació que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori. La identificació d’aquest establiment amb el topònim Villa Alba conservat en documents del segle X i, posteriorment, la seva pervivència en un mas proper, permeten seguir el fil de l’antic establiment romà fins a l’actualitat.

La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’excel·lent estat de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins pràcticament l’època alt-medieval. Vilauba és, però, sobretot excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original. 

Vilauba és també un jaciment extraordinari per la intensa recerca arqueològica realitzada durant més de 40 anys de treballs continuats, iniciats l’any 1978 i que segueixen en curs fins l’actualitat, i que ha convertit el jaciment en un referent en l’àmbit nacional i internacional per estudiar el món rural d’època romana en general, i per conèixer la transformació del camp a partir de la romanització i fins al pas a l’alta edat mitjana. El valor patrimonial i la significació històrica de Vilauba són de gran rellevància perquè de bon començament es va apostar per la seva recuperació, posada en valor i divulgació, tot adequant el jaciment per a la visita pública, amb una mínima infraestructura de suport.

La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics, que amb caràcter específic, s’aplicaran a les intervencions a la zona , els quals precisaran la necessitat d’autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 cm de gruix des de la cota del terreny.

Aquest any està previst actuar a la zona est del Camp Baix, on es preveu intervenir en un forn de fabricació de terrissa localitzat mitjançant la prospecció geofísica. També es preveu avançar en l’estudi de reconstrucció paleoambiental de Vilauba durant els segles V-VII dC a partir dels materials exhumats en l’excavació d’un pou excavat els anys 2019-21.

Amb aquesta declaració, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 227 expedients de BCIN corresponents al patrimoni arqueològic declarats.

| Descarregueu la declaració al DOGC en pdf |

| Per a més informació sobre el jaciment consulteu el web del Museu Arqueològic de Banyoles|

| Per a més informació sobre els expedients de BCIN declarats consulteu l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural|

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 27 de gener de 2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us recordem que aquest proper dimecres 27 de gener a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Noves troballes al complex arqueològic ibèric de Mas Castellar, Pontós (Alt Empordà)

Aquest any 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l’oest, i l’altra la troballa d’un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.

Els treballs arqueològics han estat dirigits per l’empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte “El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L’entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica”.

A la zona occidental d’extramurs del poblat fortificat s’ha identificat una nova entrada. Fins ara només se’n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l’entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l’igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental (MR16) de 1,30 m d’amplada i per un altre mur (MR584) d’amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d’antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d’espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l’entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats (imatge 3).

L’altra troballa correspon a la descoberta d’unes estructures murals que es troben sota el bastió d’avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l’edifici senyorial d’influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l’edifici senyorial es va construir l’entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d’aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l’entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d’una activitat metal·lúrgica formava part d’un nivell d’ocupació de l’edifici senyorial. En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites (imatge 4); a l’altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d’uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l’altre cantó, encara en estat prematur. L’aspecte, no obstant sembla la d’una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d’un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment (imatge 5).

Aquesta troballa urbana de l’ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar és una notícia molt important per al coneixement de l’ocupació definitiva i sòlida de l’Empordà, i els canvis radicals en l’organització i l’estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d’una població amb una dinàmica d’inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera.

Notícia: Enriqueta Pons i Brun

Arriba el 20è Cap de Setmana Ibèric!

Dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre se celebrarà la 20a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 25 jaciments ibèrics de Catalunya.

El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, mitjançant els jaciments que integren la Ruta dels Ibers, vol impulsar el coneixement d’aquesta civilització. Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “Productes km 0” i se centrarà a mostrar com la societat ibèrica aprofitava els recursos naturals en la vida quotidiana.

Per a més informació cliqueu aquí