Presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) llibre-Oxyrhinchos.jpg for post 18283Demà divendres 31 de novembre, a les 18,00 hores, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), tindrà lloc l’acte de presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”, i del Conveni entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Montpeller.

Aquesta és la publicació dels treballs realitzats a la tomba saïta número 1 de la Necròpolis Alta del jaciment d’Oxirrinc (El Bahnasa, Minia, Egipte). En aquesta monografia es presenten també els treballs arqueològics portats a terme en zones adjacents d’aquest destacat monument funerari, corresponents a tombes saïtes i d’època grecorromana. Des de la UB, la missió arqueològica d’Oxirrinc està excavant en aquest jaciment des de l’any 1992, i ja des dels seus inicis ha comptat amb l’ajut i el recolzament de diverses institucions científiques.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Noves troballes al Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès): restes de tortuga, de tigre i copròlits de hiena

xarxesDeixa un comentari
Excavacions del mes d’octubre a la Boella. Fotografia: Palmira Saladié/IPHES
Excavacions del mes d’octubre a la Boella. Fotografia: Palmira Saladié/IPHES

L’excavació realitzada al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès) sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social al llarg d’aquest any s’ha centrat a la zona coneguda com la Mina, en una superfície de quasi bé 25 metres quadrats, on han aparegut diverses restes animals i d’indústria lítica inèdites fins ara. Es preveu que en properes campanyes que es duguin a terme en aquest mateix indretapareguin fòssils de més d’un milió d’anys d’antiguitat.

Durant els treballs d’excavació realitzats el present mes d’octubre al Barranc de la Boella, s’hi ha trobat espècies de fauna que encara no havien aparegut en aquest indret: esquelètics de tortuga, tigre de dents de sable i abundants copròlits de hiena. També han aparegut restes de pedra tallada que, per la seva antiguitat -aproximadament un milió d’anys-, són de gran importància per explicar l’origen de les primeres poblacions humanes a Euràsia.

La intervenció arqueològica s’ha  dut a terme per un equip integrat per personal investigador de l’IPHES, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid-Consell Superior d’Investigacions Científiques (MNCN – CSIC), i alumnes del grau d’Història i del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, ambdós impartits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També hi han participat estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest últim cas són del Grau d’Antropologia i Evolució Humana, que s’imparteix juntament amb la URV i que compta amb investigadors de l’IPHES com a docents.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Oferta per excavar al “Çatalhöyük Research Project”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Catalhoyuk.jpg for post 18245El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dyamics, UPF i IMF-CSIC) ofereix a un/a estudiant l’oportunitat de passar dos mesos (entre juny i agost de 2015) excavant com a part d’un equip internacional i multidisciplinar al jaciment de Çatalhüyük (Turquia).

Aquest jaciment, habitat entre el 7500 i el 5700 BC, és una de les ocupacions neolítiques més grans  i millor preservades del món, i com a tal ha estat reconegut per la UNESCO com a World Heritage Site.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |

Seminari sobre l’ocupació de la Hispània conquerida a l’ICAC

xarxesDeixa un comentari

El proper dijous 30 d’octubre del 2014 està previst que se celebri el Seminari internacional: “Les estratègies d’ocupació dels territoris conquerits a les províncies hispanes els segles II-I aC: primers assentaments de control i models d’implantació” a l’Institut Català d’Arqueologia Clàsica (Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona).

Amb coordinació d’Esther Rodrigo (ICAC-UAB), hi intervindran una vintena d’experts: Joan Gómez Pallarès (ICAC), Rui Mataloto (Municipio de Redondo), Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda (MAC Empúries), Josep Burch (UdG), Josep Guitart (UAB-ICAC), Albert Martín (Ajuntament de Cabrera de Mar), Arnau Garcia (ICAC), Joaquim Pera (UAB), César Carreras (UAB), Núria Romaní (UAB), Núria Padrós (UAB), David Asensio (UB/UAB), Francisco José Cantero, Ramon Cardona (CEL), Jordi Morer (ROCS, SL), Borja Gil (ROCS, SL), Josep Pou (Ajuntament de Calafell), Laro Sánchez (ROCS, SL), Oriol Olesti (UAB), Joan Oller (UAB), Jordi Morera (Arqueòlegs.cat) i Jose Antonio Mínguez (UVA).

La inscripció al seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar la plaça.

| Descarregueu el programa i altres informacions clicant aquí |

Noves sessions dels Divendres del Patrimoni Cultural a la UAB: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”

xarxesDeixa un comentari

El proper divendres 31 d’octubre està prevista la primera de les dues sessions programades dintre de les trobades organitzades des de la CORE (Comunitat de Recerca Estratègica) en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona dintre del projecte “Els Divendres del  Patrimoni Cultural a la UAB” que en aquesta ocasió tractaran sobre: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”.

