Troballa de restes romanes altimperials a sota del Palau Gòtic Episcopal de Tortosa

Vista de l'estructura constructiva alt-imperial. Fotografia: Ramon Ferrer.
Vista de l’estructura constructiva alt-imperial. Fotografia: Ramon Ferrer.

Els treballs desenvolupats fins ara al Palau Gòtic de Tortosa han permès documentar diverses restes arquitectòniques d’època andalusina, sota les quals s’ha trobat les estructures romanes d’època altimperial.

Una troballa de singular interès ha estat la localització d’un possible edifici públic, del qual es documenta parcialment part del podi sobre el que s’hauria erigirit una estructura motllurada que devia servir de base a una paret on encara es conserva un enlluït estucat de color roig. Una part d’aquest podi està afectada per un rebaix d’època baiximperial –una petita fossa- on es va dipositar un enterrament infantil tardo-romà que, a l’espera d’altres estudis, que es podria datar entre els segles V-VI

La intervenció arqueològica ha estat originada arran de l’execució dels treballs de rehabilitació al Palau del Bisbe de Tortosa iniciats el passat mes de novembre de 2012. Concretament a l’edifici annex anomenat Hospitalitat de Lourdes. Aquesta Intervenció preventiva és subsidiària del Projecte de rehabilitació i canvi de paviment, repicat i sanejat de diverses dependències del Palau Episcopal de Tortosa.

La direcció arqueològica ha anat a càrrec de l’arqueòleg Ramon Ferrer Anguix (Universitat Rovira i Virgili). L’equip que du a terme els treballs està format per professionals vinculats al Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquesta intervenció s’inclou en el projecte del GRESEPIA “Anàlisi històrica i arqueològica de l’evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardana”, iniciat el 2004.

Conferència “Mirando a la muerte”, organitzada pel CSIC

Image (1) mirando-a-la-muerte.jpg for post 10754El proper dilluns 4 de març de 2013, a les 12h del migdia, se celebrarà la conferència “Mirando a la muerte”, a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (Carrer de les Egipcíaques 15 – Barcelona).

La conferència serà impartida per Juan Francisco Gibaja i està inclosa dins del cicle de seminaris RECERCA AVUI: Noves perspectives en Ciencies Socials (Acció transversal “Repensant les alteritats”).

“Mirando a la muerte” parteix de la base que l’estudi de les practiques funeràries i les restes humanes documentades en inhumacions poden ser una via excepcional per aproximar-nos a determinats coneixements de les societats del passat. En aquest cas concret, treballen al voltant dels últims grups de caçadors-recol·lectors del mesolític i les primeres comunitats agricultores i ramaderes del neolític assentades a la Península Ibèrica entre el 8.000 i el 4.000 aC; un moment on dites societats comencen a enterrar els seus morts de manera recurrent, fins i tot en espais concret. Parlem del naixement de les necròpolis.

Propera inauguració les obres de condicionament del conjunt arqueològic de l’Adoberia del Molí de la Codina, a Tàrrega (Urgell)

Image (1) adoberia-tarrega.jpg for post 10888El proper diumenge 3 de març s’inauguraran les obres de condicionament del conjunt arqueològic de l’Adoberia del Molí de la Codina, a Tàrrega (Urgell). L’acte començarà a les 12.00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament, i posteriorment es realitzarà una visita guiada al jaciment a càrrec dels tècnics del Museu Comarcal d’Urgell.

L’acte comptarà amb la presència de l’Il·lma. Sra. Rosa Maria Perelló, l’alcaldessa de Tàrrega, del Sr. Josep Borrell, director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida, i del Sr. Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’adoberia del Molí del Codina data dels segles XV i XVII i, molt possiblement, reaprofitava les estructures d’un altre edifici anterior. En aquest indret, situat a la vora del riu Ondara, es van trobar diverses estructures  relacionades amb les activitats de transformació de la pell, estructures de conducció d’aigües i cubetes de pedra de diversa mida i tipologia) que han permès reconstruir el procés de l’adob de les pells. Aquest conjunt preindustrial va quedar inutilitzat com a conseqüència d’una riuada sobrevinguda el 17 de setembre de 1644, que va inutilitzar l’edifici inundant-lo de fang, fet que va provocar el seu abandó. D’altra banda, aquest fet ha permès una conservació excepcional del jaciment. L’Adoberia de Tàrrega forma part de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya.

