Conferència “La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano
Moderador: Francesc Tuset

Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, al seu pas per Sant Martí de Maldà, han afectat una petita franja linial de l’extensa àrea arqueològica de la Fogonussa. L’actuació ha posat al descobert les restes d’una ocupació continuada des dels ibers fins als visigots. Han aparegut tres basses d’època ibèrica, dos forns de calç i una necròpoli d’inhumació romana, així com restes d’un assentament i un camp de sitges d’època visigoda. Els elements exhumats en aquesta excavació permetran aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblament de l’Urgell al llarg dels més de vuit-cents anys d’ocupació de la Fogonussa i per impulsar futurs estudis i projectes d’intervenció en un jaciment que encara pot aportar moltes dades a aquests horitzons cronològics.

| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats del jaciment de la Fogonussa.

• Què és la Fogonussa?

La Fogonussa és un dels jaciments “clàssics” de la comarca de l’Urgell. Va ser donat a conèixer el 1912, ha estat objecte d’intervencions per part d’afeccionats de la contrada i, l’any 1915, va ser objecte d’una actuació puntualment per part de Josep Colominas i Agustí Duran i Sanpere de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, més que un jaciment l’hauríem de considerar com una àrea arqueològica que s’estén al llarg de la serra que, entre Sant Martí de Maldà i Belianes, delimita pel nord la vall del Corb. En aquesta suau elevació es concentren en uns 500 m diverses localitzacions arqueològiques en què s’apleguen les restes d’un poblat ibèric, d’una vil·la i necròpolis romanes, d’un forn romà de material constructiu, d’unes tombes de banyera i els possibles indicis d’una ocupació de la primera edat de ferro.

• Què han suposat les intervencions realitzades entre el 2010 i el 2011?

Les actuacions arqueològiques s’han dut a terme en el marc de la construcció del Canal Segarra-Garrigues. El traçat del canal discorre pel nord de les antigues localitzacions conegudes, a només uns 150 m del poblat ibèric. La sorpresa ha estat la constatació que les estructures arqueològiques s’estenen pel vessant septentrional de la serra. D’aquesta manera, s’han identificat tres basses ibèriques, dos forns de calç romans, dues àrees de necròpolis –una amb seguretat baix-imperial, l’altra encara dubtosa–. Però, potser el més significatiu ha estat la documentació d’un camp de sitges i diverses estructures d’habitació d’època visigòtica, cosa que amplia l’espectre cronològic de les ocupacions de la Fogonussa.

• Què es pot destacar a nivell antropològic?

Malgrat que encara no ha estat possible realitzar l’estudi de les restes antropològiques al laboratori, el seguiment de camp va aportar una troballa paleopatològica excepcional en les restes de l’EN87. En aquesta estructura s’hi va excavar l’esquelet d’una dona, d’una edat estimada entre els 30 i els 40 anys, que presentava una calcificació a nivell abdominal. L’element calcificat és arrodonit, de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos de l’individu, i té unes mides d’uns 43×44 mm de diàmetre. Es tracta d’una peça incompleta, i buida, semblant a la closca d’un ou, amb unes parets molt fràgils. Al seu interior s’hi van trobar quatre dents de morfologia anòmala i un petit fragment d’os. Tot i que el diagnòstic de les calcificacions pèlviques o abdominals en paleopatologia és sempre complicat, en aquest cas, tant la localització de la peça, com les característiques macroscòpiques, les imatges del TC, i sobretot el fet de trobar dents a l’interior, va permetre reconèixer que es tractava d’un teratoma ovàric. Un teratoma és un tumor que sol ser benigne, i que conté restes de matèria orgànica, com pèl, dents, ossos, i altres teixits, al seu interior. Únicament hi ha un altre cas publicat de teratoma antic a Europa, procedent de la ciutat de Roma, al jaciment de Via Lucrezia Romana. Correspon a una troballa excepcional tant per la seva etiologia, com per la seva antiguitat.