Els dies 15 i 16 de febrer tindrà lloc a Tolouse (França) a Nouvelles approches de l’ingénierie hydraulique romaine. Actualité de la recherche en France et en Espange organitzat per la Casa de Velázquez.
El col·loqui consistirà en diverses conferències d’especialistes en el tema, que tractaran tant aspectes tècnics de les obres hidràuliques, com sobre l’actualitat en les darreres investigacions. L’assistència és lliure.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Recentment s’ha obert el Museu d’Història i Arqueologia de Tortosa i de les Terres de l’Ebre, un nou espai museístic a les terres catalanes.
El Museu de Tortosa es troba situat en ple centre de la ciutat i ocupa l’antic complex modernista de l’antic escorxador municipal. Actualment només està obert un dels pavellons, però està previst que es vagi ampliant. L’edifici es divideix en dues plantes, havent-hi un espai central buit, com un gran claustre. Tot i que no hi ha massa peces exposades, no és per falta d’elles sinó que tal i com segueix les coordenades més actuals dins de l’àmbit museogràfic, predomina sobretot l’aspecte didàctic i formatiu.
L’exposició permanent s’estructura en sis àmbits principals:
– Orígens, trobem la gènesi del que serà Tortosa, a partir de la formació de poblats neolítics que sorgeixen al costat del riu Ebre (5.000-3.500 aC.). La majoria de les peces exposades provenen de la Cova del Vidre.
– Ibers: Es pensa que el nom del riu Ebre prové de l’arrel ibera aigua, o sigui Hiber. El curs inferior del riu estava habitat pels ilercavons, que vivien dels cereals, la vinya, la ramaderia i el comerç mediterrani, tanmateix fabricaven teixits, objectes de metall i ceràmiques a mà i torn. D’aquell moment (segles VI-III aC.) hi ha vasos fenicis de grans dimensions de la primera edat del ferro, puntes de fletxa de bronze, pesos de teler i, sobretot una escultura zoomorfa de pedra calcària que sembla un bou o un corder.
– Dertosa és l’antic nom romà de Tortosa i es va construir seguint l’urbanisme imperant a Roma. Fora de les muralles hi havia el port. A Dertosa es veneraven els herois grecs Càstor i Pòl·lux – déus que enviaven vents favorables als mariners i nàufrags- i el déu romà Mercuri, protector dels mercaders.
– Turtutxa, nom àrab de Tortosa, que durant 400 anys va ser una ciutat integrada dins del món musulmà, i va destacar sobretot per ser un centre mercantil.
– Tortosa, com a baluard de la Corona d’Aragó, conquerida per Ramon Berenguer IV, l’any 1148 es va imposar el feudalisme i al poc temps la burgesia com a nou grup social.
– UnDdarrer àmbit dedicat a la modernitat.
Un cop més, l’ICAC i el Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona organitzen un curs d’arqueologia destinat especialment als professors de secundària i batxillerat de la província de Tarragona, que se celebrarà entre el 25 de febrer i el 2 de març de 2013, sota el títol “La tecnologia romana aplicada a la vida quotidiana”. Les inscripcions són gratuïtes i estan obertes fins al 18 de febrer.
El curs té un total de 30 hores lectives i pràctiques. Està adreçat a tots els professors/es i directors/es dels centres d’Educació Primària i Secundària interessats en temes arqueològics i didàctics, però també està curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.
Enguany el curs està dedicat a “La tecnologia romana aplicada a la vida quotidiana” i s’articula entorn una sèrie de sessions que reflectiran els aspectes tècnics fonamentals d’aquesta època, amb referències directes a la ciutat de Tàrraco, seguides d’unes sessions de treball d’aplicacions didàctiques sobre els temes presentats.
Per a més informació cliqueu aquí.
El Museu Egipci de Barcelona-Fundació Arqueològica Clos organitza cursos per a adults sobre diverses temàtiques relacionades amb l’antiguitat. Durant aquest mes de febrer i l’inici del mes de març s’ofereixen els següents cursos:
– Els dijous del 7 al 28 de febrer de 2013, de 19.00h a 20.30 h: “Negotium. Comerç, negocis i finances al món romà”, a càrrec de Cristian Mir.
