La muntanya de Sant Julià de Ramis és un lloc excepcional per conèixer i investigar una bona part de la història de Catalunya des del paleolític fins a l’actualitat, ja que la seva situació geoestratègica ha afavorit la implantació de diferents grups humans des de temps molt remots.

El Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) la muntanya de Sant Julià de Ramis en la categoria de zona arqueològica, en el terme de Sant Julià-Medinyà (Gironès). L’indret on se situa el jaciment és una prolongació natural del massís de les Gavarres, separat pel curs fluvial del Ter. És un dels paratges més rellevants de Catalunya a nivell científic i patrimonial per la gran concentració de jaciments de diverses èpoques que documenten el pas de l’home al llarg d’un periode cronològic molt extens. A l’hora que la seva ubicació en un punt geoestratègic de gran bellesa natural, cal destacar també la bona conservació de les estructures exhumades.

La muntanya ha estat històricament un punt obligat de pas, fet que explica la densitat de vestigis conservats ja que s’hi han trobat restes d’un ampli vantall cronològic. Fins ara han aparegut 13 jaciments en una àrea ben acotada, tan en els punts més levats com en sectors de la plana que evidencien l’adaptació de l’home a l’entorn segons les circumstàncies. Aquestes consideracions justifiquen la declaració de la muntanya en el seu conjunt com a unitat geogràfica on s’ubiquen els diferents jaciments dins d’un territori clarament definit.

La descoberta dels orígens de Sant Julià es remunta a les primeres etapes de l’arqueologia catalana, a inicis del segle XX. Entre tots els jaciments destaquen el poblat de Sant Julià de Ramis, el Castellum fractum, el Cau de les Goges, la Cova Gran de Sant Vicenç, el Sitjar del Bosc del Congost i el Camí del Mas Martirià, i també el castell de Sant Julià, conegut amb el nom de “la Maestranza”.