Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas
Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i la construcció del cor.
La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.
A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.
Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.