Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Noves troballes als jaciments del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Enguany, dins el projecte de recerca quadriennal de la Universitat de Barcelona “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han tornat a fer excavacions a dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): la ciutat ibèrica de kum-Castellet de Banyoles (segle III aC) i el jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC).

Al Castellet de Banyoles s’ha tornat a excavar una zona oberta als anys 40 i s’ha descobert un nou tram de muralla, mentre que al Coll del Moro de la Serra d’Almos s’ha excavat una possible casa de cabdill i s’han recuperat materials arqueològics força impressionants.

El Castellet de Banyoles és prou conegut per ser l’única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La Universitat de Barcelona hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. L’any 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excavaren les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuaren als anys 40 a partir de la torre sud, deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any 2021 s’ha tornat a excavar aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 40 del segle passat.  En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu. En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en l’anàlisi antropològica de l’evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar la seva posició privilegiada.

Text de la notícia i fotografies: Equip de recerca.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall

Amb data 30 de març de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 1 d’abril de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El conjunt d’abrics d’Ermites i Esquarterades es localitzen al vessant SE de la Serra de Godall, per on passa el termenal entre Ulldecona i Godall, situada al nord del nucli d’Ulldecona, a la comarca del Montsià. Aquesta Serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW, i configura un dels relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada amb nombroses cavitats, entre les quals es localitzen els abrics amb pintures. Concretament, els abrics amb pintures es localitzen a ambdós costats de l’ermita de la Verge de la Pietat, al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant. Els jaciments es troben situats dins l’àrea natural protegida del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.

Al SW de l’ermita es localitzen els 10 conjunts dels Abrics d’Ermites (I, II, IIIa, IIIb, IV o Cova Fosca, V i V exterior, VI, VII, VIII i IX). La majoria d’aquests abrics no són accessibles directament des del peu de la cinglera, i es situen a una alçada de 4-5 m del terra. Al NE de l’ermita, una mica més allunyats i situats a peu de cingle, trobem els altres 2 conjunts; l’Abric d’Esquarterades I i l’Abric d’Esquarterades II.

Dels 12 abrics que formen part d’aquest entorn compartit, l’abric més destacable és l’Abric I d’Ermites. Les pintures d’aquest abric constitueixen el conjunt més notable i espectacular tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d’estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica, que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d’una autèntica representació en clau narrativa; els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, envoltats d’arquers amb grans arcs que disparen fletxes –es comptabilitzen 44 arquers a tot el fris-.

Del conjunt d’Ermites també destaca l’Abric d’Ermites IV o Cova Fosca. Presenta un total de 47 figures conservades, agrupades en dos panells, situats cadascun en un extrem de la boca de la cavitat; la zona sud o paret esquerra, amb 14 figures conservades, i la zona nord o paret dreta, amb 33 figures conservades. Les figures d’aquest abric s’inclouen dins l’estil esquemàtic-abstracte, a diferència de la resta d’abrics d’Ermites, que s’inclouen dins l’estil naturalista llevantí. Així, trobem un primer grup de figures realitzat amb la tècnica de la digitació, de difícil interpretació, tot i que la majoria de figures del panell representen animals d’estil esquemàtic.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades s’inclouen dins dels models d’abrics que se situen en llocs que es configuren com a punts de referència territorial, amb una visibilitat molt gran.

Com s’ha indicat, es localitzen al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant de llevant de la Serra de Godall, i que s’obre a la gran vall o foia d’Ulldecona. Aquesta vall es configura com una gran depressió longitudinal d’orientació NE-SW, que s’escola entre la Serra de Godall a l’oest i la Serra de Montsià a l’est, i que ha esdevingut al llarg de la història una via de pas o corredor natural de gran importància. L’entorn de protecció delimitat inclou bona part del vessant de la Serra de Godall, en el seu tram més costerut, des de la carena situada a la seva part alta fins a la cota on s’inicia la depressió o vall d’Ulldecona.

El polígon configura una àrea irregular configurat per 102 vèrtexs, que presenta una morfologia rectangular inclinada en direcció NE-SW. Aquest entorn, que inclou les tres zones delimitades com a BCIN-ZA dels abrics rupestres, comprèn una àrea d’unes 72,42 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant SE de la Serra de Godall on es situa la cinglera amb els dotze abrics rupestres, així com l’ermita de la Verge de la Pietat, la Cova de Santa Magdalena i el camí ramader classificat del Cordel del Ligallo Real. L’entorn de protecció afecta els municipis d’Ulldecona i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals”

Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants

Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals

Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.

  • Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?

 Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.

  • Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?

En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.

  • Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?

Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.

Presentació de l’app e-ARt II (realitat augmentada i Art Rupestre) a Ulldecona

Demà dimarts 10 de març a les 16,30h tindrà lloc al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Abrics de l’Ermita la presentació de la nova versió de l’app e-ARt II: realitat augmentada i Art Rupestre, un projecte que ha estat co-finançat per l’Ajuntament d’Ulldecona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita d’Ulldecona és un centre que lidera la inclusió de les noves tecnologies en la difusió, protecció, investigació i coneixement de l’Art Rupestre Llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.

L’acte comptarà amb la presència de l’equip tècnic del projecte, liderat del Dr. Juan Ruiz, Dr en Prehistòria i Arqueologia per la UNED;  Juan Carlos Lorente i Antonio Dólera de l’empresa CineMedia & Heritage SL; Josep Manuel Rueda, Director de l’Agència Catalana del Patrimoni; Núria Ventura, Alcaldessa d’Ulldecona. Seguidament es realitzarà una visita guiada a l’Abric 1 per a experimentar individualment amb la nova app e-Art II.

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

Exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre” al Museu Etnològic i Cultures del Món

El dia 11 de juliol a les 19,00h tindrà lloc al Museu Etnològic i Cultures del Món–Seu Montcada (c/ Montcada, 12, Barcelona) la inauguració de l’exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre”, que romandrà oberta fins el 13 d’octubre de 2019.

La gran concentració de forns de producció d’oli de ginebre conservats a Riba-roja d’Ebre, amb setze forns existents en bon estat de conservació, converteix aquest poble de la Ribera d’Ebre en el municipi més ric d’e la península Ibèrica en aquestes construccions de pedra seca.

Els forns servien per extreure de la fusta de càdec un oli amb propietats medicinals utilitzat des de temps remots per crear productes higiènics i per guarir malalties, sobretot del bestiar però també humanes.

Com a activitat complementària a l’exposició, s’ha programat un cicle de conferències per donar a conèixer aquest singular patrimoni etnogràfic i arquitectònic.

|Descarregueu el programa del cicle de conferències en PDF|
|Descarregueu el pòster en PDF|

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

III Congrés de Protohistòria a la comarca del Montsià

Cartell del 3r Congrés de Protohistòria a la comarca del MontsiàEls dies 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, en aquesta edició sota l’eix temàtic de “la Protohistòria a la comarca del Montsià”.

El congrés, que organitza l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, obre una finestra a la protohistòria, presentant els estudis més recents d’aquest període. A més de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de la comarca, enguany vol també retre homenatge a la figura del Dr. Estévez Gálvez i tota la feina duta a terme amb el seu equip aficionats a l’arqueologia, dintre del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |