Mes: abril de 2016

Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)” al MNAC

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell A4 Seminari.inddEls dies 10 i 12 de maig de 2016 el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXVI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)”.

El seminari es dedica a la moneda del breu però apassionant regnat de Pere IV (1464-1466). Nét del darrer comte d’Urgell, va ser proclamat rei d’Aragó i comte de Barcelona durant la Guerra Civil (1462-1472) que va enfrontar les institucions de Catalunya amb Joan II.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest regnat. La primera és la commemoració del 550 aniversari de la mort del sobirà el 1466. La segona és l’adquisició d’un excepcional exemplar de pacífic d’aquest monarca per part de la Generalitat de Catalunya i el seu dipòsit al MNAC, on ben aviat s’exhibirà.

Les sessions s’iniciaran amb una introducció política a l’intens regnat del monarca. A continuació, es parlarà de la creació del pacífic com a nou nominal, així com de la resta d’emissions fetes a nom del sobirà, tant a la seca de Barcelona com a les diverses seques d’emergència que es van establir en plena Guerra Civil. Finalment, es parlarà del període de transició que va des del florí de Florència al ducat de Venècia com a divises de referència europees.

| Per a més informació sobre la inscripció, el programa de les sessions i altres qüestions pràctiques descarregueu el díptic en pdf |

Conferència: “Pratiques funéraires du Chasséen méridional en Languedoc Occidental (France)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Diapositiva 1El proper dimecres 4 de maig a les 12,30 del migdia tindrà lloc a la seu del CSIC a Barcelona una conferència organitzada pel grup de recerca Arqueologia de les dinàmiques socials (CSIC-IMF), amb el títol: “Pratiques funéraires du Chasséen méridional en Languedoc Occidental (France)”, a càrrec de Muriel Gandelin, Responsable d’opération Inrap UMR5608 Traces – France.

Les pràctiques funeràries documentades al Neolític mitjà meridional, entre 4.500 i 3.500 cal ANE són molt variades, tot i que el nombre de sepultures trobades és relativament petit, amb menys de 200 individus censats al sud de França. Si bé la majoria de les inhumacions estan relacionades directament amb els assentaments, algunes troballes mostren igualment que existia també, des del començament de Chasséen, una gran varietat de modalitats sepulcrals: dipòsits individuals en fosses reutilitzades o bé obertes ex profeso (amb o sense mobiliari) de diversa tipologia, sepultures col·lectives en coves, sepultures individuals en cista, monuments funeraris, etc.

Els treballs realitzats durant els darrers anys, principalment en el marc de l’arqueologia preventiva, han augmentat considerablement la documentació disponible. En el mateix sentit, l’aportació de nous mètodes (ADN, isòtops) ha permès l’actualització de les problemàtiques desenvolupades pels investigadors. D’aquesta manera la qüestió de la naturalesa dels dipòsits funeraris plantegi si es tracta sempre de sepultures. La varietat que s’observa en el tractament dels difunts reflecteix la diferència d’estatus social entre els individus, i el tipus de mobiliari està relacionat amb el gènere dels difunts. Dins dels hàbitats, la presència de dipòsits singulars descoberts a prop de les sepultures com tombes de cànids i restes d’àpats col·lectius, planteja la qüestió de les pràctiques cerimonials  en relació a l’enterrament dels morts. Aquesta fa un balanç de les dades disponibles actualment pel Neolític mitjà 2 al Languedoc occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals, CSIC (Aula 2) C / Egipciaques, 15, Barcelona

Circular del III Congrés Tarraco Biennal 2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell 3r Tarraco Biennal (2)S’acaben de publicar el cartell i la circular del III Congrés d’Arqueologia i Món Antic 2016,  Tarraco Biennal, que es desenvoluparà del 16 al 19 de novembre al Centre Tarraconense el Seminari, de Tarragona. L’edició d’enguany, sota el títol: “La glòria del Circ. Curses de carros i competicions circenses”, girarà a l’entorn dels circs romans. Aquest Congrés vol commemorar la figura del desaparegut arqueòleg Xavier Dupré i Raventós.

L’organització del congrés vol remarcar especialment que en aquesta edició es vol promocionar el debat. Per aquest motiu s’ha decidit canviar l’esquema tradicional de ponències i comunicacions que s’havia seguit fins ara, incorporant la figura del relator. Cada ponència estarà a càrrec d’un ponent-relator que exposarà l’estat de la qüestió del tema que li ha estat encomanat per l’organització. També serà l’encarregat de generar el debat, en companyia dels comunicants i resta de congressistes, fent un resum de les comunicacions presentades entorn del tema.

