Demà dissabte 13 de desembre a les 19,30 hores està prevista la conferència: “Filar i teixir el peplos d’Atenea: treballs de dones a l’Atenes clàssica”, a càrrec de la Doctora Maria Dolors Molas Font, de la Universitat de Barcelona.
La xerrada, que tindrà lloc al Camp de les Lloses (c/ Pau Casals, 2, de Tona), aborda la temàtica de les dones en el passat i el present des d’una perspectiva de gènere.
Ja teniu disponible el núm. 21, corresponent al mes de novembre de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
El proper dimecres dia 10 de desembre a les 19,30h se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (plaça de la Catedral s/n, de Lleida), la presentació oficial del primer número de Shikar, Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
A l’acte intervindran Pau Cabré, President del Consell Comarcal del Segrià; Josep Borrell, Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Maria Jesús Llavero, Presidenta del CECS, i Quintí Casals, Director de Shikar.
El proper divendres 5 de desembre 17,00 hores a la UPF està programat el seminari: “Steppe nomads and their dogs: a crucial bond”, a càrrec de Francesca Lugli, investigadora de la Societat Italiana per l’Etnoarqueologia, que en la seva recerca explora les relacions entre els gossos i les poblacions pastorals en zones de condicions climàtiques extremes.
A partir de l’estudi de poblacions actuals que habiten les estepes de Mongòlia i Sibèria, la xerrada mostrarà una aproximació inter-disciplinar basada en l’etnoarqueologia per investigar les dinàmiques que van afavorir la domesticació de cans i entendre el seu paper en grups nòmades, especialment en aquelles àrees en què la vida pastoral està amenaçada per espècies predadores com els llops.
Lloc: Universitat Pompeu Fabra, Campus de la Ciutadella, Ramon Trias Fargas, 25‐27, edifici Mercè Rodoreda, Aula 24.023
| Per a més informació cliqueu aquí |
Durant els dies 20, 21 i 22 de març de 2015 se celebrarà a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el Congrés “Història local, l’estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, la CCEPC, Tot Història Associació Cultural, Taller d’Història de Gràcia i Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa.
L’objectiu d’aquest Congrés, emmarcat en l’Any Clapés, és reflexionar sobre la situació actual de la història local: com han influït les tecnologies de la informació en la recerca i difusió de la història local, quins són els protagonistes de la història local en l’actualitat, quines són les línies principals de recerca avui en el marc de la història local, quina presència té la història local en l’ensenyament, i altres questions relacionades amb aquesta temàtica.
El proper dijous 4 de desembre de 2014 a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de Granollers, està prevista la xerrada: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús”, a càrrec de l’arqueòleg Marc Guàrdia.
Aquesta ponència, que organitza el Centre d’Estudis de Granollers, presenta els principals resultats del projecte de recerca del jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, portat a terme gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps. L’estudi del material trobat en les excavacions dels darrers anys ha permès caracteritzar l’abast cronològic d’aquest poblat ibèric i fer una primera avaluació de la seva importància econòmica. Els treballs de documentació topogràfica han permès presentar la primera planimetria del jaciment i posar de manifest la singularitat i importància del sistema defensiu del poblat, un dels aspectes més rellevants del Puig del Castell. D’altra banda, la documentació exhaustiva de les monedes ibèriques de la seca de Lauro arreu han permès traçar la seva àrea de dispersió i plantejar la hipòtesis del seu centre emissor. Tot plegat són arguments de pes que ens ajuden a identificar el poblat del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat, llargament cercada, de Lauro.
Els propers dies 10, 11 i 12 de desembre de 2014 se celebrarà a la Residència d’Investigadors del CSIC (c/ Hospital, 64 de Barcelona) el Seminari Interdisciplinar de Discussió: ”La reproducción tiene historia: aproximaciones al origen de la regulación de la reproducción”.
Aquestes jornades estan concebudes com a seminari de discussió sobre la importància de la gestió social de la reproducció en les societats prehistòriques. Es vol debatre especialment la manera d’abordar des de l’arqueologia aquesta qüestió que es considera essencial per a la comprensió del desenvolupament i el canvi en les societats des del paleolític superior. Dividit en sessions al llarg de tres dies, el seminari és obert, i els ponents en cada taula exposaran breument el seu punt de vista sobre el tema i, seguidament s’obrirà el debat al públic.
El seminari s’inaugurarà el dia 10 a les 17,00h, i a continuació s’impartirà la conferència de benvinguda: “Les théories et l’imaginaire de la reproduction préhistorique dans l’histoire des sciences”, a càrrec de Claudine Cohen (EHESS).
Conferència “La Balma del Gai (Moià, Bages). Un assentament de caçadors recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de desembre de 2014, 19:00h
Conferenciants: Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa
Moderador: Dídac Roman
La Balma del Gai (Moià, Bages) és un petit abric que s’obre en el torrent que porta el mateix nom, a una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, però en un entorn de relleus suaus. El jaciment fou descobert per Joan Surroca l’any 1974 i des del 1994 el SERP de la Universitat de Barcelona hi fa excavacions programades. Presenta una seqüència estratigràfica molt simple, formada per tres nivells. De fet, les ocupacions epipaleolítiques es concentren en un d’aquests en concret, el nivell I, de no més d’un metre de potència. Tanmateix, aquí es constaten dues de les fases evolutives d’aquest epipaleolític a la conca mediterrània de la península Ibèrica: el microlaminar o epimagdalenià i un sauveterroide o geomètric tipus filador. Us presentem ara els resultats d’aquests 20 anys d’intervencions.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada que impartiràn en proper dimecres.