| Descarregueu-vos la invitació en pdf |

| nota de premsa |

| Galeria d’imatges de la jornada d’inauguració |

“Els romans ens visiten” Jornades de recreació històrica romana a Amposta

Image (1) romans.jpg for post 10868Els propers dies 1 i 2 de març se celebraran a Amposta les “Jornades de recreació històrica romana”, organitzades pel Museu de les Terres de l’Ebre, a càrrec de la Legio VII Gemina de Tarraco Viva.

Durant aquestes jornades hi ha previstes diverses activitats adreçades al gran públic per donar a conèixer el llegat dels romans a les Terres de l’Ebre. Aquests actes commemoren la batalla de les Boques de l’Ebre (207 aC), en la qual la victòria dels romans sobre els cartaginesos consolidà el seu control del territori al nord del riu Ebre, moment en que s’inicia definitivament l’hegemonia de Roma en l’àmbit del Mediterrani.

| Descarregueu el programa d’actes previstos aquí |

Convocatòria de la 10a edició del Premi d’Arqueologia: Memorial Josep Barberà i Farràs

Image (1) memorial.jpg for post 10195La Societat Catalana d’Arqueologia (SCA) ha publicat les bases de la 10 edició del Premi d’Arqueologia: memorial Josep Barberà i Farràs. El termini de presentació de treballs finalitzarà el 30 de juny.

Aquest és un premi el convoca la Societat Catalana d’Arqueologia, al qual poden optar tots els seus socis i sòcies. La SCA atorgarà el Premi d’Arqueologia al treball original i inèdit que un Jurat qualificat consideri millor. El premi, a més del reconeixement que representa aquest guardó, consisteix en la publicació de l’obra.

| Descarregueu bases de la convocatòria clicant aquí |

“Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)”

Image (1) Blombos.jpg for post 10470El proper 4 d’abril de 2013, a les 16:30h, se celebrarà el SimulPast Seminar “Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)” presentat pel Dr. Geeske Langejans (Leiden University). El seminari es donarà a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (C/ Egipcíaques 15, Barcelona).

El seminari analitzarà la influència del medi ambient en les estratègies de subsistència humana a Blombos Cave (Sud-Àfrica) i examinarà els canvis en la representació de petites i grans espècies de mol·luscs i mamífers per determinar l’entorn local i el clima.

Amb aquest seminari es vol mostrar la hipòtesi de com l’evolució del clima i del medi ambient ha influenciat de manera representativa en el comportament i evolució tecnològica durant el Plistocè a l’Àfrica.

És un esdeveniment organitzat paper Grup de Recerca caSEs (Complexity & Socio-Ecological Dynamics) Institució Milà i Fontanals (CSIC), dins la Línia d’Investigació Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro.

Per a més informació, cliqueu aquí.

| Descarregueu programa en PDF |

Intervenció arqueològica al nucli antic intramurs a la Tallada d’Empordà (Baix Empordà)

Restes del tram de muralla, fossat i pont posat al descobert al carrer Portalet. Imatge: Almudena García
Restes del tram de muralla, fossat i pont posat al descobert al carrer Portalet. Imatge: Almudena García

La intervenció arqueològica que es du a terme a la Tallada d’Empordà, ha posat al descobert les restes d’un camp de sitges d’època tardoantiga-altmedieval, i les restes del castell existent a la població des del s. XII, del qual s’ha pogut documentar part dels murs perimetrals i un tram de la muralla, el fossat i un pont que el travessava al carrer del Portalet.

El passat 7 de gener es va iniciar el control arqueològic de les obres de rehabilitació del casc antic-intramurs de La Tallada d’Empordà. El projecte fou informat favorablement per la Comissió del Patrimoni Cultura de Girona  i contemplava el control arqueològic preventiu de les obres, ja que s’havien d’executar dins el recinte fortificat de La Tallada d’Empordà i atesa l’alta expectativa que es conservessin restes de la muralla, així com restes relacionades amb l’estructura defensiva (fossat, etc) a nivell de subsòl.

VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

Image (1) calafell.jpg for post 10097Del 7 al 9 de març de 2013 tindrà lloc la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, centrada en “Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria”.

Les jornades esdevindran un homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons i estaran organitzades en 6 sessions dedicades a:

– Sessió 1: El món cèltic continental.

– Sessió 2: La Gàl·lia mediterrània I.

– Sessió 3: La Gàl·lia mediterrània II.

– Sessió 4: El món ibèric I.

– Sessió 5: El món ibèric II.

– Sessió 6: Més enllà del món ibèric: les societats complexes de la Celtibèria i la perifèria de Tartessos.

El comitè organitzador el formen Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC), Dominique Garcia (Universitat d’Ais-Marsella) i Joan Sanmartí (Universitat de Barcelona). Els principals espònsors són l’Ajuntament de Calafell, la Universitat de Barcelona, l’IUF (Institut Universitaire de France), el Centre Camille Jullian i ICREA.

Es poden realitzar les inscripcions fins al 28 de febrer del 2013.

Per a més informació, cliqueu aquí.

| Descarregueu tríptic i butlleta d’inscripció en PDF |

20è Cicle de Conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda

Image (1) bac-roda.jpg for post 10630Entre el 2 i el 7 de març de 2013 se celebrarà al Museu de l’Esquerda el 20è cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Enguany, es dedica al recordatori de la figura de Francesc Macià i Ambert, conegut amb el sobrenom de Bac de Roda, executat l’any 1713 en el context de la Guerra de Successió. Aquest és l’inici dels actes commemoratius que comencen a Roda de Ter per recordar els 300 anys de la seva mort.

El cicle està format per 3 conferències que es realitzaran els dissabtes 2, 9 i 16 de març a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, a les 19:00h.

La guerra de successió: conflicte internacio­nal, guerra civil, a càrrec del Dr. Joaquim Albareda i Salvadó, Catedrà­tic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra.

La família Bach i l’exili de la guerra de successió, a càrrec del Dr. Agustí Alcoberro i Pericay (Direc­tor del Museu d’Història de Catalunya).

L’arqueologia dels camps de batalla i la guerra de successió, a càrrec del Dr. Xavier Rubio i Campillo (Col·laborador del grup de recerca DIDPATRI).

El cicle es tancarà el diumenge 17 de març, a les 10:00h, amb una Caminada titulada “Resseguint les petjades de Francesc Macià i Ambert, Bach de Roda”, amb el guiatge de Florenci Barniol, Jordi Vilamala i Maria Ocaña. El punt de trovada será a la Plaça Major de Roda de Ter.

El cicle de conferències rep el suport de de l’Ajuntament de Roda de Ter, l’Ajuntament de les Masies de Roda, l’Obra Social La Caixa, el Consell Comarcal d’Osona i Òmnium.

| Descarregeu targetó en PDF |

Seminari “Oci i arqueologia: cap a una història del turisme arqueològic” – ICREA

Image (1) oci_arqueologia.jpg for post 10270Des de la Institució Catalana de Recerques i Estudis Avançats (ICREA) organitzen el seminari internacional “Oci i arqueologia: cap a una història del turisme arqueològic”, que se celebrarà el proper dia 28 de febrer de 2013, al llarg de tota la jornada, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història – UB.

Aquesta reunió pretén realitzar una anàlisi comparativa del desenvolupament del turisme arqueològic i de l’arqueologia en una dimensió diacrònica i global, al llarg de dues sessions (matinal i de tarda) on es farà una introducció als orígens del turisme arqueològic i se n’exposaran exemples com ara Empúries, les Illes Canàries, Volubilis o Portugal. També es tractarà el tema dels usos del patrimoni arqueològic enfocat al destí turístic, així com la comercialització d’aquest llegat arqueològic i l’esdevenir patrimoni com a distintiu d’un lloc.

El seminari està finançat per la Facultat de Geografia i Història UB – Organització de Congressos i Jornades (OCJ), el grup ICREA i el projecte d’investigació del Ministerio de Economía y Competitividad, Sin Fronteras.

| Per a més informació, cliqueu aquí |