Projecte de documentació i identificació tipològica de metalls

Image (1) Corretja-rectangle.jpg for post 6166El Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida i la Secció d’Arqueologia de la Paeria han dut a terme, durant l’any 2011, un projecte de documentació i identificació tipològica dels metalls conservats al magatzem arqueològic (ferro i bronze).

Entre les peces que han estudiat, es troben un grup de sivelles de bronze d’època medieval, decorades amb motius cisellats i daurades al mercuri. L’estudi ha servit per demostrar la importància de les fonts manuscrites (molt riques en informació sobre aquests objectes), i fonts iconogràfiques, (que contenen paral·lels exactes representats en  retaules gòtics), en el procés de documentació de les col·leccions arqueològiques que es conserven en els nostres museus i jaciments. El resultat d’aquest estudi es presentarà al congres Medieval Meeting d’aquest any.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Nou seminari de recerca del Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient de la UAB

El proper dia 18 d’abril està programat un nou seminari de recerca del SAPPO (Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient) del Departament Prehistòria de la UAB.

Amb el títol “Novetats en la recerca arqueològica de l’arquitectura en terra”, estarà dedicat a les novetats de l’arquitectura de terra i comptarà, entre altres, amb la presencia del Professor J. Margueron, que fins fa molt poc ha estat director de les Excavacions a Mari.

Hora d’inici: 10 am.

Lloc: Aula P-24 (aules docents). Facultat de Psicologia, Edifici B. UAB

Presentació del llibre «Tarraco en la antigüedad tardía, cristianización y organización eclesiàstica (siglos III a VIII)”

Image (1) llibreTarraco.jpg for post 6101El proper dimecres 11 d’abril a les 19.30 hores a la Sala Plana de Casa Canals, al carrer Granada núm. 11 de Tarragona tindrà lloc la presentació del llibre «Tarraco en la antigüedad tardía, cristianización y organización eclesiàstica (siglos III a VIII)” de Meritxell Pérez Martínez. Aquesta publicació, editada per Arola Editors, ha comptat amb el suport de l’ICAC.

Aquest llibre té el seu origen en la tesi doctoral de l’autora, Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana. És un estudi de la ciutat de Tàrraco en els segles de l’antiguitat tardana, centrat en el procés històric de cristianització i organització eclesiàstica com un dels aspectes esencials per comprendre millor la transformació de la ciutat antiga al terme de l’Imperi romà d’Occident i la seva evolució durant el període de la transició a l’edat mitjana.

| Per veure la invitació, cliqueu aquí |

Al jaciment del Turó de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès s’han trobat les restes més antigues de conreu de la vinya a Catalunya

Image (1) restes_raim.jpg for post 5818Fa uns dies, en el transcurs d’una conferència celebrada al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’arqueòleg Dani López explicava que les darreres campanyes d’investigació al jaciment del Turó de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès, refermen la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va cultivar-se al Penedès.

Durant la conferència es van mostrar algunes dels centenars de llavors i de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats en aquests tres assentaments, que representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya. Juntament amb aquestes restes s’han trobat també estris i utensilis relacionats amb el consum de vi. Com afirma Daniel López, els resultat de les anàlisis arqueobotàniques confirmen el rol dels assentaments del Turó de la Font de la Canya com a bressol de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya des de finals del segle VII aC. Molt possiblement, també a les terres de l’Ebre també es devia cultivar vinya a la mateixa època, però encara no se n’han trobat restes.

Les restes arqueològiques i arqueobotàniques localitzades en aquesta campanya es troben encara en fase d’estudi a la Universitat de Barcelona i és probable que en el futur siguin exposades al Vinseum, Museu de les cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès.

La intervenció arqueològica es va desenvolupar en el marc d’un Pla Ocupacional patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, i ha estat cofinançada pel Fons Social Europeu del Departament de Treball de la Generalitat, pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, i per l’Ajuntament d’Avinyonet.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Signat el conveni de col·laboració per a la creació del Centre Paleontològic dels Hostalets de Pierola (Anoia)

Entrada al Centre d'Interpretació del Patrimoni Paleontològic (CIP) dels Hostalets de Pierola. Fotografia: Ajuntament dels Hostalets de Pierola.
Entrada al Centre d’Interpretació del Patrimoni Paleontològic (CIP) dels Hostalets de Pierola. Fotografia: Ajuntament dels Hostalets de Pierola.

El passat dimecres dia 7 de març es va firmar l’acord de col·laboració per dinamitzar el municipi dels Hostalets de Pierola a partir del seu ric patrimoni paleontològic entre l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

El conveni preveu el desenvolupament d’activitats relacionades amb la promoció, la difusió i la divulgació científica en el marc de les intervencions paleontològiques que s’estan fent en aquest municipi, així com la dinamització científica i tècnica del Centre d’Interpretació del Patrimoni Paleontològic (CIP) dels Hostalets de Pierola, cofinançat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola a travès dels fons europeus FEDER i el Ministeri de Cultura.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del qual se’n van recuperar 83 ossos. A més, el Centre també serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals.

