El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2023.
Pintures rupestres del Cocó de la Gralla. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada:
. Mitjançant 8 visites guiades programades per a l’any 2023 en les dates següents:
Diumenge, 26 de març a les 10 h Divendres Sant, 7 d’abril a les 10 h Dissabte, 8 d’abril a les 16:00 h Dissabte, 27 de maig a les 16.30 h Diumenge, 28 de maig a les 10 h Dimecres, 9 d’agost a les 18 h Dissabte, 23 de setembre a les 16.00 h Diumenge, 24 de setembre a les 10 h
. Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals.
Totes les visites guiades s’inicien al Museu de la Pauma, amb la contextualització del conjunt pictòric sobre el calc de les pintures, i després continuen en el jaciment.
Per a més informació i reserva de les visites guiades consulteu el web del Museu de la Pauma
El proper dissabte 4 de febrer, a les 11 hores, tindrà lloc la inauguració de la nova senyalització interpretativa de la necròpolis protohistòrica del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), coneguda amb el nom de les Maries.
Detall d’una de les estructures d’enterrament del Sector Maries de la necròpolis del Coll del Moro. Fotografia: Josep Giribet, 2008.
Es tracta d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre als visitants i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.
Participaran en l’acte la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Durant la visita, Rafel Jornet, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ha assessorat el projecte i els responsables de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural explicaran la història de la necròpolis i les característiques del projecte.
L’acte és obert al públic i a les 12 hores hi ha programada una visita guiada gratuïta.
El projecte l’ha impulsat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa i ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona.
El jaciment arqueològic del Coll del Moro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 1993 (Acord de Govern de 28.09.1993, Resolució de 29.09.1993, DOGC 1813 de 25.10.1993).
Per a més informació sobre el jaciment del Coll del Moro cliqueu aquí
S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.
Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.
Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.
Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí
Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre tenen l’objectiu de presentar, difondre i posar en valor la tasca efectuada pels diferents col·lectius que desenvolupen activitats arqueològiques a les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es faran els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2022.
Aquestes jornades són un espai de trobada i reflexió obert a professionals de l’arqueologia, a estudiosos de la història del territori ebrenc i, en definitiva, a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica. Enguany s’hi exposaran els resultats dels treballs d’arqueologia i paleontologia desenvolupats al territori en el marc dels projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021. Així mateix, s’exposaran també els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades fins ara al territori.
Les Jornades han estat coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona.
El divendres 11 tindrà lloc un primer bloc de les Jornades dedicat a la prehistòria, amb dues ponències sobre la dinàmica del poblament en el tram inferior de l’Ebre, que atorgarà un merescut protagonisme a les darreres recerques realitzades per l’equip d’investigadors GRAMPO-SAPPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes exposicions aniran acompanyades dels últims treballs realitzats en conjunts d’art rupestre del territori pels especialistes Ramon Viñas, Juan Ruiz, Albert Rubio i Eudald Guillamet.
El dissabte 12 es realitzarà un segon bloc dedicat a la protohistòria, amb un ampli ventall d’intervencions i comunicacions sobre projectes de recerca desenvolupats al territori ebrenc. A la tarda, s’exposaran comunicacions centrades en el món romà i tardoantic, amb especial atenció a la intervenció realitzada a la Cota 0, l’espai arqueològic generat a Tortosa a sota de l’actual plaça de la catedral.
El diumenge 13 les jornades es traslladaran al castell d’Ulldecona, amb un tercer bloc amb comunicacions sobre els períodes medieval i modern. En col·laboració amb l’Ajuntament d’Ulldecona, s’ha previst una visita a la fortificació a fi de conèixer els últims treballs de restauració realitzats i presentar el projecte de visites amb ulleres de realitat virtual.
En les actes es recolliran totes les comunicacions presentades durant les Jornades, així com la resta d’intervencions portades a terme des de l’any 2016.
El dissabte 8 d’octubre de 2022 se celebrarà a Tortosa la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.
Després d’una llarga pausa motivada per la pandèmia, aquesta jornada està pensada per reprendre totes les intervencions dutes a terme des de l’any 2019, especialment aquelles realitzades en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també amb la participació d’altres treballs de recerca que s’han fet fora del nostre territori.
Són temes d’aquesta jornada: els treballs d’exhumació de fosses de soldats als espais de la batalla de l’Ebre, l’inventari de recerca de fortificacions defensives, la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics preventius motivats per infraestructures com els parcs eòlics de la Terra Alta, així com els treballs de millora d’espais de la batalla de l’Ebre malmesos pels temporals de llevant. També s’hi inclouen, amb un punt de curiositat, aquelles petjades que varen deixar els soldats participants a la Batalla de l’Ebre mitjançant la inscripció de grafits en moltes parets i murs de les nostres comarques.
La protecció d’aquest ric patrimoni i la complexitat de gestionar-ne el manteniment és clau a l’hora de garantir-ne la conservació. Aquesta problemàtica ha animat als organitzadors a incloure en la jornada d’enguany un espai de diàleg entre els especialistes i el públic assistent per debatre el tractament, la conservació i la protecció dels espais històrics de la Guerra Civil, tant des d’una visió general, que englobaria la península, com particular, ajustada al nostre territori.
Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4 de Tortosa, el dissabte 8 d’octubre de 2022.
La jornada és gratuïta prèvia inscripció obligatòria abans del 5 d’octubre.
Per descarregar el programa, més informació i inscripcions cliqueu aquí.
Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.
La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica
Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent
Moderador: Joan Martínez Tomás
Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)
Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.
Us recordem que aquest proper dimecres 4 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica
Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent
Moderador: Joan Martínez Tomás
Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)
Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2022.
