En el marc de la intervenció arqueològica preventiva que actualment es porta a terme al municipi de els Prats de Rei (Anoia), sota la direcció de l’arqueòleg Dídac Pàmies Gual (Antequem SL i CAT Patrimoni SL) i promoguda per l’Ajuntament dels Prats de Rei, amb motiu de les obres de remodelació del Nucli Antic, s’ha localitzat un mosaic d’una lauda sepulcral d’època paleocristiana.
Durant els treballs de l’entorn de l’església de Santa Maria s’han localitzat restes arqueològiques, tant muràries com funeràries, amb una amplia seqüència cronològica que va des d’època ibèrica fins els segles XVIII. Una de les fases documentades és la que correspon a un seguit d’enterraments paleocristians, que podrien formar part d’un panteó, entre els quals destaca la coberta d’un sarcòfag amb restes (80 x 30 cm) d’un mosaic policromat. Tanmateix es pot identificar el motiu iconogràfic del crismó (anagrama de Crist en grec) envoltat per columnes salomòniques i formes geomètriques, que permet datar la tomba entre la segona meitat dels segle IV i la primera meitat del segle V. Aquest símbol es comença estendre a partir de l’Edicte de Milà de l’emperador Constantí, de l’any 313, quan es va iniciar la sortida del cristianisme de la clandestinitat.
Un cop s’hagi exhaurit l’excavació d’aquest enterrament es procedirà a determinar a quin tipus d’individu pertanyia la tomba, l’estatus social, confirmar la cronologia i veure’n els paral·lels. Així mateix, els estudis i contextualització de la troballa permetran confirmar la seva importància patrimonial i científica. En aquest sentit, sembla que a Catalunya hi ha 6 laudes sepulcrals més decorades amb mosaics, concretament a Tarragona, Barcelona i Terrassa, i que presentin un crismó tan sols n’hi dues més, a Tarragona i Barcelona.
El mosaic va ser extret el dia 3 d’abril de 2013 per personal del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i traslladat posteriorment a les dependències del CRBMC per procedir a la seva neteja, consolidació i restauració.
Les restes trobades (segles I aC al IV-V dC) en aquesta intervenció confirmen la importància d’aquest jaciment i de la seva relació directa amb el Municipium Sigarrensis, del qual es té constància per les restes epigràfiques d’una làpida trobada a finals dels segle XVIII a l’atri de l’església parroquial de les intervencions arqueològiques realitzades a l’entorn de la mateixa església dels anys 1970 i del 2012. Actualment el nucli antic dels Prats de Rei és incoat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.