Conferència “El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva): balanç de 10 anys d’intervencions arqueopaleontològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de febrer de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler
Moderador: Jordi Agustí

Balanç de deu anys d’excavacions al jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots. Des del 2003 quan es va començar el projecte s’han excavat en diversos indrets del volcà recuperant restes faunístiques en forma d’esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (3,1 Ma), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys BP). En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus). Pel que fa als nivells quaternaris han proporcionat un conjunt de 603 objectes recuperats en quatre campanyes d’excavació en una superfície de 65m², dels quals 579 són restes lítiques.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns temes que ens ampliaran al llarg de la xerrada.

• Què destacaríeu del jaciment del Camp dels Ninots?

La conservació espectacular de les restes trobades . La majoria de les restes recuperades es troben senceres i en connexió anatòmica. El jaciment del Camp dels Ninots és certament especial; no només perquè es troba a l’interior del cràter d’un volcà, sinó perquè el llac que s’hi va formar va servir de focus d’atracció de gran quantitat d’animals i plantes que hi trobaren un lloc ideal per a viure i reproduir-se. Les especials característiques sedimentàries del rebliment  del cràter han permès la conservació de gran quantitat d’esquelets animals, tant de grans com de petits vertebrats. En alguns casos,  com amb les tortugues, granotes, etc. s’ha conservat, fins i tot, l’empremta de la seva musculatura. Però també són molt importants les restes de flora. Aquestes es presenten en forma d’empremta, les quals queden atrapades entre les diferents làmines dels sediments lacustres. “Quan excavem el jaciment és com si estiguéssim recuperant una instantània del passat.” Qui sap, en el futur igual trobem matèria orgànica. En definitiva, la gran quantitat de restes fòssils recuperades fins ara, juntament amb la seva diversitat i bon estat de conservació permeten reconstruir les dinàmiques ecològiques que es produïren en aquest entorn al voltant dels 3 milions d’anys.

• Quin balanç faríeu d’aquests 10 anys d’excavació?

En primer lloc la confirmació que estem davant d’un jaciment singular i únic a Europa. De registres tan ben conservats de fa 3 Ma n’hi ha molts pocs, i un d’ells és el Camp dels Ninots. Pensem que al llarg dels propers anys el jaciment del Camp dels Ninots esdevindrà un referent per a la comunitat científica internacional per tal d’entendre l’evolució climàtica, paisatgística i faunística que es va produir a Europa abans dels grans canvis que es van donar al Quaternari, un d’ells, l’aparició de la nostra espècie. En segon lloc, la consolidació d’un projecte de recerca que va començar, com molts d’altres, per la força de voluntat d’un equip de joves investigadors, i que ara amb la consolidació d’un equip d’especialistes està començant a assolir una producció científica interessant.

• Però, no només centreu  el projecte en la part científica, sinó també en la social?

Sí, de fet durant els primers anys del projecte varem destinar força energia a la part divulgativa i social del projecte que engegàvem. Creiem i seguim creient, que sense una conscienciació de la població i una voluntat ferma de les entitats públiques, en aquest cas municipals, el projecte no tindria els recursos suficients per poder tirar endavant. En els moments que vivim, sense una demanda social i una implicació directe dels diferents agents municipals és molt difícil que un projecte pugui desenvolupar-se normalment fins arribar a obtenir resultats. Durant aquests deu anys hem fet xerrades divulgatives i visites al jaciment, cicle de conferències, una exposició itinerant que després va esdevenir permanent en el mateix municipi, un llibre de divulgació i la participació en diversos programes televisius (Què qui com, Sota Terra, etc.). És per això, que en aquests moments la implicació del municipi és total en el projecte que desenvolupem i ens permet afrontar amb certes garanties el bon desenvolupament del projecte en els propers anys.

• Quines són les perspectives de futur?

En primer lloc dotar de protecció tot el jaciment del Camp dels Ninots. Des de fa un temps, estem parlant amb l’ajuntament de Caldes de Malavella i la Generalitat de Catalunya per tal de de declarar el jaciment Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN). D’aquesta manera, es completarà el cicle de qualsevol jaciment arqueopaleontològic de cert interès: recerca, socialització i protecció. En segon lloc dotar del projecte social d’allò que més necessita: un centre d’interpretació on es puguin mostra els resultats obtinguts durant tots aquest anys i continuar amb la recerca que s’ha vingut desenvolupant fins ara en millors condicions. Per últim, continuar amb la recerca científica amb tota una sèrie d’estudis i publicacions que estan en curs, com son els estudis paleontològics, paleoambientals, geològics i arqueològics; algun d’ells a punt de sortir en els propers mesos.