Apareixen noves restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès)

Image (1) Can-Feu.jpg for post 7716La setmana passada la revista Plos ONE publicava la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.

Durant els treballs de construcció d’un edifici industrial a Can Feu, l’any 2001, es van descobrir restes d’un primat fòssil, més endavant identificat com Hispanopithecus laietanus. El jaciment de Can Feu es troba situat només a 4 km de Can Llobateres (Sabadell), on ja s’havien recuperat restes més completes d’aquest simi antropomorf, l’espècimen conegut com a Jordi. El treball que ha publicat la revista Plos ONE, encapçalat per l’investigador de l’ICP David M. Alba, descriu la quinzena de restes fòssils de l’esquelet d’una femella adulta d’Hispanopithecus laietanus, d’entre 22 i 25 kg de massa corporal, recuperades al jaciment de Can Feu, que data del Miocè superior (fa uns 10 milions d’anys). L’estimació de la massa corporal coincideix bé amb el sexe inferit a partir de la morfologia de les restes fòssils, i en particular de la mida i la forma d’algunes dents. En el cas d’en Jordi, un espècimen mascle adult, es va estimar una massa d’uns 39 kg. Tot plegat mostra que H. laietanus presentaria un important dimorfisme pel que fa a la mida, amb mascles un 50% més grans que les femelles. Això és dóna també entre els homínids no-humans actuals.

La locomoció d’aquest tàxon es coneixia força bé, gràcies a l’esquelet d’en Jordi i, especialment, les abundants restes de la mà. Aquestes restes indicaven que H. laietanus no només tenia una postura ortògrada (erecta) adequada per grimpar verticalment pels troncs i adaptacions per suspendre’s de les branques com fan els orangutans actuals, sinó que també retenia adaptacions a moure’s de manera quadrúpeda per sobre les branques. Aquesta combinació de suspensió i quadrupedisme arbori no s’havia documentat en cap altre homínid actual o fòssil, i havia estat qüestionada per alguns membres de la comunitat científica internacional.

Les restes de Can Feu, no obstant, inclouen fragments de la caixa toràcica, de l’espatlla i de l’avantbraç que donen més força a la tesi que H. laietanus tenia un repertori locomotor diferent de la resta de simis antropomorfs coneguts. Concretament, la primera costella i les restes de la clavícula mostren una barreja de trets primitius, com les mones, i més derivats, com els homínids moderns. Especialment important és la morfologia del cúbit, molt característica dels homínids actuals, i que en Hispanopithecus mostra una combinació d’adaptacions suspensores amb alguns trets que confirmen la retenció de comportaments quadrúpedes arboris.

Aquest treball confirma així que els antropomorfs miocens posseïen repertoris locomotors diferents dels homínids actuals, i que per tant resulta impossible de reconstruir els comportaments locomotors dels ancestres dels diversos llinatges només a partir de les espècies actuals. L’estudi del registre fòssil es mostra clau en el procés d’ entendre la diversitat morfològica i de comportament de les espècies actuals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s