Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 4 d’octubre.

L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions

Conferenciants: Margarita Rodés (GRAP-UB), Mercè Roca (GRAP-UB) i Marta Mateu (ICAC, GRAP-UB)

Moderador: Rafael Jornet Niella (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

El jaciment de la Ferradura – els Castellets és conegut des del 1972, quan va ser objecte d’una campanya d’excavació dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d’onze espais disposats en bateria i orientats en sentit est-oest que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. El jaciment se situa a poca alçada sobre el seu entorn immediat i sembla mantenir una marcada relació amb les vies locals i regionals de comunicació, gràcies al bon control visual. El període cronocultural, amb un únic moment d’ocupació, cal situar-lo durant la primera edat del ferro (800-550 a.n.e.). L’any 2009 el GRAP (Universitat de Barcelona) va reprendre els treballs per tal d’exhaurir l’estratigrafia dels àmbits excavats per Maluquer de Motes i prosseguir amb les investigacions sobre el jaciment. Amb les darreres campanyes s’ha pogut completar l’excavació del sector nord, així com s’ha posat al descobert el mur de tancament de l’assentament pel costat oest. Respecte a la seva funcionalitat, les interpretacions es decanten per una funció estratègica i de control sobre les rutes i vies de la zona, dins l’anomenat Complex Sant Jaume. Pel que fa a la conservació, es van realitzar intervencions d’alçat i de consolidació dels murs els anys 2007 i 2012. A finals del 2022 i aquest 2023 s’han reprès també els treballs, els quals s’han centrat principalment en la reconstrucció i el reforç de les estructures arquitectòniques situades a la zona nord. La intenció principal d’aquests treballs ha sigut posar en valor el jaciment, facilitar la seva comprensió i la seva  obertura al públic.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions”. La conferència tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Us recordem que aquest proper dimecres 4 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions

Conferenciants: Margarita Rodés (GRAP-UB), Mercè Roca (GRAP-UB) i Marta Mateu (ICAC, GRAP-UB)

Moderador: Rafael Jornet Niella (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

El jaciment de la Ferradura – els Castellets és conegut des del 1972, quan va ser objecte d’una campanya d’excavació dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d’onze espais disposats en bateria i orientats en sentit est-oest que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. El jaciment se situa a poca alçada sobre el seu entorn immediat i sembla mantenir una marcada relació amb les vies locals i regionals de comunicació, gràcies al bon control visual. El període cronocultural, amb un únic moment d’ocupació, cal situar-lo durant la primera edat del ferro (800-550 a.n.e.). L’any 2009 el GRAP (Universitat de Barcelona) va reprendre els treballs per tal d’exhaurir l’estratigrafia dels àmbits excavats per Maluquer de Motes i prosseguir amb les investigacions sobre el jaciment. Amb les darreres campanyes s’ha pogut completar l’excavació del sector nord, així com s’ha posat al descobert el mur de tancament de l’assentament pel costat oest. Respecte a la seva funcionalitat, les interpretacions es decanten per una funció estratègica i de control sobre les rutes i vies de la zona, dins l’anomenat Complex Sant Jaume. Pel que fa a la conservació, es van realitzar intervencions d’alçat i de consolidació dels murs els anys 2007 i 2012. A finals del 2022 i aquest 2023 s’han reprès també els treballs, els quals s’han centrat principalment en la reconstrucció i el reforç de les estructures arquitectòniques situades a la zona nord. La intenció principal d’aquests treballs ha sigut posar en valor el jaciment, facilitar la seva comprensió i la seva  obertura al públic.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Segona circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

El termini per presentar propostes de pòster s’ha ampliat fins al dia 6 d’octubre. Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

Ampliació del termini per presentar propostes de pòster

L’organització del congrés ha ampliat el termini per poder presentar propostes de pòster fins al dia 6 d’octubre. S’haurà d’enviar un breu resum de 500-700 caràcters que indiqui nom i cognom dels autors, filiació, títol de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu.

Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic ibersebre2023congres@gmail.com

Es comunicarà l’acceptació de les propostes el dia 9 d’octubre.

Durant els dies del congrés els assistents podran votar quins són els 3 millors pòsters del congrés i els guanyadors obtindran un diploma i un obsequi de l’organització.

Inscripció

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5. La inscripció serà gratuïta per a tothom que l’hagi fet en el termini indicat.

Seu del congrés

Les sessions del congrés es duran a terme al Casal Cultural de Tivissa (c/ del Portell, 2), on es faran les ponències, les taules de debat i on també estarà el lloc d’exposició dels pòsters.

Sopar de cloenda

Es farà un sopar de cloenda el dissabte 11 a l’alberg de Tivissa. El sopar tindrà un preu de 20€, que hauran d’abonar-se en el mateix moment que es recullin les credencials del congrés.

Visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles

El diumenge 12 es farà una visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, on es presentarà el projecte de realitat augmentada del jaciment. Els interessats a assistir-hi hauran d’anar fins al jaciment amb els seus propis mitjans.

Consulteu tota la informació i el programa del congrés en pdf

Primera circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà

Blocs temàtics:

  • Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.  
  • Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat  
  • Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.  
  • Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.  
  • Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.  
  • Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.  
  • Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.  
  • Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.  
  • Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.  

Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu

Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Data límit de presentació: 25 de setembre

Idiomes: català, castellà, anglès i francés

Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.

Format: A0 en vertical

Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el passat dimecres 28 de juny.

Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.

Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies.  En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana”

Us recordem que aquest proper dimecres 28 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.

Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies.  En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2023.

El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada:

. Mitjançant 8 visites guiades programades per a l’any 2023 en les dates següents:

Diumenge, 26 de març a les 10 h
Divendres Sant, 7 d’abril a les 10 h
Dissabte, 8 d’abril a les 16:00 h
Dissabte, 27 de maig a les 16.30 h
Diumenge, 28 de maig a les 10 h
Dimecres, 9 d’agost a les 18 h
Dissabte, 23 de setembre a les 16.00 h
Diumenge, 24 de setembre a les 10 h

. Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals.

Totes les visites guiades s’inicien al Museu de la Pauma, amb la contextualització del conjunt pictòric sobre el calc de les pintures, i després continuen en el jaciment.

Per a més informació i reserva de les visites guiades consulteu el web del Museu de la Pauma

Inauguració de la senyalització interpretativa de la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa

El proper dissabte 4 de febrer, a les 11 hores, tindrà lloc la inauguració de la nova senyalització interpretativa de la necròpolis protohistòrica del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), coneguda amb el nom de les Maries.

Detall d’una de les estructures d’enterrament del Sector Maries de la necròpolis del Coll del Moro. Fotografia: Josep Giribet, 2008.

Es tracta d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre als visitants i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.

Participaran en l’acte la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Durant la visita, Rafel Jornet, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ha assessorat el projecte i els responsables de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural explicaran la història de la necròpolis i les característiques del projecte.

L’acte és obert al públic i a les 12 hores hi ha programada una visita guiada gratuïta. 

El projecte l’ha impulsat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa i ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona.

El jaciment arqueològic del Coll del Moro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 1993 (Acord de Govern de 28.09.1993, Resolució de 29.09.1993, DOGC 1813 de 25.10.1993).

Per a més informació sobre el jaciment del Coll del Moro cliqueu aquí

Publicació de les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.

Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.

Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.

Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí

II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre tenen l’objectiu de presentar, difondre i posar en valor la tasca efectuada pels diferents col·lectius que desenvolupen activitats arqueològiques a les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es faran els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2022.

Aquestes jornades són un espai de trobada i reflexió obert a professionals de l’arqueologia, a estudiosos de la història del territori ebrenc i, en definitiva, a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica. Enguany s’hi exposaran els resultats dels treballs d’arqueologia i paleontologia desenvolupats al territori en el marc dels projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021. Així mateix, s’exposaran també els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades fins ara al territori.

Les Jornades han estat coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona.

El divendres 11 tindrà lloc un primer bloc de les Jornades dedicat a la prehistòria, amb dues ponències sobre la dinàmica del poblament en el tram inferior de l’Ebre, que atorgarà un merescut protagonisme a les darreres recerques realitzades per l’equip d’investigadors GRAMPO-SAPPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes exposicions aniran acompanyades dels últims treballs realitzats en conjunts d’art rupestre del territori pels especialistes Ramon Viñas, Juan Ruiz, Albert Rubio i Eudald Guillamet.

El dissabte 12 es realitzarà un segon bloc dedicat a la protohistòria, amb un ampli ventall d’intervencions i comunicacions sobre projectes de recerca desenvolupats al territori ebrenc. A la tarda, s’exposaran comunicacions centrades en el món romà i tardoantic, amb especial atenció a la intervenció realitzada a la Cota 0, l’espai arqueològic generat a Tortosa a sota de l’actual plaça de la catedral.

El diumenge 13 les jornades es traslladaran al castell d’Ulldecona, amb un tercer bloc amb comunicacions sobre els períodes medieval i modern. En col·laboració amb l’Ajuntament d’Ulldecona, s’ha previst una visita a la fortificació a fi de conèixer els últims treballs de restauració realitzats i presentar el projecte de visites amb ulleres de realitat virtual.

En les actes es recolliran totes les comunicacions presentades durant les Jornades, així com la resta d’intervencions portades a terme des de l’any 2016.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu el tríptic informatiu en pdf