Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, novembre 2017

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

portada del recull bibliogràfic novembre 2017Ja teniu disponible el núm. 54, corresponent al mes de novembre de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell d'activitats de l'exposició “La fi és el principi”, Demà dijous dia 30 de novembre tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, a càrrec de membres de l’equip del projecte Almenara. Aquesta serà la darrera de les conferències del cicle  al voltant de l’exposició itinerant “La fi és el principi”, que romandrà oberta fins el 17 de desembre del 2017.

Com a activitat complementària de l’exposició, el proper dissabte dia 2 de desembre entre les 11,00 a 14,00 hores està programat un taller d’arqueologia de la mort al pati exterior del museu (c/ Lluís Folquet).

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 

1. Interior de la Cova de les Llenes (Conca de Dalt, Pallars Jussà) previ a la primera campanya d’intervenció. Fotografia: Jordi Rosell
2. Caní d’ós de les cavernes de la Cova de les Llenes. Fotografia: Jordi Rosell
3. Bifaç recuperat al fons de la Cova de les Llenes. Fotografia: Jordi Rosell
4. Vista de la Cova dels Tritons (Senterada, Pallars Jussà). Fotografia: Jordi Rosell
5. Detall de l’acumulació faunística en un dels quadres de la Cova dels Tritons. Fotografia: Jordi Rosell
6. Ascla de quarsita recuperada durant la campanya del 2015. Fotografia: Jordi Rosell
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 29.11.2017. Fotografia: Marta Monjo
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 29.11.2017. Fotografia: Marta Monjo
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 29.11.2017. Fotografia: Marta Monjo

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Acte de reconeixement a Xavier Nieto al MAC-Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Xavier NietoEl proper dissabte dia 25 de novembre a les 19,00 hores se celebrarà l’acte de reconeixement a Xavier Nieto, amb motiu de la seva jubilació, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Xavier Nieto, llicenciat (1973) i posteriorment doctorat (1991) en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona, te una dilatada trajectòria professional dins del món de l’arqueologia subaquàtica, tant a casa nostra com a nivell internacional. Entre 1981 i 2010 va dirigir el Centre de Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i posteriorment, fins el 2013, ha estat director del Museo Nacional de Arqueología Subacuática – ARQUA. Actualment ostenta el càrrec de vicepresident del Consell Consultiu Científic i Tècnic de la UNESCO per a la Convenció 2001 sobre  el Patrimoni Cultural Subaquàtic (STAB) i el representant espanyol davant el International Committee on Underwater Cultural Heritage (ICUCH – ICOMOS).

Conferència: “Çatal Höyük, el salt endavant de la prehistòria” al Seró Espai Transmissor

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dissabte 25 de novembre a les 17,00 hores està programada la xerrada “Çatal Höyük, el salt endavant de la prehistòria”, a càrrec de Cristina Belmonte. L’acte tindrà lloc a Seró Espai Transmissor (C/ Escoles, 3, Seró. Artesa de Segre).

Çatal Höyük (Turquia) va ser un centre de població molt destacat del Creixent Fèrtil ja des de fases molt antigues del neolític. La construcció de cases adossades entre elles i una població de milers d’habitants contrasten amb la realitat del moment a Catalunya. L’arqueòloga Cristina Belmonte, membre de l’equip internacional que excava al jaciment, ens donarà a conèixer la rellevància del jaciment, les darreres novetats i el context de l’arqueologia actual a Turquia.

Presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell Tarraco BiennalEl proper dilluns 27 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”. En la mateixa sessió s’anunciarà el IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que en aquesta edició tindrà el títol “El Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves Perspectives”.

A l’acte intervindrà el Dr. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, impartint la conferència “El mar de Tarragona fa dos mil·lenis.

Lloc: Museu Bíblic Tarraconense. Carrer de les Coques, 1-C. Tarragona

Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, al Camp de les lloses

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell del Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, que se celebra l'1 de desembre de 2017 al Camp de les llosesEl proper dia 1 de desembre se celebrarà el IV Workshop del Camp de les Lloses que enguany es desenvoluparà sota el títol “l’Arqueologia del Gènere i les Activitats de Manteniment. Estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”.

