Publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”

Image (1) ramaderia.jpg for post 18490Acaba de sortir la publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”, sobre arqueologia de les pràctiques ramaderes dels darrers segles al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”, dels autors Ermengol Gassiot Ballbe i David García Casas.

L’arqueologia pot compensar parcialment la manca de dades orals o documentals sobre la vida humana pretèrita. Precisament aquesta absència de dades és un dels problemes principals que condicionen l’estudi de la ramaderia transhumant a l’alta muntanya. La recerca arqueològica realitzada de manera ininterrompuda des de l’any 2004 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha tret a la llum un extens registre arqueològic de milers d’anys d’ocupació i explotació humana d’aquesta àrea dels Pirineus. Aquestes evidències permeten una aproximació d’unes pràctiques ramaderes que al llarg del temps, des del Neolític fins l’actualitat, segueixen pautes diferents. Aquests canvis també s’aprecien, i són especialment rellevant, durant els darrers segles de la seqüència arqueològica, a partir de la Baixa Edat Mitjana. El dinamisme històric d’aquestes pràctiques prevé l’ús de dels models etnogràfics per a construir imatges descontextualitzades històricament de la transhumància pretèrita. A més, obren la discussió de quina fou la relació entre aquests canvis i l’evolució global de la societat catalana durant els darrers segles.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Jornada Científica: “Història i Ciència a Terrassa” al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Image (1) setmana-de-la-ciència.jpg for post 18468El proper dissabte 15 de novembre està programada la Jornada Científica “Història i Ciència a Terrassa” al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa dintre de la 19a Setmana de la Ciència, amb l’objectiu d’apropar la història de Terrassa des del prisma de la ciència.

La jornada consta d’un seguit de xerrades sobre el patrimoni geològic i paleontològic egarenc a càrrec de destacats especialistes, i també està programada, com a activitat alternativa, una visita al patrimoni geològic de Terrassa en un itinerari que anirà del mNATEC a Can Boada, a la perifèria de la ciutat, durant la qual es farà una introducció a l’estructura geològica on s’assenta el terme municipal i es visitaran alguns punts d’interès geològic.

L’assistència és lliure i gratuïta, amb places limitades. Es demana confirmació d’assistència a terrassauniversitat@terrassa.cat o al telèfon 93 736 30 23

Lloc: Auditori del mNACTEC, Rambla d’Ègara, 270, de Terrassa.

| Descarregueu el programa de la jornada en pdf |

Conferència: “El jaciment arqueològic de Palous (Camarasa) i el seu entorn” a l’Espai Orígens, de Camarasa

Image (1) conferencia-camarasa.jpg for post 18271El proper divendres 14 de novembre de 2014 a les 19,30 hores tindrà lloc, a l’Espai Orígens (Ctra. C-13, km 44, Camarasa) la conferència: “El jaciment arqueològic de Palous (Camarasa) i el seu entorn”, a càrrec de Carme Alòs i Eva Solanes (Museu de la Noguera).

Aquesta xerrada s’inscriu dintre del cicle de conferències: “Ciència a l’abast“, un cicle amb debat posterior, que constitueix un format ideal per comunicar sobre el passat, el patrimoni i la seva rendibilització social.

Assistència gratuïta, amb aforament limitat

Per a més informació: tel. 973 420 427  /  info@espaiorigens.com

Aquesta tarda, xerrada: “La vil·la romana del Pont del Treball: present, passat i futur de les restes descobertes a la Sagrera”

Image (1) xerrada-la-Sagrara.jpg for post 18457Avui dilluns 10 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc la xerrada: “La vil·la romana del Pont del Treball: present, passat i futur de les restes descobertes a la Sagrera”, a càrrec de Daniel Alcubierre i Jordi Ardiaca, directors de l’excavació, i Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta conferència forma part del III cicle de Diàlegs tècnics sobre patrimoni arquitectònic, que organitzen l’Agrupació Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i l’Àrea d’Activitats Culturals de la Demarcació de Barcelona del COAC conjuntament al voltant de les intervencions en el patrimoni arquitectònic, des d’un punt de vista estrictament tècnic.

Lloc: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, plaça Nova, 5, 5a planta, de Barcelona

Excavacions a la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès)


________________________________________________________________________________________

L’any 2008 el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona, varen iniciar un projecte de recerca arqueològica a la vil·la, del Pla de l’Horta. Fins al moment s’han realitzat set campanyes d’excavacions al jaciment que han posat al descobert més de mil metres quadrats de superfície de la vil·la.

El projecte que s’està desenvolupant a la vil·la té una clara voluntat investigadora, però també formativa -a través de la participació en totes les fases del projecte d’estudiants d’arqueologia- i patrimonialitzadora. Per aquesta raó paral·lelament als treballs arqueològics s’han realitzat tasques de consolidació de les restes i s’ha aprovat un projecte executiu d’adequació de la part excavada del jaciment.

Si els treballs dels primers anys es varen concentrar a la zona residencial de la vil·la –el nucli central de la qual s’estructurava en època republicana i augustal a l’entorn d’un atri posteriorment reemplaçat per un pati presidit per un nimfeu al voltant del qual s’estructuraven un conjunt de sales d’aparat-, els dos darrers anys s’han posat al descobert importants instal·lacions productives, algunes de les quals, ocupen espais que originalment formaven part del sector residencial.  Així, l’any 2013 es va localitzar al sector occidental de la vil·la un conjunt de dues grans premses vinàries i un complex de dipòsits destinats a la recollida i processament del most.

