XVII Fira Grecoromana Triumvirat Mediterrani a Empúries

Image (1) Triumvirat-Mediterrani.jpg for post 6757L’Ajuntament de l’Escala, el MAC-Empúries i la Unió de Botiguers i Empresaris Turístics de l’Escala organitzen, el proper dissabte 12 de maig de 2012, la 17ª edició del Triumvirat Mediterrani a Empúries.

Enguany la fira grecoromana anirà acompanyada d’una quarentena d’activitats. A la zona de la platja es concentraran les reconstruccions històriques que permetran conèixer com eren els salaons, l’encuny de moneda, la ceràmica, la medicina i la cosmètica romanes, entre d’altres, a més de la possibilitat de passejar amb una biga romana, fer tir amb arc o anar en poni. En aquest espai també es muntarà el campament romà, preparat per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes i la lluita de gladiadors.

Dins del marc de la fira també hi hauran visites guiades gratuïtes al jaciment d’Empúries, activitats infantils, concursos fotogràfics, exposicions, conferències, passejades en quàdrigues, venda d’esclaus, lluita de gladiadors, tàctiques militars romanes, i moltes altres activitats.

Triumvirum era cadascuna de les tres persones que formaven una comissió o associació per governar la república. Molts dels aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment col·legiat. A Empúries van conviure tres pobles antics amb cultures diferents: els grecs, els ibers i els romans. És per això que la fira del Triumvirat Mediterrani ofereix al públic la possibilitat de reviure aquesta triple riquesa cultural a través de diverses activitats que acosten a la vida de l’antiguitat, tot plegat distribuït en diversos escenaris de l’Escala

Per a més informació cliqueu aquí.

| Descarregueu programa en PDF |

Seminaris al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

El passat mes de febrer publicàvem un seguit de seminaris que organitza el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona en els mesos de maig i juny.

Us recordem les properes conferències:

– Dimecres 16 de maig a les 18:00h: “Simulació social en arqueologia. El cas d’estudi de Tierra del Fuego” a càrrec del Dr. Ivan Briz i Godino (ICREA/CSIC-IMF) i el Dr. Xavier Rubio Campillo (BSC).

– Dimecres 6 de juny a les 18:00h: “La restauració de Monuments: història i problemàtica” a càrrec del Dr. Lluís Buscató Somoza (Servei de Monuments-Diputació de Girona).

Totes les conferències tindran lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, a la Facultat de Geografia i Història (Carrer Montalegre 6-8, Planta 1. Barcelona) de la Universitat de Barcelona.

Les places estan limitades a la capacitat del Seminari.

Per a més informació, cliqueu aquí.

50è aniversari del descobriment de les restes arqueològiques de la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

Image (1) Mosaic-Torre-Llauder.jpg for post 6730El proper divendres dia 11 de maig de 2012 s’iniciaran un seguit d’actes per la celebració del 50è aniversari del descobriment de les restes arqueològiques de la vil·la romana de Torre Llauder. El primer d’aquests actes serà la reobertura al públic de l’espai després de finalitzar-se els treballs d’excavació i adequació arqueològica al mateix Clos Arqueològic (Av. Lluís Companys s/n, Mataró) a partir de les 20:00h.

Així doncs, a partir del proper divendres el Clos Arqueològic-Torre Llauder inicia un seguit d’activitats relacionades amb el jaciment mataroní: visites guiades, conferències, reconstruccions històriques, concerts, convits i exposicions. Al mateix temps, es mostraran les darreres actuacions de manteniment i protecció de les restes arqueològiques, els nous àmbits excavats, la consolidació de mosaics i altres paviments i l’agençament d’estances. Un dels objectius prioritaris és unir recerca i difusió, el resultat i immediat d’un procés de recuperació, de coneixement i de foment d’un dels jaciments arqueològics més notables del país.

La iniciativa dels actes es remunta a l’any 2011, quan entitats mataronines i persones convocades pel Museu de Mataró van constituir la Comissió “50 anys Torre Llauder” per a commemorar l’aniversari de la descoberta de la vil·la romana i programar les actuacions previstes en aquesta celebració.

La Torre Llauder ha estat present aquest any en la programació del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, el proppassat 22 de febrer, amb la xerrada: La vil·la romana de Torre Llauder. Darrers treballs de recerca i restauració, i perspectives de futur.

| Descarregueu programa en PDF |

| Descarregueu invitació |

Seminaris IMF-CSIC sobre Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient: “Introducció a la teledetecció SAR (Synthetic Aperture Radar)”

L’IMF-CSIC inicia un cicle de seminaris on es parlarà sobre les tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient. La propera conferència serà el dimecres 9 de maig de 2012 i es portarà a terme a Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals-CSIC (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona) a les 17:00h.