L’aplicació de la perspectiva de gènere en arqueologia és deutora dels moviments reivindicatius feministes que han denunciat la subjugació de les dones mitjançant les estructures patriarcals i han plantejat la necessitat d’analitzar les “raons” per les quals s’havia arribat a aquesta situació.

Al IV workshop s’elaborarà un estat de la qüestió actual de la investigació en Arqueologia del Gènere i de la seva necessària impartició a la universitat.

“L’arqueologia del Gènere defensa una ciència amb principis ètics que permetin explicitar com es produeix el desenvolupament de les injustícies, les desigualtats i les invisibilitzacions de determinats sectors de la població en funció del sexe, l’edat, la classe, l’ètnia, la condició sexual i la ideologia”.

Preu: 30€ (inclou esmorzar, dinar i certificat)
Lloc: Sala de plens de l’ajuntament de Tona. C/ de la Font, 10. Tona

| Descarregueu el programa en pdf |
| Full d’inscripció |

Homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC- Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de l’acte d’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC-BarcelonaDemà dimarts 21 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona l’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés.

L’acte commemora els 50 anys de la publicació del seu llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica”, publicació que va significar un abans i un desprès en els estudis de la ceràmica grega peninsular. Fins la data d’avui és una referència obligada per al coneixement i la recerca de les importacions ceràmiques gregues a Ibèria.

A la sessió intervindran el Dr. Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Francisca Coll, directora de Patrimoni del Consell de Mallorca, la Dra. Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Dr. Francisco Contreras, director del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, i la biògrafa personal i científica de la Dra. Glòria Trias, Dra. Margarita Orfila de la Universidad de Granada.

Dintre de l’acte la Dra. Paloma Cabrera, del Museo Arqueológico Nacional, impartirà una xerrada sobre la importància del llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica” i la recerca sobre ceràmica grega a Ibèria. El Dr. Xavier Aquilué, del Centre Iberia Graeca, presentarà la nova publicació: “Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017)”.  Dintre del programa, està prevista l’actuació de Mariona Sagarra i Trias, cantant i compositora.

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona

Exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”Del 24 de novembre d’enguany fins al 18 de febrer de 2018 es podrà visitar al centre cultural Caixaforum de Barcelona l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”, que ofereix una visió d’aquest esperit competitiu a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum.

La història de la Grècia antiga, tal com la coneixem, és plena d’actes heroics, triomfs de guerrers i èxits d’esportistes. L’èpica d’Homer, les victòries dels atletes olímpics o les aventures d’Hèracles, totes es caracteritzen per una intensa competitivitat. L’esperit competitiu dels antics grecs era present en tots els aspectes de la vida domèstica i religiosa, que consideraven que es podia assolir l’excel·lència amb un equilibri entre la ment i el cos.

A l’exposició, comissariada per Peter Higgs, es podran contemplar peces provinents del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recuperació i presentació del conjunt de pintures rupestres al Cocó de la Gralla, (Mas de Barberans, Montsià)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Recentment ha tingut lloc, a la delegació dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, la presentació de les actuacions realitzades dins del pla integral de tractament de les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, que han permès posar en valor aquest magnífic conjunt rupestre de més de 8000 anys d’antiguitat.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla van ser descobertes pel senyor Domingo Ribas, veí de Santa Bàrbara. Uns deu anys després, el març de 2014, es va informar de la seva existència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es confirmà la seva autenticitat.

