Conferència “La muralla de Roda Ciutat: visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2013, 19:00h

Conferenciants: Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, M. Àngels Pujol i Daniel Robles
Moderador:  Toni Caballé

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l’Esquerda han permès la descoberta d’una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d’amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l’extrem Est de la muralla s’han localitzat dues noves torres cap a l’Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l’accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l’emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l’Esquerda-Roda era el centre de la línia de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la intervenció a la muralla que ampliaran a la propera sessió de la Tribuna.

• Per quin motiu es va emprendre la recerca de la muralla de l’Esquerda?

L’estudi de la muralla que tanca l’assentament de l’Esquerda pel nord era un dels projectes pendents al jaciment des de feia temps. Però per fer aquesta excavació calia comptar amb un projecte global, amb unes campanyes més llargues i continuades, i a més la intervenció havia d’anar acompanyada d’una restauració i consolidació pràcticament immediates. Tot això requeria un finançament que estava per damunt de les nostres possibilitats. L’any 2011 vam poder accedir al Conveni Caixes patrocinat per la Generalitat de Catalunya i finançat per la Caixa, i això ens va permetre tirar endavant el projecte, amb una actuació sobre la muralla tot al llarg del 2012 i que continua durant  el 2013. El que no ens esperàvem és que es conservés la totalitat del perímetre de l’estructura, ni tampoc la seva entitat, ni la seva cronologia.

• Quins resultats ha donat l’excavació?

L’excavació realitzada el 2012 ha donat uns resultats molt interessants. D’entrada, s’han descobert uns 100 metres lineals de muralla, que encara continua per l’oest seguint el cingle, amb una amplada aproximada de 3 metres. La muralla descoberta s’assenta al damunt dels enderrocs de l’antiga fortalesa ibèrica, està construïda a doble cara i té les pedres unides amb morter de calç. A la muralla s’hi adossen unes torres quadrades que s’obren a banda i banda del pany del mur. A més, a la cara exterior s’hi ha documentat la base d’un fossat i una necròpolis.

• Quina significació històrica té aquesta muralla?

A part de l’entitat de les restes, ha resultat especialment interessant la seva cronologia. Per estratigrafia, tipologia de construcció i materials associats, sembla clar que la muralla es pot datar entre l’època visigòtica i la carolíngia. Per tant podem verificar arqueològicament l’existència de l’antiga Roda Ciutat que esmenten els documents alt medievals, reaprofitada pels francs carolingis a finals del segle VIII dC per tal d’establir una línia defensa al curs mitjà del Ter.