Aquest conjunt de pintures rupestres, situat dins del Parc Natural dels Ports, en el terme municipal de Mas de Barberans, és una mostra de l’art rupestre llevantí, té una antiguitat d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. El conjunt està format per un total de 69 figures que representen dues fileres d’arquers a la carrera, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual.
Seguint els objectius del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura també ha fet públic, a través del programa Giravolt, el model en 3D corresponent a aquestes pintures rupestres.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma ha organitzat dues opcions de visita guiada:
.Mitjançant 8 visites programades per a l’any 2022 en les dates següents: Diumenge 27 de març a les 10 h (aquesta visita es va suspendre a causa del mal temps), Divendres 15 d’abril a les 10 h, Diumenge 17 d’abril a les 10 h, Dissabte 21 de maig a les 16.30 h, Diumenge 22 de maig a les 10 h, Dissabte 13 d’agost a les 18 h, Dissabte 24 de setembre a les 16.30 h i Diumenge 25 de setembre a les 10 h. Per reservar les visites cal adreçar-se al Museu de la Pauma a través de la seva pàgina web, el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.
.Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals. En aquest cas cal contactar amb el Museu de la Pauma mitjançant el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.
Per a més informació i reserves, contacteu amb el Museu de la Pauma.
Podeu consultar el programa de les visites guiades en pdf
Així mateix, en el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital de tots els abrics amb art rupestre de Catalunya. Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.
Dins d’aquest projecte, s’ha fet públic a través del programa Giravolt el model en 3D corresponent al conjunt amb pintures rupestres del Cocó de la Gralla.
Podeu accedir al model 3D del Cocó de la Gralla clicant damunt la imatge.
El proper dissabte 12 de març, a les 11:30 hores, tindrà lloc a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona (Passeig de l’Estació, 6) la presentació del llibre Les pintures rupestres de l’abric IV d’Ermites (Ulldecona, Terres de l’Ebre).
Aquesta és la primera publicació monogràfica d’investigació i divulgació des del 1975 per a conèixer i estudiar les fantàstiques figures de l’Abric IV del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall. Un dels conjunts rupestres més ben conservats i complexos de tot l’Art Llevantí.
Intervindran en la presentació del llibre:
.Nete Vericat. Director del CIAR Abrics de l’Ermita
.Dr. Juan F. Ruiz. Autor del llibre, investigador i Dr. de prehistòria per la Universidad de Castilla-La Mancha
.Núria Ventura. Alcaldessa d’Ulldecona
Podeu consultar el programa de l’acte de presentació del llibre clicant aquí
Amb data 25 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 27 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general del barranc de Solsó amb l’Abric de Masets
L’entorn de protecció que engloba el conjunt de l’Abric de Masets es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El jaciment de l’Abric de Masets es localitza en el barranc de Solsó, a l’extrem NE de la Serra de Godall. Dins aquest vessant, s’observen dues línies paral·leles d’abrics; les pintures rupestres es localitzen en l’abric més visible de la part baixa. La cavitat, orientada al sud, presenta uns 40 metres de llargada i un sòl inclinat sense sediments. En general, la cavitat és poc fonda i a la zona més alta de la part esquerra presenta una coveta d’uns 5 metres de fondària, 8 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada màxima.
Les pintures es localitzen en dues àrees diferents de la cavitat. En la primera àrea, situada a uns 17 metres de l’extrem dret de la cavitat i a 50 centímetres del sòl, ocupant tota la paret, s’han localitzat diverses restes de pigment, tapades per colades i concrecions que, junt amb les oxidacions ferruginoses de la paret, impedeixen la seva identificació i classificació.
La segona àrea amb pintures, situada a uns 30 metres de l’extrem dret de la cavitat, per sobre de la coveta, es localitza en el sostre de la cavitat i en el petit frontis provocat pel despreniment d’un bloc que ha deixat un queixal i una petita visera sobre la coveta. Aquest reduït fris, situat a entre 1’60 i 1’85 centímetres del sòl, està format per 5 figures, encara que només una és clarament identificable. Es tracta de la figura d’un arquer d’estil naturalista, i de tendència semiesquemàtica, d’entre 8 i 9 cm d’alçada, i 8 cm de llargada (part conservada de l’arc i les fletxes emplomades). La figura està realitzada amb la tècnica del traç simple i la tinta plana. D’aquesta figura en destaca el cap, el nas, la barca i un pentinat o indicació de la forma cranial que són molt realistes.
Vista en detall de l’Abric de Masets
Vista frontal del frontis amb les pintures rupestres
Detall de l’arquer de l’Abric de Masets
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt Abric de Masets s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
En el cas del jaciment d’Abric de Masets, s’inclou dins el model d’abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. En aquest cas, l’entorn delimitat inclou els dos vessants del barranc fins a arribar a la vall principal. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn de protecció.
El polígon configura una àrea irregular composta per 40 vèrtex, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’uns 8,22 ha aproximadament, que abasta el tram del barranc on es situa l’abric, des del torrent fins a les carenes d’ambdós vessants, tancant d’aquesta manera la visual del barranc pel sud i pel nord. Per l’oest es tanca el polígon en el punt on el barranc fa un canvi de direcció i es perd la conca visual, i per l’est el polígon arriba fins a l’àrea conreada dels Masets. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, es finalitzen les declaracions de tots els entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les Terres de l’Ebre. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant en la declaració de la resta d’entorns de protecció de conjunts amb pintures rupestres, per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|
S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.
Aquestes jornades són un espai de trobada i reflexió obert a professionals de l’arqueologia, a estudiosos de la història del territori ebrenc i, en definitiva, a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica. Enguany s’hi exposaran els resultats dels treballs d’arqueologia i paleontologia desenvolupats al territori en el marc dels projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021. Així mateix, s’exposaran també els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades fins ara al territori.
