Workshop: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, a Vic


mechatronicsEl dia 27 de juny de 2017, dimarts, se celebrarà un workshop internacional sobre mecatrònica aplicada a la conservació: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, en el qual, entre altres temes, es parlarà de sistemes amb tecnologia sostenible aplicades a la conservació del patrimoni. El Museu Arqueològic de l’Esquerda hi col·labora com a Museu pilot en aquest projecte liderat per la Universitat de Vic.

Al llarg del workshop hi haurà les següents intervencions:

Lloc: El workshop tindrà lloc a l’Aula Segimon Serrallonga – Masia Torre dels Frares, (c/ Perot Rocaguinarda, 17, Vic)

3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural

3r Simposium-Workshop Internacional de conservació de Col·leccions d’Història NaturalEl Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya seran els amfitrions del 3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural, que se celebrarà a Barcelona del 21 al 24 de novembre d’enguany.

Aquesta edició es desenvoluparà a traves de diferents activitats: Conferencies de profesionals internacionals, comunicacions dels assistents, presentacions de pòsters, classes practiques i intercanvis d’experiències.

A fi d’evitar lliçons teòriques que només puguin resultar d’utilitat real a poques persones, molt especialitzades en determinats àmbits, les sessions se centraran sobretot en l’aspecte pràctic. Per aquest motiu, les conferències seran impartides per grups d’especialistes interdisciplinars de prestigi internacional.

Les xerrades, presentacions  i comunicacions, i els pòsters es compilaran posteriorment en una publicació.

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

Exposició: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

Conferència: “Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre”

Imatge de la conferència-presentació " Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre"El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc a les 19,30 hores, a la sala d’actes Museu de les Terres de l’Ebre, la conferència: “Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre” a càrrec de Daniel Mansilla i Josep Sabaté (4Datum), un acte organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta) i 4Datum.

Durant la xerrada s’exposaran les oportunitats que ofereixen noves tècniques de fotogrametria digital automatitzada (Structure from Motion-Multi View Stereo: SfM-MVS) com a eina per a la realització de projectes de documentació i registre del patrimoni arqueològic.

La fotogrametria digital automatitzada (SfM-MVS) és una tècnica que permet l’extracció d’informació tridimensional a partir de col·leccions de fotografies convencionals captades en estructura de moviment. Per abordar un projecte fotogramètric cal fer una adequada planificació de l’adquisició de les col·leccions de les fotografies. En la sessió s’explicaran algunes formes d’adquirir les fotografies mitjançant diferents plataformes, així com el posterior tractament fins l’obtenció del model fotogramètric final.

També s’exposarà el projecte de virtualització 3D de part del fons museístic del Museu de les Terres de l’Ebre, concretament un conjunt de 40 peces de diferents tipologies i èpoques. Aquest conjunt de peces arqueològiques són una mostra d’algunes de les peces més emblemàtiques de la col·lecció d’arqueologia i gaire bé totes elles es poden veure a l’exposició permanent. Les peces han estat escollides en funció dels paràmetres i limitacions tècniques fotogramètriques i de la seva representativitat arqueològica, històrica i patrimonial en relació a les diferents èpoques representades (prehistòria, protohistòria i edat mitjana) i al territori de les Terres de l’Ebre. Principalment són objectes ceràmics, encara que també hi ha objectes en metall i en os, que representen la vida quotidiana, la religiositat, les industries i la tècnica, el comerç, els elements constructius, etc. de les comunitats assentades a les nostres terres entre el IV mil·lenni aC i el segle XV.

| Descarregueu-ne la invitació |

II Seminari Internacional sobre conservació i restauració en arqueologia, a l’ICAC

Curs restauració ICACEl proper divendres 2 de desembre tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el II Seminari Internacional: “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”, coordinat per Anna Bertral (ICAC), Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC).

En aquesta segona edició, el seminari proposa tractar la relació entre restauració i arqueologia, a través de nous exemples de diferents jaciments de cronologies diverses. També abordarà la restauració com a disciplina auxiliar de l’arqueologia.

El seminari és obert a tots els professionals de les disciplines de l’arqueologia i conservació-restauració, i va especialment adreçat als estudiants de Grau i Màster en Arqueologia Clàssica, així com als estudiants de Grau de Conservació i Restauració.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta, però amb inscripció prèvia.

| Per descarregar el programa i la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

Reapertura del parc arqueològic Cella Vinaria-Centre Enoturístic de Vallmora (Teià, Maresme)

Reapertura del Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià ( Maresme)El proper dissabte dia 19 de novembre a les 11,00 hores, el director tècnic i científic del Projecte Cella Vinaria i arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya Antoni Martín Oliveras, impartirà una conferència titulada: “Cella Vinaria: Un Projecte Integral per a l’Estudi del Vi a la Laietània Romana” i, a continuació, es realitzarà una visita comentada al jaciment arqueològic.

Lloc: Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora
Adreça: carrer Ernest Lluch 41 08329 Teià
Data: 19.11.2016
Hora: 11,00 hores.
Google maps: goo.gl/haKkgr

La 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Durant aquest estiu s’ha dut a terme la 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte de recerca arqueològica Comunitats de Muntanya entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Pirineu i Prepirineu català (s.V-IX) (2014/1000607) del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Departament de Cultura.