– Els divendres del 15 de febrer al 15 de març de 2013, de 19.00h a 20.30 h: “Elles també van ser faraó”, a càrrec d’Irene Cordón.
– De dilluns a dijous del 25 al 28 de febrer de 2013, de 18.00h a 20.30 h, “Relaciones internacionales de Egipto (I). Reino Antiguo”, a càrrec d’Andrés Diego Espinel.
– Els dilluns del 25 de febrer al 18 de març de 2013, de 19.00h a 20.30 h, “Neró, un emperador amb mala premsa”, a càrrec de Carles Buenacasa.
Per a més informació consulteu el web clicant aquí.
Aquest mes de febrer s’han obert els primers períodes d’inscripcions per participar en campanyes d’excavació pertanyenyts a programes de recerca. Els jaciments amb inscripcions obertes són els següents:
-Jaciment de la Roca dels Bous (Sant Llorenç de Montgai, la Noguera), que es farà del 22 de març al 7 d’abril de 2013. Per a més informació cliqueu aquí.
-Jaciment de l’Abric Pizarro (Vilamajor, Àger, la Noguera), que es farà de l’1 al 30 de juny de 2013. Per a més informació cliqueu aquí.
-Jaciment de la cova Gran de Santa Linya (les Avellanes, la Noguera), que es farà del 4 al 31 d’agost de 2013. Per a més informació cliqueu aquí.
El museu de la Noguera inaugura el proper divendres 8 de febrer a les 20 h l’exposició “La medicina en l’època romana”.
Aquesta mostra, produïda pel Museu de Badalona, es podrà visitar a Balaguer fins el proper 14 d’abril.
| Descarregueu la invitació |
Adreça: Museu de la Noguera. Plaça dels Comtes d’Urgell, 5. Balaguer
Telèfon: 973445194
www.museucn.com
La setmana passada s’han trobat evidències d’ocupació del Paleolític a la cova de les Llenes, situada a Erinyà (Conca de Dalt, Pallars Jussà), en el marc d’un projecte de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell. Concretament s’han descobert eines de pedra com bifaços, nuclis o ascles confeccionades pels neandertals fa uns 200.000 anys. També s’hi han identificat restes de fauna quaternària com ossos i lleons de les cavernes, hienes o rinoceronts.
La cova de les Llenes és un jaciment que havia estat excavat als anys 50 per Joan Maluquer de Motes, on es van descobrir nivells del neolític (uns 6.000 anys). Aquesta nova descoberta demostra que l’ocupació humana al Pirineu és molt més antiga del que fins ara es pensava, ja que els jaciments més antics fins ara tenen una cronologia de fa uns 40.000 anys. Per tant, aquestes troballes excepcionals situen la cova de les Llenes en una posició privilegiada per a l’estudi de l’evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres avantpassats.
Els arqueòlegs tenen la intenció de prosseguir amb el projecte arqueològic per a desenterrar moltes més restes que recuperin la forma de viure dels neandertals, i que segueixin aportant més dades sobre l’ocupació més antiga del Pirineu, ja que l’equip sospita que la cronologia de la presència humana a la cavitat podria arribar fins als 300.000 anys.
El proper dimarts 05 de febrer a les 19:00 h tindrà lloc la presentació de l’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. L’acte se celebrarà a l’Espai 4 (Palau de la Virreina, La Rambla 99, 4 art pis), i és gratuït.
L’Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona té com a objectiu difondre i deixar constància de l’activitat anual en el camp de la recerca arqueològica i de l’actuació sobre el patrimoni històric a la ciutat. La publicació, que recull totes les intervencions arqueològiques i els treballs de conservació i restauració i les intervencions en el patrimoni realitzades durant l’any, va dirigida tan als ciutadans que tenen interès en allò que està passant al seu barri o al seu carrer, com a especialistes que volen saber en quins camps s’ha estat treballant i quines són les aportacions al coneixement històric i a la recuperació del patrimoni de la ciutat.
