Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Us recordem que aquest proper dimecres 4 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Difusió i visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2022.

Aquest conjunt de pintures rupestres, situat dins del Parc Natural dels Ports, en el terme municipal de Mas de Barberans, és una mostra de l’art rupestre llevantí, té una antiguitat d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. El conjunt està format per un total de 69 figures que representen dues fileres d’arquers a la carrera, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual.

Seguint els objectius del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura també ha fet públic, a través del programa Giravolt, el model en 3D corresponent a aquestes pintures rupestres.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma ha organitzat dues opcions de visita guiada:

.Mitjançant 8 visites programades per a l’any 2022 en les dates següents: Diumenge 27 de març a les 10 h (aquesta visita es va suspendre a causa del mal temps), Divendres 15 d’abril a les 10 h, Diumenge 17 d’abril a les 10 h, Dissabte 21 de maig a les 16.30 h, Diumenge 22 de maig a les 10 h, Dissabte 13 d’agost a les 18 h, Dissabte 24 de setembre a les 16.30 h i Diumenge 25 de setembre a les 10 h. Per reservar les visites cal adreçar-se al Museu de la Pauma a través de la seva pàgina web, el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

.Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals. En aquest cas cal contactar amb el Museu de la Pauma mitjançant el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

Per a més informació i reserves, contacteu amb el Museu de la Pauma.

Podeu consultar el programa de les visites guiades en pdf

Així mateix, en el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital de tots els abrics amb art rupestre de Catalunya. Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, s’ha fet públic a través del programa Giravolt el model en 3D corresponent al conjunt amb pintures rupestres del Cocó de la Gralla.

Podeu accedir al model 3D del Cocó de la Gralla clicant damunt la imatge.

Presentació del llibre: Les pintures rupestres de l’abric IV d’Ermites (Ulldecona, Terres de l’Ebre)

El proper dissabte 12 de març, a les 11:30 hores, tindrà lloc a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona (Passeig de l’Estació, 6) la presentació del llibre Les pintures rupestres de l’abric IV d’Ermites (Ulldecona, Terres de l’Ebre).

Aquesta és la primera publicació monogràfica d’investigació i divulgació des del 1975 per a conèixer i estudiar les fantàstiques figures de l’Abric IV del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall. Un dels conjunts rupestres més ben conservats i complexos de tot l’Art Llevantí.

Intervindran en la presentació del llibre:

.Nete Vericat. Director del CIAR Abrics de l’Ermita

.Dr. Juan F. Ruiz. Autor del llibre, investigador i Dr. de prehistòria per la Universidad de Castilla-La Mancha

.Núria Ventura. Alcaldessa d’Ulldecona

Podeu consultar el programa de l’acte de presentació del llibre clicant aquí

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 25 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 27 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba el conjunt de l’Abric de Masets es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El jaciment de l’Abric de Masets es localitza en el barranc de Solsó, a l’extrem NE de la Serra de Godall. Dins aquest vessant, s’observen dues línies paral·leles d’abrics; les pintures rupestres es localitzen en l’abric més visible de la part baixa. La cavitat, orientada al sud, presenta uns 40 metres de llargada i un sòl inclinat sense sediments. En general, la cavitat és poc fonda i a la zona més alta de la part esquerra presenta una coveta d’uns 5 metres de fondària, 8 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada màxima.

Les pintures es localitzen en dues àrees diferents de la cavitat. En la primera àrea, situada a uns 17 metres de l’extrem dret de la cavitat i a 50 centímetres del sòl, ocupant tota la paret, s’han localitzat diverses restes de pigment, tapades per colades i concrecions que, junt amb les oxidacions ferruginoses de la paret, impedeixen la seva identificació i classificació.

La segona àrea amb pintures, situada a uns 30 metres de l’extrem dret de la cavitat, per sobre de la coveta, es localitza en el sostre de la cavitat i en el petit frontis provocat pel despreniment d’un bloc que ha deixat un queixal i una petita visera sobre la coveta. Aquest reduït fris, situat a entre 1’60 i 1’85 centímetres del sòl, està format per 5 figures, encara que només una és clarament identificable. Es tracta de la figura d’un arquer d’estil naturalista, i de tendència semiesquemàtica, d’entre 8 i 9 cm d’alçada, i 8 cm de llargada (part conservada de l’arc i les fletxes emplomades). La figura està realitzada amb la tècnica del traç simple i la tinta plana. D’aquesta figura en destaca el cap, el nas, la barca i un pentinat o indicació de la forma cranial que són molt realistes.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt Abric de Masets s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

En el cas del jaciment d’Abric de Masets, s’inclou dins el model d’abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. En aquest cas, l’entorn delimitat inclou els dos vessants del barranc fins a arribar a la vall principal. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn de protecció.

El polígon configura una àrea irregular composta per 40 vèrtex, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’uns 8,22 ha aproximadament, que abasta el tram del barranc on es situa l’abric, des del torrent fins a les carenes d’ambdós vessants, tancant d’aquesta manera la visual del barranc pel sud i pel nord. Per l’oest es tanca el polígon en el punt on el barranc fa un canvi de direcció i es perd la conca visual, i per l’est el polígon arriba fins a l’àrea conreada dels Masets. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, es finalitzen les declaracions de tots els entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les Terres de l’Ebre. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant en la declaració de la resta d’entorns de protecció de conjunts amb pintures rupestres, per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles (Baix Ebre)

Amb data 4 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 7 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada i el seu entorn de protecció es localitzen al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. El jaciment s’ubica al vessant esquerre i a la part alta del barranc del Toscar, uns 150 metres abans d’arribar a la Cova Pintada, en un gran cingle situat al costat del camí que condueix a la cova esmentada. Se situa en un fragment de paret que presenta una petita visera de protecció a uns 7 metres d’altura, cosa que ha fet que la paret conservi un suport més groguenc, fàcilment visible.