Les persones interessades a participar en aquest congrés podran fer-ho mitjançant la presentació d’una comunicació o d’un pòster.

| Descarrega la Circular en castellà |
| Descarrega la circular en català |

Troballa d’una icnita de rèptil de 230 milions d’anys a Olesa (Baix Llobregat)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP
Icnita de rèptil d’Olesa de Montserrat. Fotografia: Albert Vidal, SAP

El passat 22 d’abril l’Alcaldessa d’Olesa de Montserrat va fer lliurament oficial de l’Ajuntament a l’arqueòleg territorial i el paleontòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la troballa paleontològica fortuïta realitzada l’anterior 7 d’abril per la sra. Belén Muñoz en el decurs d’una excursió als voltants d’Olesa. Es tracta d’una icnita de rèptil del període Triàsic mitjà. Ara, el Departament de Cultura procedirà al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada.

Segons el Sr. Eudald Mujal, paleontòleg de la UAB i col·laborador de l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont expert en paleontologia del Triàsic, la troballa és el motllo d’una petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids. L’estat de conservació és excepcional i conserva impressions del detall de les urpes i de la pell.

A 2.800 metres de distància, fa pocs anys, van ser trobades altres icnites en el mateix nivell geològic, i també en aquest nivell se n’han localitzat recentment unes altres a Castellar del Vallès (Vallès Occidental). Aquests tres jaciments són els únics de restes de rèptils de la Península Ibèrica d’aquesta edat i la icnita d’Olesa és la millor preservada de totes les trobades fins ara.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)” (en directe per internet)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 d’abril de 2016, 19:00h

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 s’ha desenvolupat un projecte de recerca arqueològica i de restauració monumental al Castell de València d’Àneu que ha culminat amb la seva obertura al públic. L’actuació és fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alt Àneu.  Des del punt de vista arqueològic la intervenció ha permès recuperar tota la muralla nord est del recinte sobirà del castell que també ha estat objecte d’importants treballs de consolidació. A la banda meridional s’ha identificat i delimitat el camí original d’accés, amb restes del paviment primitiu i de tota l’estructura defensiva (torres, portes…) que protegia l’entrada a la fortificació. El conjunt d’estructures arqueològiques han estat consolidades i s’ha fixat un circuit de visita reforçat per una sèrie de plafons explicatius dels diferents espais que conformaven la fortificació.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb J. M. Vila sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  •   Des de quan s’excava al castell de València d’Àneu?

Les intervencions arqueològiques al castell de València d’Àneu es van iniciar ja fa 25 anys en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Durant aquella etapa, que va durar fins l’any 2000, un equip de la UB encapçalat pel recentment desaparegut professor José I. Padilla Lapuente, va portar a terme una sèrie de campanyes d’excavació amb estudiants universitaris i mitjançant camps de treball d’estiu que van començar a posar en valor l’interès científic d’aquest monument. Bona prova d’això va ser la publicació d’una primera monografia sobre el jaciment el 1996. Un cop finalitzat el projecte de recerca, la intervenció al castell va estar aturada gairebé una dècada, fins que el 2010 es va reprendre l’actuació, ara vinculada, com a intervenció preventiva, amb una sèrie de projectes d’intervenció arquitectònica en el castell i de manera especial, del Pla Director redactat el 2011.

  • Quines són les dimensions del jaciment i quines parts són les que s’han pogut excavar fins ara?

El jaciment està configurat en dues grans parts, a la part més alta trobem la fortificació pròpiament dita, que podem dividir en dos àmbits: el recinte sobirà, que ocupa la totalitat de la part més alta del promontori i el recinte jussà, situat al peu i a l’entorn del primer, que configura un segon nivell, situat a una cota més baixa. Llegeix més »

Exposició: “Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Dona_Primers_Pagesos
Imatge: Reconstrucció forense del rostre d’una dona que va viure al pla de Barcelona durant el neolític, a partir d’un estudi del seu crani, datat entre fa 6500 i 6.000 anys. Autor: Philippe Froesch. Visualforensic / MUHBA

El proper dijous 28 d’abril a les 19,00 hores tindrà lloc al MUHBA la inauguració de l’exposició “Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys”.

Aquesta exposició recull i mostra les troballes dels últims 30 anys en el subsòl de la ciutat de Barcelona, poc conegudes, però de gran riquesa i valor arqueològic i històric. Són més de 500 peces que cobreixen des del període neolític antic fins al bronze mitjà fruit de les actuacions de l’arqueologia preventiva i estudis interdisciplinaris i que ha transformat completament el coneixement de les primeres ocupacions en el pla de Barcelona.

Lloc: Pati de la casa Padellàs – Museu d’Història de Barcelona, Plaça del Rei.

Perseu, el Sant Jordi grec, activitat al MNAT

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Perseu MNATCom cada any, en el marc de la diada de Sant Jordi,  el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona-MNAT ha preparat una activitat entorn del paral·lelisme entre la llegenda de Sant Jordi i el mite de Perseu i Andròmeda representat en el conegut mosaic de la Medusa procedent de Tàrraco.

