Exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana”, al MAC-Girona

Des del proper divendres 31 de maig fins al 15 de setembre de 2019 romandrà oberta al públic al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona l’exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana“.

La mostra se centra en el jaciment del Pla de l’Horta situat a Sarrià de Ter (Gironès), on hi havia les restes una vil·la romana, descoberta de forma accidental a començaments de 1970, que va ser habitada des del segle I aC fins a mitjan segle V dC. Les intervencions arqueològiques que s’hi ha dut a terme han permès conèixer l’evolució de la vil·la, que reflecteixen, en la seva l’evolució, les diferents etapes d’època romana (augustal, flàvia, severiana i baix imperial).

La vil·la se situa en el suburbium de Gerunda i, a més del seu us residencial (pars urbana), comptava també amb un terreny d’explotació agrària (pars rustica i pars fructuaria). Les excavacions van posar al descobert un magatzem i un espai destinat a la producció de vi, amb dues premses i un conjunt de dipòsits. Finalment, al jaciment va aparèixer també petita necròpolis.

| Consulteu les activitats que el museu ha programat al voltant de l’exposició clicant aquí |

Activitats al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Cartell d'anunci de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional dels Museus, una recreació històrica que tindrà lloc al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).Del 17 al 19 de maig de 2019, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, s’han organitzat un seguit d’activitats a l’entorn del jaciment ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf).

El conjunt de Darró, està situat al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i comprèn dos jaciments arqueològics que se superposen en alguns sectors. El més antic és un assentament d’època ibèrica, ocupat entre mitjan del segle VI i mitjan segle I aC. Aquest poblat iber ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, i era un dels més importants a l’àrea cossetana. L’altre jaciment és una vil·la romana que data de l’any 50 aC i que es va abandonar el segle VI de la nostra era. Aquest establiment, amb el temps, va esdevenir un dels més importants de l’ager tarraconensis durant el baix imperi romà.

Programa:
Divendres 17 de maig
18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques
Dissabte 18 de maig
10,00 a 13,00h:  Visites guiades a les restes arqueològiques
17,00 a 20,00h: Recreació històrica “Els rituals ibèrics”
Diumenge 19 de maig
10,00 a13,00h i  de 18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques

Totes les activitats programades en aquesta jornada són gratuïtes, però es recomana la inscripció prèvia al 687917009
Contacte: Joan García Targa

 

2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”

Imatge del 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”.El propers dies 13, 14 i 15 de març de 2019 se celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori” organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris i l’IEC.

El II Congrés del Món de la Masia dedicat a aprofundir en l’estudi d’un dels elements clau en l’ocupació del territori català, la masia, vol també continuar amb l’anàlisi dels territoris rurals iniciat al primer Congrés, celebrat fa tres anys.

Estructurat en tres jornades, la primera s’orienta cap al tractament de la tecnologia, el canvi climàtic, la demografia i, molt específicament, el paper de la dona. A la segona es tractaran els elements materials, constructius i legislatius per obrir un debat sobre la seva idoneïtat i exposar casos concrets, i es prestarà també una atenció especial al paper dels agents territorials i les entitats locals.

Finalment, la darrera jornada oferirà una mirada al futur que inclourà la innovació territorial, l’emprenedoria i les oportunitats polítiques i dinàmiques territorials  sostenibles.

El termini del període d’inscripció és l’11 de març de 2019

Lloc: Sala Prat de la Riba i sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47, Barcelona)
Dates: 13, 14 i 15 de març de 2019

| Descarregueu el tríptic en pdf |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez

El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) obre les portes als visitants durant l’estiu

Cartell del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà), que obre les portes als visitants durant l’estiuEl despoblat de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) és el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran de Catalunya. Té una situació privilegiada, coronant la serra de Santa Creu amb unes vistes impressionants a la Vall de Siarb, fet que possiblement va propiciar l’assentament de població ja des de l’edat de Bronze. Els visitants hi trobaran un patrimoni únic envoltat de natura i paisatge purament pirinenc.

El jaciment arqueològic del despoblat medieval de Santa Creu s’obrirà al públic durant els mesos de juliol, agost i setembre amb un horari fix, tal com han acordat l’ Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, per donar a conèixer aquest singular conjunt del patrimoni medieval.

Santa Creu de Llagunes, que fins ara només era visitable amb reserva prèvia, obrirà del 12 de juliol al 2 de setembre, de dijous a diumenge, en horari de 9h a 13h i de 18h a 20h amb una oferta diversa pels públics, que podran triar entre la visita lliure, guiada o bé teatralitzada. A més, amb la visita al despoblat s’inclou l’entrada al museu dedicat al jaciment, situat al poble de Llagunes, on s’exposen alguns dels materials i objectes trobats durant les excavacions.

L’objectiu del Parc Natural i de l’Ajuntament és donar més visibilitat a aquesta joia patrimonial i mostrar la relació històrica entre les comunitats humanes del Pirineu i el seu medi físic i natural al llarg del temps; alhora pretenen dinamitzar el turisme de la Vall de Siarb, una zona que tradicionalment ha estat de pas.

Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Conferència: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 d’abril de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Maria Carme Belarte i Joan Canela
Moderador: Josep Pou

El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita.
Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.


A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera  xerrada.

  • Per què Rabassats es defineix com un establiment rural?

El jaciment de Rabassats no és el que normalment coneixem com a “poblat”. És a dir, no és un conjunt de cases separades per carrers o espais de circulació. Consisteix en un sol edifici organitzat entorn de patis o espais oberts, acompanyat d’algunes estructures que es vinculen amb activitats agrícoles, sobretot sitges, però també un sistema de tres dipòsits o basses per recollir aigua. Ho interpretem com una granja habitada per un grup reduït de persones.

  • En quin context territorial i polític hem de situar aquest assentament rural?

Rabassats formaria part del territori adscrit a l’ètnia dels cossetans. A la Cossetània (territori costaner entre el Garraf i el sud del camp de Tarragona), a grans trets, podem diferenciar entre nuclis de poblament concentrat i nuclis de poblament dispers.

En el primer grup situem les ciutats, que articulen, gestionen i organitzen el territori políticament i econòmicament, i on resideix una part important de la població. El més gran és el que se situa al subsòl de Tarragona, seguit de nuclis urbans més petits: Vilar de Valls, Masies de Sant Miquel, Olerdola i Darró. Un tercer tipus de poblament concentrat menor estaria format per vilatges fortificats, el que tradicionalment es coneix com “poblat ibèric”, amb dimensions més modestes i ben defensats: Santa Anna, Garràfols, Pla de Santa Bàrbara, El Castellar, Alorda Park…

Pel que fa al poblament rural, està format per un seguit d’assentaments ibèrics oberts, dispersos, ubicats preferentment a la plana amb gran diversitat de nuclis agrícoles i/o artesanals, amb evidents diferenciacions d’extensió i funcionalitat.

  • Què en sabem del poblament rural d’època ibèrica?

A partir de l’ibèric ple (V-III aC) és quan coneixem aquest tipus d’assentaments, especialment en el segle III aC. Això es deu en part a la necessitat que genera una població que va en augment i que necessita més recursos per ser alimentada, i en part al fet que l’intercanvi comercial és cada cop més intens i requereix de més matèria primera pel comerç, és a dir, una major quantitat de cereal.

  • Com es situa Rabassats dins d’aquest context del poblament rural ibèric?

Si bé aquests jaciments són força nombrosos, són relativament mal coneguts perquè solen estar molt afectats per l’erosió antròpica o natural, ja que s’ubiquen en zones planes avui en dia intensament conreades. Afortunadament, en el cas de Rabassats, una part de l’assentament conservava una potència important i permet entendre com funcionaria una granja del segle III aC. El seu sector més occidental s’organitzava a partir de tres habitacions que formen una planta en “u”, comunicades per un pati obert comú. El ric registre material ha permès saber quina funció tenia cada una d’elles, i per tan podem veure clarament com s’organitzaria un típic assentament rural ibèric.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.

2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”.

Portada del fulletó del 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”El 30 de juny de 2018, dissabte, se celebrarà el 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”

L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen aquest fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval de la comarca. Aquesta segona edició se centrarà a l’entorn de l’anàlisi del poblament rural al Maresme medieval, i es es vol abordar la visió de masos, masies i bordes amb una perspectiva multidisciplinar, des de l’arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l’economia, la sociologia, l’antropologia, l’arquitectura, el patrimoni material, i l’artístic

|Descarregueu el fulletó amb la butlleta d’inscripció* en pdf |
*Les inscripcions, amb o sense comunicació, s’han d’adreçar a: museu@vilassardedalt.cat un cop emplenades les dades que se sol.liciten a la butlleta.

Exposició “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir” al MNAT

Cartell de l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”Aquesta tarda del dijous 22 de juny a les 19:30 hores s’inaugura al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona), l’exposició  “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”, que romandrà oberta al públic del 23 de juny al 7 de gener de 2018.

L’exposició vol reflexionar sobre el valor de la Història, sobre la formació del coneixement històric, sobre l’ús del patrimoni i sobre l’educació, des de la participació i la complicitat dels públics.

Ciceró deia de la història que és “mestra de la vida”. Per poder navegar en el complex món actual, tothom necessita d’informació històrica que li permeti conèixer els antecedents del present, per poder decidir amb major coneixement i racionalitat.

El projecte “Centcelles, el nostre objectiu” –iniciat el curs 2012-2013, impulsat i coordinat pel MNAT en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i la participació de tots els centres educatius de Constantí (Escola Centcelles, Escola Mossèn Ramon Bergadà, Institut Constantí i Col·legi Turó), ha fonamentat el seu ideari en la voluntat de fer comprensible i participatiu el coneixement històric, derivat en aquest cas, del treball realitzat a partir del conjunt monumental de Centcelles. Enguany, que el projecte ha arribat a la seva cinquena edició, l’exposició “El fil de la història” es proposa un doble objectiu: compartir els treballs realitzats durant aquest curs, desenvolupats en el format d’una exposició i recollir tots els treballs sobre Centcelles, que s’han realitzat al llarg d’aquestes cinc edicions.