Com cada any l’equip ha estat format per estudiants i graduats del Grau d’Arqueologia, així com per becaris predoctorals, professionals de l’arqueologia,  doctors i professors, majoritàriament de la UB, constituïts en el grup de recerques arqueològiques ArqueoMontsec. Aquest any hem comptat amb la presència d’un equip de restauradores que s’han encarregat del manteniment i consolidació d’estructures.

Els Altimiris es troba situat a la cara nord de la serra del Montsec d’Ares, just sobre el congost de Montrebei a gairebé 900 m d’altitud. En base a l’anàlisi històrico-arqueològica de les dades i indicis obtinguts fins al moment, l’equip d’arqueòlegs que hi intervenen interpreten l’assentament com un monestir del període visigot, l’origen del qual es remunta a finals del segle V, amb un període àlgid situat entre els segles VI-VII i un abandonament que se situa a les primeries del segle IX.Read More »

La nova senyalització interpretativa de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, en el marc del programa Patrimoni en Acció impulsat pel Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, ha estat l’encarregat de la realització del projecte de senyalització dels elements patrimonials de Tàrraco de titularitat de la Generalitat de Catalunya: Arc de Berà i Torre dels Escipions, amb l’objectiu de millorar la informació existent i facilitar el seu coneixement.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Arc de Berà i la Torre dels Escipions són dos dels monuments d’època romana de l’entorn de Tàrraco, segurament, més identificats i coneguts pel conjunt de la societat. Declarats Patrimoni Mundial l’any 2000, junt amb d’altres elements de la ciutat romana de Tàrraco.

Aquest projecte de senyalització vol contribuir a una millor comprensió i posada en valor d’aquests importants elements patrimonials, donant les pautes de comprensió i lectura bàsiques i significatives, tot situant-los en el seu context històric i recuperant la imatge que devien tenir en el seu origen.

Els nous elements de senyalització interpretativa s’han integrat de manera respectuosa en l’entorn dels monuments. Pel que fa al contingut, són de fàcil lectura i molt atractius visualment. Així mateix, s’han traduït a diverses llengües per fer accessible la informació als milers de visitants que reben anualment els monuments romans de Tarragona.

| Per a més informació sobre la nova senyalització de la Torre dels Escipions cliqueu aquí |
| Per a més informació sobre la nova senyalització de l’Arc de Berà cliqueu aquí |
| Per a més informació, vegeu la nota de premsa |

Un jaciment romà i una  reserva de papallones conviuen a l’entorn del complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès

El passat dimarts 7 de juny va tenir lloc la inauguració d’un interessant projecte d’interès cultural i mediambiental. D’una banda, es presentaven els treballs de recuperació i condicionament d’un jaciment romà del segle I localitzat al complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, i també, al mateix indret es va inaugurar una reserva de papallones. Des del seu inici, aquest projecte ha comptat amb i l’assessorament del Departament de Cultura i del Museu de Sant Cugat (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès).

A l’indret on s’ubica el complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, s’han dut a terme els treballs de recuperació i restauració d’un jaciment aqueològic: un dipòsit romà (lacus) i una canalització dels segles I-II dC, que es va trobar l’any 1999 amb motiu del projecte de construcció de l’edifici d’oficines. Els anys 1999-2000 Inmobiliària Colonial SA va promoure unes excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Joan Nord, a la plaça Xavier Cugat, núm. 2 de Sant Cugat del Vallès, dirigides per Gemma Caballé Crivillés (Arqueociència SCP), quan es van localitzar les restes d’un assentament agrícola romà, de les quals cal remarcar un dipòsit (lacus) de 12 metres de longitud i una llarga canalització. Aquestes va ser conservades reblertes,  fins que Inmobiliària Colonial ha promogut durant l’any 2015 intervencions per posar en valor aquestes restes arqueològiques, sota la direcció d’Òscar Trullàs Ledesma  i Tatiana Piza Ruiz (Arqueòlegs.Cat), i amb els treballs de restauració efectuats pel restaurador Ramon Vancells.

 

La museïtzació de les restes romanes ha estat encarregada a l’empresa STOA, que ha dissenyat una plataforma per a la visualització de les restes, i els plafons explicatius redactats per Gemma Caballé, amb dibuixos de Francesc Riart.

Les restes arqueològiques estan ara integrades a l’entorn d’un nou jardí-reserva de papallones de gran interès mediambiental, dissenyat per World Nature. Ha estat, per tant, una actuació sobre el patrimoni natural i cultural assolida amb resultats molt positius.

La creació d’una reserva de papallones ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Immobiliària Colonial i fundació World Nature. És una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol, on una empresa privada s’ha implicat en un projecte de creació d’una reserva per a la conservació de la papallona. La reserva s’emmarca en el projecte Refugis WN de fauna i flora de la fundació World Nature, un projecte per a la conservació de la natura en zones urbanes de grans i petites ciutats que implica tant als ciutadans com a les administracions públiques, institucions i empreses privades. Amb la creació d’aquesta xarxa de refugis de fauna i flora es potencia la conservació d’espècies autòctones en zones urbanes i periurbanes.