L’única figura pintada del conjunt és una trisquela d’estil esquemàtic-abstracte, que es localitza a 1,25 metres d’altura del sòl. Per sobre i per sota de la figura pintada hi ha un grup de gravats medievals de traç molt fi. L’orientació de la paret és E-SE.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció del jaciment de Prop de la Cova Pintada, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana i amb un control de zones de pas. En aquests casos, l’entorn inclou el vessant del barranc on es localitza l’abric, encara que també pot incloure ambdós vessants. Una part de la conca visual de l’abric queda també dins de l’entorn. El polígon configura una àrea irregular de 6 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, comprèn una àrea d’unes 15 hectàrees, que abasta ambdós vessants de la part alta del barranc del Toscar, des del torrent fins a les carenes, i des de la capçalera del barranc fins a l’altura de la Punta del Mas Deu, a la cota altimètrica 778,1 msnm. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de Prop de la Cova Pintada, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Noves troballes als jaciments del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Enguany, dins el projecte de recerca quadriennal de la Universitat de Barcelona “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han tornat a fer excavacions a dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): la ciutat ibèrica de kum-Castellet de Banyoles (segle III aC) i el jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC).

Al Castellet de Banyoles s’ha tornat a excavar una zona oberta als anys 40 i s’ha descobert un nou tram de muralla, mentre que al Coll del Moro de la Serra d’Almos s’ha excavat una possible casa de cabdill i s’han recuperat materials arqueològics força impressionants.

El Castellet de Banyoles és prou conegut per ser l’única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La Universitat de Barcelona hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. L’any 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excavaren les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuaren als anys 40 a partir de la torre sud, deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any 2021 s’ha tornat a excavar aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 40 del segle passat.  En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu. En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en l’anàlisi antropològica de l’evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar la seva posició privilegiada.

Text de la notícia i fotografies: Equip de recerca.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall

Amb data 30 de març de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 1 d’abril de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El conjunt d’abrics d’Ermites i Esquarterades es localitzen al vessant SE de la Serra de Godall, per on passa el termenal entre Ulldecona i Godall, situada al nord del nucli d’Ulldecona, a la comarca del Montsià. Aquesta Serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW, i configura un dels relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada amb nombroses cavitats, entre les quals es localitzen els abrics amb pintures. Concretament, els abrics amb pintures es localitzen a ambdós costats de l’ermita de la Verge de la Pietat, al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant. Els jaciments es troben situats dins l’àrea natural protegida del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.

Al SW de l’ermita es localitzen els 10 conjunts dels Abrics d’Ermites (I, II, IIIa, IIIb, IV o Cova Fosca, V i V exterior, VI, VII, VIII i IX). La majoria d’aquests abrics no són accessibles directament des del peu de la cinglera, i es situen a una alçada de 4-5 m del terra. Al NE de l’ermita, una mica més allunyats i situats a peu de cingle, trobem els altres 2 conjunts; l’Abric d’Esquarterades I i l’Abric d’Esquarterades II.

Dels 12 abrics que formen part d’aquest entorn compartit, l’abric més destacable és l’Abric I d’Ermites. Les pintures d’aquest abric constitueixen el conjunt més notable i espectacular tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d’estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica, que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d’una autèntica representació en clau narrativa; els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, envoltats d’arquers amb grans arcs que disparen fletxes –es comptabilitzen 44 arquers a tot el fris-.

Del conjunt d’Ermites també destaca l’Abric d’Ermites IV o Cova Fosca. Presenta un total de 47 figures conservades, agrupades en dos panells, situats cadascun en un extrem de la boca de la cavitat; la zona sud o paret esquerra, amb 14 figures conservades, i la zona nord o paret dreta, amb 33 figures conservades. Les figures d’aquest abric s’inclouen dins l’estil esquemàtic-abstracte, a diferència de la resta d’abrics d’Ermites, que s’inclouen dins l’estil naturalista llevantí. Així, trobem un primer grup de figures realitzat amb la tècnica de la digitació, de difícil interpretació, tot i que la majoria de figures del panell representen animals d’estil esquemàtic.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades s’inclouen dins dels models d’abrics que se situen en llocs que es configuren com a punts de referència territorial, amb una visibilitat molt gran.

Com s’ha indicat, es localitzen al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant de llevant de la Serra de Godall, i que s’obre a la gran vall o foia d’Ulldecona. Aquesta vall es configura com una gran depressió longitudinal d’orientació NE-SW, que s’escola entre la Serra de Godall a l’oest i la Serra de Montsià a l’est, i que ha esdevingut al llarg de la història una via de pas o corredor natural de gran importància. L’entorn de protecció delimitat inclou bona part del vessant de la Serra de Godall, en el seu tram més costerut, des de la carena situada a la seva part alta fins a la cota on s’inicia la depressió o vall d’Ulldecona.

El polígon configura una àrea irregular configurat per 102 vèrtexs, que presenta una morfologia rectangular inclinada en direcció NE-SW. Aquest entorn, que inclou les tres zones delimitades com a BCIN-ZA dels abrics rupestres, comprèn una àrea d’unes 72,42 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant SE de la Serra de Godall on es situa la cinglera amb els dotze abrics rupestres, així com l’ermita de la Verge de la Pietat, la Cova de Santa Magdalena i el camí ramader classificat del Cordel del Ligallo Real. L’entorn de protecció afecta els municipis d’Ulldecona i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals”

Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants

Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals

Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.

  • Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?

 Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.

  • Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?

En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.

  • Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?

Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.