Enguany els treballs s’han concentrat a l’extrem nord del sector excavat, finalitzant l’excavació de la zona de maniobra de les premses descobertes l’any 2013 i posant al descobert dues noves estances. Aquests espais formaven part fins al s.III dC, de la part residencial de l’habitatge. Una de les sales conserva traces d’un paviment d’opus signinum amb tessel·les que dibuixesn un camp de flors quatripètales, mentre que l’altra presenta restes de paviment d’opus tessellatum policrom, amb una decoració geomètrica de cercles intersecants que dibuixen un camp de flors, a més de restes d’estucat parietal. El primer dels paviments esmentats pertany a la fase augustal de l’edifici mentre que el segon, es data en època severiana.. Les dues estances varen ser remodelades de forma total en època baiximperial reconvertint-les en un magatzem de dolies en un procés de reconversió d’espais residencials en industrials que ja s’ha detectat a d’altres vil·les com per exemple a Torre Llauder (Mataró). Cal assenyalar que aquest magatzem de dolies no te aparentment relació amb les premses de vi descobertes l’any 2013, ja que aquestes es relacionen amb un conjunt de dipòsits situats a migdia, on també es trobaria la cella vinaria.Llegeix més »

Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”

Image (1) Jornades-Món-Sant-Benet.jpg for post 18437Com ja us havíem anunciat, divendres passat 3 de novembre va tenir lloc a la Fundació Alícia, situada en el complex Món Sant Benet a Sant Fruitós de Bages la jornada “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, organitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Fundació Alícia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’acte inaugural fou presidit per Antoni Massanés, director de la Fundació Alícia, Lluís Garcia, president de l’Associació Catalana de Bioarqueologia, i Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta jornada estava destinada a donar a conèixer l’estat actual dels coneixements sobre la història de l’alimentació abans de l’època medieval. Per aquesta part de la història de la humanitat disposem de la informació que és la que ens aporta l’arqueologia, fet que fa que la base d’aquests coneixements siguin les restes vegetals i animals que es troben en les excavacions arqueològiques i que estudien les diverses disciplines de la bioarqueologia.

La jornada constava de sis ponències, amb un tast relacionat amb el moment cronològic i cultural tractat.

Ponències i ponents:

  • Conferència inaugural: Antoni Massanés, director de la Fundació Alícia
  • Paleolític (amb epipaleolític-mesolític) : Francesc Burjachs, Jordi Nadal, Jordi Revelles, Lluís Garcia.
  • Neolític (amb calcolític): Ferran Antolín, Vanesa Navarrete, Maria Saña
  • Prehistòria recent (edad del bronze i edad del ferro I): Carme Cubero, Sílvia Albizurri
  • Època ibèrica: Lluís Garcia
  • Època romana (amb antiguitat tardana): Josep M. Solias

Seminari sobre noves tecnologies i documentació arqueològica a Tarragona

Model 3D de l'església de Sant Miquel de Terrassa (UDG, ICAC).
Model 3D de l’església de Sant Miquel de Terrassa (UDG, ICAC).

Els dies 13 i 14 de novembre del 2014 tindrà lloc a Tarragona el seminari “Noves tecnologies aplicades a la documentació del patrimoni arqueològic”, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el primer dia, i la seu de l’ICAC el segon dia.

Aquestes jornades inclouen tretze conferències. De l’ICAC hi intervenen, a més de Josep Maria Macias i Josep Maria Puche, Paloma Aliende i Iñaki Matias, de Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC.

El seminari s’inscriu dins del subprojecte de recerca de Josep M. Macias I+D HAR2012-36963-C05-02-MArqHis “Modelos constructivos y urbanísticos de la Arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del periodo romano a la tardía antigüedad”.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar la plaça.

| Descarregueu el programa i altres informacions clicant aquí |

Jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”, al MUHBA

Image (1) Turo-de-la-Rovira.jpg for post 18394El proper dimecres 12 de novembre, de 09,00 a 20,00 hores està previst que se celebri al Museu d’Història de Barcelona la jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”.

En aquesta jornada s’explicaran els criteris d’intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s’han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història a fi de crear un nou espai d’interès cultural i museístic per a la ciutat de Barcelona.

La jornada es realitzarà a la sala Martí l’Humà del al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei s/n, de Barcelona), i te un preu de15 € (reduït: 7,50 €).

| Per a més informació cliqueu aquí |

Presentació del llibre: “Geología y Paleontología para aficionados. Excursiones por el Pallars y el Alt Urgell”

Image (1) llibre-geologia-i-paleontologia.jpg for post 18402El proper dimecres 12 de novembre, a les 19,00 h, se celebrarà a la seu de l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía, a Madrid, l’acte de presentació de l’edició en castellà del llibre pòstum de Nieves López Martínez: “Geología y Paleontología para aficionados. Excursiones por el Pallars y el Alt Urgell”.

Aquest llibre, publicat el 2013, es presenta ara a Madrid, a la Sala d’Actes de l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía (c/ Ríos Rosas, 21). L’acte està organitzat per l’Instituto Geológico y Minero de España en col·laboració amb l’ETSI de Minas y Energía i la Universidad Complutense de Madrid.

Recull bibliogràfic, octubre 2014

Image (1) recull-bibl-oct.jpg for post 18372Ja teniu disponible el núm. 20, corresponent al mes d’octubre de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.