L’Anuari ha de servir com a referent i punt d’inici de diferents recerques, ja siguin d’anàlisi o de síntesi. El que es pretén és difondre i donar immediatesa a la informació que es va generant com a resultat de les diferents intervencions de caràcter preventiu gestionades pel Servei d’Arqueologia – Institut de Cultura de Barcelona. És, en definitiva, una de les eines de l’Ajuntament de Barcelona per a la promoció i divulgació de l’activitat arqueològica a la ciutat.
L’Anuari d’arqueologia de patrimoni de Barcelona 2011 recull el resultat de 56 intervencions, algunes de les quals inclouen diferents conjunts arqueològics, com són les de la Línia d’Alta Velocitat, i 7 intervencions de conservació i restauració i d’intervenció sobre el patrimoni, ja siguin treballs in situ o al laboratori.
| Descarregueu invitació aquí |
L’exposició Sotto Luce. Apol·lo, llum i imatge , que es pot visitar al Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT) des del passat 26 d’octubre, ha estat prorrogada fins el 10 de febrer de 2013.
L’exposició, que s’integra dins del certament SCAN 2012 ha rebut 8.682 visitants des de la seva inauguració. Els autors de l’exposició, Ramón Casanova, Jorge Egea, Israel Ariño i Xavier Mulet, han creat una proposta en la qual les instal·lacions de càmeres obscures, múltiples i imatges fotogràfiques es fusionen per crear un ambient de reflexió sobre la llum i la imatge, partint de la iconografia d’Apol·lo.
De la mateixa manera es prorroguen les visites comentades per al públic general, els diumenges a les 12:00 h.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Conferència “Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: el nou espai de necròpolis excavat amb motiu de la construcció del nou Centre de Recepció de Visitants”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de febrer de 2013, 19:00h
Conferenciants: Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda
Moderador: Josep M. Nolla
Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa, com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. En aquesta xerrada es destacaran, però, altres intervencions recents realitzades des de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’entorn immediat del conjunt arqueològic, les quals han permès ampliar el nostre coneixement sobre l’ús funerari d’aquesta àrea suburbana.
En primer lloc, les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants varen permetre documentar un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega com d’època imperial romana, dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents. I en segon lloc, un seguit d’intervencions preventives a l’àrea coneguda com “necròpolis Granada”, emplaçada una mica més al sud. El coneixement d’aquest cementiri era, fins avui, molt parcial. Les noves intervencions han permès recuperar un notable conjunt de tombes associades a diverses fases històriques, tant de la ciutat grega com de la ciutat romana.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva intervenció.
Tot i que aquesta era una zona inexplorada, l’excavació d’una necròpolis en aquesta espai, que es va veure afectat per l’edifici del nou centre de recepció de visitants, confirma la continuïtat de la zona d’enterrament, que comença a l’aparcament, davant mateix de la ciutat grega fins el turó de Portitxol, lloc on es va instal·lar el cementiri grec d’època arcaica. Aquests noms tradicionals corresponen només a les antigues parcel·les privades, la qual cosa no vol dir que siguin espais diferents
A grans trets, podem dir que hi ha una part d’època grega, especialment del segle V aC, que està ubicada a la part nord, més propera a la ciutat grega. Per la banda sud, aquesta zona d’enterraments grecs es veié afectada per diverses estructures de caràcter industrial d’època republicana tardana. Més al sud, la concentració major era de cronologia romana, sobretot de segona meitat del segle II dC.
Les diferents actuacions preventives fetes els darrers anys als solars de la necròpolis Granada han permès establir d’una manera més rigorosa la seqüència evolutiva d’aquest cementiri així com també reconstruir alguns aspectes del ritual funerari; l’organització de l’espai, les creences religioses o relatius a les condicions de vida de les persones que s’hi enterraren. En total s’han pogut recuperar unes 55 tombes d’inhumació i unes 60 incineracions.
La seqüència estratigràfica i l’estudi detallat de les tombes permeten definir dues grans etapes. La primera (fase I) correspon a diverses tombes d’inhumació excavades a la mateixa roca del subsòl i s’emmarca cronològicament entre la segona meitat del segle III aC. i fins els inicis del segle I aC. La segona etapa (fase II), associada de forma majoritària al ritual de la incineració, abraça des dels segles II-I aC. fins, com a mínim, entrat el segle II dC.