IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

Exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre” al Museu Etnològic i Cultures del Món

El dia 11 de juliol a les 19,00h tindrà lloc al Museu Etnològic i Cultures del Món–Seu Montcada (c/ Montcada, 12, Barcelona) la inauguració de l’exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre”, que romandrà oberta fins el 13 d’octubre de 2019.

La gran concentració de forns de producció d’oli de ginebre conservats a Riba-roja d’Ebre, amb setze forns existents en bon estat de conservació, converteix aquest poble de la Ribera d’Ebre en el municipi més ric d’e la península Ibèrica en aquestes construccions de pedra seca.

Els forns servien per extreure de la fusta de càdec un oli amb propietats medicinals utilitzat des de temps remots per crear productes higiènics i per guarir malalties, sobretot del bestiar però també humanes.

Com a activitat complementària a l’exposició, s’ha programat un cicle de conferències per donar a conèixer aquest singular patrimoni etnogràfic i arquitectònic.

|Descarregueu el programa del cicle de conferències en PDF|
|Descarregueu el pòster en PDF|

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

III Congrés de Protohistòria a la comarca del Montsià

Cartell del 3r Congrés de Protohistòria a la comarca del MontsiàEls dies 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, en aquesta edició sota l’eix temàtic de “la Protohistòria a la comarca del Montsià”.

El congrés, que organitza l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, obre una finestra a la protohistòria, presentant els estudis més recents d’aquest període. A més de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de la comarca, enguany vol també retre homenatge a la figura del Dr. Estévez Gálvez i tota la feina duta a terme amb el seu equip aficionats a l’arqueologia, dintre del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Recuperació i presentació del conjunt de pintures rupestres al Cocó de la Gralla, (Mas de Barberans, Montsià)

Recentment ha tingut lloc, a la delegació dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, la presentació de les actuacions realitzades dins del pla integral de tractament de les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, que han permès posar en valor aquest magnífic conjunt rupestre de més de 8000 anys d’antiguitat.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla van ser descobertes pel senyor Domingo Ribas, veí de Santa Bàrbara. Uns deu anys després, el març de 2014, es va informar de la seva existència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es confirmà la seva autenticitat.

El conjunt pictòric es troba al Barranc de Montpou, en el municipi de Mas de Barberans, en un abric orientat al sud-est d’uns 10 metres de llargada, entre 0,70 i 1 metre de fondària, i 1 metre d’alçada. El panell pintat ocupa una llarga i estreta franja de 3 metres de longitud per 0’40 metres d’amplada situada a la part més alta de la paret de l’abric. Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

S’identifiquen un total de 69 figures d’estil llevantí o naturalista: 27 arquers, 4 figures humanes, 2 petjades, 3 cabres, 1 bossa, 3 arcs i fletxes, 1 personatge particular, 1 antropo-zoomorf, 1 senglar, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminades. D’entre les diferents figures, destaquen dues fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Els arquers porten arcs, fletxes i presenten un abillament variat, plomes i diversos ornaments al llarg del seu cos. El grup d’arquers de la filera superior és el més nombrós, uns vint, i de mida més gran. A la part inferior, sota les cames dels arquers més grans, hi ha un altre grup cinc arquers més petits. Entre els arquers de la filera superior també s’observa un personatge particular d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un gran cap de forma el·lipsoïdal. A la base del panell pintat hi ha un altre grup de figures amb un arquer orientat a la dreta en posició de disparar un arc, un quadrúpede i una cabra. Al petit sostre de l’abric es documenta una escena de caça amb un arquer, una cabra ferida per una fletxa i traços que podrien representar restes de sang.

Atesa la seva condició automàtica  de BCIN amb categoria de Zona Arqueològica d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català i donada la singularitat i espectacularitat de les figures identificades, el conjunt fou incorporat al programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya i el desembre de 2015 es redacta un pla integral de tractament de les pintures que es portarà a terme a partir de 2016.

El pla ha comportat 4 grans àmbits d’actuació: la protecció, la documentació, la conservació i la difusió.

Protecció: es realitza l’aixecament topogràfic del conjunt pictòric i es redacta un projecte de tancament de protecció per tal de garantir la conservació de les pintures de possibles agressions incontrolades. El 2017 es contracte i s’executa el tancament de protecció que permetrà regular el lliure accés a les pintures. Amb la col·laboració del Parc Natural dels Ports, es porta a terme la retirada de vegetació que amaga tot el conjunt de les pintures rupestres. L’objectiu es doble, per un costat es protegeix les pintures de les conseqüències negatives d’un possible incendi i per altre, la neteja, permet contemplar integrament la localització del conjunt.

Documentació: es contracta a un especialista en art rupestre la documentació de les pintures rupestres per tal de garantir el correcte coneixement de les pintures i tenir d’aquesta manera la possibilitat de realitzar una correcta difusió.

Conservació: en 2016 es realitza un estudi sobre l’estat de conservació de les pintures i un proposta de mesures a aplicar per a la seva conservació. El 2017 es contracta i s’executa una intervenció de conservació, consolidació i recuperació del color de tot el conjunt pictòric. Entre altres resultats la intervenció ha permès que actualment es pugin veure diferents figures que abans no eren observables a simple vista.

Difusió: si be les pintures son observables des e fora el tancament de protecció, s’ha instal·lat un panell informatiu on, mitjançant un calc es reprodueixen les pintures i un breu text explica les característiques de les pintures i el seu valor patrimonial.

Actualment  s’està treballant en la creació d’un espai de acollida i punt d’informació sobre les pintures al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, la organització i gestió de visites guiades i diferents materials didàctics sobre les pintures rupestres.

Els valors patrimonials d’aquestes pintures també seran incorporats i tractats dins l’ampli discurs del patrimoni natural i cultural del Parc Natural dels Ports.

Informe: Josep Castells

 

III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Cartell de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreEl dia 25 de novembre de 2017, dissabte, se celebrarà al Palau Oliver de Boteller, a Tortosa, la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.

Un any més, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre col·laboren per fer possible la difusió de les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la recuperació d’una part del patrimoni que la Guerra Civil va deixar a les Terres de l’Ebre.La III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre se centrarà novament en l’arqueologia del conflicte, donant veu als responsables d’algunes de les intervencions realitzades al territori durant els darrers anys.

L’excavació d’estructures defensives i llocs de comandament durant la batalla de l’Ebre ha esdevingut una font d’informació i coneixement que complementa i acompanya als estudis tradicionals de la història militar. Les restes materials, les pròpies infraestructures construïdes arran del conflicte, aporten dades que corroboren o invaliden hipòtesis basades en la documentació o la memòria dels combatents i, alhora, obren noves línies d’investigació sobre aspectes poc coneguts de la vida al front.

Les intervencions, a més, en alguns casos sumen a l’objectiu científic la voluntat de conservació i retorn a la societat dels conjunts excavats. Aquests esdevenen actius patrimonials i turístics que requereixen d’una gestió adient. És per això que en aquesta edició s’incorporen algunes experiències en aquest camp, que requereix d’eines específiques que van més enllà de l’arqueologia o la història.

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu el díptic informatiu |

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment arqueològic de Senals

El passat 11 d’octubre, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, s’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de Senals, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).

El jaciment arqueològic de Senals va ser localitzat l’any 1971 a través de vestigis identificats en superfície, entre els quals es comptaven materials ceràmics i constructius pertanyents a l’època romana.

El jaciment arqueològic s’interpreta cronològicament a partir dels materials superficials i el context arqueològic de la zona, per tant,  podria tractar-se d’una vil·la romana de cronologia alt-imperial, del tipus explotació agropecuària, possiblement d’explotació de l’oli, com el jaciment veí de Mas de Maurisio, atès que comparteixen característiques similars, d’ubicació, i tipologia. El jaciment de Senals també es localitza a escassos metres del riu Ebre. Ara bé, en el cas de Senals tindria una continuïtat almenys fins a època visigoda. Entre les troballes destaca un epígraf , una mola de molí, i una sivella visigoda.

La proximitat del jaciment a una antiga explotació de recursos naturals ha motivat, en bona part, la protecció del jaciment arqueològic.

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

Jornades “Patrimònium 2017. Un Passeig per la Història”, a Ulldecona

Cartell de Patrimònium 2017. UlldeconaEl proper 19 de maig començarà a Ulldecona la segona edició de les Jornades “Patrimònium. Un Passeig per la Història. Projectes de difusió, innovació, conservació, investigació”, que s’estendrà en 3 blocs temporals diferenciats al llarg de 2017. De caire eminentment divulgatiu, estan adreçades tant al públic en general com al món científic i acadèmic.

Patrimònium 2017 és un cicle d’activitats orientades a donar difusió als diferents projectes que ara mateix s’estan duent a terme per a la posada en valor dels diferents actius patrimonials de la vila, englobats dintre del projecte a llarg termini: “Ulldecona, un Passeig per la Història”. La intenció és apropar a la societat civil el ric patrimoni de la vila i com, mitjançant la seva gestió, aquest es converteix en una eina de dinamització cultural, econòmica, científica i en motor de desenvolupament local.

| Descarregueu el tríptic amb el programa en pdf |