La Balma del Gai és un petit abric situat a la Catalunya Central, concretament al municipi de Moià (Bages) que es troba a uns 760 metres sobre l’actual nivell del mar i que dista de l’actual línia de costa aproximadament 50 km. Concretament es troba al bell mig de la unitat geogràfica anomenada altiplà del Moianès. És una zona plana però elevada, limitada a l’est i al sud pel cingles del Bertí, al nord per una cadena de turons suaus, tot i que arriben als mil metres d’altitud i cap a l’oest va perdent progressivament altitud vers la depressió del Bages i la vall del Llobregat. La Balma del Gai s’obre en una paret calcària d’origen Eocè –substrat fonamental de l’altiplà del Moianès-, que es troba al marge dret del torrent que porta el mateix nom (torrent del Gai), i que és un del múltiples petits cursos d’aigua que travessen l’altiplà de nord a sud i sud-oest, i que acaben sent tributaris del riu Llobregat. Part del jaciment queda arrecerat per una construcció rústica que tancaria en època històrica i gairebé fins l’actualitat un tram de la Balma.
La Balma del Gai presenta una petita evolució estratigràfica que ocupa les dues fases tradicionals en què s’havia dividit l’epipaleolític a la Conca Mediterrània de la Península Ibèrica: el Microlaminar i el Geomètric tipus Filador. Els resultats de la investigació d’aquest jaciment, juntament amb altres de Catalunya, han permès relativitzar aquesta evolució, tot observant que el segon moment no és res més que una petita transformació del primer a nivell de tecnologia lítica. Alhora, les fases anteriorment anomenades microlaminars s’arrelen també al magdalenià, última tecnocultura del plistocè.
L’aparell tecnològic, basat en el microlitisme demostra la continuïtat d’una tradició del paleolític superior final. Malgrat això, les noves estratègies de subsistència, encara de tipus depredador, obligaren a l’adaptació d’aquests elements. Per això s’incrementa el microlitisme i les eines es fan més especialitzades, cosa que ens remet a una importància superior (segurament el moment de generalització) de la cacera amb arc i fletxa. Altres elements lítics, com per exemple els gratadors, recuperats al jaciment cal explicar-los també per les adaptacions als principals recursos cinegètics del període.
Com dèiem abans, el pas del plistocè a l’holocè suposà un canvi ambiental que implicà l’adaptació de la subsistència a noves espècies ara més freqüents. La Balma del Gai es caracteritza per una conservació de la matèria orgànica acceptable, per la qual cosa les restes botàniques i faunístiques són prou representatives. Pel que fa a l’explotació de recursos botànics amb finalitats subsistencials, destaquem la recol·lecció de fruits silvestres, concretament d’aranyons. I pel que fa a l’explotació de recursos animals, aquesta mostra un gran ventall d’oportunitats, des de cacera de grans i petites preses, cacera d’ocells, pesca i recol·lecció d’invertebrats (cargols terrestres). Aquesta diversitat ens remet a la idea clàssica de l’explotació d’ampli espectre que les transformacions climàtiques de l’Holocè van permetre.
El proper dissabte 29 de novembre a les 19,00h tindrà lloc a l’Espai Orígens (Ctra. C13, km 44, Camarasa) la conferència: “Seguint el rastre dels antics pobladors”, a càrrec de Jezabel Pizarro Barberà, arqueòloga, i Miquel Roy Sunyer, geòleg.
En aquesta xerrada s’explicarà el projecte de prospeccions arqueològiques que du a terme a l’Alta Noguera el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Alta Noguera des de fa anys. Gràcies a aquestes prospeccions sistemàtiques s’han pogut localitzar jaciments importants com l’Abric Pizarro de Vilamajor.
L’assistència és gratuïta, amb aforament limitat
Entre els dies 8 i 10 de setembre del 2015 tindrà lloc a Barcelona el Simposi Internacional de Materials Tallables que organitzat pel SERP de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el IMF del CSIC i el Museu de Gavà.
En aquesta trobada s’espera reunir a la capital catalana els principals especialistes mundials de l’estudi dels diversos aspectes relacionats amb les matèries primeres lítiques tallables: sílex, obsidiana, quars, quarsita, etc, amb la voluntat de cobrir tots els aspectes relacionats amb el seu origen i caracterització geològica, el seu comerç des de l’antiguitat, la tecnologia de producció i els processos d’utilització sense oblidar d’altres aspectes com l’arqueologia experimental que s’hi relaciona.
El Simposi pretén ser un fòrum d’acollida i debat mundial per a tots aquells interessats en la recerca sobre els diversos tipus d’estudis realitzats sobre els materials tallables.
| Per a més informació cliqueu aquí |