Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Conferència: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 d’abril de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Maria Carme Belarte i Joan Canela
Moderador: Josep Pou

El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita.
Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.


A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera  xerrada.

  • Per què Rabassats es defineix com un establiment rural?

El jaciment de Rabassats no és el que normalment coneixem com a “poblat”. És a dir, no és un conjunt de cases separades per carrers o espais de circulació. Consisteix en un sol edifici organitzat entorn de patis o espais oberts, acompanyat d’algunes estructures que es vinculen amb activitats agrícoles, sobretot sitges, però també un sistema de tres dipòsits o basses per recollir aigua. Ho interpretem com una granja habitada per un grup reduït de persones.

  • En quin context territorial i polític hem de situar aquest assentament rural?

Rabassats formaria part del territori adscrit a l’ètnia dels cossetans. A la Cossetània (territori costaner entre el Garraf i el sud del camp de Tarragona), a grans trets, podem diferenciar entre nuclis de poblament concentrat i nuclis de poblament dispers.

En el primer grup situem les ciutats, que articulen, gestionen i organitzen el territori políticament i econòmicament, i on resideix una part important de la població. El més gran és el que se situa al subsòl de Tarragona, seguit de nuclis urbans més petits: Vilar de Valls, Masies de Sant Miquel, Olerdola i Darró. Un tercer tipus de poblament concentrat menor estaria format per vilatges fortificats, el que tradicionalment es coneix com “poblat ibèric”, amb dimensions més modestes i ben defensats: Santa Anna, Garràfols, Pla de Santa Bàrbara, El Castellar, Alorda Park…

Pel que fa al poblament rural, està format per un seguit d’assentaments ibèrics oberts, dispersos, ubicats preferentment a la plana amb gran diversitat de nuclis agrícoles i/o artesanals, amb evidents diferenciacions d’extensió i funcionalitat.

  • Què en sabem del poblament rural d’època ibèrica?

A partir de l’ibèric ple (V-III aC) és quan coneixem aquest tipus d’assentaments, especialment en el segle III aC. Això es deu en part a la necessitat que genera una població que va en augment i que necessita més recursos per ser alimentada, i en part al fet que l’intercanvi comercial és cada cop més intens i requereix de més matèria primera pel comerç, és a dir, una major quantitat de cereal.

  • Com es situa Rabassats dins d’aquest context del poblament rural ibèric?

Si bé aquests jaciments són força nombrosos, són relativament mal coneguts perquè solen estar molt afectats per l’erosió antròpica o natural, ja que s’ubiquen en zones planes avui en dia intensament conreades. Afortunadament, en el cas de Rabassats, una part de l’assentament conservava una potència important i permet entendre com funcionaria una granja del segle III aC. El seu sector més occidental s’organitzava a partir de tres habitacions que formen una planta en “u”, comunicades per un pati obert comú. El ric registre material ha permès saber quina funció tenia cada una d’elles, i per tan podem veure clarament com s’organitzaria un típic assentament rural ibèric.

2 thoughts on “Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada