Intervenció arqueològica a l’anomenada Torre de Poblet de Montblanc (Conca de Barberà)

Fotografia: Josep M. Vila i Carabasa
Fotografia: Josep M. Vila i Carabasa

Durant l’any 2012 s’ha portat a terme l’excavació en extensió del solar situat darrera l’anomenada “Torre de Poblet” del recinte murat de la vila de Montblanc. Els treballs han estat promoguts per l’Ajuntament de la població i dirigits per l’arqueòleg medievalista Josep Maria Vila i Carabasa, i s’emmarquen en el programa que des de fa anys pretén recuperar progressivament el traçat de la muralla baix medieval de Montblanc.

En aquesta ocasió s’actuava sobre un espai singular ja que la torre de Poblet presenta unes dimensions sensiblement superiors a les de la resta i també perquè en aquest espai s’havia situat fins a finals del segle XIX una de les fonts més antigues de Montblanc, que apareix a la documentació des de finals del segle XII.

La denominació de “Torre de Poblet” deriva d’un document de 1374 en base al qual el monestir de Poblet i els jurats de Montblanc acorden que correspondrà al primer la construcció en aquest punt de la torre de la muralla que en aquell moment s’estava aixecant per tancar el perímetre de la vila. El motiu era disminuir l’afectació que la construcció de la muralla podia tenir en un edifici propietat de Poblet que se situava en aquell sector. Semblava evident, per tant, en iniciar-se la intervenció, que la singularitat d’aquest acord podia ser el motiu de les dimensions també especials que tenia la torre.

Efectivament, l’excavació del solar va permetre comprovar que l’amplada singular de la torre s’explicava pel fet que respectava les dimensions de l’edifici primitiu, constituït per una gran sala rectangular amb coberta sostinguda per arcs de diafragma. A banda de la documentació d’aquest edifici, segurament datable en el segle XIII, també s’han identificat altres construccions més antigues relacionades amb les primitives possessions de Poblet a la vila de Montblanc.

Finalment, també es va poder posar a la llum, pràcticament intacte, l’edifici de l’antiga font, conformat per una estructura rectangular amb dues voltes de mig punt que delimitaven dos espais quadrats connectats entre si i que servien de cisternes de recollida de l’aigua de la font. Per les seves característiques arquitectòniques i per les relacions estratigràfiques amb la resta dels edificis del conjunt sembla clar que aquest edifici correspon, amb molt poques variacions, a l’estructura original de la font, datable cap a finals del segle XII o inicis del XIII.

| Galeria d’imatges |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s