El conjunt pictòric es troba al Barranc de Montpou, en el municipi de Mas de Barberans, en un abric orientat al sud-est d’uns 10 metres de llargada, entre 0,70 i 1 metre de fondària, i 1 metre d’alçada. El panell pintat ocupa una llarga i estreta franja de 3 metres de longitud per 0’40 metres d’amplada situada a la part més alta de la paret de l’abric. Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

S’identifiquen un total de 69 figures d’estil llevantí o naturalista: 27 arquers, 4 figures humanes, 2 petjades, 3 cabres, 1 bossa, 3 arcs i fletxes, 1 personatge particular, 1 antropo-zoomorf, 1 senglar, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminades. D’entre les diferents figures, destaquen dues fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Els arquers porten arcs, fletxes i presenten un abillament variat, plomes i diversos ornaments al llarg del seu cos. El grup d’arquers de la filera superior és el més nombrós, uns vint, i de mida més gran. A la part inferior, sota les cames dels arquers més grans, hi ha un altre grup cinc arquers més petits. Entre els arquers de la filera superior també s’observa un personatge particular d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un gran cap de forma el·lipsoïdal. A la base del panell pintat hi ha un altre grup de figures amb un arquer orientat a la dreta en posició de disparar un arc, un quadrúpede i una cabra. Al petit sostre de l’abric es documenta una escena de caça amb un arquer, una cabra ferida per una fletxa i traços que podrien representar restes de sang.

Atesa la seva condició automàtica  de BCIN amb categoria de Zona Arqueològica d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català i donada la singularitat i espectacularitat de les figures identificades, el conjunt fou incorporat al programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya i el desembre de 2015 es redacta un pla integral de tractament de les pintures que es portarà a terme a partir de 2016.

Localització de la balma i tancament de protecció del conjunt de pintures rupestres del Cocó de la Gralla, al Montsià. Fotografia: Josep Castells
Vista de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Vista de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Vista de la ubicació de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Detall de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Vista de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Vista de la ubicació de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Vista de la ubicació del conjunt de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià). Fotografia: Josep Castells
Detall de les pintures abans de realitzar-se la neteja. Fotografia: Josep Castells
Detall en s’aprecia el procés de neteja en mitja figura. Fotografia: Josep Castells
Detall del procés de neteja de les pintures. Fotografia: Josep Castells
Detall d’una de les figures del conjunt després de la seva neteja. Fotografia: Josep Castells

El pla ha comportat 4 grans àmbits d’actuació: la protecció, la documentació, la conservació i la difusió.

Protecció: es realitza l’aixecament topogràfic del conjunt pictòric i es redacta un projecte de tancament de protecció per tal de garantir la conservació de les pintures de possibles agressions incontrolades. El 2017 es contracte i s’executa el tancament de protecció que permetrà regular el lliure accés a les pintures. Amb la col·laboració del Parc Natural dels Ports, es porta a terme la retirada de vegetació que amaga tot el conjunt de les pintures rupestres. L’objectiu es doble, per un costat es protegeix les pintures de les conseqüències negatives d’un possible incendi i per altre, la neteja, permet contemplar integrament la localització del conjunt.

Documentació: es contracta a un especialista en art rupestre la documentació de les pintures rupestres per tal de garantir el correcte coneixement de les pintures i tenir d’aquesta manera la possibilitat de realitzar una correcta difusió.

Conservació: en 2016 es realitza un estudi sobre l’estat de conservació de les pintures i un proposta de mesures a aplicar per a la seva conservació. El 2017 es contracta i s’executa una intervenció de conservació, consolidació i recuperació del color de tot el conjunt pictòric. Entre altres resultats la intervenció ha permès que actualment es pugin veure diferents figures que abans no eren observables a simple vista.

Difusió: si be les pintures son observables des e fora el tancament de protecció, s’ha instal·lat un panell informatiu on, mitjançant un calc es reprodueixen les pintures i un breu text explica les característiques de les pintures i el seu valor patrimonial.

Actualment  s’està treballant en la creació d’un espai de acollida i punt d’informació sobre les pintures al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, la organització i gestió de visites guiades i diferents materials didàctics sobre les pintures rupestres.

Els valors patrimonials d’aquestes pintures també seran incorporats i tractats dins l’ampli discurs del patrimoni natural i cultural del Parc Natural dels Ports.

Informe: Josep Castells