Aquesta activitat permetrà als assistents familiaritzar-se amb les històries d’herois, de belles donzelles i de lluites contra els monstres, relacionades amb el nostre patrimoni i amb l’antiguitat clàssica.

Dia: Diumenge 24 d’abril
Hora: 11,00 horers
Lloc: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, Tarragona)
Preu: 5 €

Cal reserva prèvia al 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@gencat.cat

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

xarxesDeixa un comentari

tribuna_2012_2013| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2012-2013 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en època d’August p.11
Gustau Vivar, Carles de Juan i Rut Geli

L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant p. 22
Pilar Garcia-Argüelles, Jordi Nadal, Ester Brieva i Josep Maria Fullola

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l’estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) p. 33
Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013 p. 48
David Garcia, Isabel Moreno, Laia Font, Marta Mateu i Carme Saorin

Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció arqueològica al carrer de l’Enrajolat p. 69
Jordi Vilà Llorach, Imma Teixell Navarro i Carles Brull Casadó

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica p. 86
Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí

El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona): nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca p. 100
Carles Padrós, Àngels Pujol, i Roger Sala

Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud p. 121
Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): balanç de deu anys d’intervencions arqueopaleontològiques p. 141
Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler, Jordi Agustí, Robert Sala, Oriol Oms, Jan van der Made, Francesc Burjachs, Gonzalo Jiménez, Hugues-Alexandre Blain, Julien Claude, Tomáš Pˇrikryl, Isabel Expósito, Juan José Villalaín, Ángel Carrancho, Eduardo Barrón, Souhila Roubach, Lucía López-Polín, Xavier Bolós, Gala Gómez Merino, Núria Ibáñez, Lluís García, Pablo Mateos, David Riba, Rafel Rosillo, Alfonso Díaz i Sergio García

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers p. 164
Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra

Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres p.181
Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink

La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica p. 199
Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí

Les barraques de pescadors a la Barcelona moderna (f. XVI – m. XVII) p. 219
Mikel Soberón Rodríguez

Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) p. 236
Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba

La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell p. 244
Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano, i Dominika Nociarova

La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) p. 262
Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps

La intervenció arqueoantropològica de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del Neolític final p. 274
Paz Balaguer, Paula García-Medrano i Alba Tenza

Inauguració de l’exposició: “Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

SIGARADemà 22 d’abril a les 19,00 hores s’inaugurarà al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia una exposició sobre el descobriment de la ciutat oculta sota els Prats de Rei: “Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”, i romandrà oberta al públic fins el proper 3 de juliol.

Es tracta d’una producció del Museu de la Pell centrada en la nombrosa i rica cultura material que han donat els treballs arqueològics efectuats als Prats de Rei, tant els de dècades anteriors com els més recents, i ha comptat amb l’assessorament científic de la Universitat de Lleida.

L’interès del poble en conservar les restes trobades i donar-les a conèixer, la voluntat del Museu per fer palès el seu vessant de centre patrimonial d’abast comarcal, i el recolçament del Grup de Recerca de la Universitat de Lleida per difondre els resultats que s’han anat obtenint de les investigacions, han confluït en aquesta mostra que posa a l’abast del públic més de 50 peces de gran valor. Entre elles destaquen una moneda custodiada al Museu Comarcal de Cervera amb la inscripicó ibèrica “Śigaŕa”; fragments de ceràmica grega –la més preuada en tot el Mediterrani als s. V i IV aC–;  una base de columna d’un imponent monument romà o les inscripcions que certifiquen que l’enclavament ibèric va convertir-se en el municipi romà de Sigarra i que al s. III dC, ja com a Segarra, seguia gaudint  d’un senat  local. Una altra peça de gran valor que també es podrà admirar a l’exposició és la lauda en mosaic que cobria un sepulcre paleocristià: el fragment conservat, recentment restaurat, és excepcional perquè conté una part d’un crismó; en tota Catalunya només se’n coneixen dos més, un a Tarragona i l’altre a Barcelona.

L’organització d’aquesta exposició ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. També ha tingut la col·laboració de l’Ajuntament dels Prats de Rei, del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, del Museu Comarcal de Cervera i de l’Agrupació Cultural Sigarra, ànima del Museu Municipal Josep Castellà i Real, dels Prats de Rei.

Maite Miró, nova cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Maite_MiróAvui pren possessió del càrrec de cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia la nostra companya Maite Miró i Alaix, que fins ara ha estat arqueòloga territorial de Tarragona. El motiu de la seva elecció, en paraules del nostre Director General Jusèp Boya, ha estat el seu excel·lent currículum.

Des de la jubilació de Ramon Ten el passat mes d’octubre  i després de varis mesos d’expectació, finalment s’ha cobert la plaça i ara veurem habitat el despatx del cap de Servei, on l’esperen diversos i variats assumptes. Ja se sap que la vida al SAP és intensa. Benvinguda i bona sort!