Llegeix més »

Inaugurada l’exposició «Móns Tribals»

Image (1) Monstribals.jpg for post 5743El passat divendres 2 de març va ser inaugurada l’exposició «Móns Tribals» al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) en col·laboració amb el Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l’empresa PANOPTIC C.B

L’exposició “Móns Tribals”, inaugurada per la investigadora del SERP Inés Domingo, ens apropa als coneixements, objectes i tradicions culturals efímeres a través de diverses fotografies i objectes etnogràfics de diverses comunitats i  grups tribals del segle XXI que encara conserven formes de vida preindustrials: els Kunwinku els Jawoyn d’Austràlia, els Mursi i els Hamer d’Etiòpia, i els Dani i els Asmat de Papua. L’exposició també dedica un espai a la Globalització i Supervivència culturals d’aquestes cultures per senyalar els reptes als quals s’enfronten aquestes comunitats indígenes i la seva adaptació a un món cada vegada més globalitzat.

L’exposició romandrà oberta fins al proper 19 de juny.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Congrés internacional «Constantinus: El primer emperador cristià? Religió i política al segle IV»


Image (1) constantí.jpg for post 3779
Tal i com varem anunciar el passat mes de novembre, durant els dies 20 i el 24 de març de 2012 se celebrarà a Barcelona i Tarragona el primer Congrés Internacional dedicat a la figura de l’emperador romà Constantí.

El Congrés està organitzat per la Universitat de Barcelona, la Facultat de Teologia de Catalunya, el Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses (Sant Fructuós, Tarragona). També hi participen l’ICAC (Tarragona) i el MNAT.

En el simposi els investigadors plantejaran els seus estudis en una posada en comú dels resultats obtinguts a través d’aquests estudis al voltant de la figura de Constantí. Així doncs, dins del discurs del congrés hi haurà reflexions sobre la figura político-religiosa de l’emperador, ja sigui a partir de la iconografia/propaganda de l’època, les fonts clàssiques, l’arqueologia o els apunts que han arribat d’actes oficials, com el Concili de Nicea (any 325). A més a més, el Congrés té programada una sortida amb autobús el matí del dissabte dia 24 per visitar el conjunt de Centcelles i la Tàrraco romana.

El congrés té lloc a les seus de les institucions organitzadores:

–  20 i 21 de març: Sala d’actes de la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona).

22 i 23 de març: Aula Magna de la Universitat de Barcelona, a l’edifici històric (Barcelona).

24 de març: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (Tarragona).

| Vegeu programa |

Reunió sobre “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries

Image (1) dipòsitsrituals.jpg for post 5669Els dies 12 i 14 de març tindrà lloc la Reunió “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries, on hi participaran diversos experts en el tema, tant de l’àmbit nacional com internacional.

La Reunió, promoguda pel projecte PRISME (Pratiques Rituelles et Symbologiques en Méditerranée nord-occidentale, VIIIe- Ier siècles avant notre ère), el MAC-Empúries, l’UMR 5140 Archéologie des sociétés méditerranées-CNRS i l’Agence nationale de la recherche, analitzarà les practiques rituals relacionades amb la fauna a través dels diversos exemples estudiats en jaciments de l’àmbit català i europeu.

Les sessions són obertes al públic en general, però cal notificar l’assistència a través d’un correu electrònic a l’adreça cbelarte@icac.net (Carme Belarte, investigadora de l’ICAC), ja que les places són limitades.

| Vegeu programa |

Xerrada del SERP sobre «Neandertals al Garraf»

La xerrada “Neandertals al Garraf”, a càrrec de Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), tidrà lloc a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes (Garraf), el divendres 30 de març de 2012 a les 19h.

Montserrat Sanz i Joan Daura són els directors del Grup de Recerca del Quaternari i del Projecte de recerca Humans, carnívors i medi natural durant el plistocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. Ambdós estan treballant també en jaciments com ara la cova del Rinoceront (Castelldefels), Canyars (Gavà), la cova del Coll Verdaguer (Cervelló) o les dolines de les Alzines (Begues), on han trobat abundants restes de fauna corresponent a l’època de l’última glaciació així com també restes lítiques que demostren que els neandertals van poblar tota aquesta zona. De fet, l’absència fins ara de restes de cromanyons al Garraf ha fet pensar els arqueòlegs que es tractava d’un enclavament exclusivament neandertal.

Llegeix més »

Presentació del llibre “Praesidivm, templvm et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la catedral de Tarragona”

Image (1) Praesidivm.jpg for post 5363

El proper dimecres 29 de febrer a les 19:30h tindrà lloc la presentació del llibre “Praesidivm, templvm et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. memòria d’una exposició temporal” a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona.

Aquest llibre recull l’exposició homònima que hi va haver al Museu Bíblic Tarraconense el maig del 2011 en motiu del Festival Tàrraco Viva i que va ser mereixedora del premi Musa 2011.

Els autors són Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense), Antonio Peña Jurado (Universitat Autònoma de Barcelona), Míriam Ramon Mas (Museu Bíblic Tarraconense) i Imma Teixell Navarro (Ajuntament de Tarragona). El llibre consta de textos en català, castellà i anglès que expliquen els resultats de els excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral durant els anys 2012 i 2011; i l’evolució urbanística de l’espai catedralici des dels inicis de l’ocupació romana fins a l’actualitat. També presenta una interessant mostra de fotografies i dibuixos, a part del catàleg de els peces més significatives aparegudes a les esmentades intervencions arqueològiques.

El preu dels exemplars en paper és de 15 euros, tot i que el llibre es podrà descarregar de franc a partir de l’1 de març a les webs de l’ICAC, del Museu Bíblic Tarraconense, de l’Ajuntament de Tarragona i al Bloc “A la recerca del Temple d’August”.