9a Setmana de la Prehistòria. “Les Joies a la Prehistòria”

Image (1) 9a-setmana-de-la-prehistoria.jpg for post 18648La propera setmana, entre el 24 i el 28 de novembre, se celebrarà la 9a Setmana de la Prehistòria, que enguany tindrà com a eix temàtic “Les Joies a la Prehistòria”. Aquestes jornades organitzades pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida-GIP, compten amb la col·laboració del Departament del Cultura i del Museu de Lleida.

Al llarg de les sessions de la 9a Setmana de la Prehistòria es presentarà una visió global d’aquests objectes d’ornament personal, com a elements d’estatus i de poder, de la seva càrrega simbólica i de l’evolució tecnològica en la seva fabricació, des del paleolític fins a l’època ibèrica.

El programa es completa amb un taller de fabricació d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals fonamentat en la recerca realitzada des del camp de l’arqueologia experimental.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Curs: “Pellofes i ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir”

Image (1) pellofes.jpg for post 18530Els dies 26 i 27 de novembre, el Gabinet Numismàtic de Catalunya dedica el curs d’història monetària hispànica, que enguany arriba a la seva divuitena edició, a analitzar un patrimoni numismàtic eclesiàstic molt poc conegut: les fitxes o getons que, amb el nom de ploms o pellofes, van ser utilitzats en el dia a dia de moltes comunitats religioses amb una finalitat paramonetal.

Aquest curs, organitzat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, reunirà als principals estudiosos del tema en una trobada monogràfica que facilitarà establir un estat de la qüestió des de diverses perspectives complementàries.

Llocs de les sessions:

– Dimecres 26: Sala Mercè de la Catedral de Barcelona
– Dijous 27: Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el programa en pdf |

Viu la 19a Setmana de la Ciència al MAC!


Image (1) setmana-de-la-ciència.jpg for post 18468
Durant el proper cap de setmana, els dies 22 i 23 de novembre, dissabte i diumenge, el Museu d’Arqueologia de Catalunya proposa diferents activitats en les seves seus per sumar-se als actes de la la 19a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

Propostes d’activitats:

MAC Empúries: 22 de novembre “Cuinar i menjar a la ciutat romana“.
Visita comentada pels carrers i places de la ciutat grega d’Emporion i la ciutat romana d’Emporiae per conèixer la seva història i evolució. Farem un esment especial als recursos animals i vegetals que proporcionava el territori i que es destinaven a la alimentació.

MAC Ullastret: 22 de novembre “Els caps tallats d’Ullastret: metodologia i resultats dels estudis i anàlisis bioarqueològics“.
Conferència que versarà sobre els estudis analítics (ADN, isòtops estables i anàlisi de greixos) que s’han realitzats als cranis humans localitzats l’any 2012 a l’assentament iber del Puig de Sant Andreu d’Ullastret.

MAC Girona: 23 de novembre “Els secrets de l’ambre i el seu ús en la cultura dels Iapodes“.
Visita guiada a l’exposició. Coneixerem aquesta cultura a través de 200 peces excepcionals procedents de les col·leccions del Museu Arqueològic de Zagreb i d’entre elles, destacarem les d’ambre.

MAC Barcelona:  23 de novembre “Tècnologies aplicades a la restauració del material arqueològic“.
Visita al taller de conservació i restauració del Museu d’Arqueologia de Catalunya a càrrec de l’Isabel Moreno, arqueòloga i restauradora del MAC.

És important la inscripció prèvia per assegurar-se plaça a les activitats.

Conferència: “L’assalt al call. La documentació”, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Image (1) invitació-conferència-Josep-Muntané-Lassalt-al-call-La-documentació.jpg for post 18608Demà dijous dia 20 de novembre s’impartirà la xerrada: “L’assalt al call. La documentació”, a càrrec del Dr. Josep Muntané Santiveri. La sessió està programada dintre del cicle de conferències “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” que organitza el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega durant 2014.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales Nobles de Cal Perelló del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (c/ Major, 11, de Tàrrega).