La conferència, sota el títol “Introducció a la teledetecció SAR (Synthetic Aperture Radar)”, serà conduïda per la doctoranda Núria Devanthéry de l’Institut de Geomàtica (IG) on farà una introducció general al SAR, i parlarà de les últimes tècniques i aplicacions que s’estan desenvolupant a l’Institut de Geomàtica (IG). El seminari ens permetrà valorar l’aplicació d’aquestes imatges en problemàtiques arqueològiques actuals.

Els sistemes de radar d’obertura sintètica (coneguts com a SAR, en anglès) són sensors muntats en satèl·lits, avions o plataformes terrestres que emeten microones i capturen la radiació reflectida pels objectes presents a la superfície terrestre. Les imatges SAR es poden obtenir en situacions climàtiques adverses, com ara pluja o núvols, i sense necessitat d’il·luminació solar, és a dir que s’obtenen fins i tot de nit. Són utilitzades per estudiar moviments o deformacions del terreny, l’efecte d’inundacions, la humitat present al sòl o determinacions altimètriques. En arqueologia, les imatges SAR s’han utilitzat principalment per a la teledetecció d’estructures soterrades o paleocanals.

Els seminaris estan organitzats per la ínia d’investigació “Estabilitat i canvi social en les societats humanes: passat, present i futur” – Grup CaSEs (IMF-CSIC)´.

Per més informació, cliqueu aquí.

Conferència sobre els jaciments paleontològics d’Alcover-Molt-Ral al museu d’Alcover

Os de Rhinoceros etruscus procedent del jaciment de la Lloera. Fotografia: Albert Vidal
Os de Rhinoceros etruscus procedent del jaciment de la Lloera. Fotografia: Albert Vidal

El proper divendres 11 de maig a 2/4 de vuit del vespre al Museu d’Alcover tindrà lloc la conferència “Els jaciments paleontològics d’Alcover-Molt-Ral, a càrrec d’Albert Vidal, geòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. L’acte s’emmarca dintre del cicle de conferències 35 anys del Centre d’Estudis Alcoverencs.

La xerrada se centrarà en el jaciment paleontològic pleistocè de la Lloera, a Mont-Ral, donat d’alta recentment a l’inventari IPAC, que es troba en l’interior del jaciment paleontològic triàsic d’Alcover-Mont-ral, el qual representa un jaciment d’un milió d’anys d’edat en l’interior d’un de 230 milions d’anys.

El jaciment d’Alcover-Mont-ral està considerat Fössil Lagerstatte, que és el terme paleontològic internacional que s’atorga a jaciments per les seves condicions excepcionals de preservació de fòssils, quantitat o qualitat. Aquest jaciment ha donat exemplars de peixos i altra fauna marina molt ben preservats. En el seu interior es va desenvolupar una cavitat càrstica que a començaments del Quaternari, fa aproximadament un milió d’anys en ple Pleistocè, va actuar de trampa en què caigueren com a mínim un rinoceront, cérvols i possiblement algun carnívor, dels quals se n’han trobat restes. Aquests jaciments pleistocens en cavitats no són estranys; al Garraf n’hi ha, entre d’altres, la Cova del Rinoceront i la Cova del Gegant, on s’hi ha trobat abundant fauna que inclou rinoceronts i cérvols, indústria lítica i carbons, fet que  demostra la presència humana. Concretament a la Cova del Gegant s’ha trobat una dent d’homo neandertalensis. Amb la descripció d’aquests antecedents s’adverteix sobre la potencialitat dels estrats calcaris de la zona en jaciments arqueo-paleontològics càrstics.

Club de lectura al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona


tierracuevas-100x150
El
Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, organitza un Club de Lectura amb diverses sessions que pretenen fomentar el coneixement de l’antiguitat organitzat conjuntament amb la Biblioteca de Barcelona.

El club de lectura del MAC pretén fomentar la lectura de novel·la negra, història i dels clàssics vinculats amb el món antic. La primera sessió, que va tenir lloc el dia 15 de Febrer, va analitzar el llibre “Hay luz en la casa de Publio Fama” de Juan Miñana. La segona sessió serà el dia 8 de Maig de 2012 a les 11h i tindrà una durada de 2 h. En aquesta segona edició del Club de lectura del MAC es tractarà la darrer entrega de la saga “Els fills de la Terra” de Jean M. Auel, titulada “La Tierra de la Cuevas  pintadas”, obra que clou les aventures de la seva protagonista Ayla, una dona cromanyó que passa la seva infantesa entre neandertals i visita diverses cultures paleolítiques.