Des de fa un temps, la UAB organitza, un divendres al mes i de manera informal, trobades en diferents llocs del Campus de la UAB o en la seva esfera per parlar sobre recerca, innovació i transferència. Aquestes noves xerrades-debat estaran dividides en dos blocs els dies 31 d’octubre a les 10,00h a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i 7 de novembre, a les 10,00h, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

| Per a més informació e inscripció a les sessions cliqueu aquí |

X Cicle de Converses al Raval, Tal com som, tal com érem

xarxesDeixa un comentari

Amb la xerrada de Josep LLuís Mateo Dieste, UAB: “Miracles científics a l’Alcorà. Retòriques musulmanes entre ciència i religió (al final del segle XX)”, programada pel proper 30 d’octubre, s’iniciarà la nova edició del X Cicle de Converses al Raval, Tal com som, tal com érem.

Aquest cicle de conferències està organitzat per la Residencia d’Investigadors-CSIC i el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC. Durarà fins a finals de juny i te una periodicitat mensual.

Les sessions comencen a les 18,00h, a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, carrer Hospital 64, de Barcelona.

| Descarregueu el programa en pdf |

Sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”

xarxesDeixa un comentari
Interior de la basílica de Sant Just i Pastor. Fotografia: Josefa Huertas
Interior de la basílica de Sant Just i Pastor. Fotografia: Josefa Huertas

El proper dimecres dia 29 d’octubre, a les 19,00 hores, se celebrarà la sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”, a càrrec de Júlia Beltrán de Heredia, professora de la Facultat Antoni Gaudí i conservadora en cap del MUHBA.

L’acte tindrà lloc al Palau Centelles-Solferino, Baixada de Sant Miquel, 8, de Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Presentació del llibre: “El conflent subterrani. Cova Lachambre. La cova més gran de Catalunya”, al Centre Excursionista de Terrassa

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cova-lachambre.jpg for post 18154Demà dijous 23 d’octubre a les 20,15 a la sala Àngel Casanovas del Centre Excursionista de Terrassa (c/ Sant Llorenç, 10) està prevista la presentació del llibre: “El conflent subterrani. Cova Lachambre. La cova més gran de Catalunya”, que han realitzat conjuntament Joan Madurell i Manel Llenas en la doble condició d’espeleòlegs de l’Espeleoclub de Sabadell i paleontòlegs de l’ICP. Al llibre es detalla bàsicament la morfologia del complexe càrstic, i s’inclou també un capítol sobre paleontologia.

A l’acte es projectarà un audiovisual que és un recorregut virtual per l’interior visitant les principals galeries d’aquesta cavitat, la més llarga de Catalunya, amb 26,8 km.

Des de fa més de quatre anys l’ICP col·labora amb el Col·lectiu Conflent Subterrani en la recerca espeleològica i paleontològica al complexe càrstic de Lachambre, a prop de Prada de Conflent, el conjunt de coves més gran de Catalunya, inclòs recentment a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Trobada una resta dental fòssil d’un rèptil d’uns 240 milions d’anys al Port de Cantó, a l’Alt Urgell

xarxesDeixa un comentari
Vista del Port del Cantó. Fotografia: Albert Vidal
Vista del Port del Cantó. Fotografia: Albert Vidal

El passat 2 d’octubre de 2014 membres de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya van localitzar al Port del Cantó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) una resta fòssil que tindria una antiguitat de 240 milions d’anys. Aquesta singular troballa ha motivat una intervenció paleontològica d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En aquesta mateixa zona s’havien realitzat importants troballes en campanyes anteriors: en la del 2012 es va trobar una gran quantitat d’icnites de limúlids, rèptils, una dent i una altra resta òssia d’arcosaure, i durant la campanya de 2013 es va procedir a l’excavació de la dent i de l’altra resta òssia.

En aquesta ocasió, i a molt poca distància es va trobar una altra dent de rèptil de 5 cm de llargada, que mostrava clarament visible esmalt, serreta de tall i arrel. Posiblement, la troballa ha estat motivada per les intenses pluges de l’últim any que devien netejar en aquest punt la superfície de l’aflorament.

És molt probable que aquesta nova resta fòssil correspongui al mateix individu que les trobades en les campanyes anteriors. Les primeres hipòtesis apunten que possiblement pertany a una espècie de rèptils que haurien existit uns 40 milions abans dels dinosaures, durant el Triàsic inferior. Els descendents actuals d’aquest espècimen els trobaríem als cocodrils i les aus.

La troballa se suma a les nombroses restes paleontològiques descobertes fins ara a les comarques de Lleida, especialment l’Alt Urgell, els Pallars i l’Alta Ribagorça, un territori prolífic en restes paleontològiques. Aquesta seria la més antiga de les trobades fins ara i te una gran rellevància des del punt de vista científic i patrimonial.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015

xarxesDeixa un comentari

Image (1) portada-tribuna-2014-2015.jpg for post 17767El proper dia 5 de novembre començarà el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia, amb 17 conferències programades fins al pròxim juliol. Com sempre, les sessions es faran a la sala d’actes de Palau Marc, els dimecres a les 19:00h. Com venim fent els darrers anys, les conferències s’emetran per vídeostreaming i estaran disponibles en vídeo a partir de l’endemà de cada xerrada en aquesta web.

En aquesta primera sessió de la temporada, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Elsa Ibar, presentarà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. Tot seguit començarà la primera de les conferències d’aquesta temporada: “El Camp de les Lloses un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana (Tona, Barcelona)”, que anirà a càrrec de Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal, i serà moderada per Isabel Rodà.

| Descarregueu el programa en PDF |