Jornada de debat i reflexió sobre arqueologia clàssica i món antic a l’ICAC

Image (1) 10-aniv-ICAC.jpg for post 18208El divendres 21 de novembre, de 09,45 a 14,00 hores, l’ICAC organitza a la seva seu una jornada de celebració del desè aniversari de la seva fundació, sota el títol genèric de: “Tants caps, tants barrets? Noves maneres de pensar el món antic avui i demà”.

Amb motiu dels deu anys d’existència, l’ICAC proposa dedicar un dia al debat i a la reflexió sobre com plantejar els grans temes de futur que afectaran els estudis la recerca sobre arqueologia clàssica i món antic en general. Es planteja com una jornada de portes obertes sui generis adreçada a totes aquelles persones que senten un especial interès pel món antic.

La jornada començarà amb una xerrada d’Alfons Cornella, fundador d’Infonomia i de Co-Society. A continuació hi haurà un debat plenari “Quins objectes de recerca? Com podem fer-los atractius al món contemporani des de la perspectiva de la internacionalització i de l’H2020?”, moderat per Miguel Ángel Cau, professor d’investigació ICREA adscrit a la UB. Finalment es formaran dos grups, cada un dels quals debatrà i treballarà un tema diferent: l’un, “Com formem? Quin jove talent volem?”, moderat per Josep Burch, professor de la UdG, i l’altre, “Com compartim el coneixement que generem? Com i per a qui disseminem?”, moderat per Joan Santacana, professor de la UB. Una darrera sessió plenària recollirà les reflexions i els possibles camins de futur.

Confirmació d’assistència al correu electrònic eesquinas@icac.cat o al telèfon 977 24 91 33 (extensió 220), abans del 19 de novembre.

Ofertes per estudiar amb el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC)

Image (1) Grup-de-recerca-CaSEs.jpg for post 18583El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC) busca estudiants i joves investigadors interessats en desenvolupar projectes de recerca dins les línies d’investigació que el grup coordina a través d’una xarxa acadèmica internacional.

El grup també forma part de la xarxa AESOP-Erasmus Mundus (European and South African Partnership on Heritage and Past), amb convocatòries obertes de beques per realitzar cursos de màster, doctorat i post-doctorat a institucions i centres de recerca sud-africanes.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”

Conferència “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Giner, Laia Creus i Elisenda Gimeno
Moderador: Gabriel de Prado

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús és objecte des de l’any 2009 d’un projecte d’intervenció arqueològica integral i posada en valor encara en curs. Els treballs d’excavació desenvolupats han posat al descobert una part de la seva superfície que ha permès documentar la presència d’estructures defensives de fortificació, amb una potent muralla i una torre rectangular d’aparell ciclopi, així com diferents departaments al seu interior. El poblat va patir una destrucció final causada per un incendi al voltant del segon quart del segle IV aC, en el qual van morir part dels seus habitants els esquelets dels quals ara trobem, de manera que es converteix en el jaciment del món ibèric que més mostres ha donat d’aquest tipus de troballa inusual.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines aportacions pot oferir l’estudi d’un jaciment com La Celadilla d’Ademús al coneixement de la cultura ibèrica?

La zona en què se situa la comarca i el jaciment han tingut tradicionalment un caràcter fronterer com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. Ho va ser en època medieval i moderna entre tres dels regnes històrics peninsulars, Valencia, Aragó i Castella, i encara ho segueix sent sota l’actual divisió administrativa amb la confluència en aquest punt de les tres comunitats autònomes homònimes.

Durant anys, diversos estudis territorials d’època ibèrica han englobat aquesta àrea en els seus àmbits d’investigació amb resultats diversos. Segurament, la “frontera” entre competències patrimonials i administratives tampoc ha ajudat molt. En el cas concret de la comarca del Racó d’Ademús, fet que també es pot extrapolar en bona mesura a les comarques que l’envolten, els estudis sovint es recolzen més en el resultat de les  prospeccions superficials i de l’aplicació de models teòrics que en un exhaustiu desenvolupament de les tasques d’excavació arqueològica d’època ibèrica, ja que gairebé no s’han excavat jaciments i mai no s’ha fet de forma sistemàtica.

