Les darreres intervencions arqueològiques realitzades en el Centre Bonastruc ça Porta de Girona

Imatge: Jordi Sagrera Aradilla
Imatge: Jordi Sagrera Aradilla

Les instal·lacions del Centre Bonastruc ça Porta se situen al bell mig del nucli urbà de la ciutat romana de Gerunda i és l’àmbit on, des de mitjan segle XII, es va consolidar el call jueu. N’ocupava la part baixa i s’estenia a banda i banda de l’actual carrer de la Força que, aleshores, es coneixia com el carrer Major del Call.

La clausura i reducció del call al 1415 excloïa totes les possessions jueves de la galta de ponent de dit carrer, entre les quals, figurava la sinagoga. Això esperonà a bastir-ne una altra que es va ubicar en uns patis i cases arruïnades que l’aljama va comprar el 1434. El decret d’expulsió de 1492 obligava als jueus a vendre la sinagoga i les darreres propietats a cristians. Les transaccions, ben conegudes gràcies als documents conservats, han permès situar-les sobre un plànol. Segons les dades aplegades, la sinagoga s’emplaçava en el pati superior i central del Centre Bonastruc ça Porta (el de l’estrella de David a terra -vegeu les planimetries-). En el pati inferior, a l’extrem sud-est de l’immoble, hi hauria hagut la carnisseria jueva.

La rehabilitació de la part de l’edifici destinada a les exposicions temporals motivà una primera intervenció arqueològica. Al 2011 s’explorava un espai situat a tocar del pati inferior i rere una porta adovellada medieval paredada abocada a un pati fora de les instal·lacions que havia estat un antic carreró (carreró Hernández). Les evidències assenyalaven una probable connexió amb les restes que es podien amagar en el subsòl del pati inferior. El pati es va excavar en tres intervencions arqueològiques entre el 2012 i el 2013.

S’han documentat restes materials de l’època medieval que aporten una valuosa informació de l’estructura urbana d’aquest sector del call. S’han identificat i descobert vàries estances i una cisterna coberta amb volta d’una casa del segle XIII perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl. Un potent nivell d’incendi datat vers la darreria del segle XIV va arruïnar la casa que, malgrat tot, es va reparar parcialment fins que, a finals del segle XV, es va abandonar i posteriorment enderrocar i colgar sota una potent capa de runa. Al segle XVII hom hi va construir un altre edifici amb un mur i una claveguera que travessaven de cap a cap el pati. Als segles XIX i XX s’hi van fer passar altres clavegueres que han fressat gairebé tot el pati.

| Per veure planimetria del jaciment, cliqueu aquí |

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.