Les places estan limitades a 15 persones.

Per assistir cal inscriure’s prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a través del correu electrònic macdifusio2@gencat.cat

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Deu anys de recerca al castell de Selmella (el Pont d’Armentera, Alt Camp): entre l’arqueologia, la historiografia i la valoració del patrimoni”

Conferència “Deu anys de recerca al castell de Selmella (el Pont d’Armentera, Alt Camp): entre l’arqueologia, la historiografia i la valoració del patrimoni”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de maig 2012, 19:00h

Conferenciants: Mònica López i Ramon Serra
Moderador: Josep Manuel Rueda

L’any 2003 començà el projecte “Origen i evolució de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells de Gaià”. Aquest projecte prenguè com a model el castell de Selmella, per efectuar-hi una recerca arqueològica dirigida a ampliar el coneixement que es te sobre les primeres fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, Mònica López i Ramon Serra, que conté qüestions relacionades amb les excavacions i el tractament de les restes del castell.

  • Quan es van iniciar les intervencions arqueològiques al Castell de Selmella i perquè?

L’agost de 2003 s’inicià el projecte de recerca “Origen i desenvolupament de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells del Gaià”. Aquest, sota la coordinació de la Universitat Autònoma de Barcelona, prengué el jaciment del Castell de Selmella com a possible model d’estudi dirigit a ampliar el coneixement que es té sobre l’origen i l’evolució de les fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI. D’aleshores ençà s’han dut a terme 7 campanyes d’intervenció arqueològica, les quals, juntament amb l’estudi de les dades recuperades, la recerca documental i els treballs de conservació de les restes, han generat diverses publicacions de caire científic i divulgatiu.

  • Quins són els motius que portaren a situar el Castell de Selmella al centre del projecte de recerca?

Existeixen tota una sèrie d’atributs que, combinats, converteixen al castell en pràcticament l’únic dins el conjunt dels castells del Gaià o castells de la marca extrema del comtat de Barcelona. Els trets es poden resumir en:

·  La toponímia, la qual suggereix un possible passat islàmic de l’establiment medieval.

· La documentació conservada, la qual remunta l’origen del castell, com a mínim, a la segona meitat segle X.

· El seu emplaçament, al cim del turó de Selmella, a 830 m d’alçada dins la serra de Comaverd, el qual posiciona la fortificació com un dels baluards comtals que des de més antic estava situat al confí de la Marca de Barcelona, a la riba dreta del Gaià, al capdamunt de la serralada que constitueix el límit natural entre l’actual Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Aquesta situació atorga al castell el control simultani de gran part del baix i mig Gaià, i de la Conca, des d’antic vies d’accés cap al nord i l’interior del territori i, per tant, lloc de pas utilitzat per dur a terme les incursions i ràtzies andalusines, com indica la documentació que fa referència a la història de la fortificació.

· I en darrer lloc no podem oblidar les facilitats i l’ajut que des de bon començament varem rebre per part de l’actual propietat dels terrenys on es troba situat l’antic terme de Selmella, fet força inusual a l’hora de plantejar una intervenció que afecta una fortificació que es troba en mans privades.

  • Quin paper han jugat la conservació del patrimoni arqueològic i la difusió de la recerca dins el vostre projecte?

Fonamental. Des de la direcció del projecte entenem la recerca arqueològica com a una eina cabdal pel coneixement històric, però també per la posada en valor del patrimoni cultural. En aquest sentit, assenyalar l’important paper que representa la conservació de les restes recuperades, així com la difusió de la recerca dins el propi territori. Ambdós aspectes han estat objectius essencials dins el conjunt dels treballs realitzats a dia d’avui.

Importants troballes al jaciment de la Vinya de la Salut, Viladecavalls

Casc, fragment del cap d’una joguina de ceràmica. Fotografia: ATICS, SL.
Casc, fragment del cap d’una joguina de ceràmica. Fotografia: ATICS, SL.

Arran de les obres constructives del projecte del gasoducte Martorell – Figueres –Tram Sud-, al terme municipal Viladecavalls (Vallès Occidental) s’han documentat un seguit de restes arqueològiques.

L’empresa promotora de l’obra ENAGAS SA., va encarregar els treballs arqueològics a l’empresa arqueològica ATICS SL. El jaciment arqueològic conegut com la Vinya de la Salut es troba situat entre els Horts de Can Purull i la carena de Can Mitjans, a l’oest de la Riera de Gaià.