A més, l’embranzida que en els darrers anys ha rebut l’estudi del que s’ha definit com la “cultura celtibèrica” ha obligat a replantejar les zones d’influència dels grups humans que la formarien, tant des de la historiografia clàssica com des de la lingüística o la cultura material, forçant la redefinició dels límits d’altres estructures político-territorials, potser amb major tradició historiogràfica. És un debat que continua generant controvèrsia.

Així, les excavacions al poblat ibèric de la Celadilla d’Ademús poden aportar informació valuosa sobre aquests aspectes generals i, a la vegada, s’emmarquen dins d’un projecte d’investigació més ampli que podria evidenciar una possible evolució diacrònica, així com el paper del riu Túria com a via de difusió de les influències colonials cap a les zones del Baix Aragó i l’altiplà meridional castellà.

  • I en relació a l’aparició dels esquelets humans, quin potencial d’estudi tenen?

Tot i que són freqüents els casos de presència de restes humanes a les zones d’hàbitat de la cultura ibèrica, en la major part dels casos són, o enterraments infantils amb un ritual propi diferenciat de la resta de la comunitat o bé parts incompletes d’un cos (cranis o mandíbules) que es relacionen amb aspectes de tipus cultual o punitiu. Pocs, de fet només quatre, són els casos que podem comptar com a paral·lels de l’aparició de cossos complets d’adults en relació amb un nivell de destrucció d’època ibèrica, i en cada cas han aparegut les restes de dos individus complets. Fins al moment,en les diferents intervencions realitzades al poblat de la Celadilla d’Ademús, amb tot just un 10% de la seva extensió excavada, ja s’han recuperat quatre cossos complets més les restes fragmentades de tres individus més que ens permeten parlar d’un nombre mínim de set individus.Llegeix més »

2n Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal: “August i les províncies occidentals. 2000 aniversari de la mort d’August”

Image (1) tarracobiennal.jpg for post 18562Com havíem anunciat fa un temps en aquesta web, el proper dia 26 de novembre començarà el 2n Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que se celebrarà a Tarragona fins el dia 29 de novembre.

Amb aquest motiu ahir va tenir lloc una reunió entre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i els representants de la Fundació Privada Mútua Catalana, organitzadors d’aquest segon Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, per perfilar els darrers detalls sobre l’esdeveniment.

El Congrés es titula: “August i les províncies occidentals. 2000 aniversari de la mort d’August”,  i gira al voltant de la figura de l’emperador August, ja que enguany se celebren els dos mil anys de la seva mort.

| Per ampliar aquesta notícia cliqueu aquí |

Inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, al MAC – Ullastret

Image (1) capstallats-ullastret.jpg for post 18550El proper dissabte dia 15 de novembre a les 11,30 hora està prevista la inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

L’any 2012, en el transcurs d’una excavació a la ciutat ibèrica d’Ullastret, va tenir lloc una de les troballes arqueològiques més importants de Catalunya dels darrers anys. En un tram de carrer van aparèixer quinze fragments cranials humans, entre els quals hi havia dos caps enclavats, en un estat de conservació excepcional.

Després de dos anys de laboriosos treballs de consolidació, restauració i estudis antropològics i analítics, es presenten els primers resultats d’aquesta recerca desenvolupada per un equip multidisciplinari. En aquesta exposició, a banda de conèixer de primera mà la descoberta, es podrà aprofundir en la seva significació a partir de l’arqueologia i de les fonts clàssiques.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats complementàries: conferències, visites comentades i tallers adreçats a públic escolar.

| Descarregueu el programa amb les activitats en pdf |

Xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”

El proper diumenge 16 de novembre a les 11,00 hores tindrà lloc al jaciment de Can Tacó la xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”, a càrrec de Josep Guitart i César Carreras.

La conferència s’emmarca en la celebració de la setmana de la ciència i, tal com ja es va fer l’any passat, estarà dedicada a presentar els darrers resultats de la recerca que s’està duent a terme al jaciment de Can Tacó. Enguany es presentarà l’estudi de les àmfores. Després de la xerrada està programada una visita teatralitzada al jaciment.