La intervenció arqueològica ha permès documentar un total de 5 sitges, un mur que delimita dos àmbits, un lacus, i grans retalls d’època tardorromana. Destaca l’aparició d’un conjunt ceràmic que va des de la segona meitat del segle II fins al segle VII. A més de les monedes, materials de ferro, vidre i agulles d’ós, cal destacar la troballa d’un fragment ceràmic d’un cap amb casc d’una joguina representant un gladiador: una peça magníficament acabada i que demostrala riquesa arqueològica de l’indret. A l’excavació s’han trobat també un plat d’aram decorat amb estries i una creu de plom.

| galeria d’imatges |

Un mil·liari romà reutilitzat com sarcòfag en època medieval a Sant Pere Molanta (Olèrdola, Alt Penedès)

Fotografia: Magí Miret
Fotografia: Magí Miret

Es coneixen ja els resultats de l’estudi antropològic de l’individu inhumat en un sarcòfag procedent de la necrópolis medieval de l’església de Sant Pere Molanta (Olèrdola, Alt Penedès) que reutilitzava un mil·liari romà de la Via Augusta.

En el curs del control arqueològic de les obres d’instal·lació d’una nova conducció per a l’abastament d’aigua a Olèrdola i altres municipis de l’Alt Penedès realitzat per l’empresa ÀTICS en el mes de febrer de 2009 i sota la direcció de Sergi Segura, es va realitzar una troballa excepcional. La rasa oberta davant l’església de Sant Pere Molanta, l’origen de la qual pot situar-se al segle X, va posar al descobert, a més d’una sitja prehistòrica i diverses sitges i tombes medievals, un sarcòfag també medieval fet a partir d’un mil·liari romà. El sarcòfag va ser extret i dipositat a la zona enjardinada de la mateixa església, on ja hi havia dos sarcòfags medievals trobats anys enrere a la zona. Tipològicament els sarcòfags d’aquests tipus, coneguts com “de banyera”, són d’època romànica i la seva cronologia se situa als segles XII-XIII, tot i que també podrien ser anteriors.

Per a l’obtenció del sarcòfag, en època medieval es va reutilitzar – per tal d’estalviar-se feina – un mil·liari romà dels que servien per indicar el nombre de milles (millia passuum) a la Via Augusta, que travessava tota la plana penedesenca i era una de les principals vies de comunicació terrestre de l’Imperi Romà. Els mil·liaris tenen forma de columna i sovint hi ha indicades el nombre de milles i el nom de l’emperador que regnava en el moment de la seva col·locació, que sovint coincidia amb la realització d’una campanya d’obres de reparació de la via en qüestió.Llegeix més »

Noves troballes a la intervenció realitzada a la Torre de Poblet, Montblanc (Conca de Barberà)

Llosa apareguda a la Font de la Vila. Fotografia: J. Fuguet
Llosa apareguda a la Font de la Vila. Fotografia: J. Fuguet

La intervenció arqueològica ha permès documentar les restes de la casa de Poblet, amb la seva estructura d’arcs diafragma, sobre la qual es va aixecar la torre, fet que justifica les seves extraordinàries dimensions. També s’han trobat les Fonts de la Vila, que havien estat colmatades.

Des de meitat de març s’està portant a terme, promoguda per l’Ajuntament de Montblanc i sota la direcció de l’arqueòleg Josep M Vila i Carabasa, una intervenció arqueològica a la Muralla de Montblanc (Conca de Barberà), concretament al número 4 del carrer Riuot, a l’anomenada Torre de Poblet. Anteriorment s’havia dut a terme l’enderroc de les cases adossades a la muralla i s’havia pogut constatar que aquesta torre té unes dimensions més grans que la resta de torres del recinte emmurallat de Montblanc. En aquest indret hi havia, en el moment de construcció de la muralla, una casa propietat del Monestir de Poblet. Gràcies a un document de l’època es coneix que es va arribar a l’acord que, a canvi d’enderrocar la mínima part possible de la casa per construir la muralla, el Monestir es comprometia a costejar la construcció de la torre.

La intervenció també ha posat al descobert les Fonts de la Vila. Aquestes fonts, documentades des d’època medieval i que havien estat colmatades al segle passat, es troben en un excel·lent estat de conservació, així com la porta que donava accés a les fonts des de la casa de Poblet. Formant part de l’estructura de les Fonts s’ha localitzat una llosa que presenta esculpides dues torres afrontades. Aquesta peça, clarament reaprofitada,  obre noves vies de recerca atès que es treballa en diferents hipòtesis com una relació amb el call jueu, que es trobava a la mateixa zona, o la procedència del desmantellament de l’àrea cementirial al voltant